Concert Solidari Living Nepal al Jamboree, 2 de setembre de 2015.

Doncs arribats al final de l'actualització del blog i ja posat al dia, aquest dimecres 2 de setembre es va fer un esdeveniment excepcional organitzat per un col·lectiu de persones que es van trobar al Nepal en aquell fatídic terratrèmol que va destruir bona part del país, de les construccions emblemàtiques, úniques i mil·lenàries, a banda de provocar malauradament milers de morts. En aquell moment també hi havia la Gemma Abrié de tots coneguda que hi havia anat a meditar, a caminar, a relaxar-se. Des d'aquí patíem per tots els Nepalís i també per la Gemma i tots els estrangers que s'hi podien trobar. Les notícies eren bones per alguns i dolentes pels altres. La nostra cantant va tenir sort de ser lluny de l'epicentre trobant-se fent un tracking per les muntanyes o sigui que no li va passar res.

En arribar a la ciutat, ella, com tothom, es va posar a ajudar en el que fos, i ben aviat repartint els aliments que ja començaven a arribar. D'aquesta situació va sorgir l'associació "Living Nepal", la qual està mirant de recaptar fons econòmics i de tot tipus, i per això aquest "Concert Solidari Living Nepal" al Jamboree i també el que es farà a Artte aquest divendres. 



S'ha de dir que tot és gràcies a la col·laboració de tots els músics, els quals actuaran de manera altruista, i de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, que és qui els ha convocat. Tots els músics, doncs, són socis d'aquesta associació. Per descomptat que l'agraïment és també pels locals que han cedit els seus espais gratuïtament. A la dreta teniu els enllaços d'aquesta organització per si voleu col·laborar-hi d'alguna manera o saber què fan.

Un esdeveniment que va tenir un primer passe a les 20h i un altre a les 22h, cadascun, evidentment, amb músics diferents.

Com sempre que hi ha concert, Pere Pons va fer la presentació de l'esdeveniment explicant breument l'acte i deixant pas als organitzadors, els joves de Living Nepal, els quals van explicar-ho amb més detall. També la Gemma  va explicar els seus motius per ser-hi i així va ser com ella mateixa va presentar a la primera formació on cadascuna va interpretar tres temes que miraré d'editar i penjar en àudio en aquest mateix blog. 

Passe de les 20h:
Laura Simó, veu; Francesc Capella, piano i Dick Them, contrabaix.
Per descomptat que vam gaudir d'allò més amb la música que ens van oferir i més encara sabent que ho feien altruísticament. Ja amb la primera actuació del trio liderat per la Laura Simó vam gaudir amb la seva càlida proposta. Tres estàndards amb una formació de veu, piano i contrabaix que ens van emocionar per la manera com ho van fer i per l'emoció que se li dibuixava a la mateixa Laura, amb els ulls delatant-ne el seu estat emocional. Els temes que va interpretar van ser el preciós "I only have eyes for you".......el segon, un tema de Billy Joel, "Just the way you are", del qual la Laura n'està enamorada...del Billy...i el darrer tema, el magnífic "The way you look tonight". Tots tres títols força significatius i cantats amb la màxima sinceritat possible i pensant en la gent del Nepal i donant-los-hi la màxima energia positiva.



Dani Pérez, guitarra; David Mengual, contrabaix i David Xirgu, bateria.
Després d'escoltar la delicadesa musical amb Laura Simó vam presenciar el projecte modern però també certament delicat del gran guitarrista Dani Pérez. La seva formació, dos amics i companys de feina a la Institució Centenària, en David Mengual  i David Xirgu, van a totes amb els projectes del seu amic i líder, i la compenetració entre tots tres és palpable fins i tot quan el big drummer "fa de les seves", rítmicament parlant. Aquests músics, aquests mestres tenen el concepte del tocar més com els americans i francesos ho defineixen, "play", els uns i "jouer", els altres; o sigui "Jugar". D'aquesta manera es pot transmetre tot el que una persona porta a dins tot i convertint-se en un músic i traduir-ho a la música mitjançant el propi instrument.



Jordi Rabascall, veu; Albert Caire, piano; Oriol Roca, contrabaix i Oriol González, bateria.
I ja ens vam situar cap el final del concert solidari amb aquest quartet que de manera professional es diuen "Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet". Un quartet amb un concepte de l'espectacle, del directe i comunicació amb el públic a l'abast de pocs i tot gràcies al seu cantant Jordi Rabascall. Una formació que desprèn trempera i bon rotllo amb la única intenció de fer passar una molt bona estona al públic, la qual cosa aconsegueixen gràcies als temes escollits, els magnífics arranjaments i també per la empatia del propi cantant. Per descomptat que els músics són de lo milloret i així ho hem pogut constatar unes quantes vegades d'ençà la presentació del seu darrer disc a una WTF del Jamboree  i darrerament al Festival de Jazz d'Arenys.

Passe de les 22h:
Al passe de les 22h hi vam anar amb el convenciment que hi trobaríem més públic la qual cosa no va succeir. És força sorprenent que un acte solidari d'aquest tipus no hagi tingut el ressò adequat. Ens preguntàvem amb l'Antonio què és el que havia passat. A veure si aquest divendres a la sala Artte hi ha força més gent i els organitzadors recapten força calers per ajudar a la gent del Nepal.

Amadeu Casas, guitarra; Matías Míguez, baix elèctric i Salvador Toscano, bateria.
Una formació de Blues com la que va iniciar el segon passe, de fet la mateixa, la tindrem al JCLV el 30 d'octubre, o sigui que per a mi va ser un plaer veure'ls i saludar-los. El Blues d'aquest gran guitarrista nostre Amadeu Casas va omplir les parets de la Cova-Cava amb un volum controlat i gens "matxacón", la qual cosa li vaig agrair després al magnífic tècnic que ho va fer sonar tot tan bé, l'Àlex Monsoliu. La trempera del primer tema ens va situar en aquest món on també hi ha balades com la del segon tema, que ben bé semblava un tema propi, tot i ser un tema de B.B. King. De fet, la mestria del líder composant et fa pensar que estàs escoltant un Blues de tota la vida quan de fet ha estat parit a casa nostra. Va acabar amb un tema més viu de Freddie King per aixecar-nos tot l'ànim i ànima possibles, i x 10 que ho va aconseguir.



WOM amb Gemma Abrié, contrabaix i veu; Clara Luna, teclat i veu i Laia Fortià, bateria i veu.
No podia ser d'una altra manera i així doncs la mateixa Gemma va col·laborar de la millor manera que sap fer, com la resta de companys, tocant i cantant temes del projecte compartit amb la Clara i la Laia. Aquesta formació atípica, que no ho hauria de ser, la de tres dones instrumentistes de primera i cantants també de primera, va presentar tres temes del seu repertori. Un repertori que repassa diversos estils i que està més enfocat a cançons conegudes per tots arranjades en clau de Jazz. Una proposta amb força trempera si ens fixem amb l'energia de la bateria i la consistència de la seva pulsió rítmica. Teclat i contrabaix acabaven d'omplir amb els seus colors la rítmica de la bateria i si hi afegim les tres veus, a vegades solista una mentre les altres feien cors i a l'inrevés, doncs convindreu amb mi que és un projecte força interessant, que ho és de veritat.



Bernat Font, piano; Joan Motera, contrabaix i Martí Elías, bateria.
I va ser hora d'anar acabant amb la darrera formació, un altre trio liderat pel gran i delicat pianista de Blues i Jazz, en Bernat Font. Abans que comencessin, la mateixa Gemma ens havia explicat que la seva presència al Nepal tenia una relació directa amb el Bernat. Sembla que havia estat ell qui l'havia ajudat a decidir-se per fer aquest viatge o l'havia ajudat en aspectes de logística. Pel que sigui Gemma li va agrair al Bernat tot el que va fer per què ella hi pogués anar. Bernat ens va sorprendre per la manera tan delicada que te d'interpretar el blues, temes a tempo mig-lent i sense malabarismes interpretatius, i composicions pròpies d'una gran bellesa. El primer tema però no ho va ser i més tenia referències clàssiques inicialment per després desenvolupar-se en aires més moderns. És ben cert que la companyia al contrabaix d'en Joan Motera i del gran Martí Elías a la bateria fornia de consistència les seves composicions, però no només això a vegades és suficient per fer d'un projecte una mena d'obra d'art, i fa falta quelcom més que en aquest cas no va fer falta per la gran personalitat musical del pianista. A la vegada que compositor, Bernat és un gran pianista, i tot i que els seus projecte solen ser més vius, els temes escollits per aquesta ocasió traspuaven respecte i un pèl de tristesa per la desgràcia viscuda al Nepal, un país que ell deu haver visitat més d'una vegada, segons vaig interpretar.

Doncs després d'aquesta gran intervenció del Bernat Font Trio, va ser la Gemma  que una vegada més va agrair a tothom, músics que havien participat i públic assistent en els dos passes la seva participació i ajuda tot i agraint també al Jamboree i al Pere Pons el haver-los deixat aquest magnífic espai per aquest esdeveniment solidari.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari