MIQUEL TALAVERA TRIO.....JAM....I.....JOAN PAU COMELLES. LA PRIMERA JAM DE BLUES !!!







Hola a tothom de nou.

La nit d’ahir va ser bastant especial per diversos motius.

El primer i que sembla que no hi ha manera de solucionar és la simultaneïtat d’ofertes teatrals i musicals que es fan a Sant Vicenç en el mateix dia. Això ens afectava a nosaltres degut a que justament s’estrenava ahir mateix un musical en una altra entitat mentre nosaltres havíem de fer un concert de Blues. El diumenge 25 d’octubre això mateix li afectarà a la pròpia Vicentina com entitat, ja que faran una obra de teatre el mateix dia que, a l’altra entitat hi tornaran amb el musical. No hi pot haver manera que ens posem d’acord per no haver de competir en àmbits culturals, les dues o tres entitats que fan aquest tipus de programació i la fan el mateix dia? No en podríem parlar i establir un calendari que segur que beneficiaria a tothom? Voleu dir que no? Pel que jo he pogut esbrinar, hi ha tossuts que no han volgut canviar cap data quan encara era possible.

El segon és el fet d’introduir un concert de Blues dintre de la programació “estàndard” de Jazz. Fins el divendres portàvem 4 concerts de Jazz; ara ja podem dir que a més a més n’hem fet un de Blues. Hem de dir que l’assistència del personal va ser generosa i suficient per poder fer front a les despeses que un muntatge com aquest implica. Vam veure cares noves i estimades cares amigues amb les quals ens retrobem a cada concert. Gràcies a ambdues cares. Vam constatar doncs que hi ha en aquest poble, públic de mitjana edat que, tot i els anys, encara li agrada gaudir amb una música, Jazz o Blues, que no és la que s’escolta ni a la Tele ni al gimnàs, ni a les discos, ni a.....Això ens anima a continuar programant Jazz i també Blues. Ho farem, no patiu!

El tercer és el magnífic concert que vam poder gaudir el divendres 23 d’octubre a la Sala Xica de la Vicentina. En Miquel Talavera Trio ens va oferir una primera part de Blues i Blues Jazzero del bo i millor. Van començar amb un blues fantàstic on el Miquel va fer sonar la seva Telecaster de cinquanta mil maneres diferents. Ell també fa de cantant, de bon cantant “d’home del sud”, ja que una mica això semblava el seu to de veu. Els temes que van tocar van ser aquests, tot i que l’ordre pot ser que no sigui el correcte.

Well you needn't (Monk)
Talk to me baby (Elmore James)
I'm walking (Fats Domino)
My little suede shoes (Charlie Parker)
So What (Miles Davis)

Amb aquest tema va acabar la primera part; amb regust a Jazz. Segur que el Miquel ens va voler fer aquest regal a tots els presents, de manera especial als aficionats al Jazz.

Hem de comentar que la qualitat musical que vam poder gaudir va ser d’un nivell elevat. Tant el Ballester com el Santamaria van realitzar la seva tasca de manera excel·lent. El Miki a més a més ens va fer veure amb els diversos solos que va realitzar, tot i la seva joventut, que te un futur musical assegurat sense cap mena de dubtes. El Miquel Ballester ens va tocar la bateria amb una suavitat digne de menció donada el tipus d'audiència més acostumada al volum dels concerts acústics de Jazz. I del Miquel Talavera només hem de dir que va ser un luxe tenir-lo entre nosaltres, fent-nos gaudir de veritat amb els solos inversemblants que realitzava constantment.

La segona part va ser l’hora de la Jam; amb aquesta activitat estem aconseguint que els joves músics tinguin una oportunitat de compartir escenari amb músics professionals de gran talent. Això també va passar el divendres 23 d’octubre on van participar joves músics que també ens han acompanyat en d’altres Jams i d’altres que van venir de Barcelona. La primera sessió la van inaugurar el Daniil i l’Albert, acompanyats de la secció rítmica del trio, o sigui el Miquel Ballester a la bateria i el Miki Santamaria al baix elèctric. Van tocar un parell de temes de blues, i hem de dir que, tant el Daniil com l’Albert van demostrar saber estar a l’escenari, amb plena concentració i bon treball musical. Tots vam aplaudir satisfets per la feina que van fer els joves músics. Després va sortir la Marina a cantar també un parell de temes. Va començar amb el Rock me Baby, aplaudit també i seguidament va fer el Georgia on my mind. La Marina aquest tema quasi el broda. El canta amb molt de sentiment i controlant perfectament els diferents registres, des del més baix fins el més alt, amb molta prudència. Molt bé també per la Marina, que també mostra una gran progressió. Després va sortir el Xavi a tocar la bateria el qual va gaudir de la música que sí que li agrada interpretar, i també ens va fer gaudir a nosaltres. Un altre bateria va pujar dalt l’escenari, el Sergi, el qual ens va interpretar un tema estàndard de Jazz, el Cantaloupe Island, del Herbie Hancock, amb molt més ritme i funky que el propi autor. Molt bé pel Sergi que es va estrenar en una Jam de Blues a Sant Vicenç. Segur que ens acompanyarà més vegades. Després vaig sortir jo a tocar un Blues amb el meu saxo alt que més o menys també va sonar. Semblava que això seria tot, però lectores i lectors, el millor encara havia de passar.

El quart motiu per a convertir la nit es especial va ser la presència entre el públic de l’harmonicista Joan Pau Comelles. Quan el van anunciar em vaig sobresaltar, car jo sabia de la importància del personatge, i així ho vaig anunciar. Hei... tothom ha de saber que aquest senyor està considerat un dels millors harmonicistes d’Europa. I de quina manera ho va demostrar! Vam sentir una sèrie de sons, rapidíssims alguns, lents i dolços uns altres, suaus els demés però tots amb una contundència interpretativa impressionant. Estàvem escoltant una veritable harmònica de Blues. Podies tancar els ulls i et podies veure a tu mateix prop del Mississipi, en un barri de Nasville, en un........Blues.

Vam quedar com estabornits per la qualitat de la qual tots estàvem gaudint. El trio s’havia convertit en un quartet. Alguns dels temes que van tocar van ser Just because i Don't you mess with me. Quin regal tan inesperat ja quan tots estàvem plens de satisfacció musical. Era ja tard, però ens vam quedar a escoltar el quartet fins que van tocar la darrera peça. Nosaltres encara en volíem més i més ens en van donar. Van acabar amb un esplèndid It's a wonderfool world, tocat amb una tendresa excelsa.

En definitiva va ser la primera nit de Blues al Jazz Club la Vicentina, i el Miquel Talavera, Joan Pau Comelles, Miquel Ballester i el Miki Santamaria ens en van fer els honors. Gràcies a tots ells. Segur que els tornarem a veure. Miquel Tuset.

AZZANGO EN CONCERT- DIJOUS 5 DE NOVEMBRE

El dijous 5 de novembre tenim un altre "sopar calent-concert" a la Sala Xica amb un grup de Jazz vingut del veí país anomenat França. El grup es diu AZZANGO i si us hi fixeu bé, li manca la J de Jazz i la T de Tango. O sigui que fan, com ja heu endevinat, Jazz-Tango. Són un quartet on a més a més de la secció rítmica bàsica, piano baix i bateria, ells hi incorporen un acordió. Aquest és l'instrument solista i el que ens recordarà temes de Jazz amb sabor a Buenos Aires. Això s'ho va inventar un gran músic argentí anomenat Astor Piazzola, gran acordionista i bandoneonista. El grup que us presentem "baixa" de França en motiu d'unes actuacions contractades a dos llocs de gran prestigi. El primer lloc és el Festival de Jazz de Girona i l'altre és la Nova Jazz Cava de Terrassa, a més a més d'altres actuacions que faran en diverses poblacions del nostre país, com és ara la que faran aquí, a Sant Vicenç dels Horts. El preu del sopar calent i concert serà de 15€ pels amics col·laboradors i de 18€ per la resta d'amics. Us hi esperem. Serà però el darrer dijous, ja que sembla que no és un dia adequat Miquel Tuset.

Concert de Jazz a Sant Cugat

Para sacudirme de encima la sensación de convidad de pedra, o como diría Francisco Umbral de “tonto útil”, me atrevería a añadir a la crítica del concierto celebrado en la Librería El Siglo Mercantic el pasado sábado 17 de Octubre, organizado por el Club de Jazz Sant Cugat, realizada por mi compañero Miquel Tuset, cuatro palabras: sentimiento, talento, corazón, pasión.

Dicen que hay músicos buenos y buenos músicos; pero en el caso del trio formado por Ignasi Terrasa, Susana Sheiman y Manel Alvarez, ambos calificativos se confunden en una especie de simbiosis musical que en determinadas ocasiones alcanzan momentos inolvidables de buen jazz.

. y no olvidéis nunca que “el ruido es inversamente proporcional a la inteligencia” ( A. Schopenhauer ).

Joaquin Rabassa

CONCERT DEL TRIO DE L'IGNASI TERRAZA, SUSANA SHEIMAN I MANEL ÀLVAREZ A SANT CUGAT

Dissabte 17 d’octubre hi va haver una actuació de Jazz al Mercantic de Sant Cugat de molt alt nivell. Vam veure dalt l’escenari el trio format per Susana Sheiman a la veu, Ignasi Terraza al piano i Manel Àlvarez al contrabaix, tres músics del bo i millor en la seva especialitat. D’entrada només comentar-vos que la presència i els ànims de la Susana ens va donar pistes de com seria la nit. Ella és una persona molt agradable, molt simpàtica i que el primer que fa és preguntar al personal... Qué, teneis miedo? Gracias por haber escogido el Jazz para pasar un rato agradable...Ja començant així ja veus que les coses aniran prou bé, com així va ser.
La vetllada va estar dividida en dues parts, començant en la primera amb un tema del Duke, Take the A train. Van continuar amb un altre tema amb molt de swing, I've got the world on the string per fer-nos després una bossanova del Jobim fantàstica, Chega de Saudade . Després ens van introduir a les balades amb un altre tema del Duke Ellington I'm my solitud, on aquest trio ens va mostrar la veu de la tendresa i que nosaltres, ja en començar, vam quedar-hi enganxats. Si després de la pena l’alegria, després de la foscor, la llum. Així és com ens ho va dir la Susana; ara toca veure la llum amb el tema I'm begining to see the light. La primera part va acabar amb un estàndard, All of me, un tema que, cantat al ritme que ells van emprar va obligar a la Susana a "tocar" diversos instruments amb la veu.

A la segona part els tres músics ens van demostrar encara més la seva qualitat i entrega, ja que van estar dalt l’escenari una hora més. Van començar amb el tema Until I met you un tema d’aquells que es ballen, amb un swing divertit i que t’incita al bon rotllo, Després van continuar amb el Love me or leave me, estima’m o deixa’m en pau. Després de la pressa, la calma de camí del Close your eyes, tema melancòlic que la Susana, amb la seva veu va aconseguir la nostra total atenció. La nit va continuar amb temes més rítmics i d’altres més melòdics com el Lush life. Tots d’una qualitat interpretativa d’altíssim nivell. Es van passejar pel bolero del Armando Manzanero, Contigo aprendí amb una tendresa increïble per després fer un Duke, el Caravan que ens va transportar a les mil i una nits. Fins i tot ens van regalar un Gospel fantàstic, en el qual la Susana ens va fer veure encara més la seva negritud. Encara ens regalarien amb dos bisos els quals ens van deixar un regust d’orella que encara ens dura als que hi vam assistir. En definitiva una nit fantàstica, donada la qualitat interpretativa de cadascun dels seus membres.

Si parlem de cadascun d'ells podríem dir que el Manel és, en els seus solos, un dels contrabaixistes més melòdics del país; que la Susana és la cantant més "black" que canta per aquests contrades amb uns recursos impressionants. Ella a més a més de cantar amb una de les veus més melòdiques del país i amb un gran registre de veu, és dalt l'escenari una vertadera actriu. És una de les poques cantants en que la seva interpretació gestual arriba quasi al nivell que te com a cantant; que de l'Ignasi no fa falta que en diem no gaire, ja que ell és un dels millors pianistes del país, per no dir que és el millor. El seu domini del piano, sigui quin sigui, és total; passa per tots els estils i utilitza recursos estilístics diversos dintre de temes diversos, en fi, un luxe escoltar de prop a l'Ignasi amb una formació, la del trio, que permet encara més esbrinar tots aquests detalls. Només has de voler-ho escoltar i deixar-te portar. Van ser quasi dues hores d'un gran concert de Jazz i que realment ens va fer passar una molt bona estona. Miquel Tuset.