Jazz Club La Vicentina: 29/7/12

Avui he anat al passe de les 22h a veure una llegenda viva del Jazz. On? On sinó, doncs al Jamboree JazzClub. Mr. Benny Golson acompanyat d'un gran trio de casa, de casa de veritat. Joan Monné, piano / Ignasi González, contrabaix i Joan Terol Amigó, bateria. Un quartet liderat per un "monstre" del Jazz, gran saxofonista tenor i un dels grans compositors dels ara "estàndards" de Jazz. Veure'l dalt l'escenari somrient, mentre no tocava, i observant i escoltant com ho feien els seus joves companys, als quals no ha parat d'elogiar, doncs no te preu. Entre tema i tema ha explicat històries relacionades i sempre recordant els seus antics amics, entre els quals John Coltrane, etc.. Només era qüestió de tancar els ulls i situar-te a l'època on ell situava la història i, ai las, et veies al costat de tots ells...què voleu que us digui, poder escoltar-les mitjançant la veu directa i personal, simpàtica d'aquesta llegenda del Jazz....massa! Només diria que m'ha semblat que ha tocat poca estona el saxo. Els 80 i tants li deuen pesar força, i deu estar prou cansat, no m'estranya gens.....si t'imagines què i quines mogudes li deu haver tocat viure....Uff! Se seia sovint i ha deixat que el trio toqués sol una balada preciosa, "If I should lose you".

Gràcies a la col·laboració del mateix Jamboree Jazz Club, que em va deixar un enllaç en el Facebook a un reportatge del Pascal Hanrion, us deixo com a mostra una magnífica foto, en blanc i negre del saxo del Sr. Benny Golson sobre el piano Yamaha del Jamboree.

Aquí teniu una presentació en PowerPoint feta amb les fotos que va fer el nostre amic i gran fotògraf, l'Antonio Narváez Dupuy.

Benny Golson Jamboree_agost 2012

Fotos by ANTONIO NARVÁEZ DUPUY

Han començat el passe amb el Whisper Not, gran, gran tema, Take the A train després i etc.... Ha explicat el perquè el Jazz és tan meravellós, i ho ha dit comentant que sí que es veritat que toquen els mateixos temes, però no els mateixos solos, els quals depenen de l'estat anímic del moment, i que sempre s'interpreten de manera diferent, que la improvisació és això, etc.... Jo l'he trobat content, satisfet, i alegre. Potser la professó corre per dins, però no s'ha notat. si és que hi corre. Un pel massa xerraire, ell mateix s'ho reconeix, tot i les magnífiques històries de primera mà que ha explicat, m'hauria agradat més escoltar-lo en un altre tema, que no ha fet, ni en el sempre interpretat "bis". Ha dit The Last Song, hi ha estat així. Que si t'agrada, demà pots repetir per duplicat...A mi m'ha agradat com toca el seu tenor, amb un so propi i característic, que es pot reconèixer amb una certa facilitat pels qui l'hem escoltat algunes vegades, i també m'ha agradat el magnífic trio que l'ha acompanyat. Joan Monné ha estat sublim en els solos, igualment aplaudit ha estat l'Ignasi Gonzàlez i cada vegada més sorprenent el jove Joan Terol. En definitiva un gran concert emmarcat dins el Festival Mas i Mas, que per qui no hi hagi anat encara, te dues oportunitats més per poder-lo gaudir!. Abans d'acabar però, us poso l'enllaç al blog del pianista Joan Monné, veí de Molins de Rei i que espero poder portar aviat al Jazz Club La Vicentina, una proposta de fa molt de temps i que finalment vull realitzar el proper 2013, i si pot ser, fent-li un homenatge a Benny Golson. Veiem l'enllaç doncs: http://www.joanmonneblog.blogspot.com.es/#1284418431806365322

Tenim la oportunitat de connectar amb el web de L'home del Jazz, en Pere Pons, on explica en pels i senyals les actuacions fetes al Jamboree Jazz Club, a més a més d'una curta entrevista, i tot regalat per la magnífica ploma del Pere. Aquí teniu l'enllaç: http://blog.rtve.es/jazz/2012/05/la-remor-dun-mestre.html Miquel Tuset.