Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet featuring Matthew L. Simon el 21 d'agost de 2015. Festival Jazz Arenys

El divendres m'havia de situar al Maresme i arribar fins Arenys de Mar no va costar massa. Era un viatge doble; per una part visitar la vil·la en el seu 24é Festival de Jazz i l'altre anar a veure i saludar als amics músics que allà hi tocaven. Es tractava del Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet featurin Matthew L. Simon. Amb Jordi Rabascall, veu; Albert Caire, piano; Oriol Roca, contrabaix i Oriol González, bateria, amb la col·laboració de Matthew L. Simon, trompeta.

Totes les formacions tenen una història i aquesta comença a les Jam Sessions que vam començar a fer amb el Combo del Geni Barry i que ha esdevingut l'anomenat Combo del JCLV que cada any participa en el Festival de Jam Sessions de Sant Vicenç dels Horts.
Allà va ser els inicis de la col·laboració del Jordi i l'Albert. Compartint Jams en més d'una ocasió es va fer una amistat personal amb vistes a ser-ho també professional. Va començar amb un vídeo a trio (no recordo el nom del contrabaixista), després en formació duo, i anant consolidant el llenguatge jazzístic cadascun d'ells, el pianista seguint participant a les nostres Jams i el cantant, desenvolupant-se en llocs tan emblemàtics com el Jamboree i les seves WTF organitzades per l'Aurelio, a partir de les quals va sorgir una altra idea, "The Jump". Al JazzMan també i amb gent de tant renom com el pianista Pere Ferrer, octogenari ell però amb un esperit jove i obert a les noves experiències, les que li proporcionava el mateix Jordi

La troballa amb la gent de Terrassa va venir donada per la presència del cantant a les Jams de la Nova Jazz Cava on, i essent-hi jo present, va meravellar al mateix Valentí Grau. També ho devia fer, o devia compartir escenari amb l'Oriol González, aquest Terrassenc de soc arrel. A partir d'aquí, les amistats es van compartir i així devien contactar amb l'Oriol Roca peça clau en la sustentació rítmica. Ja teníem el quartet, ara faltava un projecte.

No sé a qui se li va acudir muntar l'esdeveniment "12 hores, 12 causes" i fer-ho a la Nova Jazz Cava. Una cosa ho devia fer un i l'altre l'altre, el cas és que el Jazz Club La Vicentina també s'hi va veure involucrat participant-hi amb el seu Combo, sense el Geni Barry i amb la meva aportació, preparant-me un escrit per a una de les causes. Acabada la història, anem per la crònica del concert....apa que no m'enrotllo....he.

Hi vam anar amb la Joana i allà ens vam trobar amb el Joan (Jam Session de Sabadell). Vam arribar al Pati del Xifrè  ja amb una molt bona entrada, de fet no quedaven gaires cadires buides a les primeres files però en vam trobar un parell força ben situades, al mig, on se sent millor. La manera com  comencen es força interessant. Oriol al contrabaix comença el tema  suaument i amb el swing que ell atresora, i Jordi comença a picar de dits a la vegada que l'Albert  i l'Oriol es van situant en els seus llocs de treball...he. Jordi  s'introdueix en el tema cantant o xiulant i ja tots dalt l'escenari a punt per començar a viure una magnífica nit.

Va ser una magnífica nit, amb un magnífic so, i amb unes magnífiques intervencions de cadascun dels músics. Aquest és un projecte que s'ha enregistrat en disc i que es va presentar en una WTF al Jamboree amb el quartet i el vent que apareix en els crèdits del disc, del gran Xavier Figuerola. Al Jamboree hi va haver una "conya", la del Xavi  versus Jordi que no hi va haver a Arenys, però a Arenys hi va haver una altra cosa, la magnífica sonoritat del metall de la trompeta del Matthew. Amb el so del metall, es va obtenir un nou "color", una nova expressió que va quallar de seguida. Un altre aspecte va ser la compenetració entre la veu i el metall, arribant a punts àlgids de comprensió mútua. Els solos del gran trompetista van brillar i deixar bocabadats el pati de cadires que es ve veure ple de gom a gom i amb un silenci del públic mereixedor dels millors elogis. Les intervencions del Jordi cantant però sobretot interactuant amb el públic van ser extraordinàries. Te un do especial que fa que estiguis pendent del seu discurs mentre per exemple la resta de companys estant endegant un nou tema, i passa com si l'anterior no s'hagués acabat i per tant amb una sensació de continuïtat total. 

Temes com "Summertime", amb un magnífic arranjament i canvis rítmics inversemblants li donen una nova entitat a una cançó que pot semblar fins i tot nova. El conegut "Caravan" ens va deixar bocabadats també amb el seu arranjament i sense parlar de les intervencions dels músics, coses aquestes que ja hem comentat abans. Com que ja fa dies d'això, no recordo els altres temes que van tocar i sí que recordo el "Euros From Heaven", tema molt simpàtic; també un blues composició pròpia iniciat pel contrabaix de l'Oriol com a primer tema de la segona part. Al final vam acabar cantant de la mà d'en Jordi tot i gaudint i rient per les seves "carinyoses" bromes. Un gaudi total, que mereix un major reconeixement pel gran públic del nostre país. Un projecte amb classe i millor escenografia, la d'una sola persona que sap bellugar-se com si d'un actor consagrat es tractés. I seguiria, però ja està prou bé.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari