Un descanset merescut per a tots ideal per refrescar la gol•la i xerrar de com havia anat la primera part. Varen arrencar amb un tema a ritme de vals, el "Jan Jump", tema composat pel Toni Pujol. Els dos vents fan la introducció inicial de la melodia, senzilla però maca. Lucas va iniciar el primer solo amb suavitat, tal i com ho havia fet a la primera part, i amb aquesta cadència rítmica, doncs encara es va accentuar la dolçor. Raynald el va seguir amb el mateix tarannà, relaxat, fent que el concert seguís la dinàmica inicial. Incursions en el registre agut fraseig ràpid no va impedir la cadència i suavitat. Jaume va seguir amb el seu solo, més nítid que en d'altres fets la mateixa nit, per voluntat pròpia, és clar. Un solo curtet però adequat i maco, maco. Toni va continuar amb la tònica d'un tema que coneix perfectament, fent un solo precís i rítmicament clavat. Després els dos vents hi varen tornar amb la melodia, per deixar pas als "quatres" amb el César a la bateria, combinant també amb Lucas i Raynald. Després tornen a la "coda" fent la melodia i acabar sobtadament.
Aplaudiments i inici del segon tema, que, després d'una introducció llarga, ja s'albirava que seria el conegut tema de Sonny Rollins, "Oleo". Comença fent la melodia Raynald, per després ficar-s'hi tots tres, i fer un petit solo Lucas. Altra cop la melodia per després fer-lo Jaume, ara sí, ja d'una determinada longitud. Un solo llarg, excel·lent i executat al ritme viu, imposat des de l'inici, i marcat perfectament per César i Toni. El so de la guitarra del Jaume era més clar aquesta segona part. Aplaudiments i inici del Raynald atacant el solo a un registre mig, i fent unes incursions a solos del seu estimat Clifford Brown, seguint fent unes línies magnífiques, jazzístiques com les que més. Aplaudiments i Lucas inicia el seu caminar pel seu solo, a un volum baix, recolzat per la delicadesa de César i Toni. Començà també fent referència a línies conegudes d'altres temes, una mena de marxa americana, seguint fent arpegis destacats i melòdics. Després d'un parell de minuts, Raynald introdueix una frase que inicia els "quatres" amb el César a la bateria. Li segueix Jaume amb una sèrie d'acords, també amb el César i després fa el mateix Lucas amb el seu pare César. Raynald segueix amb la història i ja per acabar tots fent la melodia de "Oleo", i acabar el tema sobtadament.
El quart tema de la segona part va ser el "Mecenas", tema composat també pel Toni, i iniciat per ambdós vents fent la melodia i ja Raynald va començar el seu solo, tema també seguint la dinàmica inicial, és a dir, suavitat en la interpretació. Cal recordar que mai havien tocat aquests temes abans, o sigui, que tot i que els músics toquen a vista partitures que no havien vist mai, te un gran mèrit tocar-les i fer els solos adequadament. Sí, ja sé que és normal, però a mi, em meravella. Raynald començà fent el seu solo recorrent les harmonies, tocant amb suavitat, sense estridències, en el registre mig, que és on està més còmode, tot i pujar cap l'agut quan convé. Solo melòdic, recordant alguns "licks" coneguts, curt però intens, aplaudit per donar pas a Jaume iniciant el seu. Un so de guitarra, un pel més apagat, però adequat a la melodia, el solo, tampoc no massa llarg però igualment aplaudit. Toni va iniciar el seu solo en el seu tema, "Mecenas", seguint amb la dinàmica i fent-lo precís per donar pas als vents fent la melodia i acabar-lo sobtadament.
Aplaudiments i presentació dels músics per part del jove Lucas, a més a més de comentar els temes interpretats i quines les composicions del Toni.
Seguidament, Lucas va convidar a un jove, 16 anys, Òscar Latorre, trompetista de Olesa de Montserrat, a pujar a l'escenari a tocar el seu tema "Luca's Blues". Varen començar tots tres vents fent la melodia del blues i ja per deixar pas al jove Òscar a fer el seu solo, llarg i molt ben executat. Deu-ni-do, el nivell dels nostres joves músics, i les seves improvisacions, en clau totalment jazzística, allò que en el món dels músics de Jazz es diu "llenguatge". Aplaudiments i ja Lucas començà a fer el seu solo. Un Blues és un tema ideal per improvisar, però si és el "teu blues", doncs encara més. Licks de Parker entremig, denoten coneixement, memòria i concentració. Llarg solo; de fet, els músics solen posar-se d'acord en el nombre de "chorusses" que fan en el solo, i que després cadascun d'ells n'executa el mateix nombre. Aplaudiments, i Raynald, amb la seva solvència i contundència executà el seu, aplaudit per tothom i un ¡ yea ! de l'Emili. Jaume va continuar amb el seu, fent uns acords i escales amb un clar "so" modern, i mostrant-nos la molta tècnica que atresora. Aplaudiments per donar pas a una part del tema interpretat per cadascun dels vents, i fer alguns "quatres" entre ells. Després entre tots varen tornar a tocar la melodia del tema i així varen acabar, amb forts i llargs aplaudiments, la qual cosa va permetre sol·licitar-los el tema "bis" de rigor, i que va ser el ......
Cherokee, tema de Ray Noble, escrit el 1938. Tema que va popularitzar Clifford Brown en el quintet amb Max Roach i companyia. Tocat a un ritme endimoniat, és un d'aquells temes estàndards de Jazz que tots els músics coneixen. Un gran solo, després de la melodia inicial, interpretat per l'Òscar Latorre, molt ben executat, seguit pel del Lucas, també, clavat, i seguit pel del Raynald, mostrant-nos el ràpid "fraseig" i les melodies que és capaç d'extreure de la seva trompeta, melodies dintre dels solos. Jaume va seguir amb la velocitat del tema, amb acords inversemblants, difícils, amb un "punteig" nítid, ràpid i precís. En acabar-lo, tots tres fent la melodia del tema, i ja deixar al César, fer un petit solo, sense sorolls innecessaris, i ja acabar el tema i el gran concert de la nit, d'una altra gran nit de Jazz a la Sala Xica.
Totes les fotos són de Gustavo A. Soldevila Meca.
Miquel Tuset.
.jpg)
.jpg){kind=link}
