WTF amb "MagnetBand"

MagnetBand   by  Josep Tomàs

Ahir, WTF al Jamboree amb una banda, un grup, els "MagnetBand" amb el Fredrik Heissler al capdavant d'una colla de joves "cracs" alemanys i australians... trombons, guitarra, piano, baix elèctric i bateria, formaren un potent sextet i ens presentaren una mostra de les seves grans capacitats. Segons em va dir l'Aurelio Santos, la revista Down Beat els havia valorat amb un segon lloc en quelcom que ara no recordo... El que sí que us puc dir és, que la música pròpia d'aquests joves músics no va ser res que s'assemblés a res....Melodies i ritmes canviants molt sovint, grans interpretacions de tots els intèrprets incidint amb la gran mestria d'un dels trombonistes, el més gran (la llista de noms la tenia el mateix Aurelio a la mà)...i també la del líder, el Fredrik, qui va portar conjuntament amb piano, baix i guitarra una secció rítmica bastant brutal. Composicions de tots i en especial del baixista, qui va ser el què més va "currar", com sempre sol passar. A mi, en particular, em va agradar la proposta musical d'aquests joves i em va semblar entendre que a les escoles de jazz d'alemanya els ensenyen la mar de bé. 

l'Aurelio micro en "ristre"...Tim, Cláudio, Matias, Otto.....by Manu Dimango

 El primer en pujar a la Jam va ser el Claudio Marrero Santana, qui cada dia ens sorprèn més i més. També ho va fer el Bruno Calvo Anillo, enfebrat, que va fer uns magnífics solos en els dos temes que va tocar. També van pujar el Matias Miguez Mastrarrigo, el Barry a la bateria, ja granadet però que deu ni do....tot i que es va deixar els seus "quarts"....i més que hi van ser... La nota més simpàtica va venir del país del sol naixent i la seva representació institucional amb una munió de senyores i senyors i encara més amb la presència dalt l'escenari d'un gran pianista i la participació de quatre simpatiquíssimes cantants. Van cantar un parell d'estàndards, dues a dues, mostrant-se amables i sempre somrients, i gaudint molt del què feien i com ho feien. N'hauríem d'aprendre de les seves educades maneres....Van tenir sort que anessin acompanyades per dos joves cracs als vents, en Lluc Casares saxo tenor i Pol Omedes, trompeta, i del gran bateria Anton Jarl. Si l'Aurelio recupera les dues llargues llistes de noms impossibles, no em costarà gaire posar-les-hi, que tots s'ho mereixen. Sort que hi havia el Josep Tomàs, i es dibuixant  Manu Dimango deixant les seves impressions, i gràcies a les sàvies mans del Leo Bianchi que va manipular els sons i les llums com sempre fa, de manera collonuda. Curt i Ras. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Concerts de graduació a l'ESMUC....Paco Perera, Xavi Torres i Bruno Calvo

Unes quantes ratlles des de la Sala 3 al cap i al cor.....
Preparant el programa de ràdio i pensant amb el concert de graduació que va fer ahir l'amic Paco Perera a la Sala 3 de l'Auditori....i no puc evitar deixar algunes petjades del meu memoràndum....A primera fila, amb el Josep Tomàs, ell mans a la càmera però també bocabadat com jo escoltant la meravella que va preparar el Paco. Un treball que segur li valdrà acabar el Grau Superior a l'Esmuc amb molt bona nota. Haig de dir que el so va ser impressionant, perfecte diria jo; tots els instruments van poder-se escoltar la mar de bé i sense un excessiu volum, la qual cosa se li ha d'agrair al tècnic que es va encarregar de sonoritzar-ho. Bé, el projecte del Paco va estar dedicat al folklore de les Illes Canàries, amb barreges de ritmes provinents de la península i el continent africà, tan proper pels illencs. Va estar acompanyat de vertaders cracs com el Jose Alberto Medina Quintana, Salvador Toscano, Juan Aguilar, Carlos Cortés i la col·laboració en un tema del brasiler Alan Sousa. Jo diria que el Paco estava tremolant per dintre molt més de com ho feia per fora, he he, estava tan content de poder fer el que havia desitjat des de feia tant de temps, i de poder fer-ho davant dels "seus" que van venir des de les illes, que en començar se'l veia d'aquesta manera. Ràpidament les aigües van tornar a la riba i les magnífiques músiques van captivar-nos, al menys a mi, des del primer moment. Ritmes càlids amb profunditat sonora de baixos i una bateria compaginada amb una altra d'electrònica, de la qual sorgien uns increïbles sons a partir de les baquetes i masses del Salva. Compenetració entre tots per mirar d'ajudar a l'amic a poder aconseguir el cel a la terra, què és del que es tracta. Un Jose Alberto exquisit al piano, teclat i melòdica, va saber comunicar a través dels seus solos el missatge del compositor; acompanyat d'un magnífic poli-instrumentista de les cordes, el Juan Aguilar que primer amb el llaüt i després brillant molt i molt amb el violí també ens va captivar; la secció de la bateria i percussions amb les mans del Salvador Toscano i el Carlos Cortés va perfeccionar la quadratura del cercle amb grans improvisacions també....Bé, sempre parlo de quatre ratlles i avui eren unes petjades.....que ja hi deuen ser ben vistes. Voilà i fins el proper projecte.... 

Em vaig proposar anar al concert de graduació de dos joves cracs, en Xavi Torres Vicente i Bruno Calvo Anillo amb la intenció d'escoltar bona música i també per acompanyar-los conjuntament amb tots els presents, amics i familiars, en aquest dia tant especial per a ells. El projecte d'en Xavi estava relacionat amb la obtenció d'un so personal, tot i reconèixer ell mateix la gran quantitat d'influències assimilades. Em fa molta il·lusió veure la progressió d'aquest jove músic i la dels seus companys i també m'agrada recordar que l'any passat, en el 3er Festival de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts, va venir un sextet des de l'ESMUC amb Xavi Torres, Lluc Casares Alcobé, Pol Omedes Casacuberta, Pau Lligadas, Albert Costa Vendrell i Joan Casares Alcobé....i ves per on, cinc dels quals van tocar ahir compartint escenari. En Xavi va presentar un projecte de so propi que ben bé va ser això....un so personal d'alguns temes que curiosament em sembla haver-ne escoltat algun en una WTF al Jamboree, al menys jo diria que un sí. Tot i així, la quasi totalitat va sonar nova i personal d'un nivell de qualitat interpretativa impressionant....En Xavi va tocar unes "intros" a piano solo memorables, d'una gran bellesa i precisa interpretació, si se'm permet...(algun dia hauré de deixar escrit alguna cosa relacionada amb la manera com determinats crítics expliquen amb ets i uts les dificultats de tocar uns instruments dels quals ells mateixos no en saben ni poc ni gaire)..Bé, no només les "intros" van ser memorables i sí també algunes altres joies amb títols relacionats amb el seu entorn més personal. Vic Moliner i Joan Terol van fer de perfectes acompanyants tal i com ho han fet darrerament en alguna de les actuacions d'aquest sòlid i estable Trio.
Energia és la que va emprar Vic a la "berra" i pel que es va veure, molta més la emprada pel Joan, que "emprenyat" pel fet de perdre una baqueta, va llançar l'altra a tres quarts de quinze, he he.

Després de saludar a Joan Monné, Matthew L. Simon, germans Casares i en Lligades, vaig anar a fer una "birra" mentre els tècnics preparaven el nou "stage".
Allà fora hi havia una moguda amb una mena de cavall de Troia i joves percussionistes fotent-li trompades mentre sonaven sons de guitarres....Va resultar que vaig poder saludar al creador d'aquells sons, l'Arturo Blasco, guitarrista i professor de l'escola Jam Session EscueladeMúsica, i abraçar al Jeroni, Jrx Planejant i al director i ànima de l'escola, Luis Blanco. Aquest em va explicar la pila de dificultats "burrocràtiques" que tenen per tirar endavant el projecte del Grau Superior de Música Moderna....sembla què les altes esferes, en lloc de recolzar-los, els hi ho vulguin impedir...quins collons.....

El següent projecte, presentat pel Bruno Calvo, portava com a títol la "música negra i les seves arrels reivindicatives anti racials", més o menys....Es va fer acompanyar d'amics i companys d'estudis i Jams, i WTFs....Xavi Torres, piano / Lluc Casares, saxo tenor / Pau Lligades, contrabaix i Joan Casares, bateria. Net i polit, amb una camisa blanca que mostrava el respecte i consideració vers públic, tribunal i esdeveniment, va començar molt concentrat a fer els primers sons....Dos temes inicials de factura pròpia molt aplaudits per tots els presents van deixar pas a les seves primeres paraules....he. Amb molta tendresa i simpatia va anar dient algunes històries relacionades amb la "negritud" de la música i la seva relació amb els moviments d'alliberació de "los negros".....deia ell...he he. Somriures i molta conya per part de molts de nosaltres per acompanyar la seva manera de dir "coses" sèries dites amb tota la bona voluntat del món, van deixar pas a una formació on s'hi van afegir l'Albert Costa i el Roberto Albrecia. Una secció de quatre vents súper potent per interpretar un dels temes que més em van impressionar...el "Meditations on Integration" de Charles Mingus. Un tema brutal, on Mingus va deixar anar la seva vena més potent i de caire més radical vers la "blanquitud" dels EUA. Canvis de ritmes i melodies van fer d'aquest tema una vertadera obra d'art, digne d'un projecte final de carrera... Més n'hi va haver....fins i tot un tema delicat i tristot a piano i trompeta dedicat a una mascota seva desapareguda....que va deixar pas a la formació inicial per així interpretar un altre magnífic tema i acomiadar-nos no sense agrair-nos la nostra presència i la dels seus familiars, seguint la tònica que ja he pogut escoltar, primer pel Paco Perera, i després pel Xavi Torres.

Ja per acabar, vaig sortir de la Sala 3 una mica commogut pel fet d'haver "captat" la part humana de la situació (segons la meva interpretació)...Ja havia oblidat la meva època d'estudiant a l'Escola Industrial fent Enginyeria Tècnica en Electricitat i Electrònica i posteriorment la especialització de Telecomunicacions a La Salle fa "tropecientos" anys....èpoques d'amics de carrera, de companys de "batalles", etc....i això és el que vaig copsar....Una escola superior, l'ESMUC en aquest cas però també les altres de casa nostra, no és només un lloc on s'estudia música i instrument..és un lloc on també s'hi fan amigues i amics, companyes i companys que a més a més de compartir estudis, s'hi comparteixen vivències, i s'hi creix plegats durant aquests quatre anys de manera musical i vivencial. Això és el que vaig entendre, que hi havia alegria pel fet d'acabar una etapa transcendental i una mica de tristor pel fet d'abandonar els espais, les aules, els professors, etc....Tot i que a la pràctica, ho desitjo jo i tots vosaltres, el que segur passi és que es retrobin alumnes i professors endegant projectes i tocant pels diversos escenaris d'arreu. Això ho he viscut al Jazz Club La Vicentina, ho he vist al Jamboree, al Milano, etc....i així espero que continuï...

I paro....que m'emociono.......Voilà. Miquel Tuset i Mallol.