La mestria del Josep Maria es va veure enriquida per la participació per primera vegada a cal Balanyà d'un instrument de percussió, bateria, a les mans d'un dels més grans i recentment triplement guardonat en Ramon Prats. El silenci inicial en començar la sessió el va "trencar" Josep Maria amb les primeres notes "falses" del seu magnífic Yamaha de 3/4. La concentració habitual del Ramon es va fer palesa en la seva expressió tot i esperant el moment adequat per intervenir. La comunicació entre ambdós músics va ser permanent i les seves elucubracions acústiques van ser extraordinàries. La senzillesa en l'exposició de la proposta es va veure enriquida per la imaginació dels dos músics, aconseguint sons de les pedres i d'altres estris que Josep Maria tenia preparats sobre les cordes del piano. Ramon va jugar amb els sons diversos dels elements de la bateria a base de fregar la punta de la baqueta per la campana d'un dels plats, a més a més d'aconseguir sons profunds amb les masses tot i picant les timbales i bombo. El silenci es veia sovint pertorbat per una gran afluència de sons a un volum respectable, i sovint el retorn a la delicadesa acústica s'acompanyava dels sons de les escombretes i el d'alguns elements sonors que feia anar en Josep Maria. El so del magnific Yamaha ens va impressionar moltes de les vegades de manera persistent sobre una o diverses notes.
La sessió va consistir de dos "temes" entremig dels quals només hi va reeixir el silenci del final d'un i el del principi de l'altre. Concentració per deixar la primera proposta, i el mateix per afrontar la segona. El silenci a la sala va ser total i tota la colla d'amigues i amics d'en Josep Maria vam gaudir d'allò més amb la seva proposta. És, realment, un mestre d'aquest tipus de "perfomances", sovint a piano solo, havent enregistrat diversos treballs entre els quals un del 1997 d'Edicions Nova Era, disc anomenat "Ultramarinos 451" i un darrer del 2007 produït per Radio Bremen anomenat "Un peu à gauche".
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
