Darrer Concert-Jam al Jazz Club La Vicentina....un èxit de la música

El darrer Concert-Jam de la 5ena temporada. ...amb quasi més músics que públic. ...un èxit de la música, del Jazz. ...del dia de la música......


Pau Bombardó, Garry Fimister, Carles Pineda i Xavier Algans

amb Carles Pineda, Xavi Algans, Garry Fimister, Pau Bombardó...Carles Pineda Jr, Nuria Palet, Toni González, Carles Rambla, Albert Caire, Sergio Del Campo, Modest Pelfort, Josep Mª Martí, Quicu Samsó, Miquel Donat, jo mateix i un jove americà amb trompeta inclosa...de nom Brian...i si em deixo algú que em perdoni, això sense comptar el públic que sinó ha estat nombrós sí que ha fet que la Sala Xica tingués un bon aspecte....

Aquí teniu una seqüència de fotografies del Last Concert-Jam...de no massa qualitat (S3 mini) però suficient per veure el què va passar...


Carles Pineda Quartet & Jam


More PowerPoint presentations from miquel

i ara podeu mirar el vídeo que va enregistrar l'amic Carlos Sampietro d'alguns dels temes del Carles Pineda Quartet...



Gràcies a tots per venir...amb una mica de calma i quan em vagi bé, faré l'ampliació de la crònica i l'edició dels àudios on quedareu acollonits del nivell dels músics que han participat aquesta nit..Voilà a les 4h34m i bona nit i bon Jazz Club La Vicentina en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

La Jove Big Band del Taller de Músics a l'IEN

Vicens Martín, dirigint i gaudint
La Jove Big Band del Taller de Músics a l'IEN.....i ja van 8 anys...gràcies a la constància del Vicens Martín i l'ajuda del Diogo Pereira i el saber de tots els músics....
Avui el Vicens ha fet pedagogia sobre els diferents estils i èpoques de les diverses Big Band de la història amb Duke Ellington, Count Basie, Benny Goodman, Thad Jones, etc...Escoltar el perquè de tot plegat explicat per un dels que més en sap, i fer-ho de la manera tan agradable com ho fa Vicens Martín doncs és tot un luxe a l'abast dels qui tenen la oportunitat d'escoltar a la Jove Big Band del Taller de Músics. Músic i pedagog, Vicens mostra el seu saber tant al públic com als seus alumnes, la qual cosa segur que els encoratja encara més a continuar perfeccionant-se. Tenim la sort de comptar amb gent com ell, però també amb el Sergi Vergés, David Mengual, Alfons Carrascosa, Dani Alonso i alguns més que ara no em venen al cap però també amb la feina que fa el Joan Chamorro amb la seva Sant Andreu Jazz Band. 

La Big Band a falta de piano, contrabaix, bateries i Director
D'altres que ho havien fet i ja no ho fan com el Ramon Quadrada i d'altres...Raynald Colom també s'ha complicat la vida amb la Refugees, com tots els que s'emboliquen en posar-se davant d'una Big Band. Només veure els llibrets de les partitures que remenen et fa adonar-te de la ingent feina que hi ha al darrera. Els temes que hem escoltat han fet un repàs a la història del Jazz i han sonat temes com "Take the A train", "Sing sing sing", "Black Tan Fantasy", i una balada preciosa súper coneguda de la qual no en recordo el nom...tot i cantar-la com quasi totes...Cada vegada em passa més....conèixer els temes i oblidar-ne els títols...Els anys..i els panys!!

Haizea Martiatu fent un solo
Però avui també hem vist com una Big Band de joves músics sonava "quasi quasi" com si fos la OJO en lloc de la OJETE...paraules de ROger Martínez....Això mateix hem comentat amb el Vicens, vaja, és el que m'ha volgut fer entendre. Doncs la veritat és que ho he entès a la perfecció després d'escoltar-los. Sorpreses diverses i totes agradables com la dels dos bateries que més enllà de competir han compartit ritmes i alegries. També els dos guitarristes que han anat compaginant els temes; teclat i contrabaix en compenetració total; secció brillant dels metalls aguts amb dos solistes bons i amb un so diferent; els trombons han brillat també amb solos ben executats de dos d'ells i finalment la secció de la fusta, completa amb saxo baríton, saxos tenors i clarinet i saxos altos. 
Jordi Morell  i  Sergi Torrents
Una primera barrera de fustes amb un so molt bo. Al davant la Cristina Miguel que ha fet un parell o tres de magnífics solos, i que em perdonin els nois i noies però m'agradaria comentar que m'he quedat de pedra després d'escoltar una noia del país basc tocant el saxo alto com els àngels. El so que ha aconseguit és preciós i els seus solos han mostrat gran domini de l'instrument a més a més de conèixer el llenguatge i mostrar-lo amb gran saber i domini...i jo que d'aquest llenguatge no en sé gens ni mica (ja m'agradaria, ja), però sí que l'entenc quan l'escolto. 

Com a afegitó, posar-vos els noms de la formació i el llistat de temes que van tocar, material que m'ha passat el Vicens....

Jove Big Band del Taller de Músics

Saxos: Norberto Nafarrate, Joan Marc Marsal, Haizea Martiartu, Dani Sarís, Marta Riba, Cristina Miguel.
Trombons: Alex Huguet, Ferran Arasa FE AB, Ferran Puig, Joan Cuscó
Trompetes: Sebastià Sabater, Enric Serras, Juanjo Molina
Guitarres: Arnau Gil, Marc Marc Burdalo. Contrabaix: Juan Pastor
Piano: Raimon Molà. Bateries: Jordi Morell, Sergi Torrents
Direcció i arranjaments: Vicens Martín

REPERTORI JOVE BIG BAND Curs 2013-14 LA HISTÒRIA DE LA BIG BAND 
INSTITUT D’ESTUDIS NORD-AMERICANS 18-juny-2014

• TAKE THE A TRAIN (Duke Ellington) 
• A WARM BREEZE (Count Basie) 
• SISTER SADIE (GRP Big Band) 
• THE END OF A LOVE AFFAIR (Stan Kenton) 
• FLYING HOME (Benny Goodman – Fletcher Henderson) 
• SING, SING, SING (Benny Goodman) 
• MOONLIGHT SERENADE (Glenn Miller) 
• BLACK & TAN FANTASY (Duke Ellington) 
• INTERMISSION RIFF (Stan Kenton) 
• LOW DOWN (Thad Jones) 
• MR. FUNK (Bob Mintzer) 
• QUINTESSENCE (Quincy Jones) 
• ALL OF ME (Thad Jones) 
• COUNT BUBBA (Gordon Goodwin) 
• COTTONTAIL (Buddy Rich) 
BIS 
• WIND MACHINE (Count Basie)

Bé, en definitiva una tarda agradable al pati exterior de l'IEN, amb una temperatura adequada i sense una gota de pluja, ple de força públic, la majoria entrat en anys i que no han pogut mostrar-nos els seus encants del domini del ball, la qual cosa sí que ha fet una noieta amb la seva mare. Doncs si no heu vingut us ho heu perdut. Voilà i fins l'any vinent si encara hi som, i si no hi som, molt millor....val més estar sols que mal acompanyats. 
Miquel Tuset i Mallol.

Festival Talent amb Pol Padròs i audicions de l'Aula del Conservatori del Liceu

Pol Padrós al Taller de Músics i els combos de l'Aula del Conservatori Liceu presentant els seus treballs al Jamboree Jazz.

Max,  Pol  i  Josep
Abans d'anar a veure els combos de l'Aula on hi participaven els meus fills, em vaig deixar caure pel Taller de Músics a Can Fabra. Allà a la Sala Omega Morente, en Pol Padrós va presentar el seu projecte final de curs relacionat amb dos estils diferents de fer Jazz, el de Chris Potter i el de Robert Glasper. Amb aquest poti-poti, en Pol va presentar composicions seves relacionades d'alguna manera amb les composicions dels dos anteriors referents. Ritmes complexos i melodies molt ben trobades van propiciar que la resta de companys arrodonissin el projecte amb molt bones interpretacions de tots tres, a l'inici i quatre després. En Max Villavecchia, piano i teclats; Josep Cordobés (Le Cordubois) primer i després amb el magnífic suport de Wassylli Kandinsky van ser els acompanyants de luxe del Pol. En els solos que van fer cadascun d'ells es va notar el "nivellàs" que tenen aquests nois. Ja l'any passat, en el 4rt Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, vam poder escoltar de quina manera tocava en Pol i ahir vam constatar una evolució que segur no s'aturarà. La Sala Omega-Morente és un espais ideal per presentar projectes i allà he pogut veure els darrers assajos de la Vicens Martín Dream Big Band, és on finalment es va gravar el disc dels ELS FRUITS SABOROSOS - Vicens Martín Dream Big Band, by Vicens Martín Dream Big Band. En aquesta mateixa sala i ahir, el seu tutor Biel Amargant em va alliçonar sobre diversos aspectes del què escoltàvem; ritmes i melodies. Recordo un comentari d'en Biel sobre una opinió meva relacionada amb una melodia d'un tema d'en Pol que em va semblar maca..."la gràcia consisteix en fer un tema complex i que quan s'escolti sigui fàcil d'entendre i sigui agradable..". 

Després de deixar Can Fabra vaig anar de cap al Jamboree després d'una bona estona de metro a veure i escoltar els meus "pipiolos". Vaig arribar a punt de preparar el meu inseparable Zoom H4 tot just abans que comencés a tocar el combo dirigit pel Vic Moliner i on la Marina hi participava com a suport de veu. 
La Marina va impressionar com sol fer en els seus directes, per la presència escènica i també per la seva veu, sempre molt potent. Un combo amb dues veus, teclat, dues guitarres solistes, baix, percussió i bateria havia de donar molta tralla i la van donar. Tot i així, les veus es van poder escoltar bastant bé i els temes que van tocar van engrescar força al públic assistent, entre el qual també hi havia alguns guiris sorpresos i que van aplaudir força. És clar que una bona colla del públic érem els pares i mares dels nois i noies que hi van actuar.

Per acabar faltava el quintet on hi toca el Valen i que va ser encara de més tralla. Una formació amb teclat, dues guitarres, baix i bateria molt compacte i amb uns temes molt ben trobats carregats de ritme i en alguns casos de ritmes entretallats força complicats de portar. El grup liderat pel David Gnaposs va sonar força bé i com en els casos anteriors es va notar l'evolució dels seus membres. Els solos que van fer els dos guitarres, la noia que tocava el teclat, el baix i la bateria van ser força bons i el personal va acabar ballant davant de l'escenari i seguint les evolucions dels músics. Em va agradar força la predisposició i concentració de tots i en particular la del Valen que ho va fer força bé fent els ritmes i també els solos que van ser brutals...com li sona l'Strato...

En definitiva, un dia on els alumnes participants i també els seus tutors i directors com és el cas del Gonzalo del Val amb qui ens vam saludar així com també amb el Biel, Vic i Jaume Vilsacesa, varen gaudir d'un dia força especial i que clou un llarg curs on la feina feta ha donat els seus fruits....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Impressionant WTF amb Cece Giannotti Quintet

Matías, Cece i Francesc
Un dilluns que podria haver estat un dels qualssevol dilluns, aquells en els quals decideixes no sortir de casa per cansat o per manca d'ànims i vet aquí que finalment decideixes anar a una altra més de les WTF de l'Aurelio Santos amb l'ànim preparat per a la sorpresa i amb el convenciment que de Jazz, jazz, no n'escoltaràs ni un borrall. Però hi vas i ai las; la sorpresa inicial es va convertint en reconeixement de les diverses músiques, estils i magistrals interpretacions, encertada proposta, encertats temes, ritmes i melodies..i tot gràcies a l'ànima del líder de la formació i per tant el "pensador" de tot el què ha sonat, en Cece Giannotti. Aquest músic que viu entre nosaltres des de fa ja una colla d'anys, presenta un projecte que barreja diversos estils i temes amb un denominador comú del bon gust dintre la diversitat. La dinàmica del projecte m'ha impressionat, i amb això només vull parlar del saber utilitzar les dinàmiques de volum en els moments adequats i temes. Els sons han estat potents però no en tot moment, i s'han pogut escoltar molts moments on la coordinació de la formació ha permès silenciar els instruments i veus i de sobta trobar-te, trobar-nos en un espai sonor delicat. Una formació amb el mateix Cece a la guitarra i magnífica veu, Raul del Moral, guitarra, efectes i veu; Fernando Tejero, teclats: Matías Míguez, baix elèctric i Francesc Chaparro, bateria. 
Raül i Fernando
Els temes han tingut noms propis com Eric Clapton (Crossroads), J.J.Cale (Cocaine), Mark Knofler (I'm falling in love?), Lou Reed (Take a walk on a wild side), Bob Marley, Sting, U2, etc...i evidentment el nom propi del Cece Giannotti amb tot un reguitzell de temes propis com són ara Hold Me, Mitakuyeh, Change Will Come, Burried Alivei Brother i In the belly of the blue.  Impressionant, impressionat i cada vegada més integrat, qui us parla, en els sons que han sonat en el Jamboree Jazz. D'una inicial perplexitat he passat a una total submissió a la proposta. Una proposta que anava variant, i per diversa, cada vegada millor. Per parlar dels músics, d'entrada dir-vos que una proposta així necessita d'una secció rítmica potent i totalment compenetrada, així doncs, baix i bateria en aquest cas, han format la secció rítmica potent i sincronitzada que ha permès a la resta de companys esplaiar-se al màxim i amb total "impunitat". Matías ha estat soberg mantenint la pulsió constant en tot moment i més quan ha desenvolupat els seus solos que han estat brutals. Quan els temes han requerit un volum baix, Matías ha estat precís, sabent-se responsable d'aquells moments rítmics i suaus. Mentrestant, Francesc Chaparro amb baquetes d'aquelles esberlades per no fer tant soroll, ha estat precís i en tot moment ha sabut el moment precís de cadascun dels molts canvis dels temes, i sense fer cap "solo" ha estat al peu del canó actuant com a suport total de la banda. Fernando Tejero, ha estat sempre adequat amb els tons electrònics del seu teclat, i m'ha agradat el respecte que li professa al mestre Cece, sempre amb un gran somriure mentre executava els seus solos o acords, i mirant-se al líder com dient-li.."veus que maco això que faig?...oi que t'agrada?"...
Fernando, Matías, Cece, Francesc i Aurelio
Raul ha mostrat la seva capacitat com a cantant, més en la pròpia Jam que no pas en la primera part, tot i que ha acompanyat a Cece fent veus. El seu control dels pedals i diversos estris electrònics ha estat total així mateix com les seves intervencions a guitarra solo i d'acompanyant.. I ens queda Cece que ha estat el mestre de la sessió. Sempre amb bona predisposició, molt bona harmonia amb la resta de companys i controlant en tot moment la "situació". Posseïdor d'una gran veu amb la qual arriba al registre agut amb força facilitat, domina la veu i el seu instrument de sis cordes. Una guitarra Fender Strato aparentment atrotinada per les "enganxines" però que ha sonat de puta mare. Bon guitarrista, bon cantant, bon líder i bon comunicador, i segur una magnífica persona. 


Fernando, Joanna, Cece, Bernat i Anton by Roser Pagès
La Jam ha començat amb canvis al baix elèctric pujant en Bernat Hernández substituint Matías i fent una tasca perfecte en especial en els dos temes que ha cantat la Joana Jarl, germana de Anton Jarl, amb el qual han fet el "Every Breath You Take" i el "Summertime". De bateries n'han pujat dos més, l'un estranger i l'altre de casa, en Roger Serrahima. Una primera part que ha durat fins les 23h i que a mi se m'ha passat amb una revolada...En Josep Tomàs ha fotografiat el més i millor de la nit i aviat ens ho mostrarà per a gust nostre i més dels actors principals..He marxat després d'haver vist i escoltat a l'Aurelio a duo amb el Cece, on l'ànima de les WTF ha gaudit d'allò més en compartir escenari únic amb el gran Gianotti. I m'estendria una bona estona però no ho faré, primer considerant l'hora i l'estona que porto exposant-vos aquestes "quatre ratlles" en el benentès que encara em falta editar les quasi tres hores de molt bona música i que faré avui quan em llevi. Els qui hem gaudit hem estat la Imma A Esteban, lAlbert Prunera, Manu Dimango i segur que molts més, i tots hem pogut escoltar-ho la mar de bé gràcies al Leo Bianchi, que a més a més avui (ahir) feia anys i quin millor aniversari que el d'avui i en quin millor lloc que el que és casa seva. Voilà....tot i deixar-me milers de detalls. Bona nit i bona WTF en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol.