Sala Sinestesia, Jam Session amb Pol Padròs & Friends, 14 d'abril de 2017

I el mateix dia, i sortint de Jamboree vam anar amb el Joan a la Sala Sinestesia  a gaudir de la Jam i jo amb ganes de tocar algun tema. Ja sabeu que aquest és un nou espai endegat tot just deu fer un parell de mesos per una magnífica emprenedora, Jolanda Marrone, tot i acompanyada de Zuza Jaroszyñska i Anna Sandrini. Les dues primeres havien endegat unes sessions de Jazz, inclosa també una jam els dilluns a la Sala Fènix del carrer de la Riereta del barri del Raval. Per la limitació imposada en un espai sense ànim de lucre i sense barra, limitada a l'extrem, i pel fet de no poder fer Jazz a partir de dijous, aquestes mosses van decidir "buscar-se la vida" i finalment ha estat una d'elles, Jolanda la qui ha arriscat de tot i més "muntant" aquest nou i magnífic espai, amb una total insonorització interior. Està situat al Carrer de Santa Caterina del barri de Sants i és de fàcil accés via metro, caminant una mica, o per anar-hi en cotxe. 

Aquest dimecres republicà i venint del Jamboree havia de ser un dia magnífic per poder gaudir de l'espai, de la companyia i potser tocant algun tema tot i ben acompanyat per tan bons músics. I és que la Jam la obria Pol Padròs, trompeta acompanyat de Antonio Mazzei, piano; Manel Fortià, contrabaix i Joao Vieira, bateria. S'ha de dir que qui coordina la Jam Session i organitza la programació és el bateria portuguès, qui ja feia la mateixa tasca a l'antiga  seu, la Sala Fènix. 

Doncs així és que vam arribar amb el Joan Recolons a la Sala Sinestesia amb el concert inicial ja començat i a primera fila que ens hi vam posar. Tot i el magnífic espai, encara li falta un xic perquè la gent aficionada al Jazz  ompli aquest espai tan ben muntat. Així que també passa el mateix amb els músics, tot i que d'ençà aquest dia, i en d'altres Jams posteriors, l'afluència de músics ha anat incrementant-se. Així doncs, aquest dia va ser un dia de descoberta per l'amic Curro Gàlvez, contrabaix el qual va ser un dels que hi va participar, com també Natsuko Sugao, trompeta, ella ja una habitual del local. Un altre dels músics del Conservatori Superior del Liceu que anava a la Sala Fènix, el pianista Àlvaro Torres, va ser un dels que també s'hi va afegir. Oriol Roca, contrabaix i Sabina Witt, veu s'hi van sumar també, així com també el guitarrista Cristian Hernández. Jo mateix m'hi vaig afegir, com a músic amateur que soc, i així és que vaig poder tocar alguns temes amb aquests grans músics i joves amics. 

Bé, doncs ja ho sabeu per si no ho sabíeu que hi ha un nou espai a Sants anomenat Sala Sinestesia on s'hi pot escoltar no només Jazz, car els dimarts s'hi fan actuacions de Lliure Improvisació, com també s'havien fet a la Sala Fènix amb diverses actuacions de Memoria Uno entre moltes altres.

Carrer de Santa Caterina, 52-54, 08014 Barcelona


Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris

Nu Roots presentant "Motion" al Jamboree, 14 d'abril de 2017

I després d'un dia, un altre, i al Jamboree aquesta setmana la diversitat musical hi va ser de nou representada i aquesta vegada pel trio Nu-Roots, projecte liderat ( i segur què en David em dirà, co-liderat) pel gran trompetista David Pastor i els seus amics Josep Lluís Guart i Pere Foved. Aquest és un projecte que va passar ja fa anys pel Jazz Club La Vicentina en la seva primera volada, crec jo i amb la mateixa formació. Recordo però que aleshores el bateria "oficial" crec que era Toni Pagès. Aquest trio d'amics tenen una "idea" comuna de fer música, la de les barreges de diversos estils amb una base "funky" i amb electrònica d'estris i efectes diversos. Sota aquest paraigua és que la formació desenvolupa els seus projectes i amb la presentació d'aquest "Motion" al Jamboree han volgut deixar "sentada" d'una vegada per totes la càtedra de la diversitat, de la modernitat. 

Un projecte magnífic, amb una gran "trempera", ideal per a gaudi de gent diversa, amb o sense ganes de "ballaruca". Per descomptat que els qui el gaudiran més són els que a més de gaudir amb les músiques, també gaudeixin amb els ritmes, ballant-ne tots els temes. El projecte se situa en l'espai de l'"organ trio" amb diversitat musical per la profusió d'efectes diversos tot i que en aquest concert no n'hi va haver en excessiu. Poder comptar amb el Josep Lluís Guart a les mans dels teclats diversos, piano i teclat Nord amb sonoritat Hammond és tot un luxe. Aquest músic manté una gran comunicació amb el potent baterista Pere Foved evidenciada sobretot en els moments en els quals només són ells dos els qui sonen dalt l'escenari. El so Hammond aconseguit és magnífic i d'igual manera domina el so del baix, acompanyant-se d'un altre petit teclat per fer aquesta labor. Profusió d'instrumental dalt l'escenari, i segons em va dir l'Àlex Monsoliu, tots els sons encabits mitjançant un "mixer" i per tant, sortint el senyal ja mesclat cap a la seva cabina. Per cert, ell després te la feina d'aconseguir que tot soni la "mar de bé" la qual cosa sempre aconsegueix. David Pastor a la trompeta, passada pel sedàs electrònic tot i que no gaire, va afegir també veus enregistrades en alguns temes a mode d'intro o d'acompanyament i tampoc de massa durada, més per fer-nos entendre de què anava el projecte i no tant com a motiu principal, afortunadament. La seva mestria instrumental en el món del Jazz és de tots coneguda, però no sé si tothom sap que a més és reputat professor de trompeta clàssica al Conservatori Superior de Música de València. Amb aquesta premisa entendreu que sonés algun tema amb aquestes sonoritats i així és que va sonar quelcom relacionat amb "Bach", i tot i no ser-ho, ell mateix em va dir en lliurar-me el seu disc, que el tema es deia "Sweet Bar Roca", de "Suite Barroca", és clar. La mestria de Pere Foved a la bateria és de tots ben coneguda, situant-lo també en d'altres projectes molt més jazzy i fins i tot de pop-jazz com és el de la cantant Laura Simò, el dedicat a la música de Burt Bacharach el qual també vam poder veure i escoltar al Jamboree amb en Mattewh Simon a la trompeta. Pere es navega bé en totes les "aigües" tot i què les que tenen més "mala mar", ja m'enteneu, són les que més li agraden. És potent i precís de tempo, i els seus solos són també magistrals i inventius. Acompanyant, manté el swing requerit o el "beat" adequat i la compenetració amb els dos amics és total.

Aquest projecte "Motion" de David Pastor - Nu Roots que presentaven al Jamboree i amb els discos sobre el taulell, la barra del local, va sonar posteriorment en un Jazz Club de Nit, concretament en el "Programa 281" acompanyat de d'altres companys com Carlos Falanga, Tuomo Usitalo i Nicolás Herrera i aquí us poso l'enllaç de l'àudio del programa per si us fa gràcia escoltar el projecte "Motion" i de passada els altres tres:


S'ha de dir que, en el concert presentació al Jamboree van sonar temes d'anteriors projectes com és el bis que van fer amb un magnífic arranjament del "A Night In Tunissia":


Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris

Soda Acústic, Jam núm 100, el 13 d'abril de 2017

Doncs després d'escoltar el projecte de l'Albert Cirera i els Tres Tambors vaig fer cap al local de Gràcia "Soda Acústic" per participar de la festa de la seva Jam núm 100. Aquest espai, al qual no hi he pogut anar gaire per motius relacionats amb l'horari, trens i demés vicissituds, ha adquirit de ple dret l'èxit que passat el temps es mereix. 
Un espai ja existent el Soda però que gràcies a la persistència  de Nico Sánchez, guitarra; Marc Cuevas, contrabaix i Santi Colomer, bateria  els quals van començar una Jam Session els dijous, així com amb molta discreció, en un lloc, Gràcia on el Jazz no és la música que més escolta la gent, al menys això semblava pel fet de no haver-hi cap local d'aquest estil de música. De fet, alguna de les vegades que hi havia anat, havien d'endarrerir l'hora d'inici que inicialment era a les 21h 30m, crec recordar, pel fet que la gent, aleshores no massa, arribava molt més tard. Fins i tot una setmana de fa un any  o més en què l'amic Ernesto Aurignac va estar-se per Barcelona i on el vaig poder veure en diferents espais com el JazzSí Taller de Músics, també va estar convidat pels tres amics a obrir la Jam del Soda sense gaire afluència de públic. I això ho dic perquè l'èxit total, actual, d'aquest esdeveniment fa que cada dijous trobis que hi ha una gran quantitat de públic, entre els quals força "guiris" joves, nois i noies que sembla viuen per poc o molt temps al barri, alhora que gran quantitat de músics que hi van cada dijous per poder tocar. 

 Així és que aquest dijous i per celebrar la Jam número 100 hi vaig anar, car no hi podia faltar. Així és que aquestes quatre ratlles vaig deixar penjades al Facebook tot i parlant dels molts músics que vaig poder veure i amb alguns com el gran guitarrista Guido di Blasi parlar per primera vegada després que jo li posés el seu magnífic treball New Tango Project. 

 "La Jam núm 100 al Soda...no hi cap ni una agulla...i cada dijous igual. Ple de músics que volen tocar, ple de gent, guiris inclosos. Incredible. No hi ha paraules. Félix Rossy és el músic convidat amb la base rítmica habitual des dels inicis amb Nico Sanchez, Marc Cuevas I Santi Colomer. Però de músics saludats i/o vistos tenim a Mariano Camarasa, Alfred Artigas, Joel Moreno Codinachs, Guido Di Blasi, Natsuko Sugao, Jaume Ferrer Jorba, Alvaro Torres , Dee Jay Foster I alguns més que segur deuen estar per aquí o vindran. Magnífic. Ara l'espai resulta fins I tot petit. Collons."

 Doncs això, que estigueu a l'aguait i deixeu-vos caure per aquest local de Gràcia anomenat Soda Acústic on cada dijous hi trobareu un magnífic ambient i una gran quantitat de músics bons, professionals i alguns amateurs, pocs aquests, els quals segur us faran passar una molt bona estona.

 Adreça: Carrer de les Guilleries, 6, 08012 Barcelona

Telèfon: 930 16 55 90

 https://www.google.es/maps/place/Soda+Ac%C3%BAstic/@41.4030688,2.1570173,15z/data=!4m5!3m4!1s0x0:0x428f87f8d3b71ead!8m2!3d41.4030688!4d2.1570173

 Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris

Albert Cirera i els Tres Tambors presentant "La Suite Salada" al Jamboree, 13 d'abril de 2017

Albert Cirera presentant Suite Salada
Doncs l'afició a la música en general i al Jazz en particular em va fer tornar un dia després al Jamboree per gaudir amb una proposta totalment oposada a la vista i escoltada el dia anterior amb el Sergi Sirvent Trio. Així és que d'escoltar una farcit de magnífics estàndards vaig passar a escoltar, a involucrar-me diria jo, en un particular viatge de la mà de l'Albert Cirera i els seus amics i companys de viatge de ja fa alguns anys. No oblidem que la formació Albert Cirera i els Tres Tambors porten uns anys junts, i amb projectes discogràfics a les seves espatlles com el disc de Fresh Sound New Talent "Els Encants" (FSNT, 2012). 

Una formació amb:
Albert Cirera, saxo tenor i percussions; Marco Mezquida, piano; Mark Lohikari, contrabaix i Òscar Domenech, bateria.

I extret de la web de Underpool, end diuen:

"Després de la bona acollida del primer disc «Els Encants» (FSNT, 2012) Albert Cirera & Tres Tambors presenta el seu segon disc, "Suite Salada" (UnderPool, 2016). Un treball que expandeix una mica mes les fronteres d'aquest grup cap a camins més lliures i profunds, però sense deixar de ser el projecte més líric de Cirera. Un treball que mostra, una vegada mes, la connexió entre aquests quatre músics, enllaçant, en uns 50 minuts de música, paisatges sonors, melodies, interludis i improvisacions, plenes d'energia, caràcter i sorpresa. Sempre amb els infinits matisos de la paraula bellesa, i el viatge col·lectiu com a referència, aquests quatre músics juguen amb la música proposada per Cirera com quatre nens divertint-se en alguna platja menorquina, illa que inspira Cirera per donar llum a aquesta idea que feia anys que perseguia."

Doncs així és com nosaltres ho vam "sentir" (de sentiment), veure i escoltar, amb la màxima compenetració amb els músics ja des dels inicis amb un silenci sepulcral.

Una "Suite Salada" amb uns temes amb títols com aquests....

1. S'Auba 
2. Tantra 
3. 5 Anys 
4. Jaleo 
5. Es Fosquet 
6. Talis 

I tot i la separació "física" en el disc podent escollir els temes de manera individual, el directe va ser com és en el disc també, escoltant tota la "Suite Salada" de manera ininterrompuda. 

Així és que després d'una llarga introducció amb "S'Auba" a base de percussions diverses i tots nosaltres imbuïts per aquell espai sonor i en sepulcral silenci, va ser Marko qui amb soltes notes del seu contrabaix va afegir l'entramat rítmic de manera delicada. Abans però, la flauta dolça de l'Albert ens havia situat en un despertar solar des de l'illa de Menorca. La solitud de Marko amb el seu contrabaix donava peu a l'inici ininterromput del segon tema "Tantra" i on viuríem noves sensacions melòdiques d'una gran bellesa mitjançant el so del tenor del líder i compositor Cirera. Les percussions diverses venien de la mà de l'Albert i també de Marco Mezquida i l'Òscar Domènech. Una línia de baixos amb un riff repetitiu acompanyada de tots aquests diversos sons, va donar peu a la rítmica delicada sí però persistent de l'Òscar a base primer de tocs amb les mans de timbales i caixa, per després esdevenir més potent i brillant amb les baquetes i plats. El piano de Marco va anar apareixent així com si res, i també de manera persistent, mentre tot plegat agafà una consistència sonora i rítmica impressionant. I llavors.....el so magnífic del saxo tenor de l'Albert i la preciosa melodia d'aquest "Tantra". Ben aviat, un break que ens va deixar penjats per després seguir la rítmica de contrabaix i bateria, alhora que la persistència del piano. De nou la melodia interpretada pel líder, i ara amb l'afegitó del "pont" del tema, jo diria. El "solo" del líder, sobre la base rítmica comentada, inalterable, va ser magistral i d'una potència-presència, abassegadora, arribant a clímaxs sonors en els més aguts del seu tenor impressionants. Mica a mica les aigües tornaren al seu cau, i així és que la delicadesa tornar a aparèixer amb el piano de Mezquida tot i donant pas als "5 anys". Marco ens extasià llargament en aquests "5 anys" en una intro magnífica que finalment va agafar el "cos" rítmic de la mà d'ell mateix i del magnífic baterista Òscar Domènech. Aquest, va estar brillant afegint-hi tot tipus de recursos rítmics i no, amb sonoritats diverses i control total d'aquest complex poli-instrument. Marko va afegir-s'hi també amb el contrabaix, i aquest trio va "estirar-se" amb moments sublims com els del pianista amb persistència rítmica i fins arribar al moment del "motiu principal" d'aquests "5 anys", desenvolupant un "solo" magnífic, ple de recursos melòdics i rítmics.  Al final d'aquest tema, i en plena descàrrega sonora se situà el següent "Jaleo" en una total implicació en la Lliure Improvisació on el baterista es desfermà, que ja ho estava, en una demostració de domini tècnic de tot el seu poli-instrument, moment també on l'Albert i Marco s'hi afegiren amb els seus diversos estris percussius. I si aquest tema va "brillar" el baterista, en el següent tema de referències menorquines, "Es Fosquet", va ser el líder qui va desenvolupar tota una preciosa melodia farcida de moments àlgids, sublims, com si d'una majestuosa "obra" es tractés, i més ben dit, doncs sí, els moments varen ser majestuosos i la melodia així ho va ser. 

Albert Cirera agraint-nos la nostra presència
I així van anar seguint amb la resta de la magnífica "Suite Salada" amb el darrer tema de nou situat en la més delicada sonoritat, "Talis", tot i retornant als inicis amb una total "calma", en un concert magistral on la maduresa del públic va fer possible que poguéssim escoltar aquesta música sense cap interrupció ni comentari, car, no se sentia ni el brunzit d'una mosca, que es diu de manera col·loquial. Magnífic el públic, entre els quals molts amics i familiars amb les paraules del mateix Cirera, i magnífics els músics en presentar al Jamboree un projecte que ells ja havien "rodat" per diferents indrets havent fet fins i tot una gira per la península, crec que em va dir l'amic Òscar. O sigui que sense més paraules, us passo l'enllaç per poder escoltar (i descarregar per 10€) des del bandcamp de Underpool, la Suite Salada:


Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris

Sergi Sirvent Trio al Jamboree, el 12 d'abril de 2017

Doncs el dimecres 12 d'abril vam anar al Jamboree per veure el Sergi Sirvent Trio amb la versió més potent dels seus diversos projectes a trio. S'ha de dir que també és on el vessant d'homenatge als estàndards de Jazz està més implementada, car en els altres projectes a trio, les músiques són més personals amb composicions del pianista i prolífic compositor. 

La proposta no podia ser millor en format totalment acústic de piano, contrabaix i bateria, i així és que els estàndards que van sonar ho van evidenciar. Un trio d'asos com vaig deixar dit en el seu moment al Facebook, amb Sergi Sirvent, piano; Horacio Fumero, contrabaix i David Xirgu, bateria. Dos "pesos pesants" van acompanyar al líder i creatiu pianista i excels compositor Sirvent en la "seu del Jazz" de la ciutat comtal, a la nostra Cova-Cava, Jamboree.

Una cava amb un magnífic aspecte plena d'atents i silenciosos aficionats, els quals vam estar embadalits escoltant en cadascun dels temes i aplaudint solos i finalització d'estàndards amb crits d'admiració, i així ho podeu veure en el bis del primer set:


Tan ens va agradar, al Joan i a mi, que ens vam quedar en el segon passe, per així continuar gaudint d'un repertori de luxe interpretat per igual luxe de músics. Una altra mostra és el vídeo enregistrat del preciós tema "You and the night and the music"..


La compenetració entre els tres músics va ser total, i més encara les interpretacions individuals. Horacio és un mestre en tots els àmbits musicals i així és que acompanyant te un "toc" personal ple de swing que el caracteritza, però és que en les improvisacions està sempre superb, i si li afegeixes l'encant personal, la seva empatia a l'escenari, doncs la visió de tot plegat és quelcom que no es pot valorar de manera suficient. Igualment, David, considerat com el baterista hereu de Aldo Caviglia, i alhora mestre de molts dels actuals joves i no tant, bateristes actuals, va estar igualment genial. Tots ja coneixem la seva versatilitat la qual el permet estar podríem dir, "a tot arreu", amb una diversitat de projectes que inclouen els duets, amb Gorka Benítez; el trio súper potent i personal de Giulia Valle;  participar també en el quintet d'aquesta magnífica contrabaixista i un llarg etcètera de col·laboracions amb quasi "tohtom" d'aquest, el nostre món del Jazz. La seva participació en la formació de Sirvent va ser excelsa per la seva personal manera d'acompanyar, sempre crean nous motius i no quedant-se en el pur acompanyament. Alhora, la seva mestria creativa en els solos també va ser descomunal. 

Alguns dels temes que van sonar són aquests: "Who Knows", de Duke Ellington i que van repetir en els dos passes, perquè segons Sergi, els hi agradava molt. "You and the night and the music", "Where or when", etc...temes alguns súper coneguts pel gran públic i d'altres potser no tant. Tots ells, interpretats reten l'homenatge als clàssics, a la tradició, però ai las, que en les improvisacions és on ens trobem amb la més pura contemporaneïtat, perquè això és el Jazz, evidentment. Algun tema de Monk també va sonar, "Work", i també d'Ornette Coleman, "Latin Genetics", amb e qual van acabar el segon passe. Que sonés un tema de Monk hauria de passar en cadascun dels concerts que hom fes. Allò de, "no hauria de faltar mai un tema de Monk en un concert de Jazz"....és clar que també podríem dir això mateix de Miles Davis, Ellington-Strayhorn, Cole Porter, i un llarg etcètera. L'assumpte és que en el món del Jazz podríem dir que hi ha bàsicament dues fonts (n'hi ha més) d'on provenen els temes: la primera i més antiga, la dels compositors de musicals, temes aquests reconvertits en estàndards de Jazz pels mateixos músics. La segona, la des mateixos músics de jazz i les seves pròpies composicions. Una altra seria l'adaptació de temes fora del món del jazz i encabits per dret propi en el món dels estàndards. Tot i això, aquests són minoria front les dues principals fonts.

Recordar-vos que aquest trio ha passat ja unes quantes vegades pel Jamboree i ens podríem remuntar al 2011, i en d'altres ocasions com ara mateix llegireu.

Per aquest concert, Pere Pons havia deixat escrit això a la web de Mas i Mas:

"Aquest prolífic pianista i compositor català, que es mou en els més diversos i heterogenis projectes, ens presenta la seva versió més jazzística acompanyat de dos mestres que són referents de l’escena musical del país. Arran d’un concert al Jamboree el 2005, en què Sirvent va actuar amb el conegut saxofonista Charles Davis, amb el contrabaixista Horacio Fumero i amb el baterista Peer Wyboris, va sorgir la idea de formar aquest trio, que va néixer el 2007. Però Peer Wyboris, poc després va morir, i la gran comunicació que Sirvent tenia amb el baterista David Xirgu, havent coincidit en el quintet de Giulia Valle, va fer que Xirgu entrés a formar part d’aquest projecte. Després d’enregistrar un disc en directe al Jamboree el 2012 (Live at Jamboree), van gravar un segon disc als estudis Auditorium de Jafre, editat pel segell Fresh Sound New Talent amb un nou farciment de deliciosos estàndards del jazz com ara “You and the Night and the Music”, “You’ve Changed” o “Secret Love”. Comunicació, interplay i molta, molta música"

Doncs això, que una altra vegada no hi falteu. 
Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris
Subscriure's a: Missatges (Atom)