Dijous 13 de novembre..concerts a 23 Robadors i al Cafè del Conservatori del Liceu.

Dani Comas i Ramon Prats
Aquest dijous vam tornar a Vintitrés Robadors i al Cafè del Conservatori del Liceu, dues sessions diferents però amb tota la qualitat musical que es pot desitjar.

Una sessió al 23 Robadors com sempre de la mà destra del gran bateria Ramon Prats , aquest dijous però acompanyat de Dani Comas a la guitarra, Ivan Gonzalez a la trompeta i amb el jove i gran contrabaixista l'Àlex Reviriego. Un quartet atípic en aquests indrets que ens van oferir el que se'ls hi va acudir, com sempre passa en aquestes magnífiques sessions. A destacar els moments de quasi silenci on es podia percebre quasi tot. Els moments àlgids varen ser impactants amb els clímaxs inclosos. En definitiva, una sessió de Free Jazz única a Barcelona i potser a la resta de la península. S'hi ha d'anar per col·laborar, ja que l'entrada és lliure, ningú t'obliga a beure res i els músics no cobren; només passen la "guardiola" i llavors és quan la teva generositat i personalitat es veurà reflectida.
Àlex Reviriego i Ivan Gonzáez
Aquí hi vam anar amb el Carlos Sampietro i una parella d'entesos amb editorial discogràfica a l'esquena i moltes més coses els quals també varen flipar. Sortint d'aquí volíem anar a un món musical totalment diferent però amb la intenció de veure què s'hi coïa i per saludar a l'estimat Ricard Gili a la Casa Orlandai, al costat del metro de Sarrià. En el trasllat de línies vaig decidir que a les 21h 20m era massa tard per anar-hi i ens vam acomiadar amb el Carlos. Sense voler vaig agafar la L3 i em vaig trobar direcció plaça escanya passant pel paral·lel. La curiositat va poder més i vaig baixar a paral·lel per anar a saludar gent coneguda i sense haver vist al web del Conservatori que la Jam la liderava l'Albert Bover....

Albert Bover i Àlex Fortuny
 Un dia d'aquells que no s'hi pot faltar. Espai ampli i servei de barra exquisit amb una combinació de pizza i tub de cervesa per 3€ i algun centimet. Albert Bover, un dels més importants pianistes de casa i de fora a un metre de distància, veient-lo tocar, escoltant-lo bocabadat. De fet, tothom, nois i noies i gent gran que hi érem estàvem així quan l'escoltàvem. Els acompanyants, tres joves cracs de ja llarga trajectòria amb els grans músics Àlex Fortuny, guitarra; Pedro Campos, contrabaix i José Benítez, bateria. Vaig arribar havent-me perdut els dos primers temes, cosa imperdonable, però l'estona que m'hi vaig estar vaig, vàrem, gaudir d'allò més. A la Jam hi vam poder veure un parell de bons pianistes i al final una noia que també ho va fer bé. Els pianistes varen ser Baptiste Bailly i Alvaro Torres; Raül Reverter, saxo alto; Rai Paz, guitarra, Pau Sala, contrabaix, entre els músics coneguts, tot i que n'hi va haver més i tots amb molt bones maneres. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Wise Connections al Jamboree Jazz Club, 10 de novembre.

Joao, Manel i Carlos
Val més tard que mai… i és que la feina autoimposada amb gust i ganes m’impedeix estar al dia dels esdeveniments... m’ho hauré de fer mirar...he..

Quatre ratlles de la WTF al Jamboree Jazz....
Fent un repàs a la memòria de les emocions viscudes el dilluns 10 de novembre, post 9N, i relacionant-lo amb les músiques dels Wise Connections i també escoltant de nou els àudios, us haig de dir que, el projecte del Mariano Camarasa i el João Silva és, va ser, força coherent, sorprenent i moltes de les vegades delicat. Els acompanyants varen ser de luxe amb el Manel Fortià i el Carlos Falanga..De fet, la connexió entre els dos líders ja fa temps que existeix i es va fer palesa en un vídeo que va penjar el Joao al Facebook sobre un tema clàssic d’ells dos amb espurnes de free entremig.

Mariano, Joao, Manel i Carlos
Varen començar un primer tema composat al 50% per tots dos anomenat com el grup, Wise connections, amb un tempo ternari, amb melodia inicial compartida de piano, violí i també a vegades el contrabaix. Ben aviat van començar els solos, i no van ser ni piano i violí, sinó el magnífic del Manel al contrabaix, una manera de dir..”vosté primer”...aviat però s’hi va ficar el Joao a fer el seu solo, i mentre el Carlos, tot i portant el ritme també va anar fent alguns motius a mode de solo. El Joao va arribar al clímax en diversos moments de la seva intervenció, si considerem que això passi quan gaudeix en els aguts...Després, calma sonora i Mariano inicià el seu a base de delicades i poques notes. Els dos altres actors, varen compenetrar-se en tot moment mentre ell anava desgranant les seves notes. És curiós que els veus moltes vegades participar en les Jams, i sovint no t’imagines el que són capaços de fer. Sí que veus i dius què bons que són, però això es veu de “veritat” quan els escoltes en un concert com el que estem comentant. Aquests nois, estudiants encara, alguns a l’Esmuc i d’altres al Conservatori del Liceu, són realment uns cracs.
Després del solo del Mariano, tornen al motiu principal del tema i així decideixen acabar-lo.

Joao Silva
Després varen encadenar dos temes del Mariano, el primer va ser el “Piaccere” i el tercer “Aloe Vera”, aproximadament. El primer va ser una delícia melòdica i delicada a tempo de balada, amb una música molt agradable i relaxada. Gran solo del Joao, i mentre el Manel acompanyant-los amb poques notes i el Carlos a base d’escombretes fent el mateix en el solo del Mariano. Tot i el tempo delicat, Mariano es va deixar anar pel teclat amb total suavitat i vertiginosa velocitat a la vegada que les fuses sorgien dels seus dits. Després d’això, la melodia compartida pels dos líders, i la lenta cadència del tema arribava a la seva fi passant per un turn around per així acabar-lo amb una mena de clímax sonor i de violí que va anar rebaixant-se fins l’adequada suavitat.

Mariano  Camarasa
El tercer tema Mariano el va definir com un “tema sanador” Aloe Vera. De fet aquesta planta grassa és realment molt beneficiosa per a la salut i també la coneixem per l’Atzavara Vera. L’inici és força delicat, tema també amb un ritme ternari amb una melodia força enginyosa, que passats uns minuts esdevé amb una mena de follia free aparentment descontrolada...però no. Free, sí, i força ben construït...(algú dirà que si és tot això ja no és free...), un retall de jazz contemporani, sense concessions. Després però hi tornem a reconèixer la melodia inicial, amb un ritme prou ben trobat.
Els temes següents varen ser compostos al 50% pel pianista i violinista, amics i companys d’estudis a l’esmuc. El ritme del quart tema va seguir l’ona de l’anterior amb aires potser més caribenys, i el solo a càrrec del Joao va ser força reeixit. Mariano s’hi embranca aixoplugat pel Carlos i Manel i de manera delicada tornen tots dos a compartir la melodia, amb aires clàssics a vegades i d’altres més modern i així delicadament ven acabant el tema. Si no ho havia dit, us haig de dir que el públic assistent va aplaudir força les intervencions dels quatre grans músics, en els solos i en acabar els temes.
 
Joao Silva
 El següent tema va començar amb un tempo més viu, tot i haver-hi alguns breaks rítmics momentanis...De fet la el motiu principal es podia escoltar per la ma esquerra del Mariano i la dreta del Manel, mentre la melodia corria a càrrec del Joao. Després ell mateix va iniciar el solo i continuava el motiu comentat i el Carlos amb una despesa creativa a base de caixa, plats i demés estris, de gran nivell, acompanyant al Joao en la seva magnífica intervenció. Aquest noi cada dia ens sorprèn, cada dia el veiem més sòlid, més segur en les seves actuacions. Un gran solo força aplaudit per deixar pas a la calma sonora i així escoltar el magnífic i melòdic solo del Manel Fortià. Aquest contrabaixista ens depararà una agradable sorpresa amb motiu del seu projecte fi de carrera...You will see...Després del Manel, Mariano enceta la seva part enriquida per l’aixopluc de contrabaix i bateria....i etc...etc....

I ara veieu un vídeo d'un dels seus temes.....



Val més que escolteu la resta dels temes i vosaltres mateixos els podreu aplaudir i valorar segur que positivament...Varen estar-se una hora i quart amb aquest el seu projecte creixent a mida que passava el temps i amb nosaltres cada vegada més rendits a la evidència de la qualitat mostrada. Per a mi, el resum és que aquests dos joves compositors i instrumentistes, acompanyats de dos grans en els seus instruments, tenen corda per estona i només cal esperar i desitjar que segueixin així, creixent i enriquint-se mútuament i compartint els seus projectes amb els seus amics i amb nosaltres, si pot ser.

Mariano, Aurelio, Manel i Kenza
 La jam session la va iniciar una joveneta cantant anomenada Kenza la qual amb molta simpatia, ganes i maneres ens va captivar força. La nit ens havia de portar sorpreses entre les quals la presència de Paulinho  Lemos, el qual va improvisar una estona acompanyat només pel seu jove compatriota al violí, dos brasilers fent música brasilera, on el Desafinado va sonar entre d'altres melodies. El quartet inicial es va tornar a trobar dalt l'escenari ara amb la reconeguda cantant Paula Grande i interpretant el preciós "Softly as in a morning sunrise". Preciós tema que van interpretar tots a la perfecció acabant-lo amb espurnes de reggae de manera força divertida. Manel Fortià va deixar pas al Bernat Hernández i va pujar un gran acordionista de nom Anatole amb un gran saxo tenor de nom Mattieux. 

Mariano, Paula i  Manel
Varen fer un tema que va proposar l'Anatole i entre tots ens van fer gaudir força. En el següent tema proposat per l'acordionista s'hi va afegir el Nicolàs Delgado a la guitarra. L'Anatole va deixar l'escenari per deixar pas a la resta amb el Mattieux liderant la formació amb el tema que va proposar i que va ser un magnífic i ràpid "Autumn Leeves"..i així es va acabar aquesta primera "secció" a hora puntual, 23h, moment en el qual va iniciar-se la "trully WTF" amb l'Aurelio i alguns dels anteriors músics.


Nicolás, Mattieux, Anatole i Bernat
I sempre recordar-vos que tot això va passar gràcies a l'Aurelio Santos, amb el millor so possible del Leo Bianchi i la simpatia a la barra de l'Òscar i companys.
Miquel Tuset i Mallol

Marina Tuset al Black Music Festival de Girona

Doncs res, dir-vos que la Marina Tuset va escalant posicions, ara és la sisena compartint vots amb una altra artista, però que li falta una mica més per arribar a entrar dins del "quintet", de les cinc primeres, a partir de les quals hi haurà una darrera selecció feta pel jurat. Apa amigues i amics, una ajudeta please, per la Marina, "UN VOT, UN SOMRIURE"...Us poso l'enllaç de la pàgina on podeu votar....

Una setmana de Jazz al Jamboree

Avui clou una setmana farcida de bona música, molt bona música, a la Plaça Reial de Barcelona, al Jamboree Jazz. 

Un dilluns de WTF amb una proposta musical de la mà del Nicks Herrera i el seu quartet amb gent com el Claudio Marrero, Manel Fortià i Juan Cruz "El Puma", on ens va oferir la seva visió de com podia ser arranjar cançons de la seva Argentina natal i ubicar-les en el món del seu estimat Jazz. D'aquest dilluns, això és el que vaig dir:
Una primera tanda de mobilefotos a mode de constatació de la presència dels músics. .amb Nicks Herrera, Claudio Marrero Santana, Manel Fortià i Juan Cruz el Puma. ...iniciant la WTF però amb molts músics més. ..que després en parlaré. .yeah..amb l'Aurelio Santos, Leo Bianchi i Òscar....al Jamboree Jazz. Avui la WTF l'ha encetat el gran guitarrista Nicks Herrera, Nicolás, que ens ha mostrat tot el seu saber pel que fa a arranjaments de temes d'altri, d'Atahualpa Yupanki i algun més, en clau de Jazz. Ha sabut escollir uns preciosos temes i els ha "clavat" amb la seva aportació. Folckclore argentí que s'ha imbuït del swing a vegades i sempre de la improvisació més jazzística excel·lida per les grans interpretacions del quartet liderat pel Nicks. Haig de dir que m'han sorprès molt gratament les músiques que hem escoltat, totes tocades amb un plus de sentiment pel fet de compartir en Nicks les essències musicals del país. Fins i tot l'homenatge li ha fet al "capo" Yupanki en un dels seus mítics temes, "El Arriero". I amb el Tony Martin, Matías Míguez, Juan Rodriguez Berbin, Marcos..

Dimarts, Pere Pons va pujar a l'escenari del Jamboree per fer les presentacions de rigor i agrair-nos la presència i és clar, no podíem faltar a veure el monstre actual del clarinet baix David Murray i el seu quartet autènticament americà. Aquí van començar a tremolar les parets de la cava amb el so profund del clarinet baix, tot i que només el va tocar un o dos temes en el segon passe, fent-ho també amb mestria amb el seu saxo tenor. Un primer passe diguem-ne més assequible amb temes com el Body and Soul i d'altres no gaire trencadors, tot i ser-ho els seus solos i la seva afició als súper aguts. El segon passe va ser totalment diferent, amb un primer tema impressionant amb el tenor, llarguíssim i experimental, gens fàcil on t'hi havies d'esforçar una mica. Impressionant aquest tema i més encara va ser escoltar-lo amb el clarinet baix. Ara per ara, deu ser un dels millors, sinó el millor, dels clarinetistes baixos que hi ha per aquest món nostre. Un segon passe brutal que no vaig poder escoltar sencer per motius de desplaçament. Dimecres em vaig perdre un altre magnífic concert i divendres també, tots ells com el d'avui i els que encara queden immiscits en el magnífic San Miguel Jamboree Jazz Club Festival. 

Dijous però, vaig tenir la oportunitat de tornar a la Cava per escoltar el nou projecte de la Giulia Valle Sextet amb el seu quintet habitual amb l'afegit del gran trompetista David Pastor. Projecte del qual ja he deixat dit que em va "frapar" força. 
I això varen ser les bones nits:
Bona nit i bon Jamboree Jazz en el Jaç de cadascú....avui somiaré amb la música de la Giulia Valle i el seu magnífic sextet. He escoltat com deia que tenim David Pastor per estona. Ha estat una gran idea incorporar-lo  (i a ell també li ha agradat segur el projecte) pel fet d'afegir al quintet amb els dos saxos tenors i sopranos el color del metall de la trompeta. Un enriquiment harmònic i melòdic que farà encara més potent aquesta formació.....amb una mica de temps a veure si acabo les cròniques pendents d'aquesta magnífica setmana al Jamboree...Bon Jaç a tothom.. 

Avui dissabte hem pogut tremolar d'emoció escoltant a un dels boppers més potents de l'actualitat, Mr Ernie Watts. Acompanyat d'una secció rítmica amb tres músics alemanys, CHRISTOF SAENGER, piano. RUDI ENGEL, contrabaix, TOBIAS SCHIRMER, bateria, hem al·lucinat, literalment, pel nivell mostrat per aquests tres músics, els quals han sabut estar al altíssim nivell que Watts els hi ha sol·licitat. El Christof Saenger al piano, ha volat, molt i molt lluny....allà he vist com es donava la mà amb Johann Sebastian Bach. He imaginat els seus orígens estudiant com un poses els clàssics per després endinsar-se en el Jazz. Contrabaixista i bateria han brillat també, ambdós amb grans solos si més no el primer ha estat sublim. Ernie Watts, als seus quasi 70 anys, ha demostrat tenir una gran energia i la prova ha estat en el gran ritme que ha imposat a tots els temes vius. Els seus solos ens han deixat bocabadats, amb cara de no entendre què passava. El que ha passat és que ha demostrat un domini total de l'instrument amb una tècnica i control dels sobre aguts també impressionant. Els temes bopper com "Bebop", s'han anat combinant amb les balades, magnífiques com "A simple truth", i entremig, algun tema a mig tempo. Ernie ha fet diversos duets primer amb bateria i després amb piano mentre els altres dos s'ho miraven, i m'ha semblat que és una combinació que li agrada força. En aquells moments hi ha hagut preguntes i respostes entre els dos protagonistes. El resultat ha estat abassegador...impactant per lo viu i delicat per lo suau i lent. Dos grans mestres, que jo hagi vist, han passat per casa nostra i nosaltres que ho hem gaudit, tots els presents. Recordeu que demà, 9N, dia molt important per motius obvis, encara hi ha la opció de veure a Ernie Watts Quartet al Jamboree a les 20h o a les 22h. Miquel Tuset i Mallol.