Guilllermo Calliero presentà S.A.P. a Cerdanyola el 14 de juliol de 2017

Doncs el divendres 14 de juliol em vaig deixar caure per Cerdanyola concretament al museu d'història, enclavament d'un anterior poblat ibèric a Ca n'Oliver. En un espai municipal, un magnífic pati exterior amb l'entrada gratuïta i amb un munt de cadires per omplir, la qual cosa va succeir posteriorment. Ple de gom a gom per escoltar Jazz i músiques del con sud, concretament de l'Argentina natal del Guillermo. Un projecte que ja ha vist la llum en disc, i així és que me'l va donar en acabar el concert. Disc anomenat "Guillermo Calliero S.A.P. Vol 1", de South American Project i si parla de Vol1 vol dir que al menys n'hi haurà un altre. Vaig arribar d'hora i així és que em vaig poder situar a la primera fila, al costat de dos aficionats ja granadets més o menys com jo, els quals em van semblar força entesos en la matèria, tot i que a ells, als de  Cerdanyola, els tira més el Blues que el Jazz. 

Ja abans de pujar a l'escenari vaig poder saludar-los a tots o quasi tots, a una formació de sextet amb alguna substitució sobre la formació original amb Guillermo Calliero, trompeta; Gabriel Amargant, saxos; Federico Mazzanti, piano; Martín Laportilla, baix elèctric, Ramiro Rosa, bateria, substitut del Nicolás Correa i amb lHumberto Perdomo, percussions. Una formació base que es va veure ampliada en l'enregistrament d'alguns temes del disc, per cert editat per Fresh Sound World Jazz, amb mestres de la talla de l'Horacio Fumero, Ernesto Aurignac, Toni Belenguer, Roger Blavia, Bobby Shew i Luis Salinas. Un disc que sonarà ben aviat a Jazz Club de Nit segurament acompanyat del d'un altre gran trompetista, en Voro Garcia i el seu "Rommates" del 2011. 

Van començar a tot tren amb els temes del seu disc amb magnífiques intervencions solistes dels dos vents. Una secció rítmica potent a quartet, amb teclat, baix, bateria i percussió, no va parar en la majoria de temes a sextet, i l'espai pels moments més càlids va arribar en el tango de Carlos Gardel anomenat "Golondrinas" tot i tenir un tempo viu que vaig poder enregistrar en vídeo:  https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208092133415771/
Una actuació perfecte encabida en els àmbits diversos del Jazz i la música folklòrica del seu país, i on tots els integrants del sextet varen estar sobergs, i parlo dels solos del pianista, a les mans del seu teclat Federico Mazzanti, del gran baixista Martín Laportilla, del magnífic i fins aleshores desconegut per a mi, Humberto Perdomo, del grandíssim substitut a la bateria, l'amic Ramiro Rosa i per descomptat els dos magnífics vents a la "front line", en Gabriel Amargant i el gran trompetista i líder del projecte, l'amic també Guillermo Calliero. Encara i ja a les acaballes varen oferir-nos un tema de Freddy Hubbard que ben bé podria ser de Dizzy Gillespie pel tempo bopper i que també vaig poder enregistrar amb el mòbil i que ara mateix us poso: https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208092495664827/
Doncs res més, que tingueu en compte que el disc sonarà a Jazz Club de Nit i que també el podeu trobar al següent enllaç: 
Miquel Tuset i Mallol.

Mark Giuliana Quartet al Jamboree, i Guido di Blasi al Terrat del Museu d'Història de Catalunya el 12 de juliol de 2017

Doncs el dimecres 12 de juliol havíem d'anar al Jamboree a veure aquest magnífic baterista i la seva proposta tot i considerant que al cap davant i d'empeus hi trobaríem a un dels saxos tenors actuals més en forma de l'escena Novaiorquesa, en Jason Rigby. Una formació amb Mark Guiliana bateria, Jason Rigby saxo, Fabian Almazan piano, Chris Morrissey contrabaix. 

En Pere ens en va fer la presentació a la web de masimas/jamboree/programacio amb aquestes paraules:

Pocs músics amb la joventut i l’aprenentatge de Mark Guiliana poden lluir un full de serveis com el que defineix les credencials d’aquest excepcional baterista. Des de Brad Mehldau, amb qui va signar el disc “Mehliana”, fins a David Bowie, amb el que va contribuir a rubricar el seu llegat pòstum, “Black Star”, Guiliana es manifesta com un músic inquiet, versàtil i sorprenent com pocs. L’italo-americà arriba al Jamboree com una de les estrelles del moment del jazz mundial en companyia de tres solistes de primera magnitud com el pianista Fabian Almazan, el saxofonista Jason Rigby i el contrabaixista Chris Morrissey.

Doncs sí, vàrem tenir a quatre magnífics solistes dalt l'escenari del Jamboree liderats per la proposta musical del baterista, amb la majoria de temes propis i crec que algun del mateix saxofonista. De fet, el Mark Giuliana Jazz Quartet, la seva primera proposta acústica ve del seu projecte editat el 2015 anomenat "Family First". Un quartet inicial amb el pianista Shai Maestro el qual vam tenir crec amb l'Albert Vila un dia també al Jamboree. La proposta de Giuliana ve de l'amistat entre tots els membres de la banda tot i considerant que el mateix 2015 Maestro ja va ser substituït pel Fabian Amazano. El mateix Giuliana parla del seu projecte en aquest vídeo presentació del "Familiy First":


Al Jamboree varen començar amb un tema força impressionant per la concepció rítmica imparable i on el líder no va parar de fer les més increïbles "virgueries", alhora que Jason Rigby en un esglaiador solo ens tombés de KO. El solo del pianista Amazano va ser també brutal, si considerem com anava la maquinària rítmica, a tot tren. Un tema amb un a melodia força enganxosa i ritme trepidant, que per començar va ser d'allò més adequat. Després d'aquesta "tempesta", el contrabaixista Morrissey va iniciar un tema lent, de manera aparent i per les notes llargues del saxo i no per les constants del contrabaixista. El líder va seguir, imparable, creant motius rítmics i elucubrades combinacions de sons percussius. El Groove hi era sense parar per la constància rítmica de contrabaix i bateria. Algunes notes soltes del piano només feien que més lluïs la preciosa impro del saxofonista. Un tema delicat, el qual va acabar de la mateixa manera que havia començat, després de magnífics solos de pianista i contrabaix. Després d'aquests dos primers temes, Mark Giuliana va presentar els músics i va parlar dels dos temes anteriros els quals apareixerien en el següent projecte, el setembre. El següent tema que van tocar va resultar ser un tema de Chris Morrissey anomenat "Our Lady". Doncs ens vam tornar a trobar amb un tema força impactant per la melodia, saxo tenor, i el concepte rítmic, persistent però sense passar-se en el volum, i parlo del líder que va saber estar-se contingut. Moments magnífics repetitius varen deixar pas al magnífic solo del saxofonista. modern i farcit de motius i gran tècnica. Alguns dels motius principals del tema varen servir per al solo del líder i baterista en una combinació de saxo tenor i piano fent-li de reforç. Un altre tema amb el personal so del tenor i ritmes del baterista varen situar-nos de nou en la òrbita d'aquest gran baterista. Chris va endegar un magnífic solo seguit pel del pianista Amazano i sempre amb el ritme trepidant i creatiu del líder, magnífics tots quatre. El líder va presentar els dos següents temes, el primer d'un tal Peter Jensen anomenat "September" i un altre dedicat a Elvin Jones, al seu fill i al mateix Rigby. El primer va resultar ser una balada majestuosa i impressionant, la lentitud de la qual només es veia amagada per la persistència del pianista. El so lànguid de les notes llargues del saxofonista ens acaronaven tot i situant-nos en unes músiques que a mi em recordaren a Jan Garbareck i alguns discos de la ECM. Sense parar, el líder es va enfrascar en el ritme més trepidant del següent tema, i sí, dedicat  a Elvin Jones, en un magnífic tema on la intervenció del líder va ser força esplendorosa. Ben aviat però, la delicadesa hi va fer acta de presència amb un preciós solo del contrabaixista. El solo de Rigby es va veure només acompanyat per Giuliana en una combinació de saxo tenor i baterista que ens situà en un entorn proper, tot i recordant a Gorka Benítez i David XirguEn fi, que vàrem gaudir d'un magnífic concert sonoritzat per l'Àlex Monsoliu i amb presentació prèvia del Pere Pons,  essent aquest un concert emmarcat dins el Grec Festival de Barcelona


Després de veure aquest magnífic concert encara havíem de tornar a veure al magnífic guitarrista argentí Guido di Blasi al terrat del "Museu d'Història de Caalunya". Aquests són uns esdeveniments muntats des de la Nova Jazz Cava i per tant des de Terrassa al Terrat. Aquest és un projecte que Guido em va passar tot just abans de sortir el disc i que jo vaig posar al programa Jazz Club de Nit. També vaig poder assistir a la presentació en societat a la Sala Sandaru aquell dia  molt ben acompanyat per la Mercè Porras i el nostre "president" del Jazz, el gran Jordi Pujol Baulenas, editor ell del disc de Guido per "Fresh Sound World Record". I aquestes varen ser les quatre ratlles que vaig posar a Facebook amb alguns dels protagonistes entre els quals el Joan Recolons

I què bé s'està a la terrassa del museu d'Història de Catalunya veient a Guido Di Blasi New Tango Project, amb Dario Apolonara, Xavi Castillo i Ramiro Rosa, en un esdeveniment muntat des de Jazz Terrassa, Nova Jazz Cava, o sigui amb la Susanna Carmona i el Valentí Grau, amb tècnics inclosos, Marc Ribera i Oriol Bacardí. I per ser-hi tots, ara ja amb la Lourdes i el Miquel Carol, per deixar-ne constància gràfica.

Miquel Tuset i Mallol.

Jam Session Campari Milano, amb David Mitchell, Matías Míguez i Anton Jarl, 11 de juliol de 2017

Doncs aquest dimarts 11 de juliol vam tornar a anar al Campari Milano per mirar de participar amb algun tema a la Jam. Una Jam coordinada com sempre per l'Anton Jarl amb el sempre Matías Míguez i aquest dia amb la participació estelar del gran David Mitchel a la guitarra. Un trio magnífic els quals van estar-s'hi una molt bona estona, quasi una hora, interpretant tot un seguit d'estàndards a la perfecció. Una combinació perfecte de guitarra, baix i bateria, amb el càlid so de la guitarra del David. Un Campari amb deu ni do de la gent que hi va ser, i sense aquells dies molt plens i sorollosos, dies que fins i tot els músics han hagut de fer callar als més xerraires. No va ser aquest el dia i sí que vam poder  gaudir força de la música que van tocar els nostres herois. Després d'una bona estona de bona música va començar la Jam Session encara sense massa músics però sí que hi havia el sempre entranyable Tom Johnson i el seu trombó, i tot i així, l'Anton em va convidar a tocar el que seria el meu primer i únic tema de la nit, el "Yesterdays" al costat del David, Matías i crec que el baterista americà Robert. Començar així essent el primer doncs no em va impedir fer-ho el millor possible, i sí que deu ni do, tot i ser un tema que m'havia mirat la mateixa tarda. És un conegut estàndard però això no vol dir que el puguis tocar així com si res. En fi, que deu ni do. 

Després del meu únic tema de la nit, Tom Johnson va tocar el conegut "All of me" amb un swing espaterrant. Una magnífica interpretació d'aquest gran trombonista i millor persona, aquest anglès ja quasi igual de català. Mentre tocaven aquest estàndard varen anar arribant més i més músics, veient llavors que poc més podria fer jo. Entre els arribats i que després varen ser requerits a l'escenari, l'amic i gran guitarrista Sergio Belloso, i un saxo tenor que va resultar ser magnífic anomenat Arnaud els quals varen tocar amb el Tom i la base rítmica de Míguez i Robert. Una magnífica formació que ens van tocar de manera excel·lent un tema bastant bopper, crec recordar. 

Sempre em queixo que soc el més dolent, la qual cosa em comença a cansar i fins i tot replantejar les meves aparicions a segons quines jams, però aquest dia va resultar que encara hi havia algú pitjor que jo, i va ser una noia estrangera que va voler cantar el "My Funny Valentine". Bé, nooo, malament...crec que mai abans l'havia escoltat tan malament interpretat, cantat o digues-li com vulguis. Una cosa terrible, vaja. Les cares de tothom, les dels músics sobretot, eren un poema. En fi, no m'estendré en detalls. Després d'aquesta desfeta va pujar una noia a la bateria i un guitarra amic per fer-nos quasi ballar amb un tema força potent i funky. Molt bé tots dos, acompanyats del Sergio i el Matías. I varen continuar arribant músics entre els quals l'entranyable Larry a la guitarra de blues, tot i no dur-la i sí els amics que duia, un saxo tenor i una noia en el saxo alto, els quals es van apuntar a tocar el darrer tema de la nit, el marxós "Wattermelon Man". 

En fi, una darrera apreciació de la meva moguda. Per anar al Campari i començant a les 21h sempre vinc des de Sant Vicenç amb cotxe. A vegades aparco a prop però aquest dia no va ser així, i vaig haver de deixar-lo a Aragó Aribau. Bé, doncs carrega't el saxo alto (ja sé que no pesa gaire) i baixa caminant fins el Milano. Arribada, salutacions i estar-te quasi tota la hora escoltant els músics de la formació base. Ja sé que podria arribar a les 22h i potser tocar, però no ho faig per respecte als músics que iniciaran la Jam. En fi, després d'aquesta hora, l'Anton em crida i faig un tema. Després, seus, et prens una cervesa convidada per ell (gràcies Anton) i vas escoltant com s'ho fan els altres músics així una hora més o quasi. Total, que després de xerrar com sempre fem amb el Manu Dimango, alguns dies molta estona, aquest dia en concret volia marxar aviat a Sant Vicenç. Total que carrego el saxo i cap a munt fins a Aragó Aribau des de Ronda Universtat per agafar el cotxe i tornar a casa, fet i fet cap a quarts de 12, tampoc massa tard. O sigui, vaig sortir a les 20h30m i vaig tornar al cap de tres hores, per tocar un sol tema, amb despeses energètiques i caminada doble amunt i avall. I un es pregunta....però home, què fas. Afició trastocada?
Miquel Tuset i Mallol.

Jazz a Les Vinyes 2017, 9 de juliol de 2017

Doncs com cada any, des d'en fa 10 i durant el segon diumenge de juliol, Mary Gumà organitzà el seu Jazz a les Vinyes, esdeveniment gratuït en tots els sentits excepte pel que fa a les menges, que les posa ella, i als combustibles per a desplaçar-se que els posen els músics. Es tracta d'organitzar una trobada d'amics i amigues aficionats al Jazz, músics tots amics de l'anfitriona, molts de l'entorn de Terrassa com l'Adrià Font i d'altres de la seva ciutat natal Olesa de Montserrat com en Pere Gifré i d'altres indrets. De fet la llista dels implicats sortirà en algun indret d'aquesta crònica i no és ara el moment de fer un "fred" llistat de tots plegats. A veure com es va desenvolupant tot plegat. Santa Maria de Miralles és més enllà d'Igualada direcció Valls, o sigui que és una bona "moguda" per fer-la així com es diu vulgarment "pel morro", la qual cosa només em fa corroborar la meva certesa sobre la gran generositat dels músics. Allà hi viu i hi treballa aquesta gran aficionada al Jazz, na Mary Gumà, treballadora de les més i diverses arts plàstiques amb les ceràmiques i pinzells inclosos. 


Cavalls també n'hi ha, car ella és una magnífica genet de fa tants i tants anys. Espai, el que vulgueu per caminar i córrer. En fi, que si es pot dir que hi ha una pega, aquesta està relacionada a la presència d'algunes mosques, cosa per altra banda habitual a muntanya i amb animals potser més racionals que "naltros". Mary sempre dóna cabuda a tots els músics amics, homes i dones, professionals i aficionats, o sigui que jo mateix pertanyent als darrers hi he pogut anar aquests darrers tres anys i amb mi, enguany hi va venir en Deme Gómez, ell assidu també en els darrers anys sempre acompanyat de la magnífica i simpàtica AngieJuana i jo hi vam arribar a punt per ajudar a preparar l'aperitiu, a més a més de la meva aportació culinària, la coneguda "truita de patates i ceba", sí, aquella o similar a la que els faig als músics en els concerts que jo organitzo des del Jazz Club La Vicentina


Fet i fet, ja estàvem situats al voltant de les dues taules i sota els parasols degustant el magnífic aperitiu i bevent el que cadascú va voler des d'aigua a cerveses passant per algun vi blanc, tot un luxe només a l'abast dels voluntaris musicals, acompanyants i la gent amiga de la Mary, involucrada amb ella en tot el que calgués. Converses diverses amb gent retrobada de l'any passat, records i anècdotes, abraçades i molt bona sintonia al voltant d'una idea base, la de passar-nos-ho lo millor possible, conversant, menjant i després tocant per a un públic fidel cada any a la proposta. Amb l'Adrià Font sempre ens embarquem parlant de "tècnica electrònica", ell que n'és un gran aficionat a la vegada que gran "reparador" d'amplis diversos. A l'hora de dinar vaig fer mans i mànigues per explicar-li el concepte de la "Conversió analògica digital", la qual cosa no sé si vaig aconseguir. És com santo Tomàs. Collones. A la taula hi érem l'Aldo Caviglia, Joan Albert, Adrià Font, jo i la Juana quan va poder seure, després de fotre's un "curro" de mil parell de collons subministrant plates de les menges exquisides preparades per les Gumà Voluntaries. La distribució de taules i comensals es fa sempre de manera "natural", i cadascú s'asseu amb qui hi te més "tirada". Hi havia també la primera taula, la més propera a la "cuina", on s'hi van posar Mary i les voluntaries i voluntaris subministradors dels plaers més suculents. Tot i ser-hi una bona colla dinant, no hi érem tots els que finalment intervindríem així és que Carles Pineda i parella, Montse Alcover van venir a l'hora del concert, de la mateixa manera que el Deme i Angie

En Pau Bombardó es va encarregar de muntar els combos de músics i Mary va fer un parlament inaugural agraint a tothom la seva presència i fent menció d'alguns dels músics assistents. El primer tema va ser "All The Things You Are" amb un combo amb el Joan Albert, saxo alto com a lead solist. La veritat és que no recordo la resta de músics però podrien ser el Joan Martí, contrabaix; Pau Bombardó, bateria i Txus Costalago, piano, tot i haver-hi l'Aldo Caviglia, Adrià Font, Joan Humet, Albert Caire, entre els implicats. Si hagués fet una foto de cada combo això no hauria passat. En fi, què hi farem. Algunes fotos sí que vaig fer o sigui que els combos seran perfectament identificats. El següent tema va ser l'"Stella by Starlight" i aquest tema ja el vaig intentar fer sonar jo mateix, melodia i posterior solo. O sigui que més o menys, va sonar prou bé, considerant lo aficionat que soc jo. 


Després de "moi", Joan Albert va fer la seva magnífica aportació amb un solo melòdic farcit de tècnica. Després del primer combo en Pau va cridar a Maria Betriu amb el seu combo, amb Carles Pineda, saxo alto; Joan Humet, contrabaix; Albert Caire, piano i Adrià Font, bateria. El primer tema, en català, el preciós "Summertime", o sigui "És temps d'estiu". Després de la calidesa vocal de Maria, Carles Pineda va desenvolupar un magnífic solo, seguit del de l'Albert al teclat, força delicat també. La veu de Maria ens va tornar a situar en el temps d'estiu, que ves per on també vivíem. Varen seguir amb el "After you've gone", o sigui "Quan vares marxar", amb la intro a càrrec de l'Albert al teclat, per després la veu de Maria ens situava en el Jazz vocal en català, tot i recordant-nos a la mítica Núria Feliu. Un magnífic solo del Carles  al saxo alto ens va situar a un tempo doblat farcit de swing gràcies a l'Adrià i al walking de l'HumetEls dos temes següents varen ser instrumentals primer a quartet amb el Bernat Albet, saxo tenor; Txus Costalago, teclat; Joan Martí, contrabaix i Aldo Cavíglia, bateria


El primer tema va ser el "Take the A train" a tot swing. El solo que va fer el jove Bernat va estar molt ben trenat i ben recolzat per la magnífica secció rítmica. Txus el va seguir amb un solo farcit de bon gust i demostracions pràctiques i tècniques de gran volada, la mateixa que va agafar el Joan Martí amb el seu magnífic solo, creatiu i perfecte afinació alhora que tècnica. Una tècnica que va demostrar el gran Aldo Cavíglia en fer uns "vuits" amb la resta de companys. El darrer tema de la primera part va ser el "Four" de Davis i aquí hi vam participar el Deme i jo conjuntament amb la formació anteriorment comentada. Jo mateix va ser el primer en fer el solo i recordo que el so va ser força millor, qüestions del micro, tot i que el solo deu ni do. El tenor del Bernat em va seguir amb un seguiment harmònic força adequat i bon gust alhora que la demostració de com segur que segueix els estudis de manera adequada. Deme s'hi va posar també amb molta energia i ganes alhora que amb un so brillant el del seu alto i bon gust melòdic. Txus va calmar-nos a tots tot i el swing permanent de Caviglia i walking de Martí, fent un molt bon solo, ara ja a les mans d'un vertader professional, ara a trio d'asos. Ara sí que li va tocar l'hora de fer el seu solo al gran master Aldo Caviglia, ell qui acompanyà al més gran de tots, Tete Montoliu. Magnífic solo de l'Aldo, després del qual altre cop la melodia, i sempre ho dic, que és millor no fer-la tots els vents alhora. En Pau va agafar el micro per presentar el següent tema, aquell tema anomenat "Mitja Part". Mary ens va convidar a tots a posar-nos-hi de cara a menges i beures, tot magnífic i portat per la gent del públic i amb també recursos que van sortir de la cuina mare.


Després de gaudir de converses, menges i beures, ens hi vam posar i el primer combo va estar format part pel saxo tenor de l'Albert amb una molt bona intervenció solista, en un tema on hi vam tenir a Nuri Palet la qual va fer una impro magnífica en "scat", mentre que la secció rítmica va estar formada per l'Albert Caire, Joan Humet i Adrià Font, magnífic el Joan en el seu solo i després d'aquest, Nuri va fer el tema cantat de "But Not For Me". Nuri va anunciar canvi de baixistes Joans i s'hi va afegir el Carles Pineda en el "I'll Remember April" fent la coneguda intro abans de la veu de la cantant. Nuri va cantar el tema i després s'hi va ficar el magnífic saxo alto del Carles Pineda en un llarg i magnífic solo, tot i demostrant-nos tota una sèrie de recursos. El va seguir també a l'alto el gran Joan Albert en un magnífic solo amb un perfecte seguiment de l'harmonia d'aquest gran tema que en Clifford Brown es va encarregar de fer-nos conèixer a la seva manera. Després els "vuits" amb l'Adrià Font i la resta de la colla amb "scat" inclòs de la Núria


Magnífic tema i improvisacions de tots plegats, i després de tornada a la melodia principal i així acabar-lo de la manera que ho va fer BrownPau Bombardó va presentar el següent tema el qual no tenia ni nom i havia estat "parit" el matí del mateix dia pel pianista d'Olesa, David Muñoz, ell que s'havia passat una bona temporada a Cuba i ja l'any passat també va estar amb nosaltres. Cuba havia estat abans del juliol del 2016. El tema l'havien d'interpretar a duo amb el Joan Humet però s'hi va afegir algú a la bateria que ara no recordo. "Ves que vinc, no tinc ni cinc", títol del tema a càrrec del Pau. Un tema rítmicament potent en els inicis i que va tenir un "break" ben aviat amb la dolçor del teclat i contrabaix. Una melodia repetitiva i ritme persistent que ens feia bellugar les cames, i tot i l'aparent senzillesa melòdica, va ser prou ric en harmonies, tema que van acabar també dolçament. 


L'únic tema "propi" de la vetllada. I després d'aquesta inauguració ens vam trobar entremig del "fregat" del "Cantaloupe Island", amb la melodia interpretada per qui això escriu. Jo mateix em vaig encarregar de fer el primer solo d'aquest tema de Hancock que tantes vegades deu haver sonat a les Jams, i que fins i tot hi deu haver algú que ja no el vol escoltar meu. Crec que el saxo alto del Joan Albert va seguir en la tanda de solos, primer lluny del micro i després més a prop, on se'l va poder escoltar molt millor en la seva magnífica intervenció. El saxo tenor del Bernat Albet va sonar de nou sempre recolzat per la secció rítmica que intueixo devia ser la del Txus Costalago, teclat i ara en Joan Martí al baix elèctric, i l'Aldo Caviglia, bateria, jo diria, i em sembla. Després del solo del Joan al baix elèctric, magnífic, hi vam tornar amb el tema acabant-lo més o menys alhora. I ja encarant la recta final Pau va presentar el següent tema que havien de cantar tres cantants, i que ja sabíem quines havien de ser, amb el "Shines Tokins", "Mitges brillants", un tema que Maria Betriu incorpora en el seu repertori i disc, que per cert vaig posar en un anterior programa de Jazz Club de Nit. Maria va cantar la melodia i després Núria va fer la seva impro en "scat" essent després Txus Costalago qui va desenvolupar el tema en una bona improvisació donant pas ara sí, al Trio de Dames, amb les dues cantants a més a més de la nostra anfitriona, Mary Gumà


I després d'aquesta estrena a trio de dames, va ser l'hora d'un Blues, cantat instrumental per la Nuri i amb un walking magnífic del Joan Martí. El solo del Carles Pineda va enlluernar-nos per la seva gran creativitat i sonoritat, en aquest Blues en Bb. Nuri hi va ser de nou amb l'"Scat" i el Joan Albert la va seguir a tot swing, a tot blues. Txus va fer les delícies de tots nosaltres amb el seu magnífic solo, ell, alumne del gran Sergi Sirvent. El baix elèctric del Joan sonà alhora que el meu saxo alto, identificat fàcilment pel so i per la senzillesa en la improvisació. Bernat Albet va afegir-s'hi fent un solo ben farcit de bon gust. En fi un tema d'aquells per gaudir tots i per fer gaudir a tothom. Abans d'acabar-lo però, Nuri ens havia de situar en el "tema", amb manca de lletra però cantant com d'un instrument fora, com havia fet en començar-lo. 


S'ha de dir que tot el públic ens va aplaudir de manera àmplia en cadascun dels temes que vam interpretar, gaudint de les nostres intervencions. Mary va preguntar al públic si en volia més, i així és que Nuri va començar a cantar les primeres notes del "Bye bye Blackbird", i jo vaig iniciar les improvisacions en un parell de "chorus", crec, en un tema que deu ni do com em va sortir, en la meva línia però. Carles Pineda va seguir amb una magnífica improvisació amb moments d'escales disminuïdes inclosos. Us haig de dir que en Pere Grivé també hi va participar tocant el baix elèctric, o sigui que alguna part d'aquest relat no deu ser correcta amb la conseqüent substitució de baixista. Em sap greu Pere però no sé el tema que vas tocar. Mary Gumà va sortir a acomiadar l'esdeveniment tot i agraint tothom la seva assistència, als músics sobretot per la seva generositat, i va convidar a tothom a recolzar el Jazz, assistint a concerts i no només als dels Festivals, als dels Clubs com per exemple el nostre Jazz Club La Vicentina, ella que sol venir sovint des tan lluny. Gràcies de tot cor Mary Gumà. Gràcies músics, gràcies gent.
Miquel Tuset i Mallol.

Concerts 9ena Temporada del Jazz Club La Vicentina

Els concerts es fan al Molí dels Frares, momentàniament, a l'espera d'acabar les obres que es faran a la Sala Xica de La Vicentina.

MOLÍ  DELS  FRARES


Ubicació Google Maps










Divendres 22 de juny de 2018 a les 22h al Molí dels Frares 

Oriol González Crazy Trio + Matthew Simon

Ariel Vigo, saxo alto
Jordi Griso, orgue
Oriol González, bateria
Matthew Simon, trompeta

Entrada gratuïta, patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

9È FESTIVAL DE JAM SESSIONS A SANT VICENÇ DELS HORTS


Dissabte 7 de juliol de 2018, de les 19h a les 22h, Plaça de Joan Prats i Escala

Combos ESMUC i Conservatori del Liceu



Dissabte 14 de juliol de 2018, de les 19h a les 22h, Carrer 1er de maig

Combos  El Musical i Taller de Músics ESEM



Dissabte 21 de juliol de 2018, de les 19h a les 22h, Plaça de la Vila Vella

Combos ES Jam Session i Geni Barry Sextet


Entrada gratuïta, patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 21 de setembre de 2018 a les 22h a la Sala Xica de La Vicentina

Carola Ortíz Trio

Carola Ortíz, veu i clarinet
Bart Barenghi, guitarra
Jurandir Santana, guitarra


Entrada gratuïta, patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 19 d'octubre de 2018 a les 22h a la Sala Xica de La Vicentina

Valentí Moya Quartet, plays Monk music


Entrada gratuïta, patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres "x" de novembre de 2018 a les 22h a la Sala Xica de La Vicentina

Guillermo Calliero Quartet


Entrada gratuïta, patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 14 de desembre de 2018 a les 22h a la Sala Xica de La Vicentina

Víctor Correa Quartet featuring Maite Alguacil


Entrada gratuïta, patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------