Concertàs de La Locomotora Negra amb la Marina Tuset, Gemma Abrié i Susana Sheiman.

Eps, avui hem fet un Palau.....de fet, elles i ells han fet el Palau...la Marina Tuset, la Gemma Abrié i la Susana Sheiman, per l'ordre de sortida a l'escenari. Allà les esperava el gran mestre de cerimònies que ha estat en Ricard Gili, Director de La Locomotora Negra. Avui hi ha hagut dos directors més, cosa extraordinària; el primer en sortir ha estat el Vicens Martín, arranjador d'un dels temes que ha cantat la Gemma. Després ha sortit un amic italià de la Susana que els ha dirigit en un dels temes que aquesta ha cantat. Jo com a part implicada, estic molt content de com ha anat tot; la Marina ha estat genial, alegre i simpàtica, ha comunicat el seu missatge i ha transmès la seva veu i personalitat a tothom. El Georgia on my mind ha sortit brodat i el final ha estat impressionant. Quan han cantat les tres juntes, hem pogut gaudir escoltant els tres colors de les tres veus. El Vicens ha fet una magnífic arranjament d'un Blues cantat perfectament per la Gemma, la qual ha omplert l'escenari també de simpatia i qualitat, i la Susana ens ha deixat a tots bocabadats amb la seva potència, sensibilitat i empatia. En Ricard és un "monstre de l'escenari"; ha portat a tota la Big Band i convidat a cantar les noies amb autoritat, elegància i simpatia. Felicitar a tots els músics de la Locomotora Negra per la seva dedicació a la música des de fa tants i tants anys. Gràcies Ricard. Bona nit i bona Locomotora de Jazz en el Jaç de cadascú. Voilà i happy.

i més dels comentaris que vam fer al Facebook amb els amics.... 

Susana Sheiman, Gemma Abrié, Marina Tuset i Ricard Gili al Palau de la Música.

  • Alex Calderon que be, felicitats a tots els implicats y un petonas a la nena, tan joveneta i ja te el seu primer palau, aixo promet. (a veure si ens fa cas i es dedica al jazz) hehehehe

  • Paola Pasquali Felicitats!!! Miquel... como padre debes estar super orgulloso.. que bien... ojala se repita mucho asi puedo ir a verlos..... y pronto...La marina puede dedicarse a lo que quiera... que todo lo hace muy bien... y que sea felíz!!!

  • Miquel Tuset Mallol Gràcies Alex i Paola...cal felicitar-los a totes i a tots, i en particular a l'artífex de tot plegat....en Ricard Gili, director de La Locomotora Negra. Orgullós, doncs no sé si és l'orgull o què és, però sí que hi ha una gran satisfacció i alegria pel fet que li van bé les coses a la prole nostra. Jo espero i desitjo que aquest Palau sigui un punt d'inflexió a partir del qual comencin a passar més coses. Repetir-se tot plegat seria magnífic, però és un projecte car i difícil de "transportar"...ara bé, la Locomotora Negra la tindrem a Sant Vicenç dels Horts el 18 de gener, dins el marc de la Festa Major d'Hivern, i...i...acompanyada de la Marina..un regal pel poble que l'ha vist créixer..o sigui que Paola i Alex, si voleu venir, serà un dissabte a les 19h de la tarda, amb temps per tornar amb transport públic a Barna, Alex...Oh Yeah...!!..he.

  • Paola Pasquali Alli estaré Miquel.. como perdermelo!!

  • Paola Pasquali tenga o no tenga a las niñas.....

  • Miquel Tuset Mallol Porta-les Paola....segur que gaudiran...

  • Vicens Martín Miquel, ja vaig felicitar a la Marina. També vull felicitar-te públicament per la part que et toca. Bona feina esteu fent!!!!! Abraçades

  • Marc Trepat Carbonell Moltes gràcies Miquel Tuset Mallol per la teva resenya. Encara que siguis part implicada et considero amb prou sentit crític per creure el que dius. Aquest concert ha representat pels de la Loco, mooooolta feina, però també molt plaer. Com ja vaig dir, la Marina Tuset té una personalitat propia que altres de 18 anys més famoses no saben que és. Evidentment li falten moltes altres coses que pot aprendre, però té alló que no es pot aprendre, i aixó és molt important. A mi personalment em va fascinar la negritut de la seva expressió a partir d'una veu clara. Estarem molt contents de tornar a actuar amb ella i ajudar-la amb el que tinguem a la mà. Jo ja fa molts any que se de l'extraordinaria personalitat de Ricard Gili. Fa 43 anys que el conec, jo en tenia 8 i vaig debutar amb la Loco als 16, pots imaginar-t'ho? Un autèntic privilegi!!!
    Gràcies per tot i felicitats per la part que et toca!!!

  • Miquel Tuset Mallol Gràcies Vicens....sembla que tenim sort paternal compartida, oi? Tu amb el teu fill i jo amb la meva filla. A veure si el Valen, l'altre fill meu, arranca amb força amb la guitarra...

  • Miquel Tuset Mallol Hola Marc. Gràcies per la part que em toca...ara, us haig de dir que tampoc és massa. Els pares fem tots el que podem pels nostres fills, o sigui que fins aquí tot és normal. La progressió artística dels nostres fills depèn principalment d'ells mateixos, de les seves voluntats i capacitats, i en el cas de la Marina, de la seva constància i determinació, fins i tot tossuderia, en aconseguir el que vol. Aprendre a cantar cada dia millor és el que la fa viure i progressar també amb el piano. És cert que té el que cal tenir per cantar, una magnífica veu, un ampli registre i la adequada delicadesa i calidesa per captivar-nos a tots, a més a més del caràcter i personalitat força evident i estrany per la seva edat, 18. Ara faltarà veure si els esdeveniments futurs li són favorables. I sí que és cert que aquest projecte amb la Loco ha resultat ser una història acollonant, que es repetirà el gener a Sant Vicenç, i que seria moooooolt màgic que comptéssiu amb ella per d'altres concerts..he..he. Em puc imaginar a un jove adolescent amb 16 anys tocant amb la Loco, devies flipar cada dia..he...Quina gran oportunitat que vas tenir i que bé que la vas aprofitar Marc. En Ricard és una persona encantadora i un gran músic, que s'estima aquesta música quasi més que a la Carme...he. Sempre li estarem agraïts pel que ha fet amb la Marina i a tots vosaltres per acceptar-la amb els braços ben oberts (segur que igual que heu fet amb la Gemma i la Susana). Abraçades Marc i fins aviat.



    Abans però, el dissabte passat van anar al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, dirigit per la Sílvia Còpulo, una petita representació de la Loco amb la Gemma Abrié i la Marina, liderats pel Ricard Gili.


    http://www.catradio.cat/audio/772986/La-Locomotora-negra

WTF amb el Toni Martín Trio (amb el Jesús Bachiller i Daniel González)

Quina magnífica sensació de llibertat individual, col·lectiva i sonora que he tingut avui a la WTF de l'Aurelio Santos. El Toni Martin la obria conjuntament amb el Bachi Jesus Bachiller Jimenez i el Daniel Gonzalez; també amb la col·laboració del Roberto Albrecia. Aquesta primera part ha durat poquet, 3/4 d'hora...després, després ha sigut la rehòstia.....ara vaig a clapar, i quan pugui, una vegada llevat, deixaré la meva petjada d'aquesta història.....Brutal, no només, no. De fet m'ha semblat percebre molt amor en tota aquesta moguda. Una mena de comú unió entre els que tocaven i els que escoltàvem....Músiques improvisades han estat les que han sonat després dels temes del trio inicial, i que hauran durat fins la hora de "xapar" el Jamboree Jazz. Tota una colla de músics han aconseguit mantenir-nos en tensió tota l'estona. Avui he pogut veure a l'Aurelio fent beat boxing, dirigint els companys, i fins i tot l'hem pogut escoltar cantant...he..he...amb el Jordi Rabascall, i una llarga llista que continuarà després de dormir....Bona nit i bona WTF en el Jaç de cadascú.

Molt bon dia a tot-hom i a tot-don.....encara amb les sensacions llibertàries d'ahir el vespre i al cap les músiques que van sonar, ben allunyades dels estàndards, miraré de fer quatre ratlles més de la WTF d'ahir...

Doncs ahir va ser una WTF atípica pel fet que la "trully WTF" va començar més d'hora de lo habitual. El Toni Martín va liderar la formació a trio amb el Bachi i el Daniel, tocant uns tres quarts d'hora temes propis (de tots tres). Els del Toni van ser força aeris, gràcies al Nord Wave que tenia sobre el Nord Electric. En van interpretar un del Bachi amb força combinacions rítmiques i el del Daniel va ser prou delicat, tot i les variacions rítmiques posteriors. Van convidar al Roberto a fer un dels temes, que em sembla que va ser el del Bachi, per després fer el darrer tema i així acabar la seva primera part. Toni va haver de presentar els temes i músics, i tot i els nervis, ho va fer força digne.


Vegem un vídeo del primer tema...
http://youtu.be/_FvbPM-txR8

Després d'això, la WTF.....En Leo Bianchi va controlar-ho tot, sons, llums i fums a la perfecció (com sempre fa) i amb les indicacions de l'Aurelio vam estar embolicats per un mantell "emfumiscat" en un tres i no res, bé, després de dues esbufegades....En Claudio Marrero va pujar sense el seu saxo però amb el saxo de l'Eladio. A les fosques i plens de fums va començar la extraordinària moguda Hip-Hopera. Entre mig de tots i dirigint, l'Aurelio va començar amb els seus beat-boxing rítmics i profunds, mentre els dos vents van trobar un riff que va quallar a la perfecció. Les dues canyes però van anar esbufegant els fums amb els seus vents. De cop va aparèixer el Mestre de Cerimònies anomenat El Anónimo, el qual va participar amb els seus textos d'històries urbanes i queixa social. Així va anar seguint tot, amb solos del Claudio i Roberto, magnífics, i també d'en Toni als teclats. Bachi i Daniel al darrera mantenien una secció rítmica impactant....
El següent convidat va ser el Pere Soto i el tema que van tocar va ser el DAO, d'en Pere. Una llarga introducció a guitarra solo va deixar pas al rif dels saxos, per després intervenir-hi teclat, saxos, etc...acabant amb un magnífic solo del Daniel.
Daniel va ser substituït per l'Anton Jarl i l'Aurelio va cridar a l'amic Camilo Motta amb el tenor. Aquest tercer tema el va començar el Camilo a saxo solo amb una llarga introducció, fins que va trobar el "motiu", un motiu que l'Anton va capturar a la primera fent un redoble previ per després entrar tots a tempo.....després solos del Pere i grans dosis rítmiques a càrrec de baix i bateria, impressionants tots dos. Al piano hi va haver la presència del guitarrista Raul del Moral que va anar fent acords de manera rítmica. Tot amb això, així va anar acabant el tema....
Els següents en pujar a l'escenari van ser el violinista Joao Silva i l'amic Jose Alberto Medina. Aquest tema el va iniciar el mateix Joao, també amb una llarga intro fins trobar el "motiu" adequat per impregnar-li ritme. Una vegada tots en marxa, Camilo va intervenir amb el seu saxo amb una melodia-motiu adequada per seguir tots en el tema. A partir d'aquí, solo del Joao...etc...intervenció d'en Jose al piano mentre el seu company (ahir hi va haver una bona colla de músics canaris) Toni l'acompanyava teclats en mà. Solos d'en Pere, Camilo, Toni...per arrodonir-ho i acabar el tema amb grans aplaudiments. El darrer tema que vaig escoltar i que no vaig poder enregistrar del tot ja que se'm va acabar d'omplir la Flash, el van iniciar amb el Jordi Rabascall a la veu i també amb la veu del mateix Aurelio, el saxo del Claudio, el violí del Joao, la guitarra del Pere...un tema que ja quasi al final, semblant que s'acabava amb un final apoteòsic, va donar peu a l'inici d'un altre tema força més rítmic...impressionant...però ja va ser la meva hora. La situació segur va esdevenir apoteòsica i fins i tot caòtica, però ja no la vaig viure. Voilà. Miquel Tuset i Mallol

Un diumenge variat....

Ahir diumenge, vam tenir la oportunitat de gaudir amb dues propostes força diferenciades. Després d'un dinar de celebració i una partida d'escacs (I win!!) amb el meu germà Carles, vam acostar-nos a Torrelles de Llobregat per assistir a l'acte que havien organitzat "Les Bruixes" en contra de la violència de genere. Un acte musical amb la Lidia Pujol i en Pau Figueres. La presentació va ser força emotiva amb una proclama i un minut de silenci per les dones mortes per les seves parelles o no. L'escenari estava ple de roses simulant les dones que havien perdut la vida. Una presentació feta per una de les bruixes, la qual es va oblidar de mencionar la simple existència del guitarrista, només parlant de la cantant, a més de fer-ho en diverses ocasions. Jo que això de presentar ja sé de què va, vaig quedar una mica parat per aquesta manca de sensibilitat d'aquesta bruixa. La Lidia va adoptar la veu d'una nena petita, innocent, durant tot el concert, alternant-la amb la veu de l'adulta. Vaig quedar-me enamorat d'aquesta dona i de la seva particular manera de comunicar-se i cantar. Una dona lliure, una persona lliure capaç d'emocionar com no gaires ho saben fer. De fet, aquest és el seu "estil" a l'hora de presentar el seu espectacle, però també és la seva manera de fer com a persona, al menys així ho veig jo. Un espectacle impressionant amb una Lidia convertida en actriu de lo "seu" i un Pau sempre concentrat en lo "seu". Al cap de dos o tres temes no em vaig poder aguantar, i amb la mateixa veu infantil li vaig preguntar a la Lidia que qui era el xicot que tenia al seu costat....Ella, sense preocupar-se gaire per la meva intromissió, em va contestar amb el nom d'en Pau Figueres. Finalment, tothom va poder saber qui era el guitarrista i jo vaig quedar descansat. Vaig copsar mirades de complicitat en algunes de les cares masculines que es van girar vers la meva persona, tot i que em consta que també n'hi deuria haver de femenines. Un recital que va durar quasi dues hores, carregat d'emotivitat i musicalitat, amb una magnífica veu i amb uns magnífics sons de guitarra acústica, gràcies a les sensibles mans d'aquest gran guitarrista. Abans de marxar vaig poder encaixar amb el Pau i sembla que ens vam perdre el bis, però jo em moria de ganes per anar a esbufegar una mica el saxo i això és el que vaig anar a fer a Ripollet, en un local que es diu "El Local". Allà hi vaig arribar quasi a misses dites, a les 21h, i encara vaig poder compartir una estona amb l'anima d'aquesta nova Jam Sessions, amb l'Alvaro Taborda, a més de fer-ho amb els amics Francisco Santos, la Noelia Mercedes, el seu home Pep Casadó, Crazy-hunter Hunter, i d'altres companys. Esperem que puguin continuar amb la proposta i així poder gaudir tots plegats. Voilà.

Un dissabte amb un Concert Home amb la Carme Canela i l'Albert Bover

Doncs sí que fot fred sí, però no el trobo massa humit, o sigui que no en tinc tant....i això que allà dalt on viu el Bart la Maria i el León sembla fins i tot que en foti més....Hi ha una explicació....Uns quants (Jo hi he anat amb el meu fill Valentí, Valen) ens hem trobat en el retorn dels concert-home a "Cal Bartolomeo Barenghi", a "Cal Bart", amb una proposta culinari-musical de primer ordre. Escoltar-los a un pam i poder xerrar tranquil·lament amb ells, a més a més de fer-ho amb els altres implicats i els artífexs de l'esdeveniment és tot un luxe però millor encara, és tot un plaer. Bé, ara us ho dic.....es tracta de la parella artística Carme Canela & Albert Bover. Jo que vaig sempre preparat per enregistrar-ho tot, si em deixen; com és força habitual avui també ho he pogut enregistrar i aviat sonarà al blog del Jazz Club La Vicentina. La Carme ens ha revelat el secret millor guardat relacionat amb les seves millors cantants, les quals han resultat ser la Elis Regina i la Shirley Horn. El concert d'avui l'han dedicat a aquesta darrera cantant tant avesada amb els tempos super lents i magnífiques balades. Doncs ja us podeu imaginar la situació...la Carme cantant allargant les notes, lentament, captivant tothom, amb la suavitat i delicadesa que la caracteritza, a la vegada que amb la calidesa humana inherent a la seva persona, el cas és que hem flipat totes i tots plegats amb la seva gran interpretació, mostrant-nos una part del seu registre, mostrant-nos un nou projecte a piano-veu. Les seves incursions en l'Scat han estat superbes, posant-nos literalment la pell de gallina. El seu "partenaire", l'Albert, l'ha acompanyat amb un Nord Electric, com si d'un Rhodes es tractés, a la perfecció. Parlàvem precisament amb el propietari del teclat del nivell del concert i finalment hem estar d'acord en dir que el nivell era allà a dalt de tot. La manera com l'Albert ha jugat amb les dues mans, fent-se el baix amb l'esquerra i els acords, melodies i solos amb la dreta ha estat d'una tècnica aclaparadora i amb un groove, amb un swing immillorable. Els seus solos, inversemblants; amb el Valen ho comentàvem i ell em deia que quan volia l'Albert, marxava de l'harmonia per després tornar sense cap sensació d'haver escoltat res fora de lloc, ans al contrari, d'haver escoltat i entès una mena de passejada sideral. M'allargaria massa parlant de tots dos, i com que crec que ja he dit prou, doncs comentar que una altra veu il·lustre també hi ha estat, la qual ha declarat ser una fidel admiradora de la Carme des que ella, la Sofia Ribeiro, es va posar a cantar Jazz. Hi érem uns quants però segur que si hi haguéssim estat més, millor hauria estat pels organitzadors i també pels músics. Encoratjar-vos a participar-hi i animar a la María Fernanda, i al Bart (i al León) a continuar amb aquesta arriscada proposta de fer concerts a casa, fent també el sopar qua avui han estat uns llenties impressionants, ben calentetes, i unes pizzes fetes allà mateix per les mans destres del Bart, tot això regat per uns magnífics vins, i amb un pastís de xocolata com a postre. A la propera, no hi falteu. Voilà. Miquel Tuset.