Hola de nou: Avui hem tornat a la plaça de la Vila de Gràcia en motiu del Festival l'Hora del Jazz Memorial Tete Montoliu. Hem gaudit d'un migdia esplèndid, tot i que després ha començat a ploure una mica. Avui anàvem a escoltar a dos grups amb estils i maneres diferents. Hem pogut sentir a la Carme Canela cantant temes del Jordi Matas i els Folkincats que traslladen el folklore català al ritme del Jazz. Dues propostes agosarades, fora dels estils o grups de Jazz "estàndards" però amb una qualitat indiscutible. A la Carme ja la coneixem des de fa molt temps, i ja sabem que és una de les pioneres en això de cantar Jazz, en permís de la Núria Feliu i la Elia Fleta, es clar. Darrerament estem escoltant moltes cantants de Jazz catalanes, totes elles de molta qualitat i ja hem dit aquí que és molt difícil comparar (quina cosa més lletxa oi?) dues veus, però quan has d'explicar, si vols, el que has vist i escoltat, alguna cosa has de dir. Doncs jo diré de la Carme el que tothom ja sap, sobretot els seus companys músics, que és una de les veus catalanes de Jazz més "boniques" i més afinades del nostre país. Bonica per tendra, melosa, càlida, etc.. una veu molt maca, vaja. Tot això ja ho sabíem però el que no sabíem és la manera com s'adapta a qualsevol estil i temàtica. La d'avui n'era una de molt personal, la del Jordi Matas, ja que totes les composicions son d'ell, i per tant, d'ell son els sentiments que la seva música transmet. Tot i això, que potser no és del tot cert, la Carme quan canta ho fa amb un sentiment que es traspua a través de la seva expressió corporal completa, seria i profunda també. És una professional com la copa d'un pi (en català també?). Jo l'havia conegut fa una pila d'anys, cap a finals del 70, quan encara estava en els seus inicis, i "goita ara" i ja fa molt temps; és a dalt de tot, i que així continuï. La resta del grup era en Jordi Matas a la guitarra i composicions, en David Xirgu a la bateria, i l'Albert Sanz a l'orgue. Ells han acompanyat a la veu d'una manera magnífica, amb suavitat, elegància i musicalitat. A destacar les composicions del Jordi Matas, musicalment parlant i també com a lletrista. El tema que m'ha sorprès més, pel que fa a la lletra, ha estat un que feia referència a la vida i d'aquesta manera ho plantejava. Deia quelcom com això: Mira, mira, no tinguis por que la vida és dels valents...etc..Sempre dic el mateix, però farem el calgui per què vinguin.
L'altre grup, els Folkincats, és una formació de quatre músics de molt nivell i que fan el que ja hem dit abans, traslladen el folk català al Jazz. El grup està format pel David Salleras al saxo soprà, l'Oriol Saña al violí, l'Albert Bello a la guitarra i l'Oriol González al contrabaix. És una formació que, pels instruments utilitzats i parlant de Jazz doncs ja et penses que pot anar per l'ona de Django i Grapelli. Més o menys crec que podría ser així, tot i que no en cada tema. El violí de l'Oriol ha sonat fantàstic; clar i net, ràpid i lent, però sempre afinat, segons les meves orelles es clar, amb una elegància natural, l'Oriol, ens ha demostrat que potser és un dels millors violinistes de Jazz de casa nostra. El David saxofonista, ha deixat entreveure en algun solo la seva qualitat, que és molta. Tothom diu que el soprà és un instrument molt difícil de tocar-lo afinat, ja que en les notes agudes es dispara i desafina, això però segons qui el toca. Amb ell això no li ha passat, i segur que a la majoria de músics no els hi passa, considerant la seva qualitat. L'Albert ha acompanyat en segon pla al grup però ha estat sempre molt segur i net en el parell de solos que ha fet. Sembla que l'alma mater del grup, ideològicament parlant, és l'Oriol contrabaixista, si més no, això m'ha semblat a mi. Ell ha fet tots els parlaments introductoris dels temes que han tocat, i també ha presentat als seus companys. S'ha de dir, que no sempre qui parla és l'alma mater, entesos? De vegades les almes maters son compartides, oi J? A mi m'ha semblat que l'Oriol s'ha equivocat presentant el tema de La Dama d'Aragó. No diré res més, ja que després tot se sap. Com a contrabaixista és prou solvent i com a arrenjador, que això no sé qui ho és, potser ell també, doncs força bé. Han barrejat un trosset del CJam del Duke en mig d'un dels temes interpretats, que això sempre està força bé.
ENTREGA DE LOS DIPLOMAS DE SOCIOS DE HONOR DEL CLUB DE JAZZ
.jpg){kind=link}
