Concert Solidari Living Nepal al Jamboree, 2 de setembre de 2015.

Doncs arribats al final de l'actualització del blog i ja posat al dia, aquest dimecres 2 de setembre es va fer un esdeveniment excepcional organitzat per un col·lectiu de persones que es van trobar al Nepal en aquell fatídic terratrèmol que va destruir bona part del país, de les construccions emblemàtiques, úniques i mil·lenàries, a banda de provocar malauradament milers de morts. En aquell moment també hi havia la Gemma Abrié de tots coneguda que hi havia anat a meditar, a caminar, a relaxar-se. Des d'aquí patíem per tots els Nepalís i també per la Gemma i tots els estrangers que s'hi podien trobar. Les notícies eren bones per alguns i dolentes pels altres. La nostra cantant va tenir sort de ser lluny de l'epicentre trobant-se fent un tracking per les muntanyes o sigui que no li va passar res.

En arribar a la ciutat, ella, com tothom, es va posar a ajudar en el que fos, i ben aviat repartint els aliments que ja començaven a arribar. D'aquesta situació va sorgir l'associació "Living Nepal", la qual està mirant de recaptar fons econòmics i de tot tipus, i per això aquest "Concert Solidari Living Nepal" al Jamboree i també el que es farà a Artte aquest divendres. 



S'ha de dir que tot és gràcies a la col·laboració de tots els músics, els quals actuaran de manera altruista, i de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, que és qui els ha convocat. Tots els músics, doncs, són socis d'aquesta associació. Per descomptat que l'agraïment és també pels locals que han cedit els seus espais gratuïtament. A la dreta teniu els enllaços d'aquesta organització per si voleu col·laborar-hi d'alguna manera o saber què fan.

Un esdeveniment que va tenir un primer passe a les 20h i un altre a les 22h, cadascun, evidentment, amb músics diferents.

Com sempre que hi ha concert, Pere Pons va fer la presentació de l'esdeveniment explicant breument l'acte i deixant pas als organitzadors, els joves de Living Nepal, els quals van explicar-ho amb més detall. També la Gemma  va explicar els seus motius per ser-hi i així va ser com ella mateixa va presentar a la primera formació on cadascuna va interpretar tres temes que miraré d'editar i penjar en àudio en aquest mateix blog. 

Passe de les 20h:
Laura Simó, veu; Francesc Capella, piano i Dick Them, contrabaix.
Per descomptat que vam gaudir d'allò més amb la música que ens van oferir i més encara sabent que ho feien altruísticament. Ja amb la primera actuació del trio liderat per la Laura Simó vam gaudir amb la seva càlida proposta. Tres estàndards amb una formació de veu, piano i contrabaix que ens van emocionar per la manera com ho van fer i per l'emoció que se li dibuixava a la mateixa Laura, amb els ulls delatant-ne el seu estat emocional. Els temes que va interpretar van ser el preciós "I only have eyes for you".......el segon, un tema de Billy Joel, "Just the way you are", del qual la Laura n'està enamorada...del Billy...i el darrer tema, el magnífic "The way you look tonight". Tots tres títols força significatius i cantats amb la màxima sinceritat possible i pensant en la gent del Nepal i donant-los-hi la màxima energia positiva.



Dani Pérez, guitarra; David Mengual, contrabaix i David Xirgu, bateria.
Després d'escoltar la delicadesa musical amb Laura Simó vam presenciar el projecte modern però també certament delicat del gran guitarrista Dani Pérez. La seva formació, dos amics i companys de feina a la Institució Centenària, en David Mengual  i David Xirgu, van a totes amb els projectes del seu amic i líder, i la compenetració entre tots tres és palpable fins i tot quan el big drummer "fa de les seves", rítmicament parlant. Aquests músics, aquests mestres tenen el concepte del tocar més com els americans i francesos ho defineixen, "play", els uns i "jouer", els altres; o sigui "Jugar". D'aquesta manera es pot transmetre tot el que una persona porta a dins tot i convertint-se en un músic i traduir-ho a la música mitjançant el propi instrument.



Jordi Rabascall, veu; Albert Caire, piano; Oriol Roca, contrabaix i Oriol González, bateria.
I ja ens vam situar cap el final del concert solidari amb aquest quartet que de manera professional es diuen "Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet". Un quartet amb un concepte de l'espectacle, del directe i comunicació amb el públic a l'abast de pocs i tot gràcies al seu cantant Jordi Rabascall. Una formació que desprèn trempera i bon rotllo amb la única intenció de fer passar una molt bona estona al públic, la qual cosa aconsegueixen gràcies als temes escollits, els magnífics arranjaments i també per la empatia del propi cantant. Per descomptat que els músics són de lo milloret i així ho hem pogut constatar unes quantes vegades d'ençà la presentació del seu darrer disc a una WTF del Jamboree  i darrerament al Festival de Jazz d'Arenys.

Passe de les 22h:
Al passe de les 22h hi vam anar amb el convenciment que hi trobaríem més públic la qual cosa no va succeir. És força sorprenent que un acte solidari d'aquest tipus no hagi tingut el ressò adequat. Ens preguntàvem amb l'Antonio què és el que havia passat. A veure si aquest divendres a la sala Artte hi ha força més gent i els organitzadors recapten força calers per ajudar a la gent del Nepal.

Amadeu Casas, guitarra; Matías Míguez, baix elèctric i Salvador Toscano, bateria.
Una formació de Blues com la que va iniciar el segon passe, de fet la mateixa, la tindrem al JCLV el 30 d'octubre, o sigui que per a mi va ser un plaer veure'ls i saludar-los. El Blues d'aquest gran guitarrista nostre Amadeu Casas va omplir les parets de la Cova-Cava amb un volum controlat i gens "matxacón", la qual cosa li vaig agrair després al magnífic tècnic que ho va fer sonar tot tan bé, l'Àlex Monsoliu. La trempera del primer tema ens va situar en aquest món on també hi ha balades com la del segon tema, que ben bé semblava un tema propi, tot i ser un tema de B.B. King. De fet, la mestria del líder composant et fa pensar que estàs escoltant un Blues de tota la vida quan de fet ha estat parit a casa nostra. Va acabar amb un tema més viu de Freddie King per aixecar-nos tot l'ànim i ànima possibles, i x 10 que ho va aconseguir.



WOM amb Gemma Abrié, contrabaix i veu; Clara Luna, teclat i veu i Laia Fortià, bateria i veu.
No podia ser d'una altra manera i així doncs la mateixa Gemma va col·laborar de la millor manera que sap fer, com la resta de companys, tocant i cantant temes del projecte compartit amb la Clara i la Laia. Aquesta formació atípica, que no ho hauria de ser, la de tres dones instrumentistes de primera i cantants també de primera, va presentar tres temes del seu repertori. Un repertori que repassa diversos estils i que està més enfocat a cançons conegudes per tots arranjades en clau de Jazz. Una proposta amb força trempera si ens fixem amb l'energia de la bateria i la consistència de la seva pulsió rítmica. Teclat i contrabaix acabaven d'omplir amb els seus colors la rítmica de la bateria i si hi afegim les tres veus, a vegades solista una mentre les altres feien cors i a l'inrevés, doncs convindreu amb mi que és un projecte força interessant, que ho és de veritat.



Bernat Font, piano; Joan Motera, contrabaix i Martí Elías, bateria.
I va ser hora d'anar acabant amb la darrera formació, un altre trio liderat pel gran i delicat pianista de Blues i Jazz, en Bernat Font. Abans que comencessin, la mateixa Gemma ens havia explicat que la seva presència al Nepal tenia una relació directa amb el Bernat. Sembla que havia estat ell qui l'havia ajudat a decidir-se per fer aquest viatge o l'havia ajudat en aspectes de logística. Pel que sigui Gemma li va agrair al Bernat tot el que va fer per què ella hi pogués anar. Bernat ens va sorprendre per la manera tan delicada que te d'interpretar el blues, temes a tempo mig-lent i sense malabarismes interpretatius, i composicions pròpies d'una gran bellesa. El primer tema però no ho va ser i més tenia referències clàssiques inicialment per després desenvolupar-se en aires més moderns. És ben cert que la companyia al contrabaix d'en Joan Motera i del gran Martí Elías a la bateria fornia de consistència les seves composicions, però no només això a vegades és suficient per fer d'un projecte una mena d'obra d'art, i fa falta quelcom més que en aquest cas no va fer falta per la gran personalitat musical del pianista. A la vegada que compositor, Bernat és un gran pianista, i tot i que els seus projecte solen ser més vius, els temes escollits per aquesta ocasió traspuaven respecte i un pèl de tristesa per la desgràcia viscuda al Nepal, un país que ell deu haver visitat més d'una vegada, segons vaig interpretar.

Doncs després d'aquesta gran intervenció del Bernat Font Trio, va ser la Gemma  que una vegada més va agrair a tothom, músics que havien participat i públic assistent en els dos passes la seva participació i ajuda tot i agraint també al Jamboree i al Pere Pons el haver-los deixat aquest magnífic espai per aquest esdeveniment solidari.
Miquel Tuset i Mallol.

Bop Collective al Jamboree, 1 de setembre de 2015

Ara mateix al Jamboree amb Bop Collective liderat per Irene Reig..i quin plaer poder escoltar magnífics temes originals en clau hard-bop de la mà d'una jove crac, compositora i instrumentista...Irene Reig, amb tota una bona colla de grans i joves companys. Temes de la Irene, i avui de forma extraordinària un tema de l'Oriol Vallès i un altre de l'Hèctor Floria. Dos magnífics temes que han arrodonit el projecte i que ens han fet gaudir d'allò més. Una formació amb també Alba Pujals, Jöel Gonzalez, Pau Sala i Joan Casares Alcobé.

Així m'expressava jo el mateix dia...dir-vos que aquesta formació va venir  al Jazz Club La Vicentina en un Concert-Jam un 29 de maig on vam gaudir d'allò més amb tots ells. D'aquella actuació en vaig escriure una crònica penjada al blog del JCLV la qual expressa igualment la meva admiració la qual, per descomptat, es manté intacta. O sigui que us remeto a la crònica i així no perdrem temps..


Miquel Tuset i Mallol.

Anton Jarl Quartet homenatge a Coltrane i el seu "A Love Supreme", el 30 d'agost.

El diumenge 30 d'agost vam poder gaudir de nou (jo ja ho havia fet al Campari Milano) amb el magnífic projecte de l'Anton Jarl Quartet plays Coltrane, en el seu homenatge de l'enregistrament de "A Love Supreme", en els seus 50 anys d'existència. 

I això és el que vaig escriure el mateix dia....

Ara mateix el darrer homenatge al Jamboree amb l'Anton Jarl Quartet..Albert Bover, Vicent Macian Pla i Thomas Kent Jr. Warburton...en una cova-cava plena, plena...yeah..fi del Festival Mas i Mas a la plaça reial.....Un homenatge del 50è aniversari de la gravació de "A Love Suprem"....Una bona estona dedicada a la "Suite" amb temes enllaçats sense interrupció i sovint introduint el següent tema mitjançant magnífics solos de bateria de l'Anton. Vicent és el millor exponent del "so" Coltranià amb el seu so i els seus solos. Una formació sòlida amb un projecte "ferm" que ha assolit unes cotes altíssimes d'interpretació. Després de la "Suite", "My favourite things" a la manera de Coltrane així doncs amb el soprano i fent el tema com el va fer ell, amb la A repetida i fent els solos sobre aquesta part i ja acabant, fent la A i la B i acabar amb un "turnaround"..(aquí és quan em diuen ells....però què dius Miquel)..abans però, i en el solo de l'Albert, i mentre la mà dreta feia més o menys el solo "normal", l'esquerra se n'anava al més enllà on només els mestres hi poden anar. 

Fins i tot en Vicent ha expressat la seva agradable sorpresa. Els "vuits" entre l'Anton i els companys han estat genials de la mateixa manera que els seus solos. Després, i tornant al tenor, Vicent ha iniciat la preciosa balada "Naima", de Coltrane amb una gran majestuositat. La profunditat del so del contrabaix del Thomas ha omplert l'espai de la cava, i ja per acabar i corresponent el "Bis", ens han fet el blues de Trane "Bessie's Blues" a un tempo súper viu que ha fet flipar a tot el públic assistent, un públic que els ha acomiadat entre aplaudiments i tots d'empeus.
Miquel Tuset i Mallol.

Jean Toussaint Quartet al Jamboree el 28 d'agost de 2015.

Avui toca un altre homenatge al Jamboree Jazz...ahir va ser a Dexter Gordon i avui a Art Blakey i els Jazz Messengers de la mà del gran saxo tenor Jean Toussaint Quartet...a punt de caramel.

Un primer passe del Jean Toussaint Quartet presentant el seu magnífic projecte i per arrodonir-ho, amb dos temes esplèndids de la factoria Blakey, el primer de Lee Morgan i el bis amb el gran tema de Bobby Timmons, Moanin'. Encara esteu a temps per gaudir amb el segon passe...al Jamboree Jazz..yeah!


Amb aquestes quatre ratlles resumia jo una gran vetllada de Jazz a la nostra Cova-Cava. Pel meu gust, m'hauria agradat més estona de Messengers i menys de Toussaint, però ja se sap que quan els músics presenten discos, el que fan és tocar els temes del disc. Així va passar pràcticament tota l'estona menys els dos temes ja comentats de la factoria Blakey. Com que les comparacions són odioses, doncs no les faig. Però ahir, amb l'homenatge a Dexter Gordon vaig gaudir molt més. Patapam! Miquel Tuset i Mallol.

Bob Sands & Dexterity featuring Kirk Lightsey al Jamboree, el 27 d'agost de 2015

I això és el que vaig escriure un dia després al FB..

Molt bon dia a tothom.....primer parlar una mica del concert d'ahir al Jamboree Jazz..amb el gran Bob Sands & Dexterity feat. Kirk Lightsey. Un "concertàs" amb una formació adhoc amb l'incansable Ignasi González i el mestre de les baquetes, en Jo Krause. L'Ignasi va presentar el projecte, músics i temes amb la seva bonhomia explicant també la història del grup Dexterity. Ja des del primer solo d'en Bob, vaig entendre de la seva gran generositat. 

Els seus solos semblava que no s'acabarien mai. Un chorus darrere d'un altre i així fins....(en començar el segon passe, i després de comentar-li-ho, em va dir que en Kirk, sense dir-li res, l'esperonava..."hey boy....c'mon, I'm here", o similar). El so que sortia del seu tenor ens recordava el del Dexter i els temes van ser els que tocava ell de d'altres músics, però també temes seus, del Desiderio. La compenetració entre tos quatre va ser extraordinària, i si en el primer passe semblava tot així com més ordenat, els temes escollits i les seqüències dels solos, a partir de les 22h i amb un Jamboree ple de gom a gom, la improvisació va anar de la mà d'en Kirk en tots els aspectes. Va dirigir-los i encoratjar-los totalment, sobretot a Jo amb el qual hi va haver una gran compenetració sense oblidar la feina que va tenir el gran drummer en seguir-lo. Bob va seguir les mateixes passes que Jo i Ignasi més encara en el primer bis del segon passe, on aquest desinhibit mestre de les 88 tecles va iniciar un tema que potser no era ni tema (improvisat allà mateix) i si ho era, no el coneixia cap dels tres. Un comiat fantàstic de dos dies a la nostra cava que segur recordarem llargament. I com és que no tenim al Bob per aquí més sovint? Miquel Tuset i Mallol.

Geni Barry plays Henry Mancini al Jamboree, 25 d'agost de 2015.

Això escrivia el dia de "autos"....
Ara mateix al Jamboree Jazz....Henry Mancini by Geni Barry Quartet, amb Geni Barry, Mark Aanderud, Garry Fimister i Aldo Caviglia , un concert presentat per Pere Pons...amb una cava plena de gom a gom en el primer passe i bona entrada al segon amb aficionats enamorats de la música i maneres del Geni i companys. A més a més de les seves qualitats interpretatives, Geni atresora una gran capacitat a l'hora d'harmonitzar els temes. Avui era un concert dedicat a Mancini i ell, en Geni, ha estat el mestre i comunicador que ha explicat els temes, estructures i demés, tot i comparant-los amb temes similars d'altres arranjadors. Tete Montoliu hi ha estat present amb el tema propi "Vull que m'acariciïs", acabant-lo amb un blues en Bb. L'arranjador de Count Basie, hi ha estat també present. 

Els qui hi eren físicament i amb tota l'ànima han estat els qui l'han acompanyat, tots tres mestres i amb un prestigi reconegut. Mark ha brillat d'una manera impressionant amb els seus solos i acompanyaments. Garry ha estat sòlid i precís i Aldo ha conduït la secció rítmica amb solvència...i per parlar d'un tema més, dir-vos que el tema de borratxos que diu Geni, "The day of wine and roses", ha estat genial, tot i explicant-nos que amb només dues variacions tonals, tindríem la sensació d'un quasi passeig per tots els tons. A la primera part ha fet dos bisos, aplaudit amb persistència pels incomptables fans, presents i contents. Leo Bianchi ha sonoritzat perfectament el vibràfon (i la resta d'instruments) a més a més d'ajudar al mestre retallant els pèls de les masses...una experiència més a explicar als nets...he. Òscar ha estat com sempre, amable i somrient i conversador i per concloure les quatre ratlles dir-vos que ara mateix, al tren, recordo tots els moments, magnífics, de la vetllada i agraeixo al Pere i al Joan Mas el seu amor i recolzament pel Jazz al Jamboree. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Carlos Sarduy & Julio Carbonell featurin Jimmy Jenks, 24 d'agost de 2015.

Doncs un altre dilluns amb una WTF d'aquelles que et posen els pèls de punta. Un Carlos Sarduy que havia passat pel Jamboree on no hi vaig poder anar em va sorprendre veure'l assegut al piano, també cantant i per descomptat tocant la trompeta. Quin tros de músic que és aquest jove, i quin futur i present ja posseeix. 


Vaig arribar veient en Manu Dimango, dibuixant les formes humanes, que les musicals les dibuixen el Carlos Sarduy, Julio Nahinim Carbonell Jenks, Raul del Moral, Jimmy Jenks, Alejandro i amics...una determinada i certa estampida de sons molt ben temperats amb un ritme acollonant i decibels a la par....ple de gom a gom amb força mosses seguint amb els seus cossos el ritme calent que belluga al més pintat. Amb Aurelio Santos i família, ja totalment renovat després de les vacances, Leo Bianchi amb el control total del so, llums i freds i l'Òscar amb la mateixa amabilitat de sempre.

Una gran WTF d'aquelles on la puresa dels estils desapareix per complet i el que s'escolta és indefinible, per nou, per inventat tot i que sí que sonaven temes que et semblava reconeixies, però estaven tan canviats que semblaven una altra cosa, indefinida. Llibertat de crear, de modificar, de manipular, de fer el que calgui per a gaudi dels propis músics i de rebot per qui els escolta.

Veure les intervencions del gran Jimmy Jenks a l'escenari del Jamboree al costat del seu nebot Julio ens fa flipar a uns i als mateixos músics que l'acompanyaven. Alejandro al baix elèctric, assegut tota l'estona i amb ulleres fosques, va mantenir una total concentració i es va mantenir pràcticament impassible amb lleugers somriures de complicitat amb la resta de companys. A la bateria hi vam tenir a un mestre que a més a més va cantar força bé. Posteriorment i ja a la Jam, va intervenir improvisant i cantant amb la seva gran simpatia. 

La Jam Session es va anar produint mica a mica, sense adonar-nos-en. Ara pujava un músic mentre en baixava un altre, i sempre amb la intervenció personal de l'Aurelio. Aquest, sempre que pot afegeix polèmica social a l'esdeveniment i en aquesta ocasió va recordar la desesperació i desgràcia del problema dels emigrants, socials i polítics, i va fer referència a un succés que va passar el 1949 a les Illes Canàries, on un vaixell va marxar a Venezuela carregat d'emigrants espanyols, polítics i socials, tot en un estricte secret.

A la Jam s'hi va quedar el "worker man", l'Alejandro al baix elèctric, i s'hi van afegir Pau, bateria; Alexia a la veu i Emery al piano. així van seguir una bona estona i ja al final, a un servidor li va tocar marxar a cercar metro i tren.

Miquel Tuset i Mallol.

Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet featuring Matthew L. Simon el 21 d'agost de 2015. Festival Jazz Arenys

El divendres m'havia de situar al Maresme i arribar fins Arenys de Mar no va costar massa. Era un viatge doble; per una part visitar la vil·la en el seu 24é Festival de Jazz i l'altre anar a veure i saludar als amics músics que allà hi tocaven. Es tractava del Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet featurin Matthew L. Simon. Amb Jordi Rabascall, veu; Albert Caire, piano; Oriol Roca, contrabaix i Oriol González, bateria, amb la col·laboració de Matthew L. Simon, trompeta.

Totes les formacions tenen una història i aquesta comença a les Jam Sessions que vam començar a fer amb el Combo del Geni Barry i que ha esdevingut l'anomenat Combo del JCLV que cada any participa en el Festival de Jam Sessions de Sant Vicenç dels Horts.
Allà va ser els inicis de la col·laboració del Jordi i l'Albert. Compartint Jams en més d'una ocasió es va fer una amistat personal amb vistes a ser-ho també professional. Va començar amb un vídeo a trio (no recordo el nom del contrabaixista), després en formació duo, i anant consolidant el llenguatge jazzístic cadascun d'ells, el pianista seguint participant a les nostres Jams i el cantant, desenvolupant-se en llocs tan emblemàtics com el Jamboree i les seves WTF organitzades per l'Aurelio, a partir de les quals va sorgir una altra idea, "The Jump". Al JazzMan també i amb gent de tant renom com el pianista Pere Ferrer, octogenari ell però amb un esperit jove i obert a les noves experiències, les que li proporcionava el mateix Jordi

La troballa amb la gent de Terrassa va venir donada per la presència del cantant a les Jams de la Nova Jazz Cava on, i essent-hi jo present, va meravellar al mateix Valentí Grau. També ho devia fer, o devia compartir escenari amb l'Oriol González, aquest Terrassenc de soc arrel. A partir d'aquí, les amistats es van compartir i així devien contactar amb l'Oriol Roca peça clau en la sustentació rítmica. Ja teníem el quartet, ara faltava un projecte.

No sé a qui se li va acudir muntar l'esdeveniment "12 hores, 12 causes" i fer-ho a la Nova Jazz Cava. Una cosa ho devia fer un i l'altre l'altre, el cas és que el Jazz Club La Vicentina també s'hi va veure involucrat participant-hi amb el seu Combo, sense el Geni Barry i amb la meva aportació, preparant-me un escrit per a una de les causes. Acabada la història, anem per la crònica del concert....apa que no m'enrotllo....he.

Hi vam anar amb la Joana i allà ens vam trobar amb el Joan (Jam Session de Sabadell). Vam arribar al Pati del Xifrè  ja amb una molt bona entrada, de fet no quedaven gaires cadires buides a les primeres files però en vam trobar un parell força ben situades, al mig, on se sent millor. La manera com  comencen es força interessant. Oriol al contrabaix comença el tema  suaument i amb el swing que ell atresora, i Jordi comença a picar de dits a la vegada que l'Albert  i l'Oriol es van situant en els seus llocs de treball...he. Jordi  s'introdueix en el tema cantant o xiulant i ja tots dalt l'escenari a punt per començar a viure una magnífica nit.

Va ser una magnífica nit, amb un magnífic so, i amb unes magnífiques intervencions de cadascun dels músics. Aquest és un projecte que s'ha enregistrat en disc i que es va presentar en una WTF al Jamboree amb el quartet i el vent que apareix en els crèdits del disc, del gran Xavier Figuerola. Al Jamboree hi va haver una "conya", la del Xavi  versus Jordi que no hi va haver a Arenys, però a Arenys hi va haver una altra cosa, la magnífica sonoritat del metall de la trompeta del Matthew. Amb el so del metall, es va obtenir un nou "color", una nova expressió que va quallar de seguida. Un altre aspecte va ser la compenetració entre la veu i el metall, arribant a punts àlgids de comprensió mútua. Els solos del gran trompetista van brillar i deixar bocabadats el pati de cadires que es ve veure ple de gom a gom i amb un silenci del públic mereixedor dels millors elogis. Les intervencions del Jordi cantant però sobretot interactuant amb el públic van ser extraordinàries. Te un do especial que fa que estiguis pendent del seu discurs mentre per exemple la resta de companys estant endegant un nou tema, i passa com si l'anterior no s'hagués acabat i per tant amb una sensació de continuïtat total. 

Temes com "Summertime", amb un magnífic arranjament i canvis rítmics inversemblants li donen una nova entitat a una cançó que pot semblar fins i tot nova. El conegut "Caravan" ens va deixar bocabadats també amb el seu arranjament i sense parlar de les intervencions dels músics, coses aquestes que ja hem comentat abans. Com que ja fa dies d'això, no recordo els altres temes que van tocar i sí que recordo el "Euros From Heaven", tema molt simpàtic; també un blues composició pròpia iniciat pel contrabaix de l'Oriol com a primer tema de la segona part. Al final vam acabar cantant de la mà d'en Jordi tot i gaudint i rient per les seves "carinyoses" bromes. Un gaudi total, que mereix un major reconeixement pel gran públic del nostre país. Un projecte amb classe i millor escenografia, la d'una sola persona que sap bellugar-se com si d'un actor consagrat es tractés. I seguiria, però ja està prou bé.
Miquel Tuset i Mallol.

Lluc Casares Octet presenta "Red" al Jamboree, 19 d'agost de 2015

Doncs pel dimecres 9 d'agost teníem un plat fort amb tots els millors sabors del Jazz., un plat que havíem pogut assaborir en el seu format físic en CD i del qual en vaig posar alguns temes en un programa de Jazz Club de Nit. El directe és el directe i tot i conèixer la música ens agrada anar-la a escoltar de nou en directe. És en l'actuació viva on el Jazz te la seva essència, el tracte personal, la comunicació artista-públic, etc. És en els directes on et trobes gent coneguda i aficionada al Jazz com tu amb qui poder xerrar tot i bevent una "birra".
Red de Lluc Casares Octet va "tronar" al Jamboree i de quina manera. Una formació pivotada mitjançant una potent secció de vents, metalls i canyes i suportada per una potentíssima secció rítmica de piano, contrabaix i bateria. 
Vegem qui van ser els artífexs de tot plegat:

Lluc Casares, saxo tenor; Pau Vidal, flauta; Bruno Calvo, trompeta; Pablo Martínez, trombó; Xavi Torres, piano; Pau Lligades, contrabaix; Joan Terol, bateria i Isa Mirallas, veu

Ja vegeu que hi ha lo milloret de cada casa, i sí en aquest cas tots, tots els músics provinents de països on han fet o estan fent Masters o ja en definitiva quedant-se a treballar l'estona que calgui. De fet tots excepte el Pau Lligades que ha passat per Àustria, crec, i el Pau Vidal que s'ha estat per aquí, la resta són la gran colla que estudia, viu i treballa a Amsterdam. Tots uns cracs, els uns i els altres.

Aquest és un projecte força interessant amb grans arranjaments per a totes les veus instrumentals i també la humana tan ben cantada per la Isa Mirallas. Els solos dels diferents músics van demostrar-nos la solidesa de la seva formació adquirida, aquí i allà. La mateixa Isa ens va deixar literalment bocabadats per tal i com ho va fer, cantar sense lletra com un instrument més. Alguns dels temes tenien intervencions puntuals d'algun músic en un moment concret, i per tant havien d'anar seguint la partitura per no perdre's quan els toqués cantar o tocar. 

Lluc atresora dia a dia un llenguatge propi que se l'identifica quan l'escoltes, i aviat serà inconfusible per a tothom, direm....el so Lluc. La perfecta combinació entre els tres elements de la secció rítmica Xavi, Pau i Joan va permetre a la resta respirar amb tranquil·litat i executar les seves intervencions amb total concentració. No endebades aquests nois, tots, han estudiat junts a l'Esmuc i són de la mateixa generació o semblants, exceptuant-ne el Joan Terol i la Isa Mirallas que són una mica més grans. Un esment especial a l'únic músic que no és de casa nostra i parlem del gran trombonista Pablo Martínez. Aquest músic i amb la majoria de membres de la formació tenen un projecte de Flamenco-Jazz força interessant forjat a Amsterdam el qual ha rebut alguns premis. Aquest és un projecte que em sembla que també va circular pel sud de la península de la mà del Bruno anant cap a les seves terres.


Dir-vos que en Lluc, Xavi i Pau Lligades, van venir al 3er Festival de Jam Sessions acompanyats de Albert Costa, Pol Omedes i Joan Casares, formant part d'un dels millors combos que han passat pel Festival.

La darrera recomanació sobre aquest treball és que l'aneu a adquirir en alguna de les botigues de discos que tenim a casa nostra, Jazz Messengers, Disco 100, Castelló....
Miquel Tuset i Mallol.

Ivan Kovacevic 5 Spots al Jamboree, 18 d'agost de 2015.

Vaig anar al Jamboree amb moltes ganes d'escoltar aquest projecte del contrabaixista titular de projectes més relacionats amb el Blues que amb el Jazz, si se'm permet. De fet 'Ivan toca el contrabaix a la Big Band de Blues de Barcelona i amb els Mambo Jambo del gran saxo tenor Dani Nel·lo, situat aquest en el R&B i demés ritmes potents. O sigui que Ivan s'hagués dedicat a fer un disc de Hard Bop amb temes propis, relacionats amb la música de les seves arrels sèrbies, era quelcom que s'havia de veure i escoltar. Un disc anomenat Shift i que espero compreu a les botigues de discos de casa nostra.

La sensació va ser brutal en el sentit rítmic i musical. Tot de temes a un tempo mig-alt, no massa viu, i intercalant alguna balada. Melodies d'ascendència balcànica per sobre de bases rítmiques ben arrelades al Jazz. Si a això li afegim tots uns mestres alhora d'interpretar-ho, doncs convindreu amb mi que el resultat pot ser esclatant, que és com va ser. La majoria de temes van ser els del disc que presentava l'Ivan però algun altre tema vam poder escoltar de la mà del gran pianista Francesc Capella. Una banda amb el gran David Pastor a la trompeta i Toni Solà al saxo tenor i el company a Mambo Jambo, Anton Jarl, bateria. 

Els solos dels dos vents es van anar combinant amb els del pianista, i algun solo vam poder escoltar del contrabaixista i líder a la vegada que també diversos "quarts" i també solos del potent bateria. La combinació sonora del metall brillant, agut i nítid del David i la profunditat sonora de la canya del Toni, amb un so potent també tots dos, és la clau de volta d'aquest projecte. És com dir que les molt bones composicions de l'Ivan hagin estat pensades per cadascun dels membres d'aquesta formació. Amb ganes de posar el disc que em va cedir l'Ivan al Programa Jazz Cub de Nit tant aviat com pugui. Un dia més que el "master of cerimonies" va ser el gran fotògraf i company de les ones radiofòniques, Antonio Narváez, el qual va presentar el projecte amb la seva particular idiosincràsia fent el símil de 5 pedres precioses per els 5 Spots, nom del grup. 
Miquel Tuset i Mallol. 

WTF del Jamboree amb Mark Aanderud & Pablo Wilton featuring Tito Bonasera, 17 d'agost de 2015

Una de les poques vegades que arribo tar a les WTF i aquesta va ser la vegada. Em vaig perdre un bon tros del projecte del Mark Aanderud & Pablo Wilton, un projecte agosarat de músiques i ritmes on el pianista mexicà es va passejar pel piano i teclat també tot desenvolupant un projecte fresc i força viu, molt allunyat dels estereotipus musicals d'estils coneguts i situat en l'òrbita més moderna de concepció i interpretació. 

Els temes que jo vaig escoltar, crec que els dos o tres darrers abans de començar a convidar als músics, van anar sonant de manera ininterrompuda l'un darrera de l'altre. Mark va cridar al gran baixista Tito Bonasera el qual ens va demostrar la seva reconeguda vàlua al baix. Un baix que va sonar amb un volum força eixordador, per a mi, forçant-me a situar-me en el pati de cadires reservat per les autoritats...he...el lateral que veu perfectament al bateria. Allà que m'hi vaig quedar ben meravellat per la manera com aquest jove bateria mexicà tocava. Amb dues caixes, i sense timbala, disposava això sí de diversos plats i estris percussius. Em va flipar la manera com va tocar per ser diferent de la clàssica manera de tocar la bateria. Ara no us puc precisar els detalls però sí que us puc dir que no ho havia vist mai.

Espero i desitjo que aquest projecte pugui veure la llum físicament en format CD i el puguem gaudir entre tots, el que sí que us dic és que aquest és un gran pianista i que quan pugueu aneu-lo a veure.

La Jam va començar ara sí amb el Claudio Marrero i Moritz, saxo tenor, Laura, guitarra i Ike saxo tenor tot i tocant en el mateix estil o similar del què fins ara havíem escoltat. Res de res si parlem d'una Jam de Jazz clàssica. D'altres músics van pujar com el bateria Anton Jarl i més que ho van fer en una Jam totalment WTF fins i tot abans de començar aquesta, la vertadera WTFMiquel Tuset i Mallol.




Geni Barry Quartet featuring Amèlia Bernet al Campari Milano el 16 d'agost de 2015

Aquesta era una proposta que havíem de veure per diversos motius, el primer, la música que havia de sorgir de la conjuminació d'aquests dos grans músics, l'Amélia Bernet i Genyi Barry. Sabia d'aquesta relació pel mateix Geni el qual m'havia parlat molt bé de la cantant vinculada al Taller de Músics de tota la vida. En el meu cas, haig de dir que ja l'havia vist algunes vegades al Jazz Sí Taller de Músics i per tant albirava un gran concert. 
La formació que vam poder escoltar va ser : 

Geni Barry, vibràfon
Amelia Bernet, veu
Elisabeth Raspall, piano
Nono Fernández, contrabaix
Aldo Caviglia, bateria

Al mestre de les masses li agrada molt compartir harmonies amb la pianista de Vilanova, Elisabeth Raspall, la qual cosa ham pogut constatar en més d'una ocasió. De fet, no és gens habitual trobar-nos un vibràfon i un piano junts, tot i que si ens remuntem als llegendaris The Modern Jazz Quartet allí sí trobarem aquesta unió entre Milt Jackson + John Lewis. Geni serà el primer de dir-me que Milt no té res a veure amb ell i sí que ho té el gran Bobby Hutcherson. Ja fa dies, Geni va acompanyar a Tete Montoliu en una gira que van fer per Europa el 1991, a Colonia entre d'altres llocs, amb el gran mestre del vibràfon bopper Bobby Hutcherson. Aquesta és la seva escola, i en aquest viatge sembla ser que el mestre americà li va ensenyar tantes coses com les que l'hi havia ensenyat el gran Tete


La comunicació entre els dos líders dalt l'escenari va ser força fluïda i els temes van anar sorgint de l'escenari amb naturalitat. Geni va explicar cadascun dels temes, l'estructura i demés particularitats com far darrerament. Ho explica d'una manera planera però força intuïtiva i que finalment resulta comprensible pel gran públic. És d'agrair aquesta generositat explosiva d'aquest geni iconoclasta i atípic que és Geni barry

Amélia  va estar encara més expansiva que el dominador de les làmines d'alumini i es va mostrar oberta. La veu de l'Amélia es com la de la Billie Holiday pel que fa a expressar les vivències que l'han conformat com a persona i artista. El seu estil abraça diversitat i domina l'Scat en les improvisacions. Un sistema d'improvisar pels cantants que Geni també controla força bé i sempre que pot ens ho demostra. Parlant d'ella s'ha de dir que va estar soberga i segura de sí mateixa com és habitual en ella, dona de molts recursos i que va haver d'utilitzar a l'escenari del Milano en més d'una ocasió tot i confrontar-se amb el genial Geni


La Elisabeth va estar precisa i sempre atent a les indicacions que li venien des de més davant, les del genial vibrafonista. En aquests projectes del Geni, és aquest qui comunica a la resta de músics de quina manera aniran els temes pel que fa a arranjaments i demés particularitats com la finalització de determinades cançons. Entremig hi pot haver també d'altres canvis que Geni es preocupa de comunicar a la resta de companys. Recordo el del tema que començava inicialment a 4x4 per després, en el pont (crec), passar a un 5x4 i com ell anava constantment indicant-los els canvis. 


Nono Fernández i Aldo Cavíglia van estar precisos i contundents en l'apartat del manteniment del tempo. Ells dos ja se les han vist moltes vegades amb Geni, i ja saben com les gasta i de quin peu calça. Són però una assegurança rítmica per a la resta de companys, permetent-los desenvolupar les seves individualitats sense cap por a perdre fistonada temporal...he....les fotos són al mòbil....després de dinar les posaré aquí mateix...
Miquel Tuset i Mallol.

Toni Solà Quartet featuring Ronald Baker al Jamboree.."The Heart of Jazz", l'11 d'agost de 2015

Avui hem decidit anar al Jamboree Jazz (cavall guanyador) a veure el magnífic projecte del Toni Solà Quartet featuring Ronald Baker. Després de l'èxit del seu darrer disc "The Heart of the Jazz" a casa i més enllà dels Pirineus, avui l'hem pogut gaudir plenament a la nostra cova-cava. A la formació estàndard del quartet del Toni, Gerard Nieto, Ignasi Gonzàlez i Xavi Hinojosa, s'hi ha afegit aquest monstre del metall, molt bon cantant i millor comunicador, amb una empatia innata que ens ha captivat a la primera intervenció. 

Toni ha fet un disc amb tot el cor i amb la diversitat d'estils del Jazz que ell més s'estima, passejant-se pel Mainstream, Hard Bop (amb un tema propi a ritme de "march" en honor dels Jazz Messengers) interpretant abans el "Wabash" de Nat Adderley amb una intro i final magnífiques de la ploma del de Sant Boi. D'altres temes del disc han anat omplint-nos de swing i s'ha de dir que tothom, tothom, ha gaudit d'allò més. En Ronald ens ha cantat una balada de factura pròpia, preciosa i amb una magnífica veu, per després fer-nos cantar un riff ( sheesheeshee....iuiu) en el "Take the A train" i finalitzar amb un magnífic Blues en el bis. Un projecte i disc totalment recomanable on un surt amb una cara de total satisfacció. Avui però, a falta del Pere Pons, que deu descansar 'or whatelse', ha estat l'Antonio Narváez Dupuy qui ha fet de "master of cerimonies" i amb quina professionalitat que ho ha fet. Anys de Ràdio, en majúscules. Escrivint això en el pub Irlandès proper al Jamboree i veient com el Barça va perdent fistonada, ara amb un 4-4. Me n'hauré d'anar i tornar a sentir la millor de les músiques, la que més m'agrada. 

Avui, dues anècdotes han marcat la jornada a banda de l'espectacle; la primera..trobar el mòbil d'un jove guiri i portar-lo a la barra quan ell li preguntava a l'Òscar si l'havia vist; la segona..parlar amb una preciosa iaia, aficionada al Jazz, dels nostres acúfens, més o menys similars. En veure'm tapar-me l'orella esquerra (quan sonava la trompeta), s'ha adreçat a mi en acabar el concert i hem acabat xerrant de les nostres coses, oïdes. Eps...i no em puc mai oblidar de l'entranyable Òscar, simpatia pura i dolça i avui amb les manetes sonores i fresques del gran Àlex Monsoliu . Ara sí. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Sergio Cebrian i el seu "News from Gemini", el 10 d'agost de 2015.

El dilluns 10 d'agost vam anar sense pensar-nos-ho gens al Jamboree a veure la WTF organitzada per l'Aurelio Santos, el qual realitza aquesta tasca des de fa 14 anys. Per aquest dia teníem la proposta del gran guitarrista canari Sergio Cebrián, "News From Gemini", el seu primer treball personal i que ens remet a la seva visió del món còsmic i astrològic, el seu més íntim i personal. La resta de companys, els mateixos que el van enregistrar, van ser el Bernat Hernández baix elèctric i Jeffe Otto bateria. Tots tres, companys en multituds de WTF i havent compartit vivències diverses. 

Aquest és un projecte realitzat en CD que el Sergio ja m'havia donat en una anterior WTF i que tinc al calaix, després d'haver-lo escoltat i gaudit fent-ho. Allà està a l'espera de trobar-lo una bona parella per poder posar-lo al programa de ràdio d'aquesta propera temporada.
Ja hem dit que és un projecte personal pel que fa a la ideologia que hi ha al darrera de cada tema, filosòficament parlant, però també ho és en la concepció musical i la utilització dels estris electrònics més moderns per així obtenir els sons estratosfèrics que vam poder escoltar.


Una WTF al Jamboree que es va veure ben plena d'amics i aficionats que volien escoltar-los. 
Ja des del primer moment, Sergio va deixar clar que aquell era el "seu" projecte i que si a algú no l'hi agradava, aquell era el seu problema. Va presentar cadascun dels temes tot i explicant-nos el perquè dels títols i la seva concepció. En quin estat anímic s'havia trobat en el moment de composar-los. Així vam passar la primera hora del concert, escoltant bocabadats com la música, a vegades certament estranya però d'una gran bellesa, ens anava embolcallant i situant-nos en un estat quasi hipnòtic del qual sortíem sobresaltats pels aplaudiments del veí. 

Temes amb títols com aquests: Atlas from Gemini, Castor, Pollux, Nevulus, Heart off Hades, Faith, The 3rd Element i Zeu's Spiral. Aquest és el projecte que vam poder escoltar al Jamboreeen aquesta magnífica i diferent WTF (redundància). 

Després van començar la Jam Session amb tot un seguit de músics que hi van venir. Gent com ara El Anónimo, Anton Jarl, Matías Míguez, Rodrigo G. Pahlen, aquests entre els habituals...


A més a més vam tenir la sort de poder gaudir amb gent que o no és habitual o no havia vingut cap vegada que jo hagués vist, com la gran violinista i cantant ara mateix situada a Berklee cursant els seus estudis; una jove canària que havia passat per l'Esmuc que és quan devia venir a les WTF del Jamboree. També un bon guitarrista uruguaià anomenat Gabriel Brun. Ells i els que ara formaven la secció rítmica dalt l'escenari ens van tocar el que va ser el primer estàndard de la nit, Manàh de Carnaval. Després, i amb Ariel bateria i la resta de companys van tocar el Caravan. I així es devia acabar per a mi la magnífica vetllada. 
Com sempre, les WTF són sorprenents i aquesta ho va ser també a més a més de descobrir-nos a joves i no tant joves músics.



Miquel Tuset i Mallol.

Concert de Cloenda del Begues Camp amb el quintet de professors, 8 d'agost de 2015

El dissabte 8 d'agost ens vam deixar caure per Begues per gaudir amb el concert de profes del Begues Camp. Aquest esdeveniment que dura una setmana l'organitza l'incombustible i millor relacionat músic de les nostres contrades, en Jordi Rossy. Ja fa alguns anys que ho fan i em consta  (i vaig constatar-ho aquest dia) la gran quantitat d'alumnes que s'hi apunten cada any. S'ha de dir però que aquesta tasca ingent no la fa ell sol, com ja podeu imaginar. Des de sempre, Jordi te dues mans dretes en aquests afers d'organitzar i són els amics Roger Mas i Deejay Foster



Jordi Rossy és el director i "guru" del Begues Jazz Camp 2015.
Deejay Foster s'encarrega de la coordinació de material, voluntaris i professorat del Begues Jazz Camp 2015.
Roger Mas s'encarrega de l'organització, inscripcions i configuracions de Combos de l'Begues Jazz Camp 2015.

Vegem què és el que els hi van proposar als alumnes:

De dilluns a divendres:
11'00h-14'00h Master Class
16'30h-19'30h Combos
22'30h-00'00h Concert de Combos
00'00h - 5'00h Jam

El Dissabte:
21'00h concert Professors

MASTER CLASSES
DILLUNS 3 d'agost a les 11'00h: Jorge Rossy, benvinguda i Master Class
DIMARTS 4 d'agost a les 11'00h: Lage Lund, Master Class
DIMECRES 5 d'agost a les 11'00h: Ben Street, Master Class
DIJOUS 6 d'agost a les 11'00h: Albert "Tootie" Heath, Master Class
DIVENDRES 7 d'agost a les 11'00h: Michael Kanan, Master Class

Tot i que ja veieu quin "elenc" de professors, aquests només van donar les "Master Classes", mentre que les classes de Combos les feien d'altres professors, i pel que vaig poder veure el dia d'aquest concert, hi havia gent com el Vicent Maciàn, Guillem Arnedo, Marc Cuevas, i algun més que ara no recordo. 

Un curset molt ben muntat d'una setmana, convivint els alumnes nois i noies, en un entorn magnífic anomenat Can Rigol, una masia lleugerament apartada de la població, ja en plena natura. 

El dissabte 8 d'agost vam anar doncs a veure el fi de festa d'aquest Begues Camp, i el que havia de ser un concert a l'aire lliure, a Can Rigol, va ser un concert al magnífic auditori de Begues, al Teatre el Goula del Centre Cívic El Roure. Un magnífic espai que es va veure ple de gom a gom per veure i escoltar aquests mestres, tots de primer nivell. Hi va haver en aquest curs una estrella amb més llum que les altres i aquesta va ser la del mite i gran bateria Albert "Tootie" Heath, un home que portava a la seva esquena tota una vida dedicada al Jazz a més d'una gran simpatia, més encara, va mostrar una gran empatia amb tothom. Un tipus fantàstic, gran música i millor persona.

Un concert magnífic amb tots aquests professors: 

ALBERT "Tootie" HEATH, bateria
LAGE LUND guitarra 
MICHAEL KANAN piano
BEN STREET contrabaix
CARME CANELA veu  i 
JORDI ROSSY, vibràfon.

Al final, i com no podia ser d'una altra manera, Fèlix Rossy va ser cridat pel seu pare per tocar un parell de temes, els temes del bis. En el darrer i últim, es van quedar el jove Fèlix amb el "vell" "Tootie" tocant ells sols. Abans però, havia començat en Jordi presentant l'esdeveniment amb la seva particular naturalitat (redundància). Els músics van començar a tocar sense cap veu angelical un parell o tres de estàndards magnífics que la meva memòria de peix m'impedeix recordar, però el que sí us haig de dir és que van ser una delícia. Veure com en Jordi va creixent dia a dia amb el vibràfon és tot un plaer i luxe, quelcom que els habituals del JCLV vam poder gaudir en un magnífic concert de la temporada anterior. Després va pujar la Carme a cantar com només ella sap fer. Jo recordo un bolero, que crec va ser el "Bésame mucho". Bé, doncs la nit va anar així, amb grans temes, cantats o no i sempre una gran naturalitat dalt l'escenari sorgida de la bonhomia d'aquesta gran persona Jordi Rossy
Miquel Tuset i Mallol.