Després del Jamboree encara vam tenir ganes i esma d'anar a Gràcia a veure una més de les Nocturna Discordia. Unes sessions que no s'han aturat durant l'estiu, sense vacances, i que organitza l'incombustible i genial El Pricto, no endebades ell és el cap (co-cap) d'aquesta extraordinària editorial, Discordia Records. En Lopinski és l'altre col·lega que s'hi desviu.
Amb el Carlos Sampietro ens n'hi vam anar després de gaudir força amb el projecte del Josep. Al SODA sempre s'hi comença una mica més tard del què l'horari diu, més o menys com ens passa el JCLV, o sigui que res a dir.
Aquest és un espai que s'ha guanyat el respecte de músics i públic, i on s'hi fan aquestes sessions a banda de les Jams dels dijous coordinades per Nico Sánchez, Santi Colomer i un contrabaixista que a vegades és Paco Weth o Àlex Reviriego.
Aquesta sessió, la #39, va estar marcada per la intel·ligència de l'animador científic i esotèric líder de l'editorial. El Pricto havia preparat unes cartolines amb uns dibuixos que significaven diverses maneres d'interpretar la música. Es tractava que nosaltres veiéssim una de les gràfiques i que, mitjançant la Telepatia indiquéssim als músics la música que havien de fer. Dit i fet, l'Antoni Gadea va ser l'encarregat de mostrar-ho al personal, i després que tots plegats ens sintonitzéssim i els hi enviéssim la informació de manera telepàtica, ells es van posar a tocar. Si considerem que hi havia una cartolina de "melodia", la que ens va ensenyar l'Antoni era així com molt més dispersa. L'assumpte és que, fora conyes, la música que va sonar semblava tenir relació amb els senyals gràfics pintats amb estil "puntillista".
Després d'aquesta demostració del poder de les nostres ments, la sessió va continuar a base del concepte de "Lliure Improvisació". Els moments brillants van succeir-se de manera natural, i el concepte "acústic" i de baix volum va imperar, tot i haver-hi la guitarra i el baix electrificats i la primera amb "efectes". Això no va impedir que a moments se sentís el zumzeig d'un ésser minúscul i al·lat. A d'altres, les estripades del saxo alto del Pricto coincidiren amb els sons elèctrics i distorsionats de les cordes. En tot moment però, la imaginació va passejar-se pel Soda mitjançant la delicadesa del bateria Patxi Valero, les bones maneres i control de la tècnica electrificada del Diego Caicedo, la mestria en tots els aspectes, musical, tècnic i personal de El Pricto, i sense oblidar-nos de la mestria reconeguda per anys i anys d'interpretació agosarada del gran Eduard Altaba, al baix elèctric.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
