Jazz a les Vinyes 2015

Enguany vaig tenir la oportunitat de poder gaudir amb tota una colla de grans músics i força públic amic de la Mary Gumà, d'un magnífic dia de companyonia, bones menges i música. Com sempre que ho fa, va ser en diumenge i concretament el del 12 de juliol....


Però qui és la Mary Gumà? Doncs és una Olesana que viu a cavall d'Igualada i El Vendrell en un paratge natural d'una increïble bellesa i quietud. Envoltada de boscos i cavalls que ella mateixa munta i cuida, Mary és una artista plàstica que domina l'art de la ceràmica, sobretot. És allà, on viu, treballa i gaudeix de la vida també escoltant Jazz, la música que més li agrada. Amiga dels nostres amics Valentí Grau, Adrià Font, Josep Mª Farràs, Joan Masats, Geni Barry, i un llarg etcètera, d'ençà no massa que convoca als seus amics músics a un dinar de germanor precedit per un vermut per entrar en "calor". Cadascú dels músics pot portar alguna cosa de menjar i així col·laborar en la causa, on ella mateixa, i la colla de col·laboradors, cuina i prepara taules i cadires, plats i gots, i beure, força beure per encarrilar millor l'actuació musical que serà a partir de les 18h de la tarda. Tothom, i parlo dels músics professionals, hi va i toca de manera gratuïta, com gratuïta és l'entrada del públic que vindrà a mitja tarda. Aquest també col·laborarà amb pastissos diversos a fi i efecte de fer un magnífic berenar a l'entreacte musical. 



Així doncs que a partir d'una trobada casual amb la Mary al Gastro Naya, restaurant que hi ha a la Gran Via on s'hi fan concerts, espero que encara, motivada pel fet que hi toqués en Geni Barry Trio, i jo hi anés a veure'l després d'un decebedor concert del genial guitarrista Stanley Jordan. Allà va ser on ens vam conèixer la Mary i jo mateix i on va sorgir una molt bona amistat que m'ha portat fins a casa seva, a mi, i a ella, a veure un magnífic concert de la meva filla Marina Tuset Quartet al terrat del Museu d'Història Nacional de Catalunya
No només això, o sigui anar a concerts i gaudir d'allò més, sinó també tenir un "criteri" similar si més no, que ens permet amb només una mirada parlar del mateix. 

Mary em va convidar al Jazz a les Vinyes després d'haver-me vist tocant (intentant fer-ho) el saxo a la Jam del 1er dia de Festival de Jam Sessions a Can Comamala, un dia d'aquells que, pels qui som aficionats, sembla que em va sortir prou bé. En Deme hi havia anat l'any anterior, o sigui que em va semblar que sí, que també hi podria anar. Deme i jo ja hem tocat força vegades junts a les Jams del JCLV i també de vegades amb el Geni en alguna de les seves actuacions, tocant un parell de temes com a convidats, aficionats.


Doncs vam ser els primers en arribar, la Joana i jo, i ho vam fer portant estrictament la nostra presència i instrument, la qual cosa em va fer empal·lidir de vergonya i tot i la voluntat meva de marxar a comprar quelcom de menja, la Mary m'ho va impedir de totes, totes. Ella ens va guiar pel seu museu i taller ensenyant-nos la seva gran obra, diversa i increïble obra, extensa i d'una gran qualitat i nosaltres vam "flipar" per un tub. Després, els cavalls, l'entorn, i amb ganes d'ajudar-la pel què calgués, la vam ajudar. 


Aviat van començar a arribar els músics i parelles, i així ens vam trobar ja gaudint amb les menges del "vermut" i beures diversos. Companyonia, bon rotllo, coneixences, trobades i xerrar de música i músics i de la magnífica trobada de la qual n'érem els protagonistes. A banda dels músics ja comentats, s'hi va deixar caure tota la família Casares, en Joan Masats, l'Angie (parella del Deme), amigues i amics de la Maryd'Olesa de Montserrat, la Victòria, parella del Geni, en Xavi Ortiz, Nuri Palet, Benet Palet, Jöel González, Pau Bombardó, Aldo Caviglia, i algun més que ara no recordo. 


A l'hora del dinar, tots junts a les taules i conversant i menjant mentre les voluntàries ens anaven alimentant portant-nos plats, postres i beures. Vàrem acabar menjant-nos un magnífic pastís de fruites diverses tot i estirant les cames a posteriori i fen alguns, alguna becaina. 



Un veí amic de l'amfitriona es va encarregar que tot sonés el millor possible considerant que sonoritzar un directe amb no massa equipament tècnic és d'una dificultat inqüestionable. Al final però, tot va sonar prou bé.


A l'hora del concert, passades les 18h, va començar a arribar gent i més gent carregats amb pastissos i demés, passant primer per les salutacions, per després descarregar els presents a la cuina i finalment anant a seure a les cadires adhoc. Valentí Grau, l'únic "Master of Cerimonies" qualificat, i entranyable com només ell és, es va encarregar de "muntar" les formacions segons els músics presents. A l'hora D, Mary va presentar l'acte donant les gràcies a tothom, públic i músics, per la seva presència i col·laboració donant pas al Valentí el qual va presentar la primera formació de luxe amb Josep Mª Farràs, Geni Barry, Pau Casares, Joan Masats, Adrià Font, Xavi Ortiz i Jöel González.

Després d'aquesta gran entrada amb tots aquests màsters, amb el suport constant dels únics, pianista i baix que hi va haver, en Jöel i Xavi, Valentí va convidar a Benet Palet a tocar al costat del Josep Mª amb la mateixa secció rítmica, per després presentar la següent formació, també de mestres amb Nuri Palet, Benet Palet, Jöel, Xavi, Adrià i Geni.



Valentí va seguir presentant i la següent formació va incorporar a la Nuri Palet amb la resta de secció rítmica ara però amb l'Aldo Cavíglia, Geni Barry i també el seu germà Benet. Una altra magnífica formació, amb la càlida veu de la Nuri i tocant amb el seu germà, un dels grans metalls de casa nostra una mica a la rereguarda però sempre disposat a participar en mogudes diverses i carismàtiques com és aquesta que organitza la Mary. Un escenari que va veure com els músics anaven i venien compartint-lo gent que no havia tocat mai conjuntada. 


Després d'aquesta primera part va venir l'hora del berenar i companyonia entre públic i músics gaudint amb els pastissos i beures que en un moment tothom va poder pessigar....delícies que alguns, la majoria, van poder degustar excepte jo mateix que em vaig dedicar a escalfar l'instrument que hauria de sonar a la primera de canvi..





Valentí va presentar la primera formació de la segona part, i aquí ja ens hi vam trobar de nou amb el Deme Gómez, aquesta vegada també amb un saxo alto, a més a més del Jöel González, Albert, Pau Bombardó i Geni Barry. Una formació de luxe per a nosaltres, aficionats, i on vam poder gaudir d'allò més amb tots ells. S'ha de dir que amb el Geni hem tocat una pila de vegades a Jams i fins i tot en llocs tan emblemàtics com el Campari Milano, Belluna, Jamboree, (en aquests espais amb el Joaquim Castañer), Jazz Club La Vicentina, i potser algun lloc més, o sigui que ja sabem com les gasta, he. 

Després de nosaltres va ser el torn dels germans Casares, Lluc i Joan amb Jöel González, Xavi Ortiz, i després amb la col·laboració de la sempre disposada a cantar, la Nuri Palet. Les maneres interpretatives del Lluc i Joan, col·legues amb diversos projectes amb el Jöel, són de tots reconegudes, i el públic present i la resta de músics ho vam poder tornar a corroborar. Joves amb talent tots tres, amb un futur que si no es trenca els hi serà molt beneficiós. Ningú regala res a ningú i ells ben bé que s'ho mereixen i mereixeran. 

Ja per acabar, vam tocar un parell de temes tots junts amb el "merder" que això va suposar, refermat després per algun dels músics amb algun comentari força graciós. Allà que ens hi vam  trobar els possibles, és a dir, només hi podia haver un bateria dels quatre; la resta ens hi vam presentar tots excepte la Nuri que no va poder cantar. Tots els vent vam fer una bona ventada i els ritmes es van desbocar així com els sons i el seu volum que va ser força eixordador per les meves oïdes "tocades" pels malignes acúfens a freqüència fixa i so constant. 

I ha semblat que, de moment, el blogger no em deixa penjar les fotos que falten, dues, o sigui que quan pugui les hi penjaré, què collons. 

Doncs ja vegeu quina meravella de vetllada vam passar tots plegats un diumenge 12 de juliol en plena muntanya, envoltats de pins, cavalls, escultures i quadres, amigues i amics i grandíssims músics, i tot gràcies a la bona voluntat i energètica voluntat de la sempre càlida i comunicativa personalitat creadora, la de la Mary Gumà. Gràcies Mary, i fins l'any vinent.
Miquel Tuset i Mallol.

Actuació de l'Andreu Zaragoza Trio a l'Estiu de Cultura

Doncs el 7 de juliol, i dintre dels actes de l'Estiu de Cultura, (com també hi és el 6è Festival de Jam Sessions), vam poder assistir a un magnífic concert al pati de Can Comamala amb l'Andreu Zaragoza Trio. Un dels molts concerts que es fan entre el juny i juliol patrocinats per l'Ajuntament de Sant de Sant Vicenç dels Horts, aquest de Jazz, i barrejat entre d'altres de diferents estils. D'entre tots els concerts, vam parlar de fer-ne un de Jazz i aquest és el que es va organitzar des del Jazz Club La Vicentina.  



Enguany teniem moltes ganes de dir-li a l'Andreu Zaragoza que vingués amb la proposta que volgués i així va ser com va dir-nos que vindria em format reduït, en trio, amb dos grans mestres com ell mateix és, amb l'Horàcio Fumero i en David Xirgu. Un trio d'asos es va presentar a fer un concert d'estiu un dimarts 7 de juliol a les 21h30m. Un dia atípic producte de confondre el mes amb el dia. De fet el concert s'havia de fer el 10 de juliol, divendres, com tots els concerts, però la fortuna va fer que es fes el dimarts 7. I parlo de la fortuna, perquè en un concert al Jamboree on hi havia en David Xirgu i on s'hi va presentar l'Horàcio, tot i xerrant amb ells després del concert i parlant-los del 10 de juliol a Sant Vicenç, em van mirar ells dos estranyats de la data i dient-me que no, que aquella no era la data, que la data era el 7. David ho va corroborar mirant l'agenda de la mateixa manera que l'Horàcio i tots dos em van deixar platanat, de dalt a baix. Tenia un problema i l'havia de resoldre. En sortir del Jamboree el primer que vaig fer, tot i anant a menjar una "pita grega", va ser trucar a l'Andreu per si de cas hi hagués alguna confusió. Després de parlar amb ell vaig veure que el problema era molt gros. Més gros es va fer quan tots tres em van dir que no podien fer el concert el 10 per problemes d'agenda. Va ser llavors que vaig entendre que la única solució era parlar amb la Imma Prat, aleshores Regidora de Cultura per comunicar-li que havíem de canviar la data i passar-la al 7 de juliol. S'havia de comunicar a la gent que hi havia un canvi de data en un concert extraordinari i que s'havia d'aconseguir engrescar al personal. Així es va fer des del JCLV i també des de lAjuntament i en aquestes condicions ens vam enfrontar a un concert en un dia laborable de juliol.

Tot i així, a l'hora de començar, minut amunt, minut avall, hi havia prou gent per no caure en el desencís del fracàs. 



Andreu Zaragoza Trio, amb Andreu Zaragoza, guitarra; Horàcio Fumero, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un trio d'asos en un concert d'estiu d'una nit d'estiu en un dia laborable d'estiu. L’Andreu ens va presentar tot un seguit de temes estàndards arranjats per ell mateix i també ens va oferir algun tema seu, ja cap el final. Mestre d'una delicada manera de tocar la guitarra, a cavall entre Kenny Burrell i Pat Metheny i passant per tots els altres grans mestres de les sis cordes com Joe Pass, Jim Hall, i fins i tot John Abbercrombie, Andreu va demostrar la seva sensibilitat a flor de pell en cadascuna de les seves interpretacions. És ben cert que quan un músic te la sort d'anar tan ben acompanyat com ell va anar, les coses sembla que rutllin millor, i això no vol desmerèixer pas la gran qualitat d'aquest guitarrista que a més a més és una bellíssima persona. Horàcio, a qui havíem tingut només feia 4 dies, ens va tornar a meravellar amb la seva sòlida i ferma pulsió del seu magnífic contrabaix i va demostrar a la vegada, una gran compenetració amb en David Xirgu, essent ells dos una magnífica màquina de fer ritmes. Ritmes que en David no parava de crear tot i improvisant quan a ell li semblava i no només quan tocava. Sí, ja sé que ho he dit d'altres vegades, però incideixo en això per dos motius, el primer perquè li vaig escoltar o llegir en una entrevista i després perquè és totalment cert. Només cal que aneu a un concert on ell toqui la bateria i podreu constatar aquest apunt. Un concert que ens va passar d'allò més ràpid i no perquè fos curt, ans al contrari, van tocar bastant més de 1 hora, amb pauses, presentacions i aplaudiments. Estàndards com "Along came Betty", "Aks me now", i demés, ens van acompanyar en una magnífica nit d'estiu on la música va brillar per ella mateixa amb l'ajuda dels tres magnífics intèrprets.



Un pati de Can Comamala amb força gent que va venir un dia de cada dia a gaudir del concert que vam oferir. Esment especial al Rafa, que va venir de Sant Boi; en Jordi Llecha i família, tots quatre de Molins de Rei; l’Oriol que sempre ve i ho fa des de Sant Cugat; l’Alfonso i parella que venen de Cervelló; el Ramón que sempre que hi és i fem concert aprofita per quedar-se i per descomptat la gent del poble que va venir, com el meu germà Carles i demés. Hi vam tenir també una jove i ja gran bateria, alumne del David, i amb projectes diversos com el trio WOOM amb la Clara Luna i la Gemma Abriè...estem parlant de la Laia Fortià, germana del gran contrabaixista Manel Fortià. 
No oblidem pas al responsable que tot sonés la mar de bé, i aquest no va ser ningú més que el gran Quim Isern, tècnic de La Locomotora Negra.
Miquel Tuset i Mallol.

1er dia 6è Festival de Jam Sessions - Sant Vicenç dels Horts - 2015...Combos de l'Esmuc i del Conservatori del Liceu, 3 de juliol.

El sisè Festival de Jam Sessions.....uff, 6 anys de Festival amb músics joves i els seus professors i tractes amb les escoles de casa nostra a més a més de fer-ho amb la Regidoria de Cultura del nostre ajuntament. Tractes institucionals i recolzament d'ambdos parts per tirar endavant aquest projecte únic. Ves per on que sí, què és únic i no sembla que es faci enlloc més. 
Enguany, i seguint el format establert de tres dies amb els combos de dues escoles cada dia, vam inaugurar-lo el 3 de juliol a Can Comamala amb els combos de l'Esmuc i del Conservatori del Liceu. La sorpresa agradable ens la va donar el gran Horàcio Fumero, el qual va venir substituint en Xavi Castillo que no va poder venir. Nosaltres contents de la presència de l'Horacio, per primera vegada a Sant Vicenç acompanyant els seus alumnes. Dóna la circumstància que ell també dóna classes al Conservatori del Liceu i per tant, coneixia a tots els joves estudiants que ens van acompanyar aquest, el primer dia de Festival.

Ja sabem que tenim un problema, i aquest és el de l'hora d'inici, les 21h. Una hora intempestiva però obligada pel fet que ens veiem obligats a acabar a les 24h en punt per un problema de veïns. O sigui que ens ha passat començar amb poca gent, i a mida que va passant el temps i ben aviat, ja veiem el pati de Can Comamala ben ple. Enguany i per aquest primer dia, i segur pel "reclam" de la presència de l'Horàcio, vam veure com a primera hora ja teníem una bona presència de públic. El fet de començar a les 21h està motivat a més a més perquè cada combo tingui la seva estona de glòria i que després tots plegats puguem gaudir d'una llarga estona de Jam Session, la mare dels ous.

Ho sigui que els nois del combo de l'Esmuc, amb el seu professor, van començar els temes del seu projecte en honor als Adderley Brothers, Cannonball i Nat




Una formació a quintet, com la de la època amb els següents músics:
Albert Carrique, saxo alto
Gregori Hollis, trompeta
Josep Esquirol, teclat
Horàcio Fumero, contrabaix
Jordi Pallarès, bateria.

Van tocar tot un seguit de temes del repertori dels brothers a més a més d'algun tema original de Nat que era qui més composava. Aquesta formació ens va demostrar el bon nivell dels estudiants que cursen el Grau Superior a l'Esmuc i amb quins mestres s'hi troben. Horàcio va estar sublim així com la resta de joves cracs. Espero que gaudiu de l'àudio que vaig enregistrar i que segur ara mateix esteu escoltant.

Després d'ells els hi va tocar als nois del Conservatori del Liceu, un combo format fora de la institució, o sigui que no era el combo i les músiques amb les quals practiquen durant el curs sinó una formació muntada amb alumnes de la institució i liderada pel jove crac Roger Mir  i anomenat Súper Sax 2.0. Una petita big band amb 10 músics que ens van interpretar uns quants temes arranjats pel mateix líder, tot i recordant una formació amb una sòlida secció de saxos, i els arranjaments dedicats a ells. Per descomptat que la secció rítmica va ser també molt potent amb l'afegitó d'algun metall per donar color i la col·laboració de joves cracs estudiants com és el cas de la Cristina Miguel, que fa un màster a Amsterdam.




Una little big band amb gent com:
César del Val, Saxo alto
Martín Díaz, Saxo alto
Cristina Miguel, Saxo tenor 
Jaume Ferrer, Saxo tenor
Oriol Jiménez, Saxo tenor 
Ángel Fernández, Saxo baríton
Jesús Fayas, Trompeta
Darío Ezequiel Balseca, Piano
Pere Carlos, Baix elèctric
Luis Miranda, Bateria
Roger Mir, Arranjaments, direcció, saxos

Ja entrada la nit, vam poder escoltar la contundència d'aquesta formació amb uns arranjaments súper ben fets, si considerem com sonaven, i incidint sobre la secció de saxos els quals "solejaven" tots plegats molt ben acaronats per la secció rítmica. En Roger Mir va fer la feina de direcció d'aquest el seu projecte el qual veurà la llum en format físic ben aviat. També, però, va demostrar-nos el perquè està considerat un dels joves valors de les "canyes" a casa nostra, tocant en algun tema el saxo soprano i després el alto en la jam session posterior.

I així va ser com, mentre els joves del Liceu sopaven, els de l'Esmuc sopaven i a l'inrevés, situació ideal que els permet sopar mentre escolten el projecte dels companys. 

Primer em vaig dedicar a presentar als nois i quan varen acabar, a demanar aplaudiments al públic, el qual, els hi va donar de tot cor. Després d'uns els altres i sempre amb la mateixa dinàmica fins arribar el moment d'encetar la Jam Session. Malauradament, el baixista dels Súper sax 2.0 va haver de marxar, així com també d'altres músics de la mateixa formació, quedant-nos amb el gran Horàcio Fumero el qual es va quedar fins el penúltim tema, que deu ni do. 




Una Jam iniciada amb alumnes de les dues escoles i el seu professor, i que després es va veure canviada per alguns dels músics que van venir, alguns habituals a les Jams del JCLV , com l'amic i energètic saxo alto, Juan Carlos "Speedy" i d'altres que van venir acompanyant als estudiants de les escoles com la pianista Ester Quevedo, i la cantant Maria Lamata, i per descomptat, amb jo mateix que també m'hi vaig llençar amb el meu saxo alto. Em consta que no vam baixar massa el nivell de la música que fins ara havia sonat i també dir que, per a nosaltres dos, a mi i al Juan Carlos, va ser tot un honor tocar al costat d'aquest gran mestre Horàcio Fumero i també fer-ho amb aquests nois tan joves i ja tan bons.

Finalment, agrair a tothom qui va venir, a l'Ajuntament pel seu constant suport a les propostes musicals que sorgeixen des del Jazz Club La Vicentina i sobretot a les escoles que any rear any ens donen el seu suport amb la presència dels seus magnífics alumnes i professors.

Miquel Tuset i Mallol.