Avui, diumenge 6 de setembre, s'ha inaugurat el 25è Festival l'Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu. Hem pogut gaudir d'un magnífic diumenge amb un temps esplèndid, ideal per escoltar música i estar-nos asseguts a la Plaça de la Vila de Gràcia. Una plaça que s'ha vist desbordada pel públic assistent, la qual cosa passa cada any. Hem pogut seure a la primera fila a un pam de nas dels músics. El so ha estat perfecte, la qualitat i la compensació dels diferents instruments. Em sembla que ho sentíem tot, tot...jo es que m'hi fixo molt i a vegades em concentro en un instrument i el segueixo amb molta atenció, i avui sonaven tots molt bé.
Hem arribat amb el Festival començat, i amb en Roger Mas súper concentrat interpretant al piano un tema del projecte que presentaven, "A Time for Love". Un disc que vaig posar en un Jazz Club de Nit ja fa mesos. La concentració del pianista semblava traspassada als altres dos mestres, en Deejay Foster, contrabaix I Jo Krause, bateria. Aquest és un projecte creat mentre el trio esperava que arribessin els altres músics que integraven el quintet d'en Roger per enregistrar el seu disc "Ameba", amb en Raynald Colom i Santi de la Rubia. D'aquesta espera va sorgir aquest treball enregistrat a l'Estudi Auditorium, Jafre de Ter, el 9 de juliol de 2013 amb un Gran Piano Steinway Pota Negra, amb paraules de Roger. Un projecte dedicat a repassar els grans temes del American Book of Music, els estàndards. Ben bé al migdia hem pogut escoltar durant 1h, minut a munt minut a vall, alguns dels temes d'aquest treball discogràfic editat per Fresh Sound New Talent que us recomano encoratjadament. Ja sabeu que el podeu trobar a la seva botiga Blue Sounds, carrer Benet Mateu 26, barri de Sarrià-Sant Gervasi.
Les interpretacions d'aquests tres mestres han estat genials, fent les melodies i els solos. Roger ens ha deixat com sempre clavats a la cadira veient com gaudeix ell mateix quan toca, transmeten aquestes les seves emocions. Deejay ha estat precís en l'acompanyament formant un "total rítmic" amb el seu amic bateria, Jo Krause. Aquest ens ha fet un magnífic solo, llarg solo on li hem pogut veure desenvolupar tot un seguit de redobles a les timbales i caixa, a banda del control dels dos pedals, bombo i Hi-Hat. En fi, que val més que compreu el disc.
Després de fer una estoneta de descans ideal per xerrar i beure algun refresc va començar la formació liderada pel contrabaixista Santiago Acevedo. Aquest músic presentava el seu projecte "Raíces", disc magnífic que ja havíem posat la sisena temporada que tot just vam deixar l'estiu. Teníem, això sí, moltes ganes de veure el directe i "trempar" amb tota aquesta energia càlida de les terres del sud d'Amèrica. La formació de partida estava composta per un sextet amb una secció rítmica de bateria, Ramón Angel Rey, percussió, congues amb Òscar Martínez, contrabaix amb el líder i al piano el gran Joan Monné. Al davant i com a veus instrumentals i solistes teníem a dos monstres en els seus instruments, al saxo tenor Gabriel Amargant i a les guitarres en Vicenç Solsona. Una magnífica formació que ens augurava el millor del millor, musicalment parlant. Els temes del disc van anar brollant de l'escenari i els ritmes trepidants van fer-me bellugar el cap seguint el ritme a la vegada que amb el peu anava fent el contrapunt. Jo es que em deixo portar pels ritmes sense oblidar les músiques...a les meves oïdes els hi entren tots els sons i tots em fan emocionar. A banda dels ritmes, un servidor "flipa" amb les improvisacions i dalt l'escenari teníem tot un sextet d'improvisadors de primera fila.
Des del líder fins els dos solistes frontals, passant pel piano i les percussions diverses, tots van fer les seves grans improvisacions a un gran nivell. La balada va arribar, amb una mica de ritme, i és la que hi ha al disc i cantada per la gran veu de la Clara Luna, un tema preciós amb una lletra plena d'amor anomenat "Deja que salga la Luna", tema de José Alfredo Jiménez. El tema "Raíces" va sonar també i el darrer amb la magnífica presència de Clara Luna i el gran cantant i percusionista cubà Ray Cuza. Com li vaig dir després al Santiago, ben bé semblava que estàvem a Cuba només d'escoltar-lo a ell a la veu i a ells als ritmes. Aquest és un disc auto-editat d'una qualitat extraordinària amb un directe impactant, concerts del qual saps que de manera fefaent, tot el públic en gaudirà. Al final, en aquest darrer tema, tots vam acabar cantant guiats pel Vicenç i seguint la càlida veu d'en Ray Cuza. Els aplaudiments es van allargar força i veies a tothom amb una cara de satisfacció que justificava la presència en aquesta magnífica inauguració del 25è Festival de l'Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada