La JAM SESSION del dimarts 16 de març a la Nova Jazz Cava

Ahir a la nit, i dintre del marc del 29 Festival de Jazz de Terrassa, vam assistir a una de les Jams més nombroses tant pel que fa a públic com també pel que fa a músics. El combo que va iniciar la nit de Jam ve ser el format per tres dels membres d'Afro Blue (Xavi Figuerola al saxo tenor, Guim Garcia al saxo alt i Xavi Algans al piano) a més del Curro Gálvez i el Pau Bombardó a la bateria. La Nova Jazz Cava era plena de gom a gom. No s'hi cabia, tot i ésser un dimarts a les 22h. La formació va tocar diversos temes tots a un nivell altíssim. Ja coneixem com les gasta el Xavi Figuerola, ja que el vam poder escoltar a un pam a la Sala Xica el 19 de desembre. El mateix dic del Xavi Algans que ens va demostrar com es toca un teclat. (Ja ho veureu quan tinguem el piano!) Van tocar el Nica's Dream de l'Horace Silver, músic de la seva corda com és també el Sonny Rollins, i tants i tants.....El Guim Garcia cada vegada toca millor, com tots els músics, però noi, ens va deixar anar una balada increïble! El Curro també va fer els seus solos al contrabaix, i haig de dir, que va ser el que més va "currar" durant tota la nit, ja que no va venir cap contrabaixista a tocar a la Jam. Fins i tot el Pau Bombardó va deixar anar el seu solo amb una força impressionant.
Van continuar tocant fins la mitja part en la qual, el Valentí Grau va explicar-nos que seria després d'aquest break quan començaria la Jam amb els músics que havien vingut. Van ser tot una colla els que van anar sortint. La segona part va començar amb un quartet i amb la veu de la Luna Cohen, que va cantar una bossanova a ritme de Jazz , la "noia d'Ipanema". La Luna es va sentir prou satisfeta amb un sol tema i va deixar pas a la resta de músics. Dalt l'escenari van començar a pujar músics, joves i no tant, tocant saxos, flauta, clarinet, guitarra, bateria i fins i tot el Guim va tocar el piano, acompanyant a uns alumnes de l'escola de Terrassa que ho van fer força bé, tocant la trompeta i la guitarra
tots junts en una altra bossanova cantada aquesta vegada per la Gemma. Tots els músics eren locals, de casa nostra, i amb un nivell molt bó. Molts d'ells encara estudiants, participant de manera habitual a les Jams, i potser en un futur no gaire llunyà podran muntar el seu propi combo i anar pels mons del Jazz. La formació de saxos a més de la guitarra i la secció rítmica van tocar l'anthropology del Parker d'una manera excel·lent. Cadascun fent el seu solo, sense trepitjar-se i vivint una plena democràcia musical. Després van sortir flauta i clarinet a més d'algun saxo i van tocar un dels temes clau del Wayne Shortet, el Footprints. La nit va continuar però jo ja no la vaig veure. Ja m'ho explicarà el Carles Sampietro aquest divendres. Ara és l'hora, ara és el mes del Festival de Jazz de Terrassa. No deixeu d'anar-hi. Fins el divendres. Miquel Tuset.

La B.A.B. de l'Alfons Carrascosa al JAMBOREE amb el Dick Oatts

Tot i que va ser el cap de setmana passat, encara recordo la bona estona que em va fer passar el dissabte la Big Band Acústica, la B.A.B. dirigida per l'Alfons Carrascosa. Aquesta orquestra estable del Jamboree, toca de manera habitual des de ja fa tres anys els darrers dijous de cada mes. Però no dius que hi vas anar el dissabte? Bé, el motiu de fer-ho el divendres i el dissabte va ser la presència del saxofonista nord-americà Dick Oatts. Segons paraules de l'Alfons, un dels millors saxos alts de l'escena mundial. Us ho recomano fermament; aneu a veure'ls: els motius són diversos tot ique es poden resumir en poquets; la indiscutible qualitat dels músics, els temes que interpreten en base als arranjaments que en fa l'Alfons Carrascosa i finalment el lloc on toquen, el Jamboree, 50 anys d'història en aquelles parets. Allà hi han tocat tants i tants bons músics nacionals i internacionals, que quan hi entres, ja sens alguna nota perduda de les que van deixar anar el Tete, el Lou Bennet, i tants i tants..... L'altre dia, el dissabte, al passe de les 23h, vaig arribar-hi una mica tard, i ja era ple de gom a gom. Vaig poder albirar un foradet a primera fila i cap allà hi vaig anar, al davant de la primera filera dels 5 saxofonistes. Vaig seure al costat d'un jove estudiant de l'Esmuc que ja xerrava pels descusits amb la seva parella. Només començar a sortir els músics el jove músic ja els va començar a saludar. Al meu davant i d'esquerra a dreta el Xavi Figuerola amb el saxo tenor i clarinet, el Pablo Arias amb el saxo alt i flauta, el Dick Oatts amb els saxos alt i soprà i flauta, el Víctor de Diego amb el saxo tenor i flauta i el Joan Chamorro amb el seu saxo baríton. Pels qui coneixeu quelcom del què es cou a casa nostra si cuinem amb Jazz, doncs no us haig de dir res que no sapigueu; per la resta de mortals, heu de saber que aquesta filera de saxos és una de les millors, ei, sense oblidar el Guim Garcia, el Martí Serra i tants i tants....La filera del darrera és la composta pels trombons del Víctor Correa, l'Aram Montagut el del Tom Johnson i el trombó baix del Sergi Vergés. Darrera d'ells els trompetistes amb el Jaume Peña, Mattew Simon, Julian Sánchez i el Juan de Diego que també toca el Fliscorn. Darrera d'ells la secció rítmica formada en aquesta ocasió pel Rai Ferrer al baix elèctric i contrabaix, el Ramón Ángel Rey a la bateria i al piano hi havia el substitut del Joan Díaz, i que ara mateix no us puc dir els seu nom. l'Alfons fa sempre les presentacions dels músics i dels temes, i ho fa, jo diria que com ningú. Les seves maneres són tan originals com agosarades. De manera plana us diré que l'Alfons "te un morro que se'l trepitja" (espero i desitjo que no se m'emprenyi i que s'ho prengui amb el seu característic bon rotllo). La majoria dels temes que van tocar aquella nit, i suposo que també la del divendres, estan inclosos en el seu primer CD. Els arranjaments que fa l'Alfons són d'una dificultat extraordinària i d'una gran bellesa tímbrica. Va fer-ne un sobre la base de "Cherokee" que es va centrar amb la línia de saxos. Aquests van interpretar l'un darrera l'altre tot un seguit de variacions sobre el tema que ens va deixar bocabadats. Tocaven els rifs primer un, després l'altre i així fins arribar al Joan. Després tocaven el rif però més reduït i de la mateixa manera. Després cadascun amb els seus solos i ja per acabar aquest magnífic treball, tots a la vegada fent cadascun el seu solo!!! Impressionant, per dir-ho en una paraula. El Dick va brillar per damunt dels seus companys amb una certa claredat. El seu Selmer Mark 6 dels anys 50 sonava com si el toqués el Cannonball o el Phil Woods. Van tocar diversos temes més, entre els quals "Nens" i un altre dedicat a un periodista de basket (l'Alfons n'és un gran seguidor) que va començar d'una manera irònica, de vegades dissonant però noi, quan es va acabar aquesta intro, el tema va agafar una força rítmica (Ramón Angel i Rai Ferrer) impressionant. El Víctor Correa es va encarregar de fer els solos dels Trombons, mentre que va ser el Julián Sánchez qui va fer els de les trompetes, si exceptuem el tema del bis, en el qual va ser el Juan de Diego l'encarregat de fer-ho amb el seu fliscorn. Tots els saxofonistes van fer els seus solos en diferents temes i moments de la nit, i tots a un nivell altíssim. Segurament em deixo moltes coses però això que us he posat és el que recordo ara mateix, avui dimecres 17 de març. Recordeu...Els darrers dijous de cada mes hem d'anar al Jamboree a veure la B.A.B. de l'Alfons Carrascosa. Miquel Tuset.

http://www.masimas.net/4_0/DETALL/default.cfm/ID/3887/dia/13/mes/3/anio/2010/SALA/1/T/dick-oatts-meets-b-b-%28the-music-of-alfons-carrascosa%29-.htm

http://www.youtube.com/watch?v=QYyZUyJOugQ