Jazz Club La Vicentina: 18/4/10

Crònica d’una nit màgica al Club de Jazz de Sant Cugat

Vam anar a veure i escoltar a la Big Band més jove al Club de Jazz de Sant Cugat. Una nit de Jazz amb noies i nois músics entre 8 i 18 anys? Això és la Sant Andreu Jazz Band. No és fàcil començar a explicar el munt de sensacions que hom pot sentir en una nit com la del passat divendres. Què és la Sant Andreu Jazz Band? És la més jove Big Band d’Europa i part de l’estranger. Com ha estat possible? Gràcies a la constància, dedicació plena, entrega, i un munt de qualificatius més, de Joan Chamorro, poli-instrumentista, professor al Taller de Músics i director d’aquest petita Big Band. Amb un CD/DVD a l’esquena, es passegen pel país en llocs molts diversos, Festivals de Jazz internacionals, fent d’orquestra de ball per ballarins de Lyndi-Hop, de Swing, en clubs de Jazz com el de Sant Cugat, etc....La veritat és que la nit del divendres va ser estranya. Com et poses davant d’uns nens que toquen Jazz; com un estaquirot, seriós, davant de canalla? No, al menys jo. En aquests casos s’ha de considerar l’acció, relacionada amb l’acceptació irremissible del què està passant. Accepta-ho i gaudeix. Són nenes i nens que toquen una música que a tu t’agrada, i que, normalment, la veus interpretada per gent adulta, músics de reconeguda vàlua. Bé, ja ho volem escoltar, anem a veure què vam sentir...El primer tema que van tocar va ser el “Cute”, que coincideix amb el primer tema del CD que van enregistrat en viu, LIVE, a la Casa Fuster. Un tema ple de swing, on l’Àlex comença amb les escombretes marcant el ritme sobre la caixa, entrant tots els vents a la vegada amb marcats rifs. És un tema col·lectiu, d’aquells que jo ballava a les Festes Majors tocats per la Orquestra Costa Brava, la Selvatana, els Pokers, etc...Després dels aplaudiments del personal, la majoria sorprès per la bona intro, ben executada i per músics tan joves, va arribar el següent tema. El segon tema el van començar l’Andrea Motis i l’Eva Fernàndez, cantant el “Do you know what it means to miss New Orleans”, a més d’una bona interpretació del Marc Martín al piano i la resta de la banda. Unes veus molt suaus, ben temperades, càlides...Un tema a tempo lent, d’aquell que se t’emporta mica en mica. Més aplaudiments....ja començava algun Uau! de la Ceci...La sorpresa deixava pas a la incredulitat...com és possible que ho facin tan bé essent tant jovenets! El següent va ser un “Smile” cantant l’Eva Fernàndez i de solista l'Andrea Motis amb la trompeta. L’Andrea te una sensibilitat exquisida a la trompeta, instrument que la requereix. Un tema del Charles Chaplin. Tema preciós i que amb els arranjaments del Joan va ser encara més meravellós. La seva melodia és un xic trista, tal i com el “Charlot” veia el món, un món boix, desgavellat per guerres feixistes, etc..a més a més d’ésser un gran actor i director, va composar músiques chaplianes!! Tots els joves músics, fins i tot la més petita de tots, l’Alba Armengou de només 8 anys a la trompeta, van donar-li aquest sentit tristot al tema, tot i el ritme una mica més viu que la versió original. Més aplaudiments...més Uaus!! I el Joan fent de mestre de cerimònies, dirigint amb gesticulacions àmplies, visibles per tota la Banda. Introduint els temes micro en mà, felicitant als solistes amb toquets tipus “ei col·legui”. El Joan te una simpatia, empatia....se li veu que gaudeix com el que més, jo diria que més que ningú, ja que pocs més deuen conèixer les moltes hores que porta assajant amb aquestes noietes i noiets. Ningú més que ell ha d’haver viscut l'evolució dels diferents joves músics, noies i nois. Un “Bravo” ben fort pel Joan Chamorro. El següent tema va ser “On the sunny side” amb l’Andrea Motis cantant el tema. En aquesta Big Band hi ha diversos joves que toquen diversos instruments!! De fet, el divendres vam veure com els diferents instruments, saxos, anaven passant de mà en mà, intercanviant-los...ara jo toco l’alt i tu el baríton...i ara a l’inrevés, etc...Després del “Smile” de Chaplin, aquest tema, el “On the sunny side”, vital, dels anys 20, que parla del cantó guapu de la vida, ens va fer posar encara més feliços. El Louis Armstrong en fa una de les seves grans interpretacions típiques d’ell, cantada i interpretada amb la trompeta, tal i com va fer l’Andrea, ella també amb la trompeta . Tota l’orquestra seguint amb aquell swing especial de New Orleans..Després, i ja que estàvem a New Orleans, més del mateix amb el “Struttin”, tema més viu que l’anterior i que ens va permetre sentir a l’Alba Armengou de 8 anyets fent el se seu “solo” a la trompeta...Increïble com una nena tan petita toca la trompeta, ella que ha de pujar dalt d’una caixa de cerveses per arribar al faristol i per fer-se visible. Després del seu solo, em va semblar que s’ensorrava la Llibreria El siglo..els aplaudiments van ser tan forts, sonors, els Uau de la Ceci, tot va fer trontollar El Siglo. Per acabar aquest primer set van interpretar el “Bei mir Bist du Schon”, tema divertit, i que Louis Prima en fa una versió plena de ritme i conya. Tema que et fa picar de mans, seguint-ne el ritme, i que el va cantar la Magali Datzira, que a més a més toca el contrabaix. Una primera part plena d’alegria, de música ben interpretada, de Jazz d’aquell de New Orleans, tipus Dixieland. Vam fer el “break” de rigor; veies que la gent tenia un somriure que volia dir això, carall amb aquests nens!! Comentaves que si aquell solista, o aquella noieta havien tocat tan i tan bé....

La segona part va començar amb el “Bill Baley”, tema ràpid de tempo on tots els vents de la petita Big Band toquen a la vegada, fent la intro a un molt bon ritme. Devia ser la manera que ells mateixos no s’adormissin. Mira que fer-los tocar a aquelles hores!! El segon de la segona va ser un tema funny, el “Blip Blip”, cantat per l’Andrea Motis. Tema que l’Ella Fitzgerald canta amb molta gràcia i molt swing. Així mateix l’Andrea ho va fer, amb la seva veu tan melosa. No oblidem que en una Big Band hi ha les seccions de vents, de fusta i metall, saxos, trombons i trompetes a més a més de la secció rítmica formada per contrabaix, piano, guitarra i bateria. Els noms de tots els músics potser sigui millor no posar-los donada la magnitud del text actual, la qual cosa no vol dir que ens oblidem de tots ells; lo més curt i ras és només parlar dels solistes i de la resta de la Banda. Que ningú se senti oblidat, que no ho està. Continuem..amb el “Rosetta” del George Shering. Un tema simpàtic en el qual va ser l’Alba Esteban la solista de només 10 anyets, tocant el seu saxo soprà entre mig dels seus companys i companyes, també tocant els seus saxos soprà. Quatre saxos soprà drets davant els micros, alternant-ne les intervencions. Tema del més pur estil “Dixieland” que ens va fer aplaudir encara més i fer algun esgarip del tipus Uau! Uau!. El Joan va presentar el següent tema “Perdido” fent el comentari que ara li tocava als Tenors fer la seva intervenció de la mateixa manera com ho feien a la orquestra del Duke Ellington els seus saxos tenors, el Paul Gonsalves i Ben Webster. Els dos tenors de la nostra Big Band, el Jaume Ferrer i l’Iscle Datzira, van fer la seva intro del “Perdido” a un tempo superior al de l’original, i tots dos tocant-la de memòria, i alhora. Noi, et quedes de pedra quan veus que dos noiets de 16 anys toquen d’aquesta manera. Una intro prou llarga i que després encara ens van deixar més impressionats amb els seus solos corresponents. La nit s’acabava però encara havíem de veure i escoltar a la petita Alba Armengou cantant el “When you’re smiling”. Tema que van tocar a un ritme viu i que la petita Alba va cantar amb una veueta...ben entonada i en un anglès perfecte. Encara no havíem deixat d’aplaudir quan l’Alba es va posar la trompeta a la boca i va començar a fer el seu solo. Un solo molt ben interpretat, fins i tot tocant un rif digitat a una certa velocitat...Carall amb l’Alba..Aplaudiments..Uaus de la Ceci...etc...Joan Chamorro en fa una versió, amb el grup Lazy Chickens, que van enregistrar a la Nova Jazz Cava de Terrassa, a un tempo molt més lent, i per tant més difícil d’interpretar-ne el seu swing. El podeu cercar al Youtube, us encantarà, segur que si. El següent tema va ser “I’ve Found a new baby”, tema que tothom va picar de mans seguint-ne el ritme i encoratjant als propis músics.

Així va acabar la nit? Nooo...Mancava el tema bis de rigor i que va ser “Spaceman”. Un altre tema per picar de mans, per fer els darrers Uaus! per aplaudir ja de manera definitiva la interpretació que varen fer uns molt joves músics, noies i nois, durant quasi dues hores. Jo diria que va ser en aquest tema que el Joan li va indicar a la Magali Datzira que fes un solo al contrabaix, on el tempo va anar variant segons les indicacions del Joan, ara més de pressa, ara més poc a poc, i ella seguint-lo a ulls clucs. A mi em va fer riure i a més gent propera a l’escenari...veure’l a ell riure, gesticular amb els braços de director, fent com una mena de juguesca...La Magali, una bona contrabaixista, seguirà els passos de la Giulia Valle en un futur no massa llunyà, així com tota la resta de companys seguiran i ompliran l’espai que deixaran els ara actuals grans músics de l’escena del país. Felicitar-los a tots ells, al Joan Chamorro, als pares i mares de tots ells i de totes elles i felicitar als responsables del Jazz Club de Sant Cugat per la proposta d’una nit de Jazz Jove, molt jove. Després de parlar una bona estona amb el Joan Chamorro, vam quedar que va parlaríem més endavant, a veure si els podem portar al Jazz Club la Vicentina. Miquel Tuset.