Doncs evidentment que sí havia d'anar a 23 Robadors a veure el nou projecte del jove crac Albert Carrique i el seu magnífic quintet de joves amb el suport, magnífic, del gran Martín Léiton. Una formació amb l'Albert Carrique, saxos; Òscar Latorre, trompeta i fiscorn; Toni Saigi, piano; Martín Léiton, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. I com m'agrada la germanor que hi ha entre els músics, on joves amb talent veuen com d'altres companys més granadets i ja intitulats comparteixen els seus projectes i els ajuden a tirar-los endavant. I deixava la col·laboració de Núria Balaguer, veu, la qual va participar en alguns dels temes. Un espai, aquest de 23 Robadors que es va veure amb molt bon aspecte, jo diria que estava quasi ple del tot, i on, entre el públic hi havia una bona representació de músics entre els quals Alfred Artigas, Santi Colomer i algun més que ara no recordo.
Van començar amb un tema força divertit d'entrada, car la melodia inicial estava formada per una seqüència de notes interpretades pels vents el ritme de les quals i la resolució final tenia això, un tarannà simpàtic. No ens enganyem però, perquè després la "bèstia" es va desfermar amb tot el swing possible i la més descarnada sonoritat del saxofonista lo més propera possible a Ornette i/o smilars. El diàleg entre els dos vents es va mantenir al llarg del tema a la vegada que existí també una gran comunicació entre els membres de la secció rítmica. Ells sols, i liderats pel Toni van mantenir un pols a pols magnífic amb un solo desenvolupat pel jove pianista. Ben aviat van arribar a la "coda" tornant-nos a situar en el context simpàtic de la ben trobada i curta melodia. Seguidament i sense dir ni brot Martín Léiton va iniciar el segon tema, inicialment sol per ben aviat recolzar-lo bateria i piano. Poc després van ser els dos vents els qui s'hi van afegir amb una preciosa melodia, per cert, molt ben trobada. Una vegada acabada la presentació del "tema", el líder i compositor de tots els temes (propis) va encarar el seu solo amb el saxo soprano. Magnífic so i solo d'aquest jove músic que s'està mostrant (conjuntament amb el seu company i amic, l'Òscar), com un dels nous cracs a valorar, i amb aquesta la seva primera proposta ben bé que ens ho ha demostrat. Òscar s'encarregà de fer-nos gaudir a tope amb el seu magnífic solo mentre volà per sobre la secció rítmica, aquesta donant-li el suport adequat a la vegada que, com en Roger a la bateria, fent també de més que de menys en la seva tasca de suport rítmic. Martín Léiton, com en els inicis hi tornà amb la seva participació curteta per deixar pas de nou al motiu principal del tema, o sigui, contrabaix, vents, contrabaix, vents per acabar amb contrabaix, toquets de bateria i de piano, dolçament un tema magnífic de l'Albert.
L'Albert va aprofitar per presentar els músics i a la jove cantant Núria Balaguer en el següent tema, amb aires melòdics de Wayne Shorter, ella cantant (sense lletra) com si fos un altre instrument, de veu. Un tema que encabiria jo en el Jazz Contemporani per la seva concepció melòdica i rítmica i recordant com he dit al Màster Shorter i on Núria va seguir la melodia en una improvisació cantada mentre els dos companys, l'un al saxo alto i l'altre trompeta la recolzaven dolçament. Un tema que ens mostra també quines són les intencions pel que fa a composar temes i on l'amplada de mires és ben gran. Van seguir plegats en el següent tema, la melodia del qual tenia un caire optimista i positiu, que em va recordar a moments en algunes notes, "coses" de Corea, Flora Purim i similars. El solo que va fer l'Òscar ara amb el fiscorn, ens va situar en aquest context melòdic delicat per la pròpia melodia però també per la manera com el va interpretar respectant el "missatge" del compositor relacionat en aquest optimisme. Ell mateix, el líder, va seguir ara amb el saxo alto un brillant solo farcit de tècnica, velocitat i gran sortit d'idees a la vegada que magnífica sonoritat. Em pregunto quina "boquilla" deu fer servir en el seu alto Selmer Mark VI. Núria ara sí, va mostrar-nos les seves aptituds pel que fa a la improvisació en "scat", força reeixida. També Toni va reeixir en seu curtet solo amb gran economia de notes però molt ben posades alhora que acords i així, després d'ell, hi van tornar amb els inicis per així arribar als finals.
I veiem un vídeo d'un dels temes que van fer:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207397496210275/
Una següent demostració de composició contemporània va ser la que va encetar Martín quasi a "tota hòstia" a contrabaix solo per després seguir ell acompanyat però per notes soltes de cadascun dels vents en un tema sorprenent en aquesta primera part, trencadora de conceptes però que al cap d'una estona es va desenvolupar a un ritme súper "fast" gràcies a la mestria del gran contrabaixista canari el qual va fer que tothom el seguís a aquest tempo desfermat. Per contra, el so del saxofonista, distorsionat, amb sons extra-para-normals, similars als que s'obtenen en les Lliures Improvisacions, deixava anar notes soltes. Roger Gutiérrez a la bateria també va imbuir-se d'aquesta sensació de Free i desenvolupar els seus "esquemes" i patrons rítmics. Alhora Martín seguia, ara al tempo més reduït on s'hi estaven i també Toni ho feia igualment amb notes soltes quasi dissonants, així va ser aquest magnífic tema, el segon en aquest context més contemporani i quasi de Lliure Impro. Doncs les "tornes" havien de canviar i així és que ho van fer en el següent tema, a moments una marching song amb reminiscències de Mingus si se'm permet i i més de Monk. El ritme de "marxa" ben marcat per contrabaix i bateria permeté a Toni deixar anar la seva versió del tema, ara sí i per aquest amb els aires Monkians. El líder va desenvolupar el solo de manera magistral i ara sonant a lo Dolphy, mestre admirat per ell i nosaltres, vosaltres i jo. Gran solo de l'Albert i ben bé podria dir-vos que "qui l'ha vist i qui el veu ara", crescut en tots els bons aspectes. I si parlem del seu amic i company d'estudis des de tota la vida, i Olesà com ell, doncs d'igual manera dir-vos el mateix, "qui l'ha vist i qui el veu ara". Ambdós músics estan desenvolupant una sòlida carrera conjunta i a la vegada per separat amb projectes individuals cadascun d'ells, aquest de l'Albert però és que l'Òscar en te un a quartet que podrem gaudir el setembre a Sant Vicenç dels Horts. Un tema sovint amb un magnífic swing amagat darrera el marching i també tema simpàtic per la pròpia melodia amb glissando inclòs.
Amb una altra presentació de músics van tocar el que seria penúltim tema i ara també amb la col·laboració de Núria Balaguer en un tema molt delicat, inicialment amb veu i trompeta a l'uníson i quasi en tempo de súper balada. Una lletra en català que ja ens agradaria tenir penjada en aquest blog, a veure si l'Albert s'ho mira i la hi posem. Una balada preciosa i molt ben cantada tot i la seva clara dificultat melòdica i on l'Albert es va lluir de nou al soprano, mentre la resta de companys mostraren com el tema es desenvolupà en el context també contemporani de ritmes i melodies, sobretot amb en Roger desfermat de manera controlada. Al final però s'hi va arribar delicadament.
I veiem el magnífic tema amb què van acabar el concert:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207397751496657/
I bé, el tema Bopper havia d'arribar i així és que ho va ser el darrer. Una melodia curta va donar ràpidament pas als solos dels músics, el primer dels quals el del crac Òscar Latorre, i mentre, la secció rítmica cavalcada a "trote" de swing i blues. Un "Walking" magnífic de Martín ben bé ens ho mostrà, alhora que el swing d'en Roger i l'acompanyament d'en Toni. El líder s'hi va ficar a tope en aquest Blues de concepció harmònica i bopper de interpretació. El so proper a Dolphy tornar a sonar en aquesta cova-cava, feu de múltiples projectes, alternatives en els inicis i que després veuran la llum més àmplia del dia ja una vegada la consecució del preuat treball discogràfic i posterior presentació en d'altres espais emblemàtics de la ciutat i d'arreu. Toni s'hi va afegir a base d'acords ascendents/descendents i arpegis diversos alhora que el walking imparable de contrabaix i swing de bateria seguien en una desfermada consecució del millor tema per acabar el projecte de presentació. Encara però Martín va tenir temps de fer un "solo a walking" incommensurable per inventives, pulsió harmonies i swing, i mentre, el suport de bateria i piano, ell va decidir volar i per 10 que ho va aconseguir. Aplaudiments per encetar la tanda de "12" amb en Roger i la resta de companys, la qual cosa podeu haureu vist en el vídeo que vaig penjar al Facebook.
Com a final de post dir-vos que aquest és un magnífic treball que vam poder veure a 23 Robadors a la distància més curta i acústica i que espero ben aviat pugui veure la llum física en un compacte o edició física similar. Enhorabona Albert per les composicions i interpretacions a la vegada que felicitar a la resta de magnífics companys.
Miquel Tuset i Mallol.
I veiem un vídeo d'un dels temes que van fer:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207397496210275/
Amb una altra presentació de músics van tocar el que seria penúltim tema i ara també amb la col·laboració de Núria Balaguer en un tema molt delicat, inicialment amb veu i trompeta a l'uníson i quasi en tempo de súper balada. Una lletra en català que ja ens agradaria tenir penjada en aquest blog, a veure si l'Albert s'ho mira i la hi posem. Una balada preciosa i molt ben cantada tot i la seva clara dificultat melòdica i on l'Albert es va lluir de nou al soprano, mentre la resta de companys mostraren com el tema es desenvolupà en el context també contemporani de ritmes i melodies, sobretot amb en Roger desfermat de manera controlada. Al final però s'hi va arribar delicadament.
I veiem el magnífic tema amb què van acabar el concert:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207397751496657/
I bé, el tema Bopper havia d'arribar i així és que ho va ser el darrer. Una melodia curta va donar ràpidament pas als solos dels músics, el primer dels quals el del crac Òscar Latorre, i mentre, la secció rítmica cavalcada a "trote" de swing i blues. Un "Walking" magnífic de Martín ben bé ens ho mostrà, alhora que el swing d'en Roger i l'acompanyament d'en Toni. El líder s'hi va ficar a tope en aquest Blues de concepció harmònica i bopper de interpretació. El so proper a Dolphy tornar a sonar en aquesta cova-cava, feu de múltiples projectes, alternatives en els inicis i que després veuran la llum més àmplia del dia ja una vegada la consecució del preuat treball discogràfic i posterior presentació en d'altres espais emblemàtics de la ciutat i d'arreu. Toni s'hi va afegir a base d'acords ascendents/descendents i arpegis diversos alhora que el walking imparable de contrabaix i swing de bateria seguien en una desfermada consecució del millor tema per acabar el projecte de presentació. Encara però Martín va tenir temps de fer un "solo a walking" incommensurable per inventives, pulsió harmonies i swing, i mentre, el suport de bateria i piano, ell va decidir volar i per 10 que ho va aconseguir. Aplaudiments per encetar la tanda de "12" amb en Roger i la resta de companys, la qual cosa podeu haureu vist en el vídeo que vaig penjar al Facebook.
Com a final de post dir-vos que aquest és un magnífic treball que vam poder veure a 23 Robadors a la distància més curta i acústica i que espero ben aviat pugui veure la llum física en un compacte o edició física similar. Enhorabona Albert per les composicions i interpretacions a la vegada que felicitar a la resta de magnífics companys.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
