Anton Jarl Quartet homenatge a Coltrane i el seu "A Love Supreme", el 30 d'agost.

El diumenge 30 d'agost vam poder gaudir de nou (jo ja ho havia fet al Campari Milano) amb el magnífic projecte de l'Anton Jarl Quartet plays Coltrane, en el seu homenatge de l'enregistrament de "A Love Supreme", en els seus 50 anys d'existència. 

I això és el que vaig escriure el mateix dia....

Ara mateix el darrer homenatge al Jamboree amb l'Anton Jarl Quartet..Albert Bover, Vicent Macian Pla i Thomas Kent Jr. Warburton...en una cova-cava plena, plena...yeah..fi del Festival Mas i Mas a la plaça reial.....Un homenatge del 50è aniversari de la gravació de "A Love Suprem"....Una bona estona dedicada a la "Suite" amb temes enllaçats sense interrupció i sovint introduint el següent tema mitjançant magnífics solos de bateria de l'Anton. Vicent és el millor exponent del "so" Coltranià amb el seu so i els seus solos. Una formació sòlida amb un projecte "ferm" que ha assolit unes cotes altíssimes d'interpretació. Després de la "Suite", "My favourite things" a la manera de Coltrane així doncs amb el soprano i fent el tema com el va fer ell, amb la A repetida i fent els solos sobre aquesta part i ja acabant, fent la A i la B i acabar amb un "turnaround"..(aquí és quan em diuen ells....però què dius Miquel)..abans però, i en el solo de l'Albert, i mentre la mà dreta feia més o menys el solo "normal", l'esquerra se n'anava al més enllà on només els mestres hi poden anar. 

Fins i tot en Vicent ha expressat la seva agradable sorpresa. Els "vuits" entre l'Anton i els companys han estat genials de la mateixa manera que els seus solos. Després, i tornant al tenor, Vicent ha iniciat la preciosa balada "Naima", de Coltrane amb una gran majestuositat. La profunditat del so del contrabaix del Thomas ha omplert l'espai de la cava, i ja per acabar i corresponent el "Bis", ens han fet el blues de Trane "Bessie's Blues" a un tempo súper viu que ha fet flipar a tot el públic assistent, un públic que els ha acomiadat entre aplaudiments i tots d'empeus.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari