GRAN NIT DE SWING A LA SALA XICA AMB ELS SWING SET

Les fotos de l'slide com sempre son del Xavier Borrull.

Ahir vam gaudir d’allò més a la Sala Xica. Una Sala Xica que per primera vegada va quedar "xica" donada la generositat d’audiència que vam tenir. Jo no havia vist mai aquella sala tan plena, si exceptuem els anys que va ser la discoteca "Totem", que llavors sí que l’havia vist plena i potser encara més plena que ahir, des de la meva perspectiva de DJ. El divendres 22 de gener el recordarem com la nit que el Swing ens va fer tremolar . Tot va anar molt i molt bé, tot i que hi va haver algun problema del qual en faré esment. La música que ens van oferir els Swing Set va ser de molta qualitat interpretativa. Els temes anaven brollant l’un darrera l’altre de manera quasi espontània, amb senzillesa i molt i molt de ritme. Tot i el ritme, i que la sala estava preparada per ballar, a la gent li va costar més del que jo m’esperava. Varem ballar pocs, però ho vam gaudir molt; tal i com fèiem en les Festes Majors d’abans. Ahir però, tothom es va quedar clavat a la cadira, escoltant, quasi de manera incrèdula alguns, i entenedora uns altres. La música de Jazz, i el Swing en particular van meravellar el personal. El septet estava format per Olivier Rocque, bateria, Pep Rius, contrabaix, Octavi Bañuls, piano, Àngel Molas, saxo baríton i clarinet, Sergio Fructuoso, saxo alt, Miquel Donat, trompeta i Víctor González, trombó i veu. La presentació dels temes la va fer l'Àngel Molas, molt simpàtic i ocorrent, el qual també va anar presentant la resta de companys. El moment més àlgid va ser, quina casualitat, quan van començar a cantar el I just a Gigolo del Louis Prima. En aquest moment, els que no havien ballat van veure la seva oportunitat, i s’hi van llançar. Tot i això, a la mitja part vam comentar l’assumpte de la rifa per aconseguir un piano per a la Vicentina, i hem de dir que alguns dels que allí hi havia van col·laborar comprant-nos alguna butlleta. A tots, els uns i els altres, músics i públic, gràcies per acompanyar-nos en aquest primer concert de Festa Major organitzat pel Jazz Club la Vicentina. Demanem disculpes a la gent que va veure amb sorpresa que, tot i pagant, li va costar trobar lloc per seure. Hem de dir que, a partir d’una primera reserva feta per email, vam veure que fora bo plantejar aquesta possibilitat a tothom. El problema és que no tothom se’n va assabentar, només ho van fer els amics que venen habitualment i han vingut a concerts anteriors i dels quals en tenim el seu mail. No tornarà a passar i ho mirarem de comunicar a tothom de manera que tothom ho sàpiga. Moltes gràcies de nou a tothom i fins el proper concert de Jazz, que serà a càrrec del gran saxofonista Toni Solà i el seu quartet el divendres 19 de febrer. Miquel Tuset.

CELEBRACIONS AL JAMBOREE

El Jamboree està vivint un mes de gener de celebracions del seu 50é aniversari que segurament durarà tot l'any. La programació prevista per aquests dos mesos és d'una qualitat extraordinària. Vam assistir el darrer dimecres 20 a la NIT FRESH SOUND ALL STARS. Els representants del Jamboree van voler fer partícips de la celebració el segell Fresh Sound, parit, creat i dirigit pel Jordi Pujol, un entusiasta admirador i gran coneixedor del Jazz de casa nostra i també de la resta del món. Una persona erudita en aquesta matèria, vaja. Aquest segell crec que ja va pels 26 anys d’existència, durant els quals, ha passat de ser una petita discogràfica "local" a convertir-se en tot un referent mundial de la música de Jazz. Doncs després d’agrair-li al Jordi tot el que ha fet i està fent, parlarem del concert del dimecres. D’alt l’escenari van començar a sortir els músics: Joan Monné al piano, Massa Kamaguchi al contrabaix, David Xirgu a la bateria, en Gorka Benítez al saxo tenor, un sorprenent Benet Palet a la trompeta, i després d'un parell de temes va sortir la Carme Canela a cantar com ella sap. Van tocar temes factura i collita pròpia del Gorka, on tots els músics van gaudir de la llibertat interpretativa que oferia el propi autor i també intèrpret; un tema del Joan Monné cantat per la Carme Canela de manera exquisida, i més temes del Gorka. Jo diria que no vam sentir cap estàndard.... El Jazz era lliure (sempre ho és) i si ho traduïm era free, no com l'Ornette ho va interpretar, era free en el context i en l’ambient de bon rotllo comunicatiu entre els músics i el personal que érem allà. La Carme em va tornar a impressionar, com sempre que l’escolto, ja que te una de les veus més boniques, maques, més ben modulades i afinades de l’escena musical del país. Cantar els temes del Gorka va tenir molt de mèrit, donada la dificultat harmònica d’aquests. La Carme ens va deixar sense respiració, ja que quan ella cantava, pràcticament ni respiràvem per no fer soroll. Els solos del Gorka són d’una dificultat extraordinària, donada la seva velocitat d’execució. Jo en alguns casos vaig recordar al Sonny Rollins, però ràpidament veies que no, que allí el davant hi havia el Gorka. El bon rotllo hi era, i hi va ésser tota l’estona. Aquest bon rotllo es va fer evident cada vegada que el Benet agafava la trompeta i li extreia alguna nota; els solos fluïen lliurement, amb plena i total improvisació, com si fos la primera vegada que tocaven junts aquell tema. El so nítid del Benet és sorprenent, el fraseig ràpid i clar, els aguts i molts aguts fluïen amb una facilitat increïble. Ell toca com sinó li costés massa. El Benet ha tornat, visca el Benet. El Joan Monné és al piano lo que el Benet a la trompeta. Elegància, senzillesa, claredat d’idees, execució polsant, nitidesa percusiva, etc...El Joan ens va captivar tota l’estona. Aquest músic de Molins de Rei el mirarem de portar a Sant Vicenç quan puguem. La resta de secció rítmica va estar a l’alçada dels demés. El Massa ja l’havíem vist el dia de Llibert i del Perico, i ja hi vam deixar constància del seu nivell interpretatiu al contrabaix. El concert del dimecres 20 de gener va fer-ho igualment a la perfecció. Una afinació excel·lent en tot moment i un sentit rítmic impressionant. Ja per acabar (no sé el perquè, però sempre acabem de fer les cròniques amb els bateries, perquè serà?) el David Xirgu a la bateria tot i la seva permanent discreció, allò com sinó hi fos, va estar constantment desgranant una sèrie de pulsacions, ritmes i redobles, seguint el to lliure de les peces del Gorka, tocant al seu aire, amb plena llibertat, amb la qual cosa se’l veia prou content i agraït durant tota l’estona; i també se’l va veure molt relaxat. Ens va deixar anar algun solo amb redobles fins, d’una gran dificultat i tècnica interpretativa. Després del concert vaig parlar amb el Joan, a qui el Gorka havia presentat com a Pep Guardiola, i em va dir literalment que només havien assajat un dia!! Què voleu que us digui. Hi vaig anar amb el David Carreras, amic de la colla del Club de Jazz de Sant Cugat, i gran especialista en la matèria; en David és un "coco" del Jazz, ho coneix tot, coneix a tothom, entén el que és difícil d’entendre, reconeix els temes només començar-los a sentir, i un llarg etcètera. És un bon referent tenir-lo al costat en un concert de Jazz, ja que sempre et donarà una informació molt acurada i plena de seny. En definitiva, una nit de ALL STARS de la FRESH SOUND. Gràcies a tots els que fan possibles aquestes nits, que, com diu la Susana Sheiman, són irrepetibles. Miquel Tuset.

Jazz Club de Nit a Radio Sant Vicenç 90.2 FM

Todos los jueves de 22 a 23 h, y los sábados a la misma hora en diferido: Jazz Club de Nit en Radio Sant Vicenç. Un programa de radio para todos los públicos dedicado a la música de jazz y de blues, presentado por Miquel Tuset, Sergio Rabassa y Joaquin Rabassa. También podéis seguirlo a través de internet en Ràdio Sant Vicenç ON LINE.

jazzclubdenit.blogspot.com

María Lorea Trio en el Centre Catòlic de St. Vicenç dels Horts

El sentido común es el menos común de los sentidos (Fernando Savater).

A la hora del concierto, el sentido común, el Barça y la lluvia aconsejaban quedarse en casa calentitos viendo el partido por televisión o contemplando como la lluvia caía a través de los cristales ( ...january in the rain ).

Lo cierto es que las posibilidades de que un concierto de jazz creara ilusión en una noche como la de ayer eran escasas, pero el Trío liderado por Maria Lorea lo consiguió.

No voy a descubrir a estas alturas a María Lorea, una profesional de pies a cabeza, además de profesora de canto; ni muchos menos a Pere Arguimbau, profesor de guitara en el Taller de Músics de Barcelona; ni por supuesto a Dani Molina que, además de ser unos de los integrantes de la Banda Municipal de Barcelona, lidera, desde hace unos cuantos años, junto con Pere Arguimbau, Ramiro Rosa y Joan Solá, la formación Dani Molina Quartet, que puede que en unos meses los podamos ver i oír en nuestro Jazz Club La Vicentina.

El espacio ideal, la puesta en escena muy cuidada; la organización controlándolo todo con discreción; la entrada cara, eso sí, a pesar de que a los menores de 25 años les hacían un precio especial; el público hizo su papel, aplaudiendo todo lo que había que aplaudir; en definitiva, un gran concierto que debemos agradecer, no precisamente por este orden, a sus promotores, al público y a los músicos.

http://www.myspace.com/marialorea

http://www.cencatsvh.org/

JoaquinRabassa

JOSEP Mª FARRÀS i L'IGNACI TERRAZA TRIO AL MERCANTIC DE SANT CUGAT

Hola de nou a tots vosaltres, aficionades i aficionats al Jazz. Ahir ens vam haver de dividir i el Joaquim va anar al Centre a veure els seus amics, Maria Lorea Trio, mentre que jo vaig anar a Sant Cugat a veure el Josep Mª Farràs i l'Ignaci Terraza Trio. Suposo que en el Centre tot devia anar prou be, l’assistència i segur que també la música, coneixent la qualitat de la formació Maria Lorea Trio. El Joaquim ja ens explicarà quelcom, segurament.

Pel que fa a mi, haig de dir que, ahir, vam gaudir de valent, escoltant amb molta atenció, amb silenci absolut, els temes que van anar desgranant els músics. Ja sabem de la qualitat interpretativa i de sentiment que li posa l'Ignasi en tots els temes que fa, doncs perquè vam tenir l’oportunitat de tenir-lo entre nosaltres i perquè també ho vam experimentar. Sempre que l’Ignasi ha anat a la llibreria El Siglo (El Mercantic) de Sant Cugat, s’ha de dir que ha omplert. Tothom sap el que podrà escoltar, no només per ell mateix sinó per la resta de companys, que segur que estaran al nivell. La tècnica interpretativa és cada vegada més exquisida, ja que tot músic creix cada dia, en cada bolo, i ell no n’és pas una excepció. Tot i això, on realment és excels és a cavall d’un piano de cua. Llavors sí que l’escoltes com ell es vol fer escoltar. En aquesta ocasió l’Ignasi formava parella amb una altra estrella del nostre univers musical, el Josep Mª Farràs. El que no havíem escoltat encara a Sant Cugat, va ser la precisió, nitidesa i sonoritat magnífica del Josep Mª Farràs a la trompeta. Van presentar el seu darrer treball Plaça Vella, on seguint en bon ordre els temes del disc, ens van anar introduint en una atmosfera de reconeixement als grans trompetistes de l’època; Clifford Brown, Louis Armstrong, Dizzie Gillespie. El Josep Mª va ser un gran executor per poder homenatjar a aquests grans trompetistes, amb i sense sordina. Un dels temes del disc, Once I loved, del A.C. Jobim ens va introduir dins la suavitat de la bossanova, cosa que després continuarien també recordant al gran Duke, fent una interpretació d’una de les balades, In my Solitud, però que el quartet d’ahir va interpretar fent-lo també a ritme de bossanova, exquisida, d’una suavitat excelsa, amb una secció rítmica que ens va mantenir amb l’ai al cor tota l’estona. L'Ignasi va interpretar a trio un Gian Steps increïble de tempo, increïble de tècnica i per descomptat també de sensibilitat. El seu vaixell insígnia, Plaça Vella, també va sonar recordant les històries viscudes pel Josep Mª en aquesta plaça emblemàtica de Terrassa. Aquest tros de músic, ens va demostrar com es toca una trompeta amb sordina. El so que li treu, que costa molt d’obtenir, és d’una nitidesa i suavitat increïble. Un fort aplaudiment pel Josep Mª. No hem d’oblidar la resta de músics, el Dimitri Skidanov al contrabaix, i un Aldo Caviglia a la bateria, ambdós fantàstics. El Dimitri és un músic rus que ja fa un cert temps que comparteix país, i que ens va meravellar amb el so que li va treure del seu contrabaix, sobretot amb els seus solos amb l’arc. Es va veure que ve de l’escola clàssica i que després, degut a la seva afició, ell va decidir introduir-se en el món del Jazz. I de quina manera ho va fer; n’és tot un mestre. Un contrabaix perfectament afinat en totes les notes que tocava. Increïble. Ens falta comentar l’admiració que varem demostrar-li tots els presents al mestre de mestres de la bateria, el sr. Aldo Caviglia. Un so suau, un ritme fantàstic, uns redobles inversemblants; tot un seguit d’adjectius que li posaríem només per fer-vos entendre el gran nivell d’aquest músic argentí, que ja fa molts anys que està entre nosaltres. Ha tocat segurament amb tothom, i també és clar, amb el Tete. Va començar tocant com si no hi fos; tocant pels solistes, per fer-los un suport per a les seves improvisacions. Això val molt, aquesta discreció que fa que tot rutlli a la perfecció. Cap al final va fer un solo d’aquells de treure’t el barret. Carai! L'Ignasi va presentar la majoria dels temes, amb el seu particular estil, la seva simpatia i bones maneres i sempre amb una part d’ironia. Per finalitzar s’ha de dir que ens van fer un bis en honor del Louis Armstrong, i tot i que no estava previst, van tornar a sortir a tocar un segon bis, que va fer que la nit resultés totalment rodona. L’assistència va ser molt generosa, per la qual cosa hem de felicitar als nostres amics del club de Jazz de Sant Cugat per l’èxit de la convocatòria. El proper concert serà el dels germans de Diego. Segur que hi anirem. Miquel Tuset.

http://switrecords.com/esp/?page_id=26