Una de les poques vegades que arribo tar a les WTF i aquesta va ser la vegada. Em vaig perdre un bon tros del projecte del Mark Aanderud & Pablo Wilton, un projecte agosarat de músiques i ritmes on el pianista mexicà es va passejar pel piano i teclat també tot desenvolupant un projecte fresc i força viu, molt allunyat dels estereotipus musicals d'estils coneguts i situat en l'òrbita més moderna de concepció i interpretació.
Els temes que jo vaig escoltar, crec que els dos o tres darrers abans de començar a convidar als músics, van anar sonant de manera ininterrompuda l'un darrera de l'altre. Mark va cridar al gran baixista Tito Bonasera el qual ens va demostrar la seva reconeguda vàlua al baix. Un baix que va sonar amb un volum força eixordador, per a mi, forçant-me a situar-me en el pati de cadires reservat per les autoritats...he...el lateral que veu perfectament al bateria. Allà que m'hi vaig quedar ben meravellat per la manera com aquest jove bateria mexicà tocava. Amb dues caixes, i sense timbala, disposava això sí de diversos plats i estris percussius. Em va flipar la manera com va tocar per ser diferent de la clàssica manera de tocar la bateria. Ara no us puc precisar els detalls però sí que us puc dir que no ho havia vist mai.
Espero i desitjo que aquest projecte pugui veure la llum físicament en format CD i el puguem gaudir entre tots, el que sí que us dic és que aquest és un gran pianista i que quan pugueu aneu-lo a veure.
La Jam va començar ara sí amb el Claudio Marrero i Moritz, saxo tenor, Laura, guitarra i Ike saxo tenor tot i tocant en el mateix estil o similar del què fins ara havíem escoltat. Res de res si parlem d'una Jam de Jazz clàssica. D'altres músics van pujar com el bateria Anton Jarl i més que ho van fer en una Jam totalment WTF fins i tot abans de començar aquesta, la vertadera WTF. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada