 |
 |
| by Gustaf Soldevila |
 |
| by Gustaf Soldevila |
 |
| by Gustaf Soldevila |
Un vídeo d'un tema del concert filmat pel Gustaf Soldevila:
http://blip.tv/file/get/JAZZCLUBDENIT-UnTemaDeAFROBLUEAlJazzClubLaVicentina508.AVI
Ja per acabar aquesta primera part, Xavi Algans va presentar el tema, el qual va definir com una barreja d'un estàndard de Jazz a més a més d'un tema pop. Ja descobriríem els temes en escoltar-los. Va resultar ser que, de moment vàrem identificar el primer, el famós tema de Lennon & McCartney, "Come Together". Ràpidament vàrem identificar l'estàndard de Jazz com el "So What", del gran Miles Davis. Després d'aquesta introducció, on ja ens vàrem situar melòdicament, varen començar els solos començant amb el del Guim García seguint l'harmonia del de Miles, tema que només inclou dos acords, però que te una certa dificultat, ja que no es toquen aquests, la mateixa quantitat de compassos. Solo molt aplaudit per deixar que Ricard Grau fes el seu primer de la nit. Gran domini de recursos rítmics, amb diversos instruments de percussió enganxats als ferros de la seva bateria. Control sobre l'escallot i d'altres estris, així com en els redobles passant per totes les timbales, caixa, goliat, etc.. Un final de solo acompanyat primer per piano, després per baix, després pels vents, i anar canviant d'harmonies del "So What", per acabar de manera sobtada amb el "Come Together". En una paraula, brutal!
 |
| By Gustaf Soldevila |
Varem tenir temps de copsar l'admiració de tots els presents, xerrant sobre el quant ens havia agradat aquella música, de com l'havien interpretada i de quina manera havíem gaudit, el que ja començava a ser un del darrers millors concerts mai realitzats a la seu del Jazz Club La Vicentina.
Aquí tenim de nou el vídeo que va enregistrar el nostre amic Carlos Sampietro del Club de Jazz Sant Cugat.
La segona part va començar amb la bateria del Ricard Grau escalfant motors, en un tema del Pepo Domènech anomenat Superman situant-nos a l'òrbita planetària d'AFRO BLUE. Piano i baix s'hi varen afegir rítmicament, però el primer, de la mà de Xavi Algans va deixar anar les notes de la melodia d'un tema que s'endevinava preciós. Encara amb la suavitat inicial, va ser Xavi Figuierola qui va començar a introduir-nos el seu so, estripat de vegades però càlid en els moments més suaus. Grans frases varen sorgir del seu cervell, frases musicals, riffs i licks s'agermanaven fent un conjunt magnífic. Sempre que ens visita l'Emili, de l'Associació de Jazz de Rubí, podem escoltar les seves admiracions, exclamacions, amb la seva simpàtica veu, inconfusible, desinhibida.
Va seguir el solo de Xavi Algans suau, preciós, càlid...Després varen tornar a recuperar la melodia inicial, a piano, preciosa, i tots, omplint amb diversos sons el final, lentament, disminuint-ne el so dels vents, poc a poc, cada vegada més fluix, fins acabar. Tema preciós, sense cap mena de dubte!
 |
| by Gustaf Soldevila |
 |
| by Gustaf Soldevila |
Varen canviar de registre en el tercer tema d'aquesta segona part, tema propi, una mena de "Balada-Bolero" anomenada "A Llofriu". Un tema iniciat per piano i saxo tenor, per després afegir-s'hi l'alt, tema suau, tendra, diria jo. Poc a poc ambdós saxos varen anar fluint, per deixar pas al solo del saxo alt. Guim García va fer un llarg solo en un dels millors temes de la nit, per balada i per bolero, però també per composició pròpia. Va dominar l'escena sonora amb una suavitat acollonant, amb unes línies melòdiques i harmòniques que quan arribaren a l'èxtasi acústic, baixaren fen una mena de cargol disminuint-ne el so dels arpegis, i així acabar un del solos que més em va emocionar. Si considerem que tothom estava en un silenci sepulcral, escoltant meravellat lo que ens oferien i que així va ser durant tot el concert, com sempre sol passar en tots els concerts que hem fet, sigui quina sigui la proposta musical, doncs convindreu amb mi que el millor públic és el del Jazz Club La Vicentina, conjuntament al del Jamboree, Nova Jazz Cava, El Siglo, Valldoreix, etc, en general, el públic que li agrada anar a escoltar JAZZ. Però continuem amb aquest magnífic tema, ara amb els arpegis de Xavi Algans i les seves línies melòdiques precioses, a mena de cargols també, per acabar dolçament i deixar pas de nou a la melodia interpretada primer per l'alt, i ja per acabar, fent-ho ambdós vents a la vegada. Uau, quin tema, quina preciositat. Crec que se'm pot escoltar a mi fent un crit de Uau, la qual cosa no vaig poder evitar.
Ja per acabar, abans del "bis", varen fer un dels temes més emblemàtics de la banda, el "Sunny" de Bobby Hebb, un clàssic de les "discos" que AFRO BLUE varen brodar, com ara llegireu. Tot i presentant el músics, Xavi Algans va acomiadar el concert, però Guim García va voler dir quatre coses molt simpàtiques, tot i embolicant-se amb el cable del micro, i jo que volent-lo ajudar encara vàrem fer més conya. Va començar a fer una mena de "scat" a ritme Funky, amb el trio rítmic i el saxo tenor acompanyant-lo mentre anava dient quelcom in-identificable, però amb molta conya. S'acostava el moment de perdre la serietat, de fer conya, de compartir històries amb els músics, de divertir-se, de cantar i ballar. I això és el que vàrem acabar fent uns quants, tot i que la majoria sí que va participar de la conya, de cantar, tots dempeus, gaudint d'una mena de "catarsi" col·lectiva. I mentre tant la melodia del tema, i sempre al darrera el ritme constant. Els solos varen anar succeint amb gran tècnica i creativitat, i sempre amb el ritme enganxat ja al nostre cos, més o menys bellugant l'esquelet seguint les melodies sinuoses d'aquest conegut tema discotequer. Va continuar al piano Xavi Algans fent un solo iniciat per un trosset d'una altra melodia, i barrejant espurnes clàssiques, que és d'on ve el nostre músic, per continuar amb els acords llatins, i sempre al darrera un Ricard Grau sublim, enriquint el so dels companys a base de tocs de plats, caixa, redobles i més meravelles. Seguidament va ser Xavi Figuerola el que va fer la seva aportació soloística al tema esmentat. Dos registres diferents, saxo tenor i saxo alt, però recursos semblants amb idees diferents...Gran solo, amb un so metàl·lic, ideal per la ocasió, i ja fent cas al Guim ens vàrem posar a ballar davant de l'escenari, no masses, però suficients per engrescar tothom a fer-ho.
Grans aplaudiments per incitar al personal a aplaudir per aconseguir el Bis.
Tema iniciat pels dos vents fent la introducció, primer a l'escenari, i després passejant-se entre el públic. en el cas del Guim, fent aixecar a la gent de les cadires. Després es varen tornar a trobar dalt l'escenari tots plegats i ja vam poder albirar la melodia coneguda d'un altre tema de Michael Jackson. Després d'un breu solo de Ricard a la bateria, varen esbufegar els dos vents a mode de pregunta i resposta interpretant diversos temes fins i tot un d'aquells que ballàvem a les Festes Majors. I així varen continuar tocant els dos vents, mentre al darrera la màquina rítmica no parava, sinó que més aviat esclafava. Mentre, uns quants ballant, d'altres picant de mans, i tot això auspiciat pel mateix Guim García, i una colla allà al davant ballant, seguint els passos que ens feia fer l'artista del saxo alt i les ballaruques. I mentre ballàvem , hi varen tornar amb la coneguda melodia de Michael Jackson, i al cap d'una estoneta varen acabar sobtadament un dels millors i més divertits concerts que mai hem fet. Amb la conya final de Guim en veurem amb els papers a la mà, i comentant que no marxés ningú que havia de fer un discurs, etc...El final va ser super simpàtic. Grans records a la memòria, i sensacions diverses totes positives.
Abraçades a tothom qui va venir, i als qui no ho varen poder fer, i convocar-vos pel proper concert que serà el 15 de juny amb els Barcelona Jazz Quintet que ens faran un concert homenatge al gran Horace Silver. Miquel Tuset.
.jpg){kind=link}
