Un extraordinari concert, súper delicat, amb una tècnica (què en sabré jo) només a l'abast dels mestres i unes músiques iniciades amb dos temes originals, un de cadascun, seguits d'un magnífic tema de Parker, el següent de Kenny Wheeler, el Rain Rain de Barron, el What if d'ell mateix per acabar amb el bis del How deep is the ocean....Una magnífica meravella que mirarem de repetir tot i esperant que no repeteixin les músiques i sí les emocions. Gràcies Jamboree Jazz i Pere Pons....uns calamars al Glaciar i tornem-hi.....
I en tornar-hi, tot ha estat diferent excepte les emocions que han augmentat d'intensitat, perquè les músiques sí han canviat però no la mestria d'ells dos, els millors...amb un primer tema propi, seguit d'un blues de Gary Bartz dedicat a Monk anomenat Oncle Buble ( no era un blues de Monk, Pere) seguit d'un magnífic tema de Barron anomenat Calypso (tot i explicant-nos l'època recent on a Brooklyn hi convivien força llatins i on sembla que el va interpretar per primera vegada), després el In Walked Bud de Monk, i acabant el concert amb el bis de rigor i una preciosa balada estimada de tots anomenada A beautiful love.....enamorats de Barron & Holland...voilà. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada