Concerts d'aquesta setmana de finals de mes de maig. WTF i Eric Revis Quartet al Jamboree

Artashes, David, Marta, Claudio i Xerach
Dilluns 25 de maig: Avui ens hem deixat caure pel Jamboree Jazz i la magnífica WTF organitzada per l'Aurelio Santosi i amb la perfecte sonorització d'en Leo Bianchi. Hem pogut gaudir amb un projecte que ha recordat la música del disc de Johnny Hartman & John Coltrane de la mà de David Maurici i Claudio Marrero Santana a més a més de Artashes Aslayan i un parell de mosses al contrabaix i bateria, canàries també i estudiants de l'Esmuc, Marta Bautista i Xerach Peñate. Una hora llarga amb tots els temes d'aquest disc i un parell més, d'arranjaments del Claudio amb temes emblemàtics que interpretava Chet Baker. 
Un projecte que ens ha servit per descobrir una magnífica veu, la del David Maurici, i a les dues noies músics, contrabaix i bateria, canàries elles amb molt bones maneres tot i haver de polir algunes qüestions relacionades amb el volum general, en aquest cas parlant de la jove bateria. Un projecte dedicat al disc que van fer Johnny Hartman & John Coltrane, i on vam poder escoltar tots els temes d'aquest disc, amb un magnífic "Lush Life". Artashes al piano va estar immens, tot i veure's sotmès a la potència sonora de la Xerach quan el rus es va voler animar. Si el pianista s'anima, no vol dir que la resta hagi de fotre-li més canya a l'assumpte; només vol dir que el pianista s'anima, i prou. La Marta va acompanyar força bé, i va fer alguns solos, encara per polir. Potser els hi faltaria anar a més Jam Sessions...jo no les havia vist mai. Claudio segueix la seva línia ascendent amb el saxo tenor, de so potent i bones improvisacions i va controlar molt bé les seves dinàmiques. Ben bé sabia ell que hi havia un cantant i pianista a respectar. En general em va agradar força, tot i l'aspecte de volums dels timbals, cosa que segur anirà solucionant, i aquest és un projecte que va acabar amb dos temes d'aquells que cantava i interpretava en Chet Baker, i és per això que aquest divendres passaran pel Sunset de Girona a presentar aquest projecte. En David jugarà amb avantatge ja que jugarà a casa.
Xavier Casellas
La Jam Session va comaneçar amb en Xavier Casellas que va cantar un magnífic "April in Paris". Posteriorment van baixar les dues noies per deixar pas a l'Alejandro Tamayo, contrabaix i al Xavier a la bateria, amb els quals van tocar el "Billie's Bounce". Després vam poder escoltar tres temes amb aires brasilers i crec que el primer va estar "Corcovado" amb una parella arribats de Berlin, Johan, guitarra i Myriam, veu. Una altíssima cantant anomenada Clemence va fer també un tema brasiler però a la bateria hi vam tenir a l'Anton Jarl. La següent formació va ser amb el Pascal Morente, que va substituir l'Artashes, i van pujat una parella que darrerament estan treballant molt junts i que són la Luna Cohen i en Jurandir Santana, cantant també ella un altre tema do Brasil. Amb aquest tema vam arribar al moment en el qual la WTF es torna una vertadera WTF, What the Fuck, i vaig plegar veles. A la barra, la simpatia de l'Oscar De Pombo i xerrant una  mica amb en Xavier, amb el Matías Míguez alegrant-nos de la davallada (massa poc) pepera, saludar a la Tamar McLeod i Luna, i finalment, després d'haver comentat que a la bateria no només se li ha de fotre hòsties, (que pesat, oi?) vaig marxar a alimentar-me al "Buen Bocata" amb un magnífic Swarma i birra 0.0, una Free Damm.


Eric Revis Quartet  by Antonio Narváez
Dimecres 27 de maig: Doncs una altra passada de concert al Jamboree Jazz amb una formació liderada pel gran contrabaixista Eric Revis, amb Darius Jones, saxo alto; Bill McHenry, saxo tenor i Chad Taylor, bateria. Com diu el Pere, aquesta gent fa el Jazz del segle XXI i ben bé que així ha estat. Un Jamboree que s'ha omplert més al segon passe amb gent fidel, tot i veure com un parell de guiris japonesos fotien el camp després d'escoltar un parell de temes i veure com els hi anaven les hòsties. Jazz d'avantguarda contemplat per músics, profes i alumnes en els dos passes, els quals no s'han volgut perdre aquesta master class de quasi lliure improvisació. Jo només he reconegut un estàndard que han tocat en el segon passe....un "Body and Soul" que ha fet Bill McHenry magnífic i amb força canvis. Hi ha hagut moments en el primer passe impressionants com el moment de disbauxa bopperiana de Bill foten un solo a tota hòstia acompanyat pel líder i el bateria. En Darius s'ha esplaiat tocant notes llargues i riffs repetitius que fins i tot semblaven "massa" pops, la qual cosa ha repetit en el segon passe. La sonoritat de la formació ho permetia, ningú s'ha immutat i cadascú ha seguit a la seva bola, i fins i tot Bill hi ha participat amb sons força més canyeros i contemporanis. Diria mentida sobre el Darius sinó digués que quan ha volgut ha fet uns solos post boppers de tempo i súper moderns, o sigui que fa el que vol i quan vol. La diversitat a gust de tothom. El primer passe l'han acabat amb una mena de balada a dos saxos d'un bellesa sublim, acompanyats d'una profunda sonoritat de contrabaix i masses a la bateria. En el segon passe, els inicis han estat similars al de les 20h, amb l'Eric iniciant-los a contrabaix solo. En aquesta segona part també hi ha hagut algun tema que ha sobresortit més que els altres, cosa difícil considerant la majestuositat de tot el projecte. Se'm fa difícil dir què o qui m'ha agradat més, de músics i de músiques. Tots i totes han estat a un nivell altíssim. Un altre dia on l'acústica dels sons va per sobre o abans que les mateixes notes, sobretot en els temes més lents. Al final no he fet cap foto així doncs esperaré que la colla de fotògrafs que hi era les pengi aquí o als seus blog. l'Antonio, el Joan Carles i el Joan Cortès són els presents a més a més del Sergio Sabini, que també ha tret el nas. Avui l'Àlex Monsoliu no ha tingut massa feina considerant que només el contrabaix anava amplificat i la resta completament en acústic. A la barra, l'inefable i sempre somrient Òscar Oscar De Pombo estant a totes, discos begudes i somriures a dojo. Gràcies Pere per arriscar-te a programar aquestes "bèsties pardas"; t'ho agrairem per sempre més i gràcies a Mauri Estruga per ajudar-los a arribar fins aquí. 
Miquel Tuset i Mallol.

Gran i magnífic doble concert de Fran Suárez Trio i Dr. Go al JCLV.

Jordi M, Jordi H, Fran S, Ignasi C i Ramón D by Isidre Marco Tuset
Doncs encara amb les emocions i magnífiques vibracions que ens van deixar aquestes dues formacions, liderades pel gran mestre de les 88 tecles, Fran Suárez. Un projecte que es va trenar a partir del programa Jazz Club de Nit. Si ens situem més o menys  ara fa un any , i a partir de rebre per correu els seus dos discos, Imaginario i Noctámbulos que Fran Suárez em va enviar, dir-vos que després d'escoltar-los i quedar-me meravellat per la qualitat i precioses melodies d'ambdós discos, els vaig posar en dos programes diferents, l'Imaginario en el Programa 160 i Noctámbulos en el 162. A partir d'aquí ja vam començar a parlar d'un possible bolo al JCLV, la qual cosa vam concretar amb força mesos d'antelació i que es va materialitzar aquest passat 22 de maig. 
La idea de demanar-li al Fran si podia venir amb els dos projectes em va sorgir de manera quasi automàtica. Se'm va acudir de manera natural; hi havia dos discos amb dos projectes diferents en format  trio, essent però un total de 5 músics els que hi estaven involucrats. L'assumpte era clar; una primera part en acústic en formació de piano, contrabaix i bateria i una segona part elèctrica amb orgue, guitarra i bateria. Una idea que mai havia plasmat Fran Suárez en cap concert i que seria la primera vegada que ho faria a Sant Vicenç dels Horts.

Fran Suárez Trio
Així va ser doncs i vam tenir Fran Suárez Trio a la primera part amb Fran al piano; Jordi Mestres, contrabaix i Jordi Herreros, bateria. Fran, liderant aquesta formació ens va presentar el disc Imaginario tocant tot un seguit de temes del disc i afegint-ne alguns de nous.

Vet aquí doncs la llista dels temes de la primera part...

1.- Caminos de Tierra
2.- Crepuscular, un preciós tema nou
3.- Llueve en Santiago
4.- Luces de la Caleta, un altre tema nou
5.- Funambulista
6.- Cielos Americanos, un tema també nou
7.- Imaginario

Tota aquesta música ens va omplir quasi una primera hora en el primer passe, que sol ser de 45 minuts. Sempre dic que la generositat dels músics és una de les moltes virtuts que posseeixen.
Les interpretacions que vam poder escoltar d'aquests tres músics van estar a un nivell altíssim. Els músics de casa ens han acostumat a això, a gaudir d'allò més amb les seves improvisacions, el seu gust i delicadesa musical i la seva compenetració. Els set temes ens van embolcallar i se'ns van endur vers l'imaginari del líder i els seus sentiments. Fran em va preguntar com anaven de temps i jo, amb la meva característica conya li vaig dir que encara en podia tocar dos o tres més quan ja portava molta estona tocant. Doncs va fer la darrera i el bis de rigor que no podia ser un altre que Imaginario. Per cert, Jordi Herreros es mereix un reconeixement especial ja què començant amb força potència sonora sobre la bateria, es va emmotllar a la situació i va fer l'esforç de controlar la força de descàrrega vers els elements de la bateria.

Una primera part magnífica que va deixar pas al descans, moment en el qual els músics van preparar el següent escenari de orgue, guitarra elèctrica amb tota una filera de pedals i bateria, ara amb els plats del següent. 

Dr. Go
La formació era Dr. Go i ens van presentar el seu disc Noctámbulos amb Fran Suárez, orgue; Ignasi Cussó, guitarra elèctrica i efectes i Ramón Díaz, bateria. 
Mentre varen preparar l'escenari amb els nous estris, vaig tenir la ocasió de copsar l'opinió de la gent que va venir i amb tothom amb qui vaig parlar vaig poder constatar la satisfacció vers la música escoltada. També de la simpatia i humilitat d'una gran persona i músic complet, en Fran i de la qualitat dels seus companys.

En aquest segon passe que també es va allargar força, van tocar uns quants temes del disc Noctámbulos, fent esment especial al fet què Fran presentés tots els temes del concert en català, Xilè com és ell, i considerant tot i els anys que porta entre nosaltres, que el català no és la seva principal llengua de comunicació. 

Aquí hi teniu els temes de Dr.Go:

1.- Noctámbulos
2.- Hip Hop Civilian
3.- Cuatro Caminos
4.- El indomable pensamiento de Jacinta
5.- Vinitos por Lavapies
6.- Let the perros bark
7.- Secret Number
bis.- Tubis Bang, aquest darrer tema del Ramón Díaz.

El canvi de sons i ritmes va ser substancial i el públic ho va saber apreciar. Esment especial també per l'Ignasi que amb tot l'aparellatge electrònic de pedals i amplificador, va saber controlar el volum i la sonoritat de la seva guitarra deixant-ho tot a un nivell acceptat per tothom. El mateix dic del Fran i del Ramón, que tot i ser un projecte molt més potent que el primer, van saber-lo controlar per a gaudi de tots plegats, fins i tot per a ells també.
Si he dit que vam tenir a uns grans músics la primera part, doncs dir-vos el mateix de la segona. La sonoritat va canviar però no la qualitat de les interpretacions que es va mantenir al mateix gran nivell.
Haver vist a Fran tocar el piano, amb la delicadesa com ho va fer, i després veure´l de quina manera va tocar l'orgue, amb la frescor i desimboltura que va emprar, doncs només et fa entendre ràpidament que estàs davant d'una mena de "geni" que sap controlar les gestions que se li plantegin. El concepte és totalment diferent. Tocar el piano no te gaire a veure a tocar l'orgue. M'explicava després que la dificultat de la dissociació mental de la mà dreta i esquerra és força important i que no és tasca fàcil. Li va costar força aconseguir els automatismes necessaris per fer anar les dues mans fent el baix amb l'esquerra i melodies i acords amb la dreta. En fi, un tros de músic, genial, amb dos projectes diferents i que nosaltres, els únics i primers, vam poder escoltar en el mateix dia i pel mateix preu, el de la comprensió i saber estar. I és que el nostre públic és així de silenciós i respectuós. Gràcies a totes i tots per venir i als músics per ser com són. Miquel Tuset i Mallol.