Geni Barry Quartet featuring Amèlia Bernet al Campari Milano el 16 d'agost de 2015

Aquesta era una proposta que havíem de veure per diversos motius, el primer, la música que havia de sorgir de la conjuminació d'aquests dos grans músics, l'Amélia Bernet i Genyi Barry. Sabia d'aquesta relació pel mateix Geni el qual m'havia parlat molt bé de la cantant vinculada al Taller de Músics de tota la vida. En el meu cas, haig de dir que ja l'havia vist algunes vegades al Jazz Sí Taller de Músics i per tant albirava un gran concert. 

La formació que vam poder escoltar va ser : 

Geni Barry, vibràfon

Amelia Bernet, veu

Elisabeth Raspall, piano

Nono Fernández, contrabaix

Aldo Caviglia, bateria

Al mestre de les masses li agrada molt compartir harmonies amb la pianista de Vilanova, Elisabeth Raspall, la qual cosa ham pogut constatar en més d'una ocasió. De fet, no és gens habitual trobar-nos un vibràfon i un piano junts, tot i que si ens remuntem als llegendaris The Modern Jazz Quartet allí sí trobarem aquesta unió entre Milt Jackson + John Lewis. Geni serà el primer de dir-me que Milt no té res a veure amb ell i sí que ho té el gran Bobby Hutcherson. Ja fa dies, Geni va acompanyar a Tete Montoliu en una gira que van fer per Europa el 1991, a Colonia entre d'altres llocs, amb el gran mestre del vibràfon bopper Bobby Hutcherson. Aquesta és la seva escola, i en aquest viatge sembla ser que el mestre americà li va ensenyar tantes coses com les que l'hi havia ensenyat el gran Tete. 

La comunicació entre els dos líders dalt l'escenari va ser força fluïda i els temes van anar sorgint de l'escenari amb naturalitat. Geni va explicar cadascun dels temes, l'estructura i demés particularitats com far darrerament. Ho explica d'una manera planera però força intuïtiva i que finalment resulta comprensible pel gran públic. És d'agrair aquesta generositat explosiva d'aquest geni iconoclasta i atípic que és Geni barry. 

Amélia  va estar encara més expansiva que el dominador de les làmines d'alumini i es va mostrar oberta. La veu de l'Amélia es com la de la Billie Holiday pel que fa a expressar les vivències que l'han conformat com a persona i artista. El seu estil abraça diversitat i domina l'Scat en les improvisacions. Un sistema d'improvisar pels cantants que Geni també controla força bé i sempre que pot ens ho demostra. Parlant d'ella s'ha de dir que va estar soberga i segura de sí mateixa com és habitual en ella, dona de molts recursos i que va haver d'utilitzar a l'escenari del Milano en més d'una ocasió tot i confrontar-se amb el genial Geni. 

La Elisabeth va estar precisa i sempre atent a les indicacions que li venien des de més davant, les del genial vibrafonista. En aquests projectes del Geni, és aquest qui comunica a la resta de músics de quina manera aniran els temes pel que fa a arranjaments i demés particularitats com la finalització de determinades cançons. Entremig hi pot haver també d'altres canvis que Geni es preocupa de comunicar a la resta de companys. Recordo el del tema que començava inicialment a 4x4 per després, en el pont (crec), passar a un 5x4 i com ell anava constantment indicant-los els canvis. 

Nono Fernández i Aldo Cavíglia van estar precisos i contundents en l'apartat del manteniment del tempo. Ells dos ja se les han vist moltes vegades amb Geni, i ja saben com les gasta i de quin peu calça. Són però una assegurança rítmica per a la resta de companys, permetent-los desenvolupar les seves individualitats sense cap por a perdre fistonada temporal...he....les fotos són al mòbil....després de dinar les posaré aquí mateix...

Miquel Tuset i Mallol.