23 Robadors amb Free Jazz, Natsuko Suago Group i Gonzalo Levin Octeto.

Avui ha estat un dijous de música a Barcelona, de Jams i de concerts...A Can Fabra, Ricard Gili ha liderat una Jam amb tot de músics afins al divertit i magnífic estil del Jazz Clàssic, amb participacions de joves cantants i músics. Al Jamboree Jazz s'ha celebrat un gran concert de Jazz amb la pianista i cantant Dena Derose amb el Gabriel Amargant, Ignasi González i Jo Krause, i al Vintitres Robadors Robadors s'hi ha fet una moguda múltiple amb la Free Jazz Session organitzada pel Ramon Prats amb Pol Pedrós, Ivan Gonzalez, Àlex Reviriego, Tom Chant, Marc Cuevas i Arnau Obiols. Després s'hi ha celebrat un entranyable comiat del Gonzalo Levin, que definitivament se'n va a viure al millor país (el seu) on ara un podria viure, l'Uruguay, i és per això que els seus amics, músics i públic, s'hi han trobat per acomiadar-lo. Primer ha estat la Natsuko Sugao Grup, amb ella al capdavant de la formació i alguns dels anteriors músics de la Free Session, interpretant temes del seu disc "Sakura". Finalment, ha estat Gonzalo qui ha presentat el seu grup tot i interpretant alguns temes del seu magnífic Gonzalo Levin Octeto. Una tarda rodona pels aficionats a la música de qualitat, als aficionats al Jazz i Free Jazz. Amb més calma, hi posaré la resta de músics de les dues formacions que han protagonitzat aquest "ASADO con SUSHI". 

Vegeu un tros del primer tema llarg que van tocar...

 La primera estona l'hem gaudit amb la Free Jazz Session organitzada pel Ramon Prats i amb els músics abans comentats. Recordo que és una sessió on els músics hi participen de manera totalment altruista. Ramon passa la guardiola al final del concert i la gent hi posa la voluntat. Aquesta va ser una Sessió de Free Jazz atípica pel que als instruments, participant-hi dos contrabaixistes i dos bateries, a banda dels vents, saxo tenor i dues trompetes. Com sempre passa, es fa un silenci sepulcral tot just abans de començar la sessió, abans que un dels músics decideixi arrencar. La resta s'hi va afegint a mida que va veient l'oportunitat d'entrar i cadascú aporta el seu gra de sorra al projecte. Cal estar atents per saber què fer a cada moment, i ells ben bé que ho estant.  Tot just arribar i començar a muntar jo els estris per enregistrar el concert en àudio, ja vaig veure una jove amb una càmera de filmar i un ja entradet en canes amb una altra, aquest a primera fila com jo. En demanar-li què feien i uqi eren em va dir (i no en sé el nom) que venien de la CCMAV, i filmaven pel programa Ànima, que el fan al C33. Varen estar-si tota l'estona de la Free Jazz Session i després varen recollir i marxar. Sembla que mica a mica es van despertant pel que fa a les diverses mogudes que sobre Jazz es fan a la ciutat, tot i que segons la meva opinió, a cada programa de l'esmentat Ànima, hi hauria de sortir algun reportatge sobre el Jazz que es fa a la ciutat, i perquè no, a Rodalies.

Vegeu ara tot un seguit de fotos que vaig fer de la sessió:

Vintitrès Robadors 18_12_14

More presentations from miquel

Després d'aquest primer tast impressionant, va ser la Natsuko la primera que es va asseure a escalfar el seu metall i adequar el llabi. Una estoneta després varen començar amb un dels temes del seu Sakura, disc que vaig posar al programa Jazz Club de nit i formació que va encetar la sisena temporada al Jazz Club La Vicentina. Quasi una hora d'interpretar una música meravellosa i interpretada per grans músics..com ara l'Enric Peinado, Josema Martín, Ivan González, Gonzalo Levin, Dario García i Marc Cuevas. Gaudir d'aquesta música a primera fila i poder-la enregistrar i compartir-la és tot plegat un dels millors plaers que un com jo pot tenir. I aquí hi teniu quatre ratlles i mentre llegiu la podeu escoltar. Varen ser quasi 45 minuts de música amb temps també per a la comunicació, pel sentiment, amb paraules tendres de la mateixa Natsuko dirigides al seu entranyable amic Gonzalo. Una formació compacta, que es coneix la mar de bé i que gaudeix interpretant la música de Natsuko. Al cap i a la fi, són amics i músics, i comparteixen un els projectes dels altres i viceversa. Després de l'emoció de la música va venir l'emoció de les paraules de Natsuko amb alguna llàgrima de sentiment vertader per la distància que s'interposarà entre ella i el seu amic. Una distància que només serà física, ja que l'altra, la més important es mantindrà tal i com ara està, ben estreta.

El mateix Gonzalo va encetar la darrera part de la nit amb el seu octet, tot i havent-hi alguna substitució en els membres de la formació. Una formació on també hi va repetir el Josema Martín i l'Ivan González, ara amb la trompa (l'Ivan va ser-hi a les tres mogudes, bravo)...la resta varen ser l'Alvar Monfort substituint Leo Torres, Albert Comaleras, Miguel "Pintxo" Villar, Joan Mas, Adrian Guiardo i Camilo Fernández. Una formació que també va tocar alguns dels temes del seu disc homònim al del grup. Nosaltres però (Carlos Sampietro i jo) vàrem marxar després dels tres primers i preciosos temes del disc, que segur també ara mateix esteu escoltant. Unes delicades melodies acompanyades de grans solos dels instrumentistes que ho varen fer, com el Miguel al tenor, el mateix Gonzalo als saxos i també la resta de companys. 

Vegem ara un dels temes que va tocar el Gonzalo Levin Octeto, Añoranzas Montevideanas..

Ho deixo aquí, perquè el que cal és deixar constància dels esdeveniments, si pot ser amb música que sí ha pogut ser, i també amb algun vídeo. De fet de vídeos n'hi ha hagut un de la Free Jazz Session i un tema del Gonzalo Levin Octeto. Miquel Tuset Mallol.

WTF del 15 de desembre al Jamboree amb Moya Kalongo

Algunes fotos de la WTF d'avui al Jamboree Jazz..amb Moya Kalongo...o sigui Simonal Bie, Cesc Pasqual, Pito Rosas, Noé Escolà i Marc Thió...com sempre amb l'Aurelio Santos, en Leo Bianchi, els companys de la barra amb el somriure permanent de tots dos, el de lOscar De Pombo Pérez i company...i amb la col·laboració de Paula Grande, El Anónimo, Juan Cruz "El Pluma", Lin Sey i una saxofonista "guiri" molt simpàtica anomenada Anna...

Simonel Bie, Pito Rosas, Marc Thió i Noè Escolà.

Per resumir-ho en poques paraules ha estat esclatant de ritme, de volum, d'energia, de bon rotllo, de balls increïbles a càrrec del jove atleta Simonal que ha demostrat estar com un "Jabato"...a més a més, comunicatiu, fent participar a la gent, amb una total extraversió que li ha permès fer sortir a tres noies i un noi, i vet aquí que una de les noies ha estat la Paula. Temes amb una "trempera" increïble i amb un volum que ha anat in crescendo i que pel meu gust ha estat excessiu ....però si només soc jo qui ho diu, doncs soc jo l'equivocat i la resta te la raó i són els que es tornaran com jo estic ara, de les oïdes, amb "tinnitus" a l'esquerra i en progressió cap a la dreta, o sigui fatal. Després dels grandíssims temes que han tocat on el ritme permanent del baix del gran Pito i els ritmes de la bateria del Marc, han jugat amb les bones maneres del Cesc a la guitarra (amb uns magnífics solos) i el control total dels vents (saxo alto, flauta i saxo baríton) del súper trempat Noé Escolà, que també ha joguinejat fent veus amb el Cesc com a contrapunt a la veu solista del Simonal. 

Fotos, l'àudio del concert i un tros d'un tema, ja començat que han fet el Simonal i la Lin Sey enregistrat en vídeo, ha estat la feina que he fet, i aquest tros del vídeo ha sigut un passeig pels ritmes i cantates africanes que ells dos han sabut fer tan bé, 

Cesc Pasqual

mentre que molta part de la música ha sigut una passejada pels ritmes més reggaes, i també els africans. Un dia on s'ha trobat a faltar molt a molts dels músics habituals....i no per necessitat, que els presents ja s'ho han fet la mar de bé, sinó per la diversitat musical que hauríem tingut (i que no hem necessitat) i què carall, que quants més serem, més riurem, més gaudirem i avui doncs que no han vingut. (D'altres dies falto jo). A les 23h ho he deixat per agafar metro i tren i segur que haurà estat la "hòstia" com sempre passa a partir d'aquestes hores. L'Aurelio ha presentat com sempre amb el seu especial sentit de l'humor (àcid i punyent quan convé) i el Leo ha fet de les seves (només ho entendran els assistents) controlant el volum del micro del "Boss" i sumint-nos en les tenebres més fosques per fer-nos saber qui és el que mana a la l'emblemàtica Cava. En Josep ha capturat amb tot l'art possible les millors imatges (aquestes només són testimonials, quasi a temps real) i el Manu ha fet unes dibuixos, aquarel·les o ves a saber el què, i he tingut la sort de veure com en feia una i com quasi l'acabava en un tres i no res...Quin parell d'artistes, i quants artistes més que han trepitjat l'escenari del Jamboree, "tonight"...Miquel Tuset i Mallol