Marina Tuset Quintet a la Nova Jazz Cava de Terrassa, cicle Jazz a la fresca.

Doncs no fa gaire que hem arribat de la Nova Jazz Cava de Terrassa, on hem anat a escoltar el darrer projecte del Marina Tuset Quintet, amb ella mateixa a la veu i presentacions, en Victor Mirallas, saxo tenor i veu; Adri González, teclats; Martin Laportilla, baix elèctric i Didak Fernandez, bateria. A l'hora pactada estàvem fent un bon soparet quasi 1h i mitja abans de l'hora prevista per iniciar el concert. El pati de l'ajuntament que aquests cedeixen per fer-hi el Jazz a la fresca i que serveix per quan als fumadors els hi agafa el mono en els concerts de l'hivern, s'ha vist ràpidament ben ple de gent menjant i bevent a l'espera de l'hora de l'inici. 


En arribar l'hora, el Valentí Grau s'ha plantat dalt l'escenari i ha fet les presentacions de rigor. Sense ell, res no seria igual. Dos temes i les dues primeres gotes d'aigua han provocat la primera aturada. Els núvols eren negres però també hi havia clarianes, la qual cosa ha fet pensar que ens en podríem sortir, però no ha estat així. En inicia el tercer tema, les dues gotes s'ha multiplicat i a córrer cuita ens hem hagut d'aixoplugar sota els paraigües de la barra, el temps just per entrar a la Cava tot corrent.
A dins, enrenou muntant la parada de nou, alguns col·laborant-hi i d'altres esperant la continuació, però ningú ha plegat veles. S'ha de dir que en poc temps, la Susana, el Valentí i tota la colla dels fidels, han fet que tot tornés a rodar. En Valentí ha presentat el concert de nou com si res hagués passat i la Marina ha tornat a presentar el tema que s'havia remullat. Per resumir-ho, dir-vos que tothom ha gaudit força amb la proposta presentada, i que els músics han estat genials. En Víctor s'ha apuntat al projecte amb el seu tenor i li ha donat el toc més "jazzy" al concert, així com el teclat de l'Adri, que també ha sonat així. La secció rítmica de teclat, baix i bateria ha anat clavada i marcada per la particular pulsió rítmica plena de groove del Dídak. Martín l'ha acompanyat a la perfecció i s'ha marcat un sol solo però que ha estat suficient per acabar aplaudint-lo llargament tots nosaltres després de tota l'actuació acompanyant a la resta de companys. Finalment, la Marina ha estat genial, i ho dic jo que soc força imparcial (al menys això em sembla a mi). 


Víctor, Martín, Marina, Dídak i l'Adri que no surt a la foto...
Sap estar i contagiar la seva alegria de cantar, de passar-s'ho bé, i la gent això ho capta, de la mateixa manera que els músics capten algunes de les actituds del públic. La naturalesa li ha donat un do, la veu, que ella està sabent transformar, educar i amb ella transmetre les emocions. Tot just està encara acabant la primera desena i si tot va com ha d'anar i res no es torça, segur que la tindrem pels escenaris força temps, més experimentada, i amb diverses propostes. La gent s'ho ha passat pipa i alguns dels presents hem estat lAnna Coma i jo; el Jesús Mirallas, pare del Víctor; el David i el Carlos Sampietro, l'Oriol i parella; la Rouse Ximelis i la seva amiga Carmen; lEmilio Civit amb qui hem compartit taula abans de la remullada i amb qui hem ajudat a deixar el pati de cadires buit de brossa...Jo crec que el Valentí Grau i companyia estaran contents del resultat global; una bona colla sopant, més gent que ha vingut a l'hora del concert i sumats tots hem estat forces, i si això li afegeixes l'excel·lent actuació del quintet liderat per la Marina, doncs brutal. Com sempre faig, i avui no havia de ser una excepció, miraré de penjar aquestes ratlles i editar l'àudio i penjar-ho tot al blog del Jazz Club La Vicentina. Voilà...Bona nit i bon Picnic Jazz Vallparadís en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

VERKAMIS ACTUALS:

Doncs encara que m'hagi despertat tard i no hagi fet promoció dels vostres projectes amb Verkami o sense des del blog del Jazz Club La Vicentina, tot va canviar a partir del projecte UNO del company i gran músic Ernesto Aurignac que em fa enlluernar amb els seus textos....d'aquí em va venir la idea de compilar-ho i penjar-ho al blog, on ja ho teniu tot des de fa dies....Això m'ha fet entendre que també seria bo donar sortida a la resta de projectes, o sigui que com que ara n'hi ha un parell, doncs ara mateix us poso els enllaços per poder-hi col·laborar:


1er: Félix Rossy i Albert Sanz: 

2on: ELSIMA amb el Rubén Berengena i companys:

WTF amb Thad Wilson Quartet & friends.

Thad Wilson i Carlos Falanga
Una part de les fotos de la WTF d'avui...amb Mark Aanderud Martín Léiton Carlos Falanga i Thad Wilson.....i molta més gent..com el Joan Casares, Wayne Tucker, Mandla Mlangeni, Dave a la bateria, Jöel Gonzalez , Xavier Tribolet, Xavi Patabi, Julián Sánchez, Matías Míguez, Rodrigo G Pahlen...i sempre amb les mans destres de Leo Bianchi i el saber de lAurelio Santos....
Una WTF d'aquelles que m'agraden a mi...tot i que darrerament m'agraden també les propostes més agosarades d'estil més canyero...i és que hem d'estar més oberts a totes les propostes, això sí, de qualitat i ben interpretades...
Mark Anderud
Doncs això que pintava bé amb un quartet liderat pel Thad Wilson amb el Mark Anderud, Martín Léiton i Carlos Falanga, va complir les expectatives....un trio de músics de casa, de luxe, liderats per un gran trompetista americà...el qual posteriorment ens va dir que també dirigia formacions a New York...S'ha de dir que l'home anava un tant a gust....se'l veia content, desinhibit, i amb algun problema de rampa o similar a la mà dreta....la qual cosa no va ser cap problema ni va impedir, crec jo, que tot sonés com havia de sonar. 
Els temes que van fer, excepte alguns estàndards, em van semblar temes propis, del líder. Van començar amb un tema propi amb una ona així com de la ECM...i espurnes molt aèries...que per començar crec que va ser ideal....
Martín Léiton i Carlos.
T'obliga a escoltar, a intentar veure per on van els "trets", a esforçar-te a comprendre el nou missatge que t'arriba....Jo diria que va ser una entrada genial....amb el Carlos colpejant suaument els plats amb les masses a l'inici i després ja obertament amb les baquetes...mentre el Mark repassant el piano amunt i avall amb acords brillants...el Martín fent walkins en canvis rítmics impressionants i el Thad fent el seu llarg i magnífic solo centrat en el seu registre mig. Després del solo d'aquest, Martín ens va deixar una gran mostra del seu saber amb un magnífic i llarg solo, sense quasi interrupció ni acompanyament dels companys...Sense aturar-se, van introduir les noves notes del següent tema..U.U.M.G.....amb el Carlos acariciant els dos plats de la nova, flamant i brillant bateria que sembla que va estrenar el Jamboree Jazz de la mà del Carlos..Un gran solo del Mark per iniciar-lo amb un swing magnífic de la resta del trio....mentre en Thad gaudia dalt l'escenari escoltant-los...Després, contrabaix i trompeta es van quedar sols en el solo del primer i amb el walkin del segon...per després entrar la resta de secció rítmica i acompanyar-lo més en el seu caminar....Carlos va encetar la seva tanda de solos amb un de molt ben executat, per després Thad tornar al tema i acabar-lo suaument...El tercer tema, un "Lover Man" que Thad va reconvertir en "Lover Girl"....iniciat pel contrabaix del Martín i seguit per la melodia del Thad a la trompeta...una balada que et fa posar la pell de gallina..on no va "solejar" i sí va cantar certament força afinat després del delicat i preciós solo al piano del Mark. Una veu modulada i afinada va captivar-nos per la sorpresa d'escoltar-lo, la qual cosa no estava prevista. El tema va acabar amb la seva veu sense més intervenció. Van seguir amb un altre estàndard d'un swing impressionant...un tema de Hard Bop declarat també conegut però de moment sense nom....Argh!

Thad Wilson  by   Josep Tomàs
Tema iniciat per la trompeta i ja per entrar el piano a tot drap a fer el seu solo, magnífic solo amb profusió de mà esquerra i acords i melodiosa impro de la dreta. Després, Thad mostrant-nos el seu coneixement mantenint-se en el registre mig en un solo no massa llarg....per deixar pas al walkin del Martín força estona sol i després amb les escombretes del Carlos....uff, quina velocitat i perfecció del Martín al contrabaix...i què content que devia estar el Thad per caminar amb aquesta troupe...Seguiren els "quarts" amb trompeta i bateria, per després esdevenir "dosus" i tornar a la Coda i fer el tema per anar-lo acabant...
El cinquè tema va ser-ne un de Thelonious Monk, "Evidence", iniciat pel piano del Mark...i passa que Thad els va deixar tocar aquest tema a ells sols, m'imagino com a premi per la seva labor i així descarregar els nostres aplaudiments només a ells tres, clarament mereixedors. Un llarg solo del Mark, perfectament executat va deixar pas a un altre llarg solo caminant a "walkin" del Martín, per després iniciar uns "quarts" amb el Carlos...Després d'un Monk un altre de Kaper però ara amb el quartet i el tema "Invitation"...sí home, aquest sí, reconegut i identificat. Un tema a un bon tempo, melodia curta i ja per deixar pas al solo del Thad recolzat per una secció rítmica impressionant, caminant en part per la pulsió del contrabaix i el swing de la bateria...i alguns acords del piano...i mentre un bon solo del líder de la formació, també en el registre mig que sembla el que li està més bé al líder. Uns merescuts aplaudiments després del solo ens van permetre gaudir amb el gran solo del Mark. Uns precisos i preciosos "licks" amb la mà dreta acompanyats de perfectes acords van fer-nos gaudir amb un solo que es va allargar....i després un altre cop en Martín, "solo ante el peligro" amb el caminar del seu contrabaix a bon ritme i tempo per després enlluernar-nos amb tot un seguit d'acords....en acabar el seu solo, retrobament de la secció rítmica i posterior entrada del trompeta...per tornar al tema i melodia prou coneguda al tempo i swing inicials....brutal, clavat i gran tema executat...i per acabar unes floritures a piano...

El primer tema de la Jam Session, ja amb la col·laboració d'alguns amics com el Wayne Tucker, el Mandla i algun més i ja amb canvis a la secció rítmica....va ser el "Work song" del Nat Adderley....Hard Bop brutal i força ben executat amb tres trompetes a l'escenari....Un dia que n'hi va haver quatre i cap saxo, ja és curiós i rar, perquè no dir-ho..Aquí ja teníem al Joel al piano; Joan a la bateria i tres metalls a tot drap en la cançó del treball...Després va venir una magnífica balada que ens tocava el Clifford Brown i que va tocar el Wayne melodia i solo, amb el Joel, més delicada la pulsió o potser no tant percudida com la del Mark..i escombretes del Joan, i ja baix elèctric a càrrec del Matías...un tema preciós i que el Jöel va clavar per després deixar pas al magnífic solo del Wayne, amb una preciosa modulació en el pont per tornar a la A...continuarà..