Un dissabte divers explicat en quatre ratlles

Doncs molt bon dia....llevat i esmorzat. Ahir 11 de maig hi va haver diverses mogudes...a les 18h em vaig presentar a la plaça Sant Jaume encuriosit i per veure com anava la convocatòria feta pels partits independentistes minoritaris com S.I. i diverses agrupacions com la de "Català a l'escola", i d'altres totes per la "DUI", Declaració Unilateral per a la Independència. Ja sé que sona molt fort això de "Unilateral", però com molt bé va explicar l'Uriel Bertran, que no són "Unlitarerals" les accions preses des de Madrid vers Catalunya i els catalans? L'espoli que patim no és "Unilateral"? A la plaça hi havia unes 3000 persones....La veritat és que haurem d'esperar als propers esdeveniments per veure quins són els passos que seguirà el Govern de la Generalitat per fer front a la "Suspensió" de la declaració que el Parlament de Catalunya va aprovar, i de facto, tots els catalans.

Després vaig anar a l'Hotel Mandarin a veure i escoltar a un magnífic duo, el format pel pianista argentí i sembla que també el president del Festival de Jazz de Buenos Aires, l'Adrian Iaies, amb un dels millors manegadors de la "Berra" europeus, el també argentí però ja molt català, l'Horacio Fumero. Varen tocar a la gran sala blanca que tenen a baix, on hi ha un magnífic piano blanc, i on la gent que s'hi asseu, mengen, xerren i sovint sense importa'ls-hi massa la magnífica música. Varen tocar totalment imbuïts per la pròpia música, aliens al "mundanal soroll" i sempre mirant-se als ulls per anar-se seguint les històries musicals que varen venir de l'Argentina però també de l'Amèrica del Jazz. Allà ens hi vam trobar amb el Davi Carreras del Club de Jazz Sant Cugat, que hi és a totes a les mogudes; en Josep Mª Martí, bateria també de Sant Cugat i una cosa que em va agradar molt va ser veure a uns quants músics, (i ara quan ho llegeixin es petaran de riure) entre els quals la simpatiquíssima Rocio Faks, en Paco Perera, en Jaume Vilaseca i en Curro Gàlvez i em sembla que me'n deixo un...Ja suposo que ho sabeu, però tot el que passa, musicalment parlant a l'Hotel Mandarin és obra i gràcia de l'incansable Carles Ruiz, de Divertimento. Gràcies a ell, d'ençà no gaire, potser un parell d'anys o tres, s'hi fa música quasi cada dia i a diversos llocs de l'Hotel. En David, omnipresent en l'indret, a vegades va primer a la Sala Blanca per després anar a dalt al Bar on s'hi fan els concerts a partir de les 22h30m. Hotel Mandarin, remember!

Encara vaig tenir esma de marxar quan encara no havien acabat, tot i la magnífica companyia de la Lorena del Mar, representant d'en Carles Benavent, dona simpàtica i prou comunicativa, per anar a veure la presentació del primer disc de Félix Rossy a la Sala Montseny de Gràcia. Vaig haver d'agafar un negre-groc per arribar-hi i tot i així fer-ho tard. Finalment, després de preguntar a la gent on era la Sala, i que ningú m'ho va saber explicar, la vaig localitzar tot passant-hi pel costat i en escoltar una música que vaig saber identificar. Vaig entrar pagant mitja entrada, tot i sabent que en Félix no hi era per imprevistos però havent-me dit la Juliette Louste els qui tocaven no ho vaig dubtar ni un segon. De fet, dalt l'escenari hi havia un quartet d'allò més impressionant amb Roger Mas, piano / Juan Clavero, saxo tenor / Dee Jay Foster, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Els músics quan toquen ho fan per a ells, per sonar bé entre ells, independentment de si hi ha públic o no. És evident que un concert amb força gent és d'agrair i segur motiva força, però si no hi ha gent, ells, els músics ho faran igual de bé, perquè no ho volen fer malament i també perquè ho fan bé per que el so del grup sigui bo. Bé, l'escenari magnífic però el "pati de butaques" no tant. Tant no tant que, bé, es podien comptar les persones amb els dits de les dues mans. Jo vaig pensar, però què passa a Gràcia, que no els hi agrada el Jazz? Com és possible? Com tot te una resposta, això també en tenia una i era que ahir era el segon dia de l'estrena de la Sala Montseny (ubicada dins el col·legi Sant Josep) per fer-hi Jazz i derivats. Avui hi tornen, aquesta vegada sí amb el Félix i el Toni Vaquer, i a veure si els que van marxar del local després de saber que no hi havia el Fèlix, avui hi tornen i hi va força més gent.

Ara que el nostre amic Jos Bascón i en Deme Gómez i companys col·laboradors com en Miquel Bricullé, Martí Farré i d'altres han endegat aquesta tasca ingent que és editar en paper la revista "La Ruta del Jazz", convindria doncs que prenguessin nota d'aquests dos locals per incloure'ls a l'agenda mensual. Tots dos s'ho mereixen, el Carles Ruiz i també la jova i valenta Juliette, que ella soleta ha endegat la moguda de la Sala Montseny i necessita tota la nostra ajuda i col·laboració, i poder evitar locals buits en concerts de gran nivell. S'ho mereixen ells i més encara els músics que hi van o hi aniran a tocar.
La proposta de la Sala Montseny és agosarada i presenta tres concerts a la setmana amb els mateixos músics. Divendres i dissabtes a les 22h i diumenges a les 19h. Pel proper cap de setmana tenen previst un quartet fent música de MONK i un quartet de ballarins de ball contemporani, entre els quals la mateixa Juliette. Serà qüestió d'anar-hi, oi? Bé, les quatre ratlles descomptades.....Voilà i bon diumenge! Miquel Tuset i Mallol.