Víctor de Diego Organ Trio Jam Jamboree, dilluns 9 d'octubre de 2017

Era dilluns i tocava anar a la Jam Session del Jamboree per un motiu principal, Víctor de Diego Organ Trio, amb Abel Boquera i Carlos Falanga, eren aquests els responsables d'obrir-la primer amb el la presentació del seu projecte ja força rodat i per la posterior Jam Session, la qual s'esperava molt animada considerant la presència d'aquests tres grans músics. Aquest és un dels projectes que Víctor de Diego tira endavant alhora que ho fa amb el seu Víctor de Diego Trio, més acústic i amb gent com Jordi Gaspar i Gonzalo del Val. No oblidem però que també col·labora amb el projecte co-liderat amb el seu germà Juan, els magnífics De Diego Brothers. També forma part de la Barcelona Jazz Orquestra i no fa gaire que el vam veure en aquest mateix escenari en un magnífic concert amb el Jesse Davisi demés companys. És doncs el Víctor un dels referents del saxo tenor, bàsicament, de casa nostra, mestre ell de molts dels joves que ara mateix ja estan donant "canya" per aquests móns de 10. Amb aquest projecte a organ trio va venir també a la Festa Major d'Hivern de SVdH el passat gener on vam fer encara el penúltim Concert-Jam a la Sala Xica i no vam tenir la col·laboració del jove crac Víctor Mirallas també al tenor. Bé, doncs amb un projecte tan sòlid i amb uns músics tan compenetrats el resultat havia de ser el que va ser, una primera hora de gaudi extrem amb estàndards increïbles com el "The Weaver of Dreams" i temes propis encabits alguns d'ells en el jazz més funky, pels ritmes, farcit d'una gran qualitat. Els temes a ritme beat suau de la seva factura també hi van ser, com el que van tocar després del preciós "Weaver..." anomenat "Baraban" i és que el projecte te aquest tarannà rítmic de l'organ trio, tot i no estar limitat al swing sempitern del gran Jimmy Smith. La mestria del líder al saxo tenor és de tots ben sabuda alhora que la seva faceta com a compositor, també reeixida amb temes com els que us estic comentant, així és que els temes rítmics i vius fan que aquest sigui un projecte que no deixa impassible ningú, car amb la música i ritmes hi tenim també les magnífiques interpretacions dels tres grans músics. El tempo una mica més viu i ritme vital van venir amb un altre tema propi anomenat "El domador de bestias". Un motiu principal curt i recurrent en la "A" te'l fa apropar-te'l ja d'entrada tot i encabir-hi també un pont amb canvi harmònic de dues parts, tot això després d'una intro marcada pel Carlos amb una mena de "Vamp" amb el Víctor i l'Abel essent aquest mateix qui inicià els solos. Magnífic l'Abel amb una mà dreta solista mentre que l'esquerra controlà, en tot moment els més baixos i greus. Un gran i llarg solo aplaudit per tots nosaltres i que va deixar pas al del líder, compositor i saxo tenor. Recursos a milers a les seves mans i bon gust en les seves improvisacions fan d'aquest mestre un dels referents d'aquesta pell de brau. El retorn al tema va venir tot just després dels nostres aplaudiments, acabant el tema amb el "vamp" amb el qual l'han iniciat. Què grans tots tres. 

Aplaudiments per deixar pas al Víctor  que presentés el proper tema de Tad Dameron anomenada "If You Could See Me Now", i és que les seves balades són de lo milloret, ell que és capaç d'"enfrontar-se" a tot Bop, com va fer, amb el desaparegut Phil Woods en un tema interpretat a dos altos amb la Barcelona Jazz Orquestra. Després de la dolça melodia al tenor, l'Abel va iniciar el seu solo amb l'únic suport de la seva mà esquerra i les escombretes del Carlos, en un delicat solo a orgue hammond com si d'un B3 es tractés. La delicadesa va continuar amb la interpretació ben mesurada del líder de la formació, recolzat per la suavitat d'un orgue quasi inexistent i el fregat de les escombretes de Falanga fins acabar el tema el líder amb un reeixit final improvisat a saxo tenor solo. Quasi acomiadar-se és el que volia fer amb el darrer tema abans del bis amb el tema més marxós i més funky que va arrencar aplaudiments ja després de la magnífica intro. El ritme quasi de rock d'aquest Blues en e format R&B ens va embolcallar durant tota l'estona, llarga i de quasi 10 minuts d'aquest acomiadament frustrat, ha. Els solos primer de l'Abel Boquera i després del Víctor de Diego van mantenir-nos en vil també gràcies a la mestria del Carlos Falanga. Llargs aplaudiments van fer pujar al Claudio Marrero el qual ens els va fer aplaudir més encara i demanà si en volíem més responen tots amb un sí ben gran. I així és que sense dir "ni asa ni bèstia", s'hi van tornar a posar amb un magnífic tema, aquest sí en l'ona més Bluesy de l'organ trio de Jimmy Smith. Tros de tema amb un ritme imparable i solo increïble del líder recolzat per un swing marcat pel baterista argentí ben acompanyat pel walking de la mà esquerra aquesta fent de baix i l'esquerra amb solts i lluïts acords. El solo de l'Abel ja ser també increïble ara com si del trio de base rítmica es tractés, tan gran és la compenetració d'aquests dos amics i grans músics. Solo magnífic al qual va seguir el del Carlos el qual s'havia mantingut quasi a l'expectativa bàsicament només acompanyant esperant-se sembla ser a desfermar tota la seva energia al final del concert, final que a le Jams del Jamboree no ho són mai, car tot depèn dels bateristes que hagin vingut. Un solo força aplaudit que va deixar pas al curt motiu principal del tema i acabar-lo de cop. Així doncs va acabar el projecte del Víctor de Diego Organ Trio amb l'Abel Boquera i Carlos Falanga, entre grans aplaudiments, prova fefaent que el que acabàvem d'escoltar ens havia agradat d'allò més.

Era hora de començar la Jam, i així és que la formació base va restar immòbil pujant a l'escenari el saxo tenor francès Walter Mendoza el qual va interpretar la melodia d'un preciós tema a tempo mig, com una baladeta amb una melodia preciosa. El solo del Víctor va ser espaterrant, amb un so una mica més brillant que el de l'altre tenor, una mica més fosc, coses de l'instrument, l'embocadura, les canyes i la pròpia persona. En fi, cadascú està a gust amb el seu so, i és a partir d'aquest que desenvolupa les seves melodies i solos, per cert, molt bons els de tots dos. Abel s'hi va posar seguidament i de quina manera ho fa quallar, magnífica, tal i com ja ens tenia acostumats. Després d'ell, de nou la melodia a càrrec del tenor francès tot i acompanyant-lo Víctor melòdicament i també en el final. El següent tema de la Jam el van fer el mateix Walter ara acompanyat també al tenor del Claudio Marrero amb un estàndard farcit de swing gràcies a la encara mateixa secció rítmica. En fi, una Jam que va estar força concorreguda amb gent diversa i de diverses nacionalitats com el de l'holandès Tom Ansink, orgue, i amb la participació al piano i orgue del Tomàs Fosch i el Gilles Sttopey, amb un parell de bons guitarristes, un bon bateria català, i al saxo alto un parell de cracs, un d'ells l'argentí Federico Carreras, segur però que n'hi va haver alguns més dels quals ara no en recordo els noms, i com a fi de festa, i abans de començar l'altre moguda tal i com feia l'Aurelio Santos, salvant les distàncies, el darrer tema que van fer en aquesta primera part va ser el conegut estàndard anomenat "If I Should Lose You" ara ja amb el Víctor de Diego i alguns més, i aquest sí que el vaig poder enregistrar en vídeo, i així és que aquí el teniu:

https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208626826022752/

Miquel Tuset i Mallol

20 anys sense Tete a la Nova Jazz Cava, 6 d'octubre de 2017

Doncs aquest era un esdeveniment al qual no hi podíem faltar i així és que hi vam anar. L'esdeveniment en sí ja era imprescindible però ho va ser encara més pels protagonistes que havíem de veure i escoltar car els músics dalt l'escenari serien un quintet magnífic amb gent com Josep Ma Farràs, Joan Albert, Benjamí León, Horacio Fumero i Adrià Font, uns pesos pesants del Jazz de casa nostra, i gent que havia acompanyat al Tete en alguna de les seves actuacions de fa força anys. La música va començar a sonar primer amb el Benjamí fent un tema que Tete tocava sobre el "512 Apartment", barreja de balada, una mica de free per acabar amb un blues. El mestre de cerimònies Valentí Grau va acabar d'explicar el què, com i perquè de l'apartament 512 i després va presentar a l'Horacio Fumero, el qual havia format part del trio del Tete, Qui més va presentar el Valentí va ser l'altre membre del trio base, a l'Adrià Font. Ells tres van seguir amb un altre dels temes que tocava el Tete,  el magnífic "When Lights are Low" amb un tempo lleugerament inferior que feia el gran mestre. 

Després de la presentació del tema, motiu principal inclòs en el primer chorus, el swing va aparèixer per art de màgia amb el solo del pianista León, swing de l'Adrià Font i walking de l'Horacio Fumero. Magnífic el solo del Benjamí amb una bona i nítida pulsió sobre les tecles del Yamaha que Tete va cedir a la Nova Jazz Cava. Horacio va seguir ell també amb un gran i sòlid solo, acompanyat lleugerament per les escombretes de l'Adrià i alguns i solts acords del Benjamí. Va ser, efectivament i en gran part un solo, solo de contrabaix, magnífic, per descomptat. Després, tema de nou i final. Els aplaudiments van deixar pas de nou al Valentí el qual va presentar als qui faltaven pel quintet, en Farràs i Albert. El quintet va interpretar a tempo mig un dels temes clàssics del "Hard Bop" farcit de Blues. La melodia conjunta dels dos vents va deixar pas al gran solo de Farràs a la trompeta, amb gran expressivitat i energia, alhora que amb una gran tècnica, tot i els molts anys amb el llavi "castigat", i que aquest dia així el tenia, com ens va explicar després, un solo aplaudit per tots nosaltres. 

Joan Albert va aparèixer també amb el seu alto, ell que també te una història compartida amb el Tete com tots els altres, i va seguir amb un molt bon solo tot i recolzat per la secció rítmica a base de swing, el que va seguir amb el solo del Benjamí, gran solo mentre els dos vents l'acompanyaven amb un "riff" repetitiu. Horacio va fer el seu, seguit d'unes espurnes compartides amb l'Adrià, com si fossin "quarts" o similar. Després, un choruas del tema i final a tot swing. Anàvem bé. Com que havien de parlar tots, ara li va tocar presentar al Josep Maria i aquest sembla que no va recordar el nom del tema que havien tocat però sí que va presentar el següent "My Secret Love" a un tempo força viu. Una melodia que va començar el Joan Albert afegint-s'hi el Josep Maria en el pont i tornant-hi el Joan Albert en la darrera A, deixant pas al solo del Farràs a tot drap, amb un swing vital marcat per la secció rítmica mentre Farràs s'esplaiava d'allò més i també nosaltres. Joan Albert s'hi va embarcar també amb un bon solo encabit en el registre mig del seu alto i amb un bon llenguatge jazzístic. El pianista va seguir, ara en format de trio base, amb la seva aportació solista amb gran demostració de tècnica i delicadesa, essent l'Adrià qui després va fer també la seva aportació solista a la bateria i amb una clara mostra de domini tècnic i bona creativitat, en un solo deu ni do de llarg. La melodia hi va tornar amb la sonoritat del saxo alto del Joan Albert i l'aportació del Farràs acabant el tema de cop. 

Després d'aquest tema li va tocar presentar al Joan Albert i resulta que va ser la preciosa balada "Flamingo", essent ell mateix qui la va iniciar amb una total delicadesa i preciosa sonoritat. Benjamí va iniciar els solos amb una gran delicadesa i tècnica sense oblidar en cap moment l'harmonia i fent el solo seguint-la clarament i així va ser que també nosaltres el vam poder seguir i situar-nos en tot moment en el tema. L'Horacio va acompanyar-lo i després varen tornant a la A del tema i deixant al Joan Albert qui també hi tornés amb el tema i melodia per acabar-lo delicadament. L'Adrià Font va explicar una anècdota d'abans de la mort del dictador, l'any 1972, a València en un concert que havien de fer a la Universitat amb el Tete, Johnny Griffin i l'Eric Peter, on no van poder tocar per arribar-los una ordre del Governador Civil que va cancel·lar el concert. Motiu? Qui lo sa. El darrer tema de la primera part que el Tete tocava sovint amb el Paquito d'Rivera, a ritme de Bossa vital, amb tota la formació dedicada a gaudir i fer-nos gaudir a tots nosaltres. Una melodia interpretada pels dos vents i deixar pas als posteriors solos, amb el primer a càrrec del mestre terrassenc de la trompeta. La resta de companys el van seguir amb magnífics solos de tots ells per deixar pas al tema de nou i acabar-lo definitivament. Així va acabar el primer passe, d'una manera increïble a tot swing, amb una balada i la bossa del darrer tema, gaudint tots plegats a la sala de la Nova Jazz Cava. El segon passe ja ser igualment magnífic, per la música i per la part emotiva de l'esdeveniment tot i recordant al Mestre de tots els músics d'aquest país, en Tete Montoliu
Miquel Tuset i Mallol