Doncs pel dimecres 9 d'agost teníem un plat fort amb tots els millors sabors del Jazz., un plat que havíem pogut assaborir en el seu format físic en CD i del qual en vaig posar alguns temes en un programa de Jazz Club de Nit. El directe és el directe i tot i conèixer la música ens agrada anar-la a escoltar de nou en directe. És en l'actuació viva on el Jazz te la seva essència, el tracte personal, la comunicació artista-públic, etc. És en els directes on et trobes gent coneguda i aficionada al Jazz com tu amb qui poder xerrar tot i bevent una "birra".
Red de Lluc Casares Octet va "tronar" al Jamboree i de quina manera. Una formació pivotada mitjançant una potent secció de vents, metalls i canyes i suportada per una potentíssima secció rítmica de piano, contrabaix i bateria.
Vegem qui van ser els artífexs de tot plegat:
Lluc Casares, saxo tenor; Pau Vidal, flauta; Bruno Calvo, trompeta; Pablo Martínez, trombó; Xavi Torres, piano; Pau Lligades, contrabaix; Joan Terol, bateria i Isa Mirallas, veu
Ja vegeu que hi ha lo milloret de cada casa, i sí en aquest cas tots, tots els músics provinents de països on han fet o estan fent Masters o ja en definitiva quedant-se a treballar l'estona que calgui. De fet tots excepte el Pau Lligades que ha passat per Àustria, crec, i el Pau Vidal que s'ha estat per aquí, la resta són la gran colla que estudia, viu i treballa a Amsterdam. Tots uns cracs, els uns i els altres.
Aquest és un projecte força interessant amb grans arranjaments per a totes les veus instrumentals i també la humana tan ben cantada per la Isa Mirallas. Els solos dels diferents músics van demostrar-nos la solidesa de la seva formació adquirida, aquí i allà. La mateixa Isa ens va deixar literalment bocabadats per tal i com ho va fer, cantar sense lletra com un instrument més. Alguns dels temes tenien intervencions puntuals d'algun músic en un moment concret, i per tant havien d'anar seguint la partitura per no perdre's quan els toqués cantar o tocar.
Lluc atresora dia a dia un llenguatge propi que se l'identifica quan l'escoltes, i aviat serà inconfusible per a tothom, direm....el so Lluc. La perfecta combinació entre els tres elements de la secció rítmica Xavi, Pau i Joan va permetre a la resta respirar amb tranquil·litat i executar les seves intervencions amb total concentració. No endebades aquests nois, tots, han estudiat junts a l'Esmuc i són de la mateixa generació o semblants, exceptuant-ne el Joan Terol i la Isa Mirallas que són una mica més grans. Un esment especial a l'únic músic que no és de casa nostra i parlem del gran trombonista Pablo Martínez. Aquest músic i amb la majoria de membres de la formació tenen un projecte de Flamenco-Jazz força interessant forjat a Amsterdam el qual ha rebut alguns premis. Aquest és un projecte que em sembla que també va circular pel sud de la península de la mà del Bruno anant cap a les seves terres.
Dir-vos que en Lluc, Xavi i Pau Lligades, van venir al 3er Festival de Jam Sessions acompanyats de Albert Costa, Pol Omedes i Joan Casares, formant part d'un dels millors combos que han passat pel Festival.
La darrera recomanació sobre aquest treball és que l'aneu a adquirir en alguna de les botigues de discos que tenim a casa nostra, Jazz Messengers, Disco 100, Castelló....
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada