Vintitres Robadors, Cafè del Conservatori del Liceu i Jamboree Jazz Club.

I des del dijous escoltant algunes de les propostes musicals que s'han succeït a Barcelona. El dijous, (cada dijous des de fa 4 anys en Ramon fa el mateix a Robadors), vaig poder anar a Vintitres Robadors a escoltar en Ramon Prats acompanyat aquesta vegada pel Marco Mezquida, el Muñoz als saxos barítons i alt i d'un contrabaixista ben ros i un tros de pal que devia ser almenys suec. Una horeta escoltant free amb tots els ets i uts, on Marco va ésser el pianista inventiu que és, deixant-se anar literalment i tocant i improvisant en una vena allunyada de patrons establerts. Com ell, el saxofonista va fer el mateix, obtenint uns sons dels seus instruments, baríton i alt que més aviat semblaven d'un altre món. No sempre van sonar així (quan volia fer-los sonar bé ho feia, com és evident) i quan sonaven amb sons naturals s'agraïa la diversitat. El suec ens va mostrar tot el seu potencial, força impressionant, amb solos i com acompanyant així com l'increïble Ramon, mestre dels diversos tambors i platerets. Ell és un gran percussionista en termes generals que participà amb els seus sons en el conjunt dels altres, de vegades, estranys. Sap modificar les combinacions, obrint de vegades el Hi-Hat i picant amb una massa entre mig dels dos plats del "charles", etc, etc....Una estona de descoberta que miraré de gaudir d'altres dijous donat que l'horari em permet anar-hi i tornar per fer el programa en directe. Aquest dijous no hi vaig anar i així va anar.....que no va sortir per antena ni a les 22h ni a les 23h...vaja, una puta merda. Després d'això em vaig acostar al Cafè del Conservatori del Liceu, on començaren les sessions dels dijous amb la Big Band del Liceu, amb en Sergi Vergés al capdavant. Una Big Band que aquesta vegada va tenir un  artista convidat d'excepció per diversos motius: David Pastor, va ser el convidat, primer motiu: ell mateix lidera la OJO del Taller de Músics, segon motiu: que és un dels millors trompetistes peninsulars, tercer motiu, i que és una magnífica persona, quart motiu, i......Sergi va mostrar-nos la seva proposta de Big Band, m'imagino encara amb els temes treballats del curs passat, o no, (el curs tot just ha començat), en tot cas, amb una varietat de temes de diversos arranjadors i líders de Big Band com Thad Jones, etc....Van participar pràcticament tots els músics fent els seus solos i vaig gaudir també escoltant a un parell de cantants que fins i tot van cantar un tema  a duo, un arranjament del Route 66. Millor acompanyat no vaig poder estar entre el Dani El Fisio i els seus vells i bells amigues i amics, allà a primera fila, tremolant per la potència sonora i posant-me els taps per protegir els meus cada vegada pitjors acúfens....(tinnitus)...De fet, estic força preocupat i potser em veuré obligat a deixar d'intentar tocar el saxo, i posar-me a la darrera fila quan vaig als concerts...Una molt grossen putada que ja veurem com m'afectarà l'esperit. 

Marcel·lí Bayer by Antonio Narváez

I així vaig passar el dijous....i el divendres em vaig deixar caure pel Jamboree Jazz a veure i escoltar de nou el projecte de Marcel·lí Bayer Quartet presentant el seu projecte (que ja vam escoltar aquest darrer setembre al Festival L'Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu) "Les Narrations". Un quartet on ves per on repetien músics com el Marco i en Ramon i a més a més hi participà en Martín Léiton al contrabaix i evidentment el mateix Marcel·lí als saxos alt, soprano i clarinet. Tot de composicions pròpies relacionades amb històries personals que en Marcel·lí sap transmetre al món musical. Un concert que segons el meu parer va ser força íntim i a moments impressionant amb ritmes i melodies  on en Marco es volcà sobre el piano...amb la mà esquerra fent acords i amb la dreta deixant-la relliscar per sobre de les cordes de l'arpa, obtenint uns magnífics sons. Els seus solos també van volar molt amunt, mostrant-nos a un dels pianistes joves més en forma de l'escena actual.  

Ramon Prats by Antonio Narváez

Ramon Prats a la bateria va jugar de nou amb tots els elements de la mateixa i en aquesta ocasió va tocar el Hi-Hat només amb el "bottom" (una estoneta);  a més a més de la total compenetració amb els canvis rítmics de les composicions i acompanyant-los a la perfecció. Martín Léiton ens mostra dia a dia la seva gran qualitat com a contrabaixista i per això el podem veure en molts dels nous projectes de l'escena actual. En Marcel·lí, net d'un dels primers saxofonistes de Jazz de casa nostra, ens va mostrar una part del seu projecte, ja que segons el meu parer, en la presentació a Gràcia, els temes van ser una mica més vius. 

Marco Mezquida  by Antonio Narváez

Al Jamboree el projecte va ser molt més intimista (my opinion) escoltant-lo bufar el seu alt, a vegades sense escoltar cap nota. Sons suaus, amb total mancança d'estridència (a vegades n'hi va haver, voluntàries) i melodies agradables que ens marcaven l'inici i final dels temes, mentre que entremig, els solos es disparaven per modernitat i interpretació a alts nivells. Marcel·lí presenta els seus temes tot i explicant-ne les històries que els varen ocasionar amb la seva particular manera de comunicar tot i situant-nos més en les músiques. Com a saxofonista tots prou el coneixem i sabem de quina manera domina les canyes, totes, i el nivell que te que és molt gran. 

Martín Léiton  by Antonio Narváez

El gust en la interpretació va acompanyat del gust en la composició, essent doncs un músic complet que ens fa gaudir en cadascun dels seus projectes. Públic n'hi va haver en el primer passe, el de les 20h, i entre els quals els companys gràfics com l'Antonio Narváez, el Deme Gómez, i potser algun més. Discos, discos crec que ja en te tres, essent-ne aquest el segon dedicat a "Les Narrations".....i aquesta, doncs ja s'ha acabat. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.