Verkami dels The North Atlantic Jazz Connection

Aquí teniu l'enllaç per col·laborar amb els nois dels  The North Atlantic Jazz Connection...


Descripción del proyecto

The North Atlantic Jazz Connection nace de la unión de cinco elementos diferentes con la intención de crear su propia música y su propio sonido.

Desde sus comienzos en 2011 este grupo ha hecho de su música un espacio en el que cada uno de sus miembros ha podido expresar y sentir la música libremente.

The North Atlantic entra en el estudio para poder plasmar su música en un nuevo álbum: Element to Evasion. Un álbum original que pone de manifiesto la necesidad de estos jóvenes músicos de seguir resistiéndose y luchar por lo suyo.
Quiénes somos



 

Este proyecto además de ser único y especial por razones naturales, lo es por las especiales colaboraciones que incluye. Los integrantes y especiales colaboradores que darán vida a este disco son:

Daniel Juarez: Saxo tenor
Roberto Nieva: Saxo alto
Felix Rossy: Trompeta
Carlos Martín: Trombón
Alvaro del Valle: Guitarra
Roger Mas: Piano
David Ruíz: Contrabajo
Fede Marini: Batería


Para qué os necesitamos

Ahora bien...Te necesitamos, requerimos tu ayuda y financiación que será fundamental para poder llevar a cabo y realizar este proyecto. Solo con tu ayuda y tus aportaciones podremos plasmar el trabajo realizado y además serás parte del mismo.

Grabamos el disco el pasado mes de febrero en los estudios MECCA de Oiartzun, Guipuzcoa. En una sesión llena de momentos increíbles que fueron recogidos en la grabación.
El disco esta íntegramente escrito por nosotros. Hay temas de Dani, Roger, Rober, Fede y David.


Todo el esfuerzo , empeño y trabajo puesto en este proyecto pasa por ti, ayúdanos a conseguirlo y forma parte de algo único !!!!!

El dinero recaudado será nuestra principal y única fuente de financiación del proyecto. Este dinero ira destinado:

1.- Grabación en estudio.
2.- Mezcla y masterización.
3.- Impresión y copia de los CDs.
4.- Diseño en formato USB.
5.- Gastos de gestión.
6.- Cubrir gastos de los músicos.
Calendario previsto

El calendario y las fechas que manejamos para que el disco este listo pasan por el plazo y cumplimiento del presupuesto:

.- Del 1 de septiembre al 10 de octubre periodo de campaña y crowdfunding.
.- Del 10 de octubre al 25 impresión del disco en fábrica.
.- A partir del 25 de octubre podréis tener vuestras recompensas en casa.

Tenemos todo listo y grabado!! Tremendo disco!! Sin tu ayuda no podrá salir!!

Programació del JazzSí del Taller de Músics del 8 al 19 de setembre


Del 9 al 15 de setembre..programació del Jamboree Jazz


Programació primera quinzena del Campari Milano

Primers 15 dies de setembre al Campari Milano.

Programació de Tardor del Sunset Jazz Club de Girona

Doncs encetem una nova sèrie de comunicats a base de promocionar alguns dels Clubs de Jazz de casa nostra...i comencem amb la programació de tardor del Sunset de Girona.

Programació de tardor al Sunset Jazz Club

El proper diumenge 28 de setembre el concert del CMS Trio (format per Javier Colina, Marc Miralta i Perico Sambeat) donarà inici a la nova temporada estable del Sunset Jazz Club de Girona.
               Perico Sambeat                                              Rotem Sivan                                         Jerome Sabbagh

Fins al juny de 2015 es preveuen més de 200 activitats entorn al jazz, amb actuacions en viu els dimarts, dimecres, dijous, dissabtes i diumenges.

Durant el mes d’octubre el club acollirà els concerts dels francesos Knop Project (4/10), del grup gironí de música vocal Les Sixters (9/10), Giulia Valle Trio (11/10), Euclydes Mattos (16/10), Perico Sambeat Quintet (18/10), i també la programació especial de Fires.

3r Cicle Jazz i Fires
El pop/jazz de Verd i Blau (23/10) donarà inici a aquest cicle, molt variat estilísticament, que seguirà amb el jazz contemporani del Rotem Sivan Trio (25/10), la música de cambra del Sextet Gerió (26/10), el dixieland dels Hot Brass Quartet per al Vermut Jazz del dia de Sant Narcís (29/10), i el blues d’August Tharrats i Amadeu Casas (30/10). El concert estelar d’aquest cicle anirà a càrrec del Jerome Sabbagh Quartet feat. Ben Monder & Jeff Ballard (31/10), i la música negra de Marga Mbande Quartet protagonitzarà el ja tradicional concert d’aniversari del Sunset (1/11).

El llegat de Miles Davis i flamenc al novembre.
Al novembre es durà a terme el 2n Cicle Sax Masters, que tindrà com a cap de cartell a Zenhya Strigalev & Smiling Organism (15/11) en un concert que contarà amb la participació excepcional del llegendari baixista Foley, company d’escenaris de Miles Davis durant cinc anys.

D’altra banda, el guitarrista de flamenc i membre del grup Ketama Josemi Carmona, junt al pianista de jazz Ignasi Terraza, estrenaran a Girona el projecte “Únicos” (23/11), una revolucionaria fusió d’estils i tradicions.

Jazz des de Nova York al desembre
El millor jazz contemporani arribarà des de Brooklyn de la mà del Rob Garcia Quartet (13/12), amb un concert de presentació del seu darrer CD i amb la col•laboració del premiat saxofonista Noah Preminger. Amb un estil molt més clàssic, la pianista i vocalista Dena DeRose oferirà amb el seu trio una sessió de jazz elegant i sofisticat el dissabte 20 de desembre,

Nova jam session

Una de les novetats de la temporada és la programació d’una jam session dedicada al soul, funk i blues, que coordinarà la Banda de la Impremta el segon diumenge de cada mes, i que es sumarà a la jam de la Sunset Band (primer diumenge) i a la Jazz Jam Session (tercer diumenge) en el foment a la participació sobre l’escenari del Sunset.


 

WTF amb Duma Quartet al Jamboree Jazz

Claudio, Manel, Daniel i Sebastian
Una WTF que van protagonitzar els Duma Quartet, una formació amb la base del trio d'amics que van muntar les Jams al Carmelitas, amb el Sebastián Domínguez, Manel Fortià i Daniel Gonzalez, a més a més de l'inquiet Claudio Marrero, habitual a les Jams i Carmelito amb tots els honors com els altres tres amics.
Una WTF que va començar amb un ple total al Jamboree Jazz , la qual cosa passa amb freqüència. Una primera part farcida de temes propis amb clares connotacions personals de cadascun d'ells. Vaig fer els deures tot i apuntant-me els títols dels temes, i en els temes que començaven sense títol, ja esbrinava de qui podia ser el tema i ho vaig anar encertant...he.
 

Claudio Marrero
El primer tema va ser el Red Land, del Claudio. Un tema que parla de la seva terra vermella, aquella terra calenta que hi ha a les seves illes. Tema càlid i amb una càrrega melòdica i rítmica important, farcit de canvis rítmics ideal per començar la WTF i posar-nos a tots en solfa. Després d'aquesta magnífica entrada, va ser el Dani qui va col·laborar amb un tema dedicat a Monk i de títol Knom, prou evident. Del Sebastian van ser els dos següents temes, el Duma's Blues i el Deingo, nom d'un inexistent escarabat i tema d'una durada superior a la normal...tot i que això ho hauré de verificar tot i editant l'àudio del concert, ja que em va semblar que van enllaçar un parell de temes que ben bé podrien ser els del Manel Fortià, el darrer d'aquest, iniciat per ell mateix amb una llarga intro a  contrabaix solo, magnífica interpretació del Manel. Varen acabar amb el tema que va composar el Claudio quan l'estimat Morten Sandholt era a l'hospìtal. Tema anomenat Vikingo en honor seu i que va composar per donar-li tota la energia i amor possibles. Veure com en Claudio va presentar aquest tema ens va emocionar a tots i les seves llàgrimes que van estar a punt de caure ens van arribar dins del cor. 

Jöel González
Si alguna vegada he vist tocar un tema amb tant de cor, amor i ànima, la d'ahir va ser la segona vegada, perquè la primera, força més emotiva, va ser la que va tocar Claudio en el concert que lAurelio Santos i tots plegats li vam dedicar al Morten en el seu viatge. Ahir però va ser especial, primer perquè ningú s'ho esperava i després perquè en Claudio i la resta de companys van donar el màxim de si mateixos en cadascuna de les seves intervencions, tot i fer més èmfasi en el final protagonitzat pel Claudio tot i encarat al Dani, ambdós immiscits en una mena de simbiosi espiritual i energètica. En finalitzar, abraçades del Claudio a tots els companys, entre els quals el primer convidat al piano, en Jöel Gonzalez.
Aurelio va pujar a expressar la seva gratitud als músics i va aprofitar per recordar-nos la figura de l'estimat Viking, en Morten Sandholt. ( Per Sandholt, Jens Peter Sandholt ).
 

Lluc Casares i  Claudio
Vam aplaudir com mai i la Jam va començar amb el Lluc Casares Alcobé al tenor en un tema de Duke Ellington, el magnífic Isfahan. En el següent tema vam tenir al Joan Casares Alcobé que va substituir al Daniel i el mexicà Leo Cortés al contrabaix deixant-li un break al Manel, i interpretant un tema de Irving Berlin i interpretat per Mobley en el seu Soul Station, el Remember. Magnífic tema i magnífiques interpretacions de tota la penya. Lluc i Claudio on stage together, amb el Joan, magnífic, incisiu i creatiu, Sebastian amb la seva magnífica Gibson, Jöel precís al piano i el paisà del Sebas, el Leo al contrabaix amb una bona pulsió rítmica.  


Michelle, Leo, Lluc, Nicks i Tony
Després d'aquest gran tema l'Aurelio va convidar a una cantant americana, la Michelle Green, dona impressionant, amb un color a la pell que ens va situar momentàniament en un club de NY. Tony Martin va encarar-se al piano, ell que és més de teclats electrònics per acompanyar-la en el God Bless The Child que la Michelle va cantar amb una magnífica veu. Nicks Herrera va substituir al Sebas i va fer una bona parella amb el teclista acompanyant i solejant com ell sap fer. Un Nicks que ja porta 14 anys amb nosaltres i que va venir amb una mà al davant i l'altra al darrera, trobant-se una ciutat i una gent, músics o no, que el va acollir i estimar. Argentina, Uruguay, Mèxic, Brasil, Xile...i d'altres països del con sud d'on han vingut una gran quantitat de músics bons, bona gent amb els quals compartim i gaudim amb la seva música. 
Nicks, Lucas Martínez, Leo, Joan i Joaquín Rubio
El darrer tema de la Jam abans de les 23h va ser el preciós Skylark de Charmichael i Mercer interpretat a l'harmònica per Joaquín Rubio i Lucas Martínez al tenor, a més a més de la resta de companys, Tony, Nicks, Leo i Joan.
Per finalitzar aquestes quatre ratlles, dir-vos que el so, llums i freds varen estar a càrrec de l'Àlex Monsoliu, i que la barra va somriure amb el sempre positiu Òscar. Miquel Tuset Mallol.

Inici de L'Hora del Jazz a la Plaça de la Vila de Gràcia...i Marina Tuset Septet a La Fresqueta de Badalona

Doncs ahir va ser un magnífic diumenge en diversos aspectes... musicalment va iniciar-se a les 12h45m per a mi, després d'una odissea de tren i metro. Un metro, el de la L3 a Espanya que em va oferir diversos missatges enganyosos relacionats amb el temps d'arribada del proper tren. El primer.....54s, 53s,......35s......El segon de nou 54s, 53s....i així fins a quatre vegades....se'm van descomptar els minuts i jo cabrejant-me cada vegada més...argh que arribo molt tard....mai arribo tard...collons.... Mentre tant, missatges sonors de que per a la nostra seguretat hi ha càmeres ocultes...en català i en castellà (no les càmeres, els missatges) però cap missatge en anglès.....i l'andana saturada de guiris...que els bombin...
Albert Bover i Carola Ortíz
Total, que em sembla que vaig poder escoltar el final d'un tema i l'inici del meravellós Tanta Saudade, magnífic amb lAlbert, sobri i elegant com sempre, i tocant, acariciant el piano més aviat. Acompanyant i "solejant" de manera impressionant a una jove encara Carola, Caroleta Ortich. Aquesta magnífica mossa, inquieta com ella sola, va acaronar amb la seva veu les nostres oïdes amb aquest magnífic tema. La seva intervenció amb el clarinet (em va semblar que duia dos micros connectats) va ser excel·lent, mostrant-nos un so càlid i potent alhora. Un duet que hauré d'escoltar plenament a la propera ocasió que pugui..tot i saber que ja n'han fet de bolos..ai..ai...

Caroleta Ortich
El bis, el tema de Sting d'un Anglès a Nova York....va estar lleugerament modificat en diverses ocasions...en la lletra...ja que musicalment, va ser realment millorat, què carall....La primera modificació en el títol...A Catalan Girl in NY..després canviant la lletra tot i explicant algunes històries que ella mateixa va viure a N.Y....i al final...el final...era catalan girl, or spanish girl però tant se val si havia anat a Nova York....tot això amenitzat pels sons del piano i clarinet..o sigui que un plaer total. La Carola porta la directa, i amb els acompanyants que es busca, el viatge serà llarg i joiós.....

Després d'aquesta primera part.... un descans, saludar als músics, amics presents entre els quals el mateix Albert, la Carola, l'Antonio Narváez Dupuy, lEmilio Civit Puig, el Toni i Pere, la Fina Lopez, el mateix "presi" de lAMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, en Dick Them, i xerrar de què sinó, de Jazz, dels músics, de concerts...etc....

A l'inici de la segona vaig tenir la sort de seure al costat del José María Gálvez Alda, Curro Gàlvez, envoltat de les seves dues filletes. Escoltar Jazz al costat o ben a prop d'un músic de Jazz és el millor que et pot passar....la sintonia és total...El Blue Note Quintet liderat pel Francesc Capella i David Pastor, tenia l'al·licient de la resta d'acompanyants com el Guim Garcia-Balasch que feia de Vicent Macian Pla, en Rai Ferrer i Xavi Maureta.
 

The Blue Note Quintet fotografiat per l'Antonio
El primer tema, un original que em sonava com si d'un estàndard fos.... comentant-ho amb el Curro..quin tema més Hard Bopper... Vaig fer els deures i em vaig apuntar els temes al mòbil... Janine, Sobre la Amada?..Fat Man Blues i el Cedar`s Blues....i el següent bis que no el vaig apuntar i ara no recordo. Una sessió del millor Jazz de l'època del Blue Note amb un quintet extraordinari.... En David va estar genial a la trompeta tot i tocar-la sense pujar al registre súper agut i sonant doncs més i més dolça, neta i clara com la patena. Guim, canviant el alto pel tenor per sonar "come il faut", però fent-lo córrer com si d'un alto es tractés...no sempre però i quan era un tenor, era un gran tenor. La secció rítmica de piano contrabaix i bateria va anar súper quadrada, súper enganxada....Rai i Xavi van fer la seva feina a la perfecció, acompanyant i també "solejant", i el gran Francesc Capella, va estar a una gran alçada. 

Vegem ara un vídeo enregistrat per un dels presents del primer tema del Blue Note Quintet..



Francesc va fer uns grans solos, amb una digitació clara i percudida a  moments i melòdica la resta.Un magnífic so el del Yamaha que l'associació va adquirir per a la ocasió i millor que el van fer sonar els dos grans pianistes.

Després del concert, salutacions a dojo i a dinar amb l'Antonio a un Thai de Gràcia en pla vegetarià ....
 

Marina Tuset Septet
La Marina Tuset Septet tocaven a la platja de Badalona al xiringuito La Fresqueta a partir de les 20h. Si alguna vegada aneu a Badalona o hi heu d'anar o ja hi heu anat, cosa molt probable, estareu d'acord amb mi que aparcar a la part baixa de la ciutat és quelcom impossible. Després de voltar i voltar seguint fletxes a dreta i esquerra, al final vam anar a parar a un dels pàrquings de la city. Encara havíem de caminar una bona estona, i els 50 metres a vall que ens havia dit la Marina devien ser més de 500. Fet i fet vam arribar al xiringuito amb la música pels aires.
Força penya i gaudint amb la música "marxosa" del grup. La resta de temes de la primera part vam seure quasi al darrera del tot, amb un bon so però i una panoràmica visual de mitja tarda, amb un cel blau i la mar en calma, i els músics tocant descalços sobre la sorra de la platja, com si al carib estiguéssim.
 

Víctor, Marina i Arnau
El descans el vam aprofitar per posar-nos a primera línia al costat del Jesús Mirallas, pare del Víctor. Un septet amb la Marina, Victor Mirallas, Gregori Hollis, Òscar Latorre, Kimi Saigi, Joan Pasqual i Arnau Figueres. Un grup d'amics, gent de la mateixa generació, joves estudiants que es prenen això de la música amb la màxima seriositat i que a més a més són bons músics i instrumentistes, però lo més important és el bon rotllo i sintonia entre tots ells. La música que fan és el reflex d'aquest ambient; música carregada de "groove" en els temes més lents i plena de "funk" en els més ràpids. Bons solos de cadascun dels vents, tornant-se de manera democràtica, i una bona secció rítmica molt ben acoblada amb solos també del Kimi al teclat quan només sonava el trio, i aquest ben acaronat per baix i bateria, Joan i Arnau. La Marina va cantar com sempre, amb les mateixes ganes, seguint el ritme amb el cos i sobretot amb el permanent somriure una vegada finalitzada la intervenció i ja deixant pas a la resta de companys. Els temes que van interpretar formen part ja del "repertori" de la formació que cada vegada qualla més i més. La veu de la cantant va brillar en els aguts que va fer i també en el to mig i greu va mostrar el seu domini de les variacions melòdiques. Te una veu maca, un color característic que la fa molt personal i agradable. Un concert que vaig enregistrar, molt millor a la segona part, amb el Zoom Q3 a la primera fila, fent-nos companyia. Miquel Tuset i Mallol.