1.- Kurt Elling Quintet i The Bad Plus & Joshua Redman , 4 de juliol de 2015.
La primera formació incloïa a:
Kurt Elling, Veu; Gary Versace, Piano i OrgueHammond
John Mclean, Guitarra; Clark Sommers, Contrabaix; Christian Euman,Bateria
John Mclean, Guitarra; Clark Sommers, Contrabaix; Christian Euman,Bateria
Per parlar una mica d'aquest projecte dir-vos que els tres primers temes fins i tot em van agradar. La veu d'en Kurt és molt maca i canta força bé. El que va passar després és el que jo comento a vegades als músics quan venen al JCLV relacionat en què un concert ha de tenir una dinàmica, no s'ha de deixar morir rítmicament parlant i això és el que va fer aquest menda, tocar 4 temes seguits d'un avorriment total i bestial, i ho dic de memòria. Va tocar la llista sense haver-se'n adonat que aquesta seqüència era mortal de necessitat. No pots tocar sense mirar i entendre la resposta del públic. Aquest ho va fer i a nosaltres ens va avorrir. No era devot jo d'aquest sant, ni de cap, i menys que ho seré.
L'altre cosa va ser el concert de The Bad Plus & Joshua Redman, on aquí sí que vam gaudir d'allò més quasi des del primer tema. I jo diria que la cosa va anar a més, a mida que passava l'estona. El so va ser bo i les interpretacions de tots quatre, increïbles. Joshua va saber estar-se en segon pla quan li va tocar i no es va trobar de cap de les maneres empetitit pels altres, ni els altres empetitits per ell. Un concert que va ser extraordinari i que tornaria a escoltar de totes, totes, i del qual no en vaig poder fer cap foto, considerant les condicions lumíniques i les del mòbil, un LG G3 que quan pugui me'l trec de sobre...quan l'hagi pagat...uff!
2.- Ibrahim Electric i Iromi: The Trio Project, 5 de juliol de 2015.
Un trio format per:
Niclas Knudsen – guitarra; Jeppe Tuxen – Hammond; B3 Stefan Pasborg – bateria
i segons els organitzadors....Ibrahim Electric és, des de fa alguns anys, un dels grups de jazz europeus més reconeguts. Amb una sòlida base de jazz, la seva música va des de la experimental fins al soul/jazz vintage, l’afro-beat, l’àcid rock dels 60, el power-beat o el punk, palès en la seva desenfrenada actitud en els directes.
Sí, això darrer podria ser veritat però per a mi no és un grup de Jazz, o al menys això no és el que em va sonar a mi. Hi havia, això sí, força gent entregada. Jo me la mirava i no entenia què collons els hi podia agradar....ja ho diuen....que sí, que els camins són infinits. Molt soroll i poques nous. Realment un so eixordador, en excés, tot i que jo no soc la persona adequada per parlar de volums, si considerem els meus acúfens. Bé, tan se val, per a mi va ser massa fort, hi va haver massa potència i sempre que pugui ho diré; per fer bona música no cal que aquesta vagi a tota hòstia. No crec que els escolti mai més.
A la segona part hi havia la Iromi, una virtuosa del piano efectista i amb molta parafernàlia i show lumínic. No és el que més m'agrada però sí que em va fer el pes. Reconec les seves virtuts interpretatives i el resultat musical va ser interessant per a tots. Tothom va gaudir i potser sí m'escolti a la Iromi alguna vegada, encara que no gaire.
Hiromi – piano; Simon Phillips – bateria ; Anthony Jackson – baix
Anthony va tocar una gran guitarra, un guitarrot ben gran de caixa amb sis cordes que no se l'acabava mai, tot i les manotes grosses que tenia. Un projecte força impactant, estèticament parlant i també acústicament. Com que això només pretén ser un resum dels concerts de l'estiu, ara els del juliol, em sembla que amb això ja n'hi ha prou. Tampoc vaig prendre notes en el seu dia i ara tot just recordo la situació.
El que sí vull dir és que anar a aquest festival s'ha convertit en el ritual que els organitzadors ven pretendre en concebre'l, gaudir de la música, si pot ser Jazz millor, i dels bons vins i caves del Penedès, i això és el que vam fer.
3.- Marina Tuset Quintet, al JazzSí, 20 de juliol de 2015, 20h30m.
Marina va presentar el projecte actual que dia a dia s'està consolidant. Un projecte que ha passat pel Jamboree i d'altres indrets i del qual en sortirà un disc l'hivern de 2016. Una formació sòlida la que l'acompanya en la base rítmica, amb una veu solista i un vent, aquesta vegada un saxo alto. Veiem quin és aquest quintet:
Marina Tuset, veu
Albert Carrique, saxo alto
Kimi Saigi, piano i teclat
Joan Pasqual, baix elèctric
Arnau Figueres, bateria
i la col·laboració de Mireia Pujol fent cors (coautora d'algunes lletres)
l'Albert va substituir amb gran solvència al vent oficial, l'Iscle Datzira, a més a més de canviar el "color" amb el seu so. Marina va estar fantàstica cantant amb la seva magnífica i càlida veu tot aquest seguit de temes aliens i propis. Aquests, cada vegada més i millors, ens van encantar a tots els presents. Les lletres d'aquests temes són d'autoria compartida amb la seva millor amiga, la Mireia Pujol. Aquesta, a banda d'acompanyar-la sempre a tot arreu on pot, l'ajuda en els efectes col·laterals relacionats amb la bellesa. Amb moltes ganes de poder escoltar aquest treball en format físic, i esperant una futura presentació al Jamboree, paraula de Pere Pons.
4.- Víctor de Diego Trio, al Guzzo, 20 de juliol de 2015, 22h30m
Un dia que havia de córrer i ho vaig fer. Després de veure el projecte de la meva filla vaig anar corrents, quasi, de cap al Guzzo, restaurant on l'amic Fred Guzzo hi fa també concerts en petit format, en un racó del local. Allà hi teníem el projecte Tribute del Víctor, dedicat als seus mestres i que ja vam veure en un llunyà gener de fa un parell d'anys al JCLV.
Víctor de Diego, saxo tenor i soprano
Jordi Gaspar, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria
Poques coses podem dir del projecte del Víctor, i són poques perquè hi ha molta música, i això sí què és el que va sonar. La seva total compenetració es fa palesa des de la primera nota i des del primer dia que el vaig veure, al Centre Cívic d'Urgell, ja fa estona, que cada vegada que l'he escoltat n'he fruït. Al Guzzo no va ser una excepció, i tot i la petita dificultat de comoditat ens ho vam passar d'allò més bé.
5.- Paquito D'Rivera & Trio Corrente, al Jamboreee, 22 de juliol de 2015.
Dels diversos dies que van durar, crec que tres, les actuacions del grandíssim Paquito D'Rivera i el seu trio al Jamboree, vaig tenir la oportunitat d'anar-hi a un d'ells. Veure a aquest mestre tan i tan mític a dos metres i escoltar-lo tocant el clarinet i el saxo alto allà mateix, al lloc on més hores he escoltat de música en directe, per a mi va ser força impactant. Sovint però no ens n'adonem del què ens passa i a l'instant, i sí que valorem la seva magnitud passats uns dies. Llavors dius, collons, si vaig escoltar a aquell o aquell altre "masters". Això em devia passar aquest dia tan especial. El domini que te aquest home dels instruments és tan abassegador que és quasi insultant. Ja em perdonareu, és una manera de dir que sí, que realment estàvem davant d'un gran Master. Recordo amb quina simpatia ens va xerrar des de l'escenari i de quina manera tan tranquil·la i relaxada va gestionar les presentacions dels músics i igualment va tocar. Increïble. Com també van ser increïbles els tres acompanyants, el Trio Corrente, una formació estable, súper compenetrada i també d'un gran nivell.
Una formació amb...Fabio Torres, piano; Paulo Paulelli, contrabaix i Edu Ribeiro, bateria. Grans mestres tots tres amb grans solos igualment. Em ve al cap els que va fer el bateria Edu, d'una gran mestria polirítmia. La resta de companys, el pianista Fabio va estar genial així com també el contrabaixista Paulo. Hi vaig anar al passe de les 20h conjuntament amb l'Antonio Narvéz i unes amigues seves de Sevilla. Havíem de tornar al segon passe, però vam anar a sopar al Dionisos i xerrant, xerrant, se'ns va passar l'estona i a mi el darrer tren em va dir adéu. O sigui que Nit Bus cap a Sant Boii d'allà amb taxi a Sant Vicenç. No és que sigui car, (el taxi em va valer 12€) és que no s'acaba mai el viatge del Nit Bus aturant-se a tot arreu.
Miquel Tuset i Mallol.
Dels diversos dies que van durar, crec que tres, les actuacions del grandíssim Paquito D'Rivera i el seu trio al Jamboree, vaig tenir la oportunitat d'anar-hi a un d'ells. Veure a aquest mestre tan i tan mític a dos metres i escoltar-lo tocant el clarinet i el saxo alto allà mateix, al lloc on més hores he escoltat de música en directe, per a mi va ser força impactant. Sovint però no ens n'adonem del què ens passa i a l'instant, i sí que valorem la seva magnitud passats uns dies. Llavors dius, collons, si vaig escoltar a aquell o aquell altre "masters". Això em devia passar aquest dia tan especial. El domini que te aquest home dels instruments és tan abassegador que és quasi insultant. Ja em perdonareu, és una manera de dir que sí, que realment estàvem davant d'un gran Master. Recordo amb quina simpatia ens va xerrar des de l'escenari i de quina manera tan tranquil·la i relaxada va gestionar les presentacions dels músics i igualment va tocar. Increïble. Com també van ser increïbles els tres acompanyants, el Trio Corrente, una formació estable, súper compenetrada i també d'un gran nivell. 
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada