Jazz Club La Vicentina: 20/4/14

Una WTF amb una brutalitat rítmica impressionant de la mà de l'Armand Sabal Leco, Didak Fernandez i Adri González....inicialment....després més músics. ..i ara començant la trully WTF amb el tema Barcelona....això ho escrivia en el mateix Jamboree després de penjar les fotos al Facebook....

Armand Sabal Lecco

El trio liderat pel camerunès Armand, expert en mil batalles musicals amb gent com Jaco Pastorius, Stanley Clark i demés (Aurelio Santos dixit) va començar la sessió amb un parell de temes on la suavitat i delicadesa poc més durarien. Després d'aquesta introducció va començar la potència rítmica i sonora. Vaig tenir sort d'estar arraconat a la primera fila i primera cadira de la paret (al costar de l'amic Emilio Civit i parella) i amb taps i tot, em va semblar força potent...ai, ai els meus "tinnitus"...s'han de cuidar, que no s'incrementin. És evident però que aquesta música s'ha d'escoltar a aquest nivell sonor, i fins i tot, ens hauríem d'haver posat a ballar...bé, els més joves. La mestria de l'Armand amb el baix elèctric és total i la manera com el toca, les diverses maneres utilitzades en demostren el control de l'instrument. Que un baixista lideri una formació només vol dir una cosa, que el seu liderat s'ha de "veure" i escoltar dalt l'escenari, i l'Armand ben bé ho va demostrar.

Adri González

Un Jamboree Jazz ple de gom a gom va aplaudir cadascun dels temes, tot i que en alguns casos semblava pura improvisació. El ritme no va parar i els solos de l'Armand van anar evolucionant des de l'slap a maneres més convencionals...El funk va deixar les parets del Jamboree tremolant des de les 20h fins passades les 23h, hora en la qual vaig marxar. Els companys del gran baixista van complir de sobres les expectatives i l'Adri ens va deixar magnífics moments al piano i posteriorment al teclat amb efectes vocals barrejats amb les tecles. Els moments brillants no van parar i la seva aportació va ser decisiva demostrant una gran tècnica i compenetració amb el Dídak. Ambdós van estar-se molts moments mirant les evolucions del líder per decidir-se a intervenir a la vegada o aturar-se de cop quan l'Armand ho suggeria.

Armand i Dídak Fernández

Dídak a la bateria va estar immens. Te una personalitat, una manera particular de tocar la bateria que l'aparta del concepte clàssic de picar amb les baquetes. No va fer cap solo, en el context estàndard, perquè no li va fer falta. Constantment estava creant amb el seu permanent ritme i a vegades ritme entretallat. Una formació que va fer que gaudíssim tots plegats amb un so magnífic de la mà del Leo Bianchi, controlador també de la llum, fum i refrigeris diversos. Ara bé, per refrigeris els de l'amic Òscar que darrera la barra, amb el seu permanent somriure, atenció i camaraderia et dóna peu a una xerrada del que vulguis parlar. En el meu cas, comentar les vicissituds de la moguda musical que estàvem compartint. Després de més d'una hora de música non-stop amb el gran trio inicial va començar la Jam. Alguns dels músics que van compartir escenari amb el l'Armand i companys varen ser el Jurandir Santana i el Juan R. Berbin. Seguidament hi va haver el break definitiu per la formació inicial i vam tenir el plaer d'escoltar una formació "nova", amb els dos anteriors a més a més del Mariano Camarasa, teclat i el Matías Míguez al baix elèctric. Després més músics entre els quals l'amic i gran guitarrista Sergio Belloso, el Roger Serrahima a la bateria i la gran veu i magnífica presència de la Tamar McLeod Sinclair amb la qual van interpretar el gran tema de Monk, "Round Midnight" a ritme de funk. I ja amb l'hora per començar la trully WTF ho van fer amb alguns dels anteriors a més a més de l'Aurelio i el gran Anònimo explicant-nos tots dos la seva versió de la Barcelona real...aquella que sembla que només sigui per a gaudi de turistes.

Vegem algunes més de les captures fetes amb el meu mòbil....