Jazz Club La Vicentina: 20/3/22

Molt bon dia a tothom.

I ahir vam tenir el goig de veure des de la primera fila de la Nova Jazz Cava a la gran Judy Niemack acompanyada del ja octogenari Kirk Lightsey Trio & Gideon Tazelaar en un altre dels grans concerts del 41è Festival de Jazz Terrassa. Resulta que a la secció rítmica hi hagué el ja nostre Giuseppet Campisi al contrabaix i el també de fa temps, Jo Krause a la bateria. El jove Gideon ja el vam poder veure a l’escenari de la Nova Jazz Cava fa uns dies, el diumenge 13 de març acompanyant als magnífics Roommates. Vam gaudir molt del concert, i sobretot de la presència escènica, veu i “Scat” de Judy i també de la interacció espontània amb el jove crac holandès del saxo tenor. També de les improvisacions de Giuseppe, el qual, també va sustentar amb gran professionalitat la base rítmica. Jo va fer una feina brutal, ell que és un baterista que no només es dedica a fer "Swing" i que amplia el concepte amb cops a la caixa en d'altres moments del temps. Les digitacions del vell Kirk ja no són les d'abans, però sí el seu concepte harmònic i el sentit del ritme i del swing. Una formació anunciada però feta "ad hoc" per aquest dia. Un trio base comandat pel gran pianista, que tot i la colla d'anys que arrossega, va mostrar-nos encara les seves habilitats. Persona entranyable, paio simpàtic i sobretot, bon rollo a l'escenari (i fora, de ben segur) amb la resta de músics.

Judy va començar el concert recordant a Miles Davis, primer amb el magnífic "All Of You" i després amb "All Blues", segon tema que va sonar. Després a Monk, amb un "Misterioso" increïble un altre magnífic "Well You Need'nt" i posteriorment a Duke Ellington amb un preciós "In a Sentimental Mood", iniciat a veu i piano amb les notes soltes de Giuseppe al contrabaix i escombretes de Jo. Una primera part que va acabar amb el "No More Blues" (Chega di Saudade) tocat a un tempo força maco, i que ens va deixar sintonitzats (al menys jo, i de ben segur molta més gent) amb l'encant d'aquesta estrella radiant que és capaç d'il·luminar ella sola qualsevol dels escenaris que trepitgi. I no només il·luminar, i també portar tot el pes del concert, des del primer minut. I recordo que Judy ens va dir que al jove crac Gideon el coneixia d'aquella mateixa tarda. I de quina manera es van compenetrar.

La mitja part serveix per anar a la barra i demanar quelcom per refrescar o escalfar les emocions. Allà hi hagué Marian Barahona amb la qual vam comentar la mestria de Judit, principalment, la seva veu, "Scat" i presència escènica.

El segon passi va començar recordant de nou a Miles amb el seu "Milestones", magnífic tema on Judy ens va tornar a impressionar amb el seu "Scat" i tema potent i viu. I el tema que van fer Judy i Giuseppe van iniciar el preciós "Angel Eyes" ells dos solets, i quin goig Giuseppet. De fet el va començar ell amb les profundes notes i marcant to i tempo. El jove Gideon va fer-nos un solo magnífic posterior a la melodia feta per Judy, i ja a tot delicat swing. Un altre tema que van començar veu i contrabaix va ser el The Man I Love, molt dolçament. Coses que van canviar després de fer la Intro...Després, tempo fast i Swing a dojo amb tota la formació. Sense solució de continuïtat, el gran Kirk va iniciar un tema a piano sol, amb una llarga introducció on ens va mostrar la seva calidesa. Després, Judy amb la veu el va seguir en un tema que no he pogut identificar. Un tema ara sí, on només va sonar la veu i el contrabaix, va ser-ne un que, tot i poder-lo cantar, per conèixer-lo, no n'he recordar el seu títol. Quin goig de nou per al Giueppe, ell sol amb ella. I la cirereta del pastís va ser "Les Feuilles Mortes", primer amb una entrada dolça de tempo i delicada veu, en francès, amb en Kirk al piano, ells dos en la "intro" del tema, per després entrar la resta a tot delicat swing. Coses que varen canviar quan ella va iniciar el seu "Scat" ja a un tempo fast. Gideon va seguir amb les improvisacions de manera magistral, i amb una base rítmica potent al seu darrere. Improvisacions posteriors com la de Giuseppe ens feren arribar al final del tema, el qual van enllaçar amb un Blues Final a mode de bis definitiu. Gran concert que va complir la tasca per la qual els van contractar, per fer-nos gaudir durant dues hores llargues, cosa que s'agraeix molt i molt. El Blues final va ser apoteòsic, picant tots de mans seguint el ritme, coses a les quals ens va incitar el bo d'en Kirk. En fi, llarga vida al Jazz i al Festival Jazz Terrassa. Sovint ens passa que no som capaços (algunes i alguns) de copsar tot això en el mateix moment de l'escolta, coses que després, si es pensen bé, si recordes els moments passats sí s'acabaran copsant, entenent i admirant. Gràcies Valentí, Susanna Carmona i la resta de la gent de la Nova Jazz Cava. Per cert, les truites del Festival, molt bones, com sempre.