http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/2015/04/programa-204-josep-m-balanya-albert.html
Magnífic concert-jam amb Johnny Branchizio Trio al JCLV
Molt bon dia a tothom....un dia després d'un concert-jam GRATUÏT amb molt poca assistència de personal....vaig mirar el què havien consumit i en total, 15 cerveses, tòniques i coca-coles incloent la meva birra i alguna dels músics...misèria. Ens ho vam passar molt bé. Quasi que això sol ho justifica tot, però, noi, quina pena de poble. Per què quin sentit té que hi hagi col·laboradors si al final no venen als concerts excepte alguns assidus? Un club de Jazz amb col·laboradors i sense públic te algun sentit? Amb 6 anys s'ha pogut fer afició o finalment s'han cansat? O potser se n'ha de fer càrrec algú altre? Si considerem que 3 eren de Sant Vicenç, la resta, de Rubí, Sant Cugat, Castelldefels, Torrelles, Barcelona...en fi..gràcies per venir als de fora, i als 3 de dintre. Un trio magnífic amb un gran guitarrista, Johnny Branchizio que va venir acompanyat pel Jordi Mestres i Roberto Faenzi.
Un trio ben conjuntat, tot i el seu segon concert tocant junts. Una molt bona estona de molt bona música i després la jam. Una jam que no seria el què és sense el Modest Pelfort Fabregas, Sergio Del Campo Adsuara, Juan Carlos Speedy González, Josep Mª Martí. (Ahir no ven venir ni la Noelia White ni el Pep, Crazy-hunter Hunter, uns altres assidus. Intueixo que devien assajar de cara la Jam d'avui a Rubí). Amb ells, els primers, i un servidor, a més a més dels que venen de manera puntual ens apanyem força bé, gràcies al suport del trio base. El noi de Castelldefels, amic d'un alumne del Johnny va tocar força bé un parell de temes i el Lluís Voisin, va tocar la bateria del Roberto, amb la nostra atenta mirada i control..no sigui que es desmadeixés i acabés amb la vida dels plats (la qual cosa equivaldria a acabar amb la seva pròpia vida..oi Roberto?). En fi, una bona jornada de molt bona música que tot i això, em planteja algunes preguntes de cara el futur. No sé què és el que s'haurà de considerar, però és ben cert que alguna cosa s'haurà de fer...o desfer. Tired of waiting. Miquel Tuset i Mallol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg){kind=link}
