Doncs teníem moltes ganes de gaudir amb aquesta magnífica proposta de Bruno Oro & Vicens Martín Dream Big Band, per acabar el diumenge 23 de juliol la Festa Major d'Estiu de SVdH amb la "cirereta" del pastís. Un concert que havíem programat inicialment per fer-lo a la Festa Major d'Hivern i que per motius relacionats amb els espais físics on fer-ho, el Teatre de La Vicentina, es va haver de posposar per fer-la l'estiu. Crec que hi vam sortir guanyant, pels pèls, però. Hi vam sortir guanyant per l'espai obert i el magnífic escenari permanent que tenim actualment a la Plaça de La Vila, però per poc se'n va tot a norris pel xàfec que va caure just quan s'havien fet les proves de so i els Carallots havien de fer uns castells que sembla no van poder fer. No oblidem que aquest és un projecte de Contrabaix i que les gestions primeres amb el Christian Bogulawsky varen ser claus per a la realització final d'aquest concert.
El mateix Vicens Martín deia això el matí del mateix dia, al Facebook:
Gener 2013: un dels primers concerts de la Dream Big Band amb la Gemma Abrié i Els Fruits Saborosos va ser a Sant Vicenç dels Horts, gràcies a l'esforç de l'amic Miquel Tuset, el gran provocador del jazz a aquella ciutat. 4 anys i mig més tard, tornarem a Sant Vicenç dels Horts, aquest cop acompanyant al Bruno Oro i el nostre espectacle Sinatra 100 Anys. Serà a les 22.00h dins la Festa Major organitzada per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, i en transport públic s'arriba molt bé des de Barcelona. Ah, i és gratuït. Espero no haver d'esperar 4 anys més per tornar-hi amb algun altre espectacle de la Dream BB!
Doncs amic Vicens, gràcies per les teves paraules i ja vas veure que la resposta del públic va ser excel·lent, omplint totalment la Plaça de la Vila. El futur però, és sempre incert.
El concert se'ns va fer curt, tot i la durada de una hora i mitja. El projecte de Sinatra 100 anys ha vista ja la llum en format CD, disc editat per Temps Record i que ja vam posar en un programa de la temporada passada de Jazz Club de Nit. La idea inicial, "em ronda" que va sortir de l'Albert Carrique el qual li devia proposar al Vicens Martín i si m'equivoco que algú m'ho digui. L'amistat de Marcel·lí Bayer amb Bruno Oro i d'altres motius varen fer que li oferissin participar en aquest projecte, organitzant-se la primera trobada Martín-Oro en la qual el director, compositor i guitarrista li va explicar tots els "ets i uts", cosa que el mateix té explicat en algun lloc d'aquest espai infinit.
A tall d'exemple dels molts comentaris d'aquest concert el que van fer els de la sala Barts i que diu així:
Bruno Oro fa un homenatge a Sinatra rememorant l'inoblidable concert de l'artista a Las Vegas el 1966. El popular actor i cantant Bruno Oro homenatja la figura del llegendari Frank Sinatra, del qual s'ha complert el centenari del seu naixement (2015). Recorda “La Veu” de Frank Sinatra, brillant actor i cantant, icona mediàtica del segle XX, recuperant la música que feien amb la Count Basie Orchestra sota la direcció de Quincy Jones. Bruno Oro posa veu a uns estàndards de sempre i els reinventa sota el seu estil personal, acompanyat del talent dels músics de la Dream Big Band sota la direcció i arranjaments nous de Vicens Martín. Bruno Oro va debutar com a cantant i compositor el 2008 amb Napoli, un disc en italià, la seva llengua paterna.
“Oro no només posa la veu a les cançons del mite nord-americà sinó que també reinventa amb el seu estil personal els seus grans èxits. No és fàcil.” Catzona.
“Un concert amb molts dels temes que va popularitzar el més famós dels 'crooners"', Frank Sinatra.” BTV
Doncs aquest és el projecte, rememorar la música de Sinatra amb la Count Basie Big Band, i fer-ho, quan ho van començar, l'any en què en feia 100 del naixement de "La Veu".
El directe que ens van oferir en aquest concert va tenir diversos moments diferenciats. De fet, primer va començar la Vicens Martín Dream Big Band i després del primer tema, o entremig d'aquest primer, ara no ho recordo, va aparèixer Bruno Oro amb tot el públic aplaudint-lo. No oblidem la figura mediàtica que ell és, el gran actor que és, havent-lo vist tantes vegades al magnífic Polònia. El que la "gent" no sap, crec, és que té una molt bona formació musical havent fet la carrera de piano clàssic, tota o quasi tota. La seva habilitat lingüística, oïda musical i bona veu varen fer la resta, i així doncs el tenim liderant aquest magnífic projecte del Vicens. Una Vicens Martín Dream Big Band que com deia el Vicens vam poder portar el 2013 en una de les primeres actuacions d'aquesta orquestra amb la Gemma Abrié, música original del Vincens sobre els textos de Josep Carner i els seus "Fruits Saborosos", també editat en disc en un format intern de DVD amb un llibret exquisit on hi ha totes les poesies cantades i fotos dels músics i cantant.
Si la música va sonar acompanyada de la veu, hi va haver altres moments en què la Big Band va sonar sola, com els temes protagonitzats pels trombons, saxos i trompetes. Temes en els quals vam poder gaudir de les magnífiques improvisacions, quasi inexistents en el projecte de Basie i Sinatra, i que sense la veu de Bruno, la Dream Big Band va desenvolupar en tota la seva extensió. El mateix director va agafar la guitarra en un d'aquests temes fent-nos una magnífica i delicada improvisació. Un altre dels moments diferenciats va ser quan l'escenari es va buidar exceptuant-ne Bruno Oro i Guim García Balash. Ells dos, Bruno al piano i veu i Guim al saxo alto, ens van oferir una magnífica balada que va fer-nos aixecar de les cadires. Els temes coneguts de Sinatra anaven sorgint de l'escenari i les "bromes", no masses, de l'actor, ens feien riure fent que tot plegat fos un espectacle complet. Humor, música, veu, Jazz, Sinatra, Basie, en definitiva Bruno Oro, Sinatra 100 anys, amb una magnífica formació, tot i haver-hi algunes substitucions de la formació original, que és:
Vicens Martín: direcció, composició, arranjaments i guitarres
Saxos: Gabriel Amargant, Guim García-Balasch, Albert Carrique, Santi de la Rubia, Vicent Macián, Marcel·lí Bayer, Marc Sort.
Trompetes: David Pastor, Matthew Simon, Jaume Peña, Ivó Oller, Leo Torres.
Trombons: Josep Tutusaus, Vicent Pérez, Tom Johnson, Albert Costa, David Parras.
Alejandro Di Costanzo: piano
Miquel Àngel Cordero i Paco Weht: contrabaix
Ramón Ángel Rey: bateria i percussions.
En Gabriel, Marcel·lí, Pastor, Simon, Oller, Tutusaus, Costa, Di Costanzo i Cordero no hi varen ser i hi vam tenir a Guillermo Calliero, Òscar Latorre, Gregori Hollis, Paul Evans, Joan Codina, Gerard Nieto i algun més que ara no recordo. Tot i això, la qualitat dels "suplents" va fer que tot sonés de la millor manera possible.
Com podeu veure a la darrera foto, tots ens vam posar d'empeus en el darrer, "New York, New York", aplaudint d'allò més un magnífic concert que se'ns va fer curt. Potser és per la curta durada dels temes?
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
