LA NIT DELS PIANISTES.
"El perquè de tot plegat".
A la nit dels pianistes hi vàrem assistir, per descomptat, aquesta vegada amb na Pilar Botey aficionada al Jazz del Baix Llobregat, com jo, i assídua als concerts que fem organitzats des del Jazz Club la Vicentina. L'expectativa era total, i en no haver-hi "programa de mà" encara més això ampliava la incertesa, la "manera" com aniria tot plegat. I res, va començar l'Elisabet Raspall; va aparèixer a l'escenari, va saludar lleugerament amb el cap, es va asseure a la banqueta del piano de l'esquerra, i va començar a tocar. Segurament algú va saber quin tema del Manel Camp tocava, jo per exemple, no. Tampoc sabíem en quin disc l'havia fet. Sí que sabia qui era ella, és clar, però no tinc tan clar que ho sabés tothom. Potser sí, potser no. En fi, la dinàmica d'aquesta "Nit dels Pianistes" va seguir aquesta tònica, entrar, tocar, i marxar. De mica en mica els músics saludaven fent lleugers cops de cap, després de cada actuació, però ningú va presentar ni res ni a ningú. Amb la joia final després del darrer tema que varen tocar tots, anant-se tornant al piano, i a vegades amb fins a tres pianistes alhora, i amb tota aquesta alegria i empenta, finalment va ser el mateix Manel qui ens va dir unes paraules. En sortir i veure a l'Albert i a l'Agustí, de pianistes, els hi vaig comentar això, que vaig trobar a faltar ni que fos una veu en "off" que expliqués què passava. Uns dies després, no masses, li vaig fer el mateix comentari al Manel, i ves per on que la sorpresa va ser majúscula quan em va dir que ell ja havia pensat en tot això, i que s’havia de preparar un codi QR on s'expliqués tot. Al final, i per les presses, no es va poder realitzar. Li vaig dir que si m'ho preparava, m'encarregaria de compilar-ho, cosa que va fer i jo he acabat fent.
En fi, comencem doncs amb el repertori de "La Nit dels Pianistes", homenatge als 75 anys d'en Manel Camp, amb les referències creuades als seus discos, excepte en el primer que no s’ha enregistrat mai. Així doncs, músics, tema, disc d’en Manel, editorials i any d’edició.
Entrant a la pàgina web d’en Manel Camp, es pot accedir al projecte global de tots els actes, actuacions, músics i músiques que s’han fet al voltant d’aquest esdeveniment. https://manelcamp.cat/projecte-minorisa-carst/, “De Minorisa a Carst”. Allà hi ha un document en format .pdf on s’hi troba de tot i més. I tot i no tenir l’enregistrament, sí que varen preparar una llista d’alguns dels temes que van fer, i d’altres que no, alguns amb la formació original, i d’altres no, suficient però per acabar de copsar l’energia i calidesa de les músiques d’en Manel Camp. La compilació i llista a Spotify és: “De Minorisa a Carst” (75è aniversari), i aquest és el seu enllaç.
https://open.spotify.com/album/0kP9minYmYhIaWP1NNhK9b?si=kqGqqY39QrmeCH1fWZt0aQ
Les referències als discos, crítiques fetes, i demés, són:
“Primer Viatge”, Manel Camp Trio, 1985
https://www.enderrock.cat/barcelonasound/disc/5282/primer/viatge
“Escàndols”, Manel Camp, 1988.
https://www.enderrock.cat/disc/5285/escandols
“Diàlegs”, Manel-Kitflus. 1992.
https://www.enderrock.cat/disc/5306/dialegs
“Rosebud”, Manel Camp & Matthew Simon. 1995.
https://www.freshsoundrecords.com/manel-camp-matthew-simon-albums/28-rosebud.html
“Coratge”, Manel Camp. 1995.
https://www.enderrock.cat/disc/5293/coratge
“L’última frontera”, Manel Camp. 1997.
https://www.enderrock.cat/disc/5296/ultima-frontera-bso
“Poesia Secreta – La meva petita terra”. 2000.
https://www.enderrock.cat/disc/2378/poesia-secreta-meva-petita-terra
“Banda Sonora”, Manel Camp, 2002.
https://discmedi.com/ca/disco_new/11681/manel-camp/banda-sonora
“Enyors”, Manel Camp. 2004.
https://www.enderrock.cat/barcelonasound/disc/1696/enyors
“Solitud”, Manel Camp. 2005.
https://www.enderrock.cat/barcelonasound/disc/1999/solitud
Miquel Tuset.