Biel Ballester Trio & Steeve Laffont al Jamboree 17 de desembre de 2015.

Doncs vam anar al Jamboree amb una gran expectativa, la de veure i escoltar a un dels molt bons guitarristes "Manouche" de l'escena francesa, el gran Steeve Laffont....el qual va ser el "convidat estrella" del Biel Ballester i el seu trio. El primer tema va ser un original del mateix Biel tot i recordant l'estil de música dels gitanos francesos, el "Gipsy Jazz", estil que va popularitzar el millor guitarrista europeu de tots els temps, en Django Reinhardt. Després del tema propi, Biel va convidar al mestre francés amb el qual ja no van parar de tocar junts durant tota la nit. Una observació m'agradaria fer relacionada amb el so de les dues guitarres solistes, què tot i l'aparença i similitud sonaven diferent. Cosa evident, em direu, els músics són diferents...és clar que sí, però jo volia incidir en el "so" i no la tècnica, diferent, evidentment. Em sonava més elèctrica la del Biel i més càlida la del mestre francès. Assumpte de cordes, púa i demés particularitats, m'atreveixo a dir. 

El segon tema va ser un tema tradicional "Les ones del Danubi" per seguir amb un tema del gran Fats Waller, el conegut "Honeysuckle Rose" a un tempo ràpid però no massa, amb un swing impressionant on la tècnica va brillar en cada nota. Després un preciós "Out of Nowhere" amb una delicadesa suprema ens va encandilar des de la primera estrofa. S'ha de dir que els dos solistes es van anar intercanviant els solos, a vegades amb pocs compassos, com és el cas d'aquest "fora de qualsevol lloc"...Comentar també la gran compenetració del Biel amb els membres del seu trio, en Leo Hipaucha, guitarra rítmica i Oriol González, contrabaix els qual van fer un magnífic treball rítmic, aconseguint el "Swing" adequat en cadascun dels temes. Fins i tot, l'Oriol va lluir-se fent un solo al contrabaix. No cal dir-vos que amb aquest suport rítmic, els dos líders van volar, literalment parlant. 


Després d'aquest tema van tocar un tema de Django, fet al final de la seva carrera anomenat "Trublant Bolero", una altra delícia que ens va enamorar a ritme de bolero un pèl viu però no massa. Jo particularment m'entusiasmo amb aquestes delicadeses i també amb els tangos i demés i no tant amb els temes massa vius, on sembli que hi hagi una carrera a veure qui ho fa més de pressa i bé. No cal que us digui que la dificultat dels temes ràpids és evident i els músics han de demostrar tot el què saben en aquestes rapidíssims temes, com el "Minor Suite" del mateix Django i que van fer després. Tot això després que el Biel hagués explicat els orígens d'aquesta música i enaltís la figura del gran guitarrista Django Reinhardt. Un "swing" clavat per la secció rítmica de tres, mentre un dels solistes feia el seu solo. Van seguir amb un altre tema de Django de quan els "Americans" jan alliberar París, un tema anomenat "Artillerie Lourde". Un tema a un ritme no gaire ràpid i força reconocible tot i escoltant la melodia. Un tema senzill però força encertat i dedicat als americans que van alliberar la capital francesa. Aquest és el tema on l'Oriol es va lluir fent un solo al contrabaix. Ja anaven encarant el final de la nit, del primer passe i ho van fer amb un altre tema de Django, anomenat "Swing 42". Un tema viu i magnífic amb un motiu força curt i que ràpidament deixa pas a les improvisacions, magnífiques les dels dos mestres. I ja pel "Bis" definitiu li vam demanar el preciós tema de Django anomenat "Nuages"....iniciat per una magnífica intro i que va servir per encarar el tema interpretat a un tempo molt i molt lent, massa per mi. Un tema tan carismàtic amb un ritme més viu en l'original que tot i l'arranjament fet amb aquest lent tempo, igualment ens va meravellar. 
Després de menjar uns trossets de Pizza hi vam tornar, amb les mateixes ganes d'escoltar aquestes meravelloses músiques, i igualment les vam gaudir. Un concert totalment recomanable on hi vam trobar a faltar a molts dels aficionats habituals d'aquest estil del Jazz. Incomprensible veure un Jamboree a mitja entrada en el primer passe i menys en el segon. Coses que passen a casa nostra i que no haurien de passar.
Miquel Tuset i Mallol.

Premis Ateneus 26ena edició al MNAC

Un dia que no oblidarem fàcilment, ni jo ni la Pepita ni el Juanito

2n Premi a la Creativitat artística pel Festival de Jam Sessions. Premis Ateneus 2015 de 170 ateneus de tot Catalunya.. 

OLE OLE OLE..

.....i ara amb més calma, a casa, toca fer els agraïments.

Tot i que el premi no ho diu, aquest Festival de Jam Sessions s'organitza cada any des del 2010 des del Jazz Club La Vicentina i ens l'han donat gràcies a la Societat Cultural La Vicentina, la qual forma part de l'associació d'ateneus de tot Catalunya, i perquè és un projecte collonut!

Agrair a totes les escoles que hi participen i que hi han participat al llarg de les 6 edicions, entre les quals:

ESMUC, Conservatori Liceu, Taller de Músics, Conservatori de Bellaterra, Escola Superior de Música Jam Session, essent aquestes les que any rera any hi participen. Moltes gràcies, aquest premi també és vostre.

En les diferents edicions del Festival hi han participat...Escola Big Band, ( Paco Valdivia), Amadeus Acadèmia D'estudis Musicals, (Joaquim Rabassa), Escola de la Creu Alta ( Toni González), Escola Municipal de Música d'Olesa de Montserrat (Albert Carrique Escarrer i Òscar Latorre Cascante), Escola de Música Moderna de Sant Vicenç dels Horts (Jose Manuel Olaya)...i si me n'he deixat alguna, doncs ja em perdonareu. Afegir un agraïment més a la col·laboració d'aquesta darrera escola en material divers, amplis, bateria, teclat i demés estris necessaris.

Un Festival que no hauria estat possible sense les col·laboracions institucionals com per exemple el Departament de Cultura de la Generalitat en la primera edició i a persones com la Eulalia Castanys Jarque. A la ex-regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Imma Prat, la qual va acceptar finançar les 5 posteriors edicions.

Agrair-li també a la actual regidora de Cultura, (ara mateix ja Sra. Alcaldessa) Maite Aymerich, el fet d'informar-me i encoratjar-me que ens podíem presentar als premis de la 26ena edició. Gràcies Maite.
I finalment agrair a tots els grandíssims músics que han vingut tots aquests anys joves i no tant joves, estudiants i professors, ja que sense ells tampoc hauria estat possible.

I em deixava un agraïment molt important i aquest és el que es mereix el públic que any rera any ens dóna suport amb la seva presència al Jardí de Can Comamala i a la Plaça Sant Jordi. Gràcies gent.

I a tots els qui m'heu donat suport en aquesta entrada. Uns comentaris que m'han arribat al cor. Us estimo. THE END. Miquel Tuset i Mallol.


Premis AMJMM al Foro, el 15 de desembre de 2015

Doncs aquest 15 de desembre vam assistir als premis de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de la seva 25ena edició...

Primer va ser el "President de l'Acadèmia de la Música", en Gerard Quintana l'encarregat de presentar l'acte amb la presència d'autoritats representants de la Cultura a l'ajuntament i la Generalitat com en Juanjo Puigcorbé.....Un acte "formal" a la vegada que "informal" o sigui, "natural" i sense gens de parafernàlia grandiloqüent, amb parlaments del Gerard plens de "camaraderia" tot i pertànyer a un altre àmbit de la música. Un home acostumat a "xerrar" en totes les latituds i on la seva naturalitat és el seu estendard. Mentre ell anava llegint els sobres on hi havia els nominats i premiats, els músics convidats feien les seves intervencions musicals a base de celebracions diverses.

El trio de "professionals" que va acompanyar la vetllada va estar format per Francesc Capella, piano; Nono Fernández, contrabaix i Pau Bombardó, bateria....


Gràcies a l'Antonio Narváez Dupuy per fer les fotos de la Festa dels Premis AMJM 2015!
A la foto hi són, d'esquerra a dreta:

Rubén Fernández, premi Disc de l'Any per Girassol (juntament amb Andreu Zaragoza que per compromisos laborals no va poder arribar a temps per recollir-lo)

Marco Mezquida, premi Músic de l'Any

Xavi Torres, premi Grup de l'Any per al seu Trio

Dick Them, president de l'AMJM

Néstor Giménez, premi Compositor de l'Any

Marina Fernández, presidenta d'Andajazz, premi Especial de la Junta Directiva

Gerard Quintana, president de l'Acadèmia Catalana de la Música (ACATAM) i presentador de l'acte

Un darrer comentari, personal i intransferible, tot i dient que no hi va haver massa músics companys dels premiats i menys públic assistent aficionat. És una vertadera llàstima que una única associació que pretén agermanar els músics de Jazz i Música Moderna encabint-los i aixoplugant-los en diferents aspectes legals, tècnics i demés no aconsegueixi dels seus socis la seva participació en un acte anual on es premien els músics que ells mateixos han votat. Això de fer-ho un any en un lloc i un any en un altre permet anar veient quins dels diferents espais on es fa música estan per la labor de col·laborar en aquest esdeveniment. Enguany, el 2015, es va fer al soterrani del Restaurant el Foro, un espai dividit en dues ales, on no es te la sensació de plenitud que en d'altres espais més, diguem-ne, convencionals, a base de quadrats o rectangles es te. No veies als de l'altra ala i ells tampoc a tu, i per tant no hi havia consciència de la gent que hi va haver; t'havies de passejar d'un cantó a l'altre. Tot i això, ens ho vam passar força bé escoltant amb atenció les intervencions de presentador i premiats i posteriorment en la Jam Session que va durar fins no massa tard. Mentrestant, nosaltres fèiem per la vida gaudint dels plaers de la bona cuina d'aquest bon restaurant. Miquel Tuset i Mallol.

WTF al Jamboree amb Guillermo Calliero i Pop melodys by Jazz players a la Sala Fènix, 14 de desembre de 2015

Doncs aquest dilluns va ser força complet passejant-nos amb el Joan Recolons des de la WTF del Jamboree fins la Sala Fènix. Primer vam poder gaudir força a la WTF organitzada per l'Aurelio Santos, aquests dies en un descans forçat per una lesió d'esport. Guillermo Calliero Quartet al complet, amb ell mateix a la trompeta, Fede Mazzanti, piano; Martín Lapoertilla, baix elèctric i Nicolás Correa, bateria, i amb tot un seguit de temes coneguts i no tant repassant l'"American Book of Music", els meravellosos estàndards. 


Normalment porto el "Zoom H4" amb mi, com a sempitern company de fatigues i ves per on que aquest dia no el vaig dur. Coses que passen i que després lamento i aquest va ser el cas pel fet d'assabentar-me a mida que passava el concert que estàvem escoltant temes nous en el repertori d'aquest gran músic argentí. El mateix Martín m'ho va preguntar (si ho havia enregistrat) per veure de poder escoltar els temes nous. Hi vam estar quasi tot el seu concert i vam marxar quan el primer convidat a la Jam va ser el cada vegada més magnífic Claudio Marrero.



 A córrer cuita vam anar de cap a la Sala Fènix a gaudir amb la proposta d'endevinar els temes pop passats pel sedàs del Jazz. Allà ja ens esperaven el Carlos Sampietro i el David Carreras. Els músics encarregats de fornir el projecte n'eren uns quants encapçalats per la veu de la Imma Gomes, els dos vents, Melisa Bertossi i Toni Pola, saxo tenor; Tomàs Fosch, piano; Oriol Roca, baix elèctric; Olivier Jambois, guitarra i Joao Viera, bateria. Una proposta divertida per la originalitat d'escoltar temes diversos del món de pop, les seves melodies però en clau de jazz les improvisacions. Moments en els quals entens encara més i comprens el perquè de tot plegat. Amb això vull referir-me a la qualitat i imaginació en les improvisacions de tots els músics, moments en els quals coneixes músics dels quals no en sabies gaire com el jove Olvier Jambois, músic format al Conservatori del Liceu com el mateix Joao Vieira



Una vegada més, les propostes que ens venen de l'altre cantó de la Rambla del Raval són plenes d'originalitat i creativitat, no endebades aquest local és un punt de reunió de diferents propostes artístiques, musicals, teatrals, gràfiques i de diverses disciplines. No us oblideu d'aquest espai al Raval al carrer de la Riereta tot just venint per Sant Pau. D'altres músics hi van participar cantant alguns temes i en cadascun dels temes encertats per gent del públic, es van lliurar una mena de "premis" tot i reconeixent l'afició musical de la penya i la seva presència. Miquel Tuset i Mallol.

Carme Canela & Joan Monné Trio al JCLV l'11 de desembre de 2015.

Amb molta il·lusió vaig poder convèncer a la Carme Canela que vingués amb el seu projecte al JCLV en un concert on la Sala Xica va tenir un molt bon aspecte. Una formació amb el sempre impressionant Joan Monné, piano; Marko Lohikari, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. Un quartet magnífic liderat per una de les millors veus del Jazz de casa nostra. Com sempre, primer un bon sopar amb la meva "truita de patates i ceba", embotits i pa amb tomàquet, i per primera vegada, tot regat per un vi del priorat magnífic. El primer tema va ser el preciós tema de Lennon & McCartney, "Julia". A un tempo més viu de l'original, Carme ens va sorprendre amb la seva primera aportació. Recordar que aquest és un projecte que va veure la llum físicament en un compacte i del qual en vaig posar alguns temes en un anterior Programa 200 de la sisena temporada de Jazz Club de Nit. 

Un programa dedicat a la poesia i on les cantants van tenir el protagonisme compartit amb els poetes. Després, i a un tempo molt més pausat, la magnífica Zamba iniciada amb Eulogia Tapia... i acabant amb el Carnavaleando...on els solos de Marko i Joan van donar el toc "jazzístic" que de moment encara no havíem tingut. L'afinació de la Carme i sensibilitat són de les més preuades i així ho vam gaudir en cadascun dels temes, i en aquest "La Pomeña" encara més amb la preciosa melodia i veu de la cantant i líder en un tema que també podreu escoltar si adquiriu aquest preciós projecte.

Van seguir amb una magnífica bossa de Lenine que sí està en el disc en el tema "Ana e eu". Aquesta delicada bossa perfectament cantada i igualment acompanyada ens va deixar bocabadats i clavats a la cadira tot i escoltant a la líder i amics. Un tema on la dificultat harmònica és evident com en quasi totes les bossa-noves, cançons plenes de diversos acords i on els canvis son constants. Carme va acabar-lo en una preciosa improvisació amb notes llargues i mantingudes amb la màxima suavitat tot mostrant-nos el seu control.

El següent va ser un altre tema del no tant llunyà Brasil en "Rosa Morena", una cançó de Dorival Caymmi, aquesta bossa força més viva ens va situar en un món més  viu, on els ritmes ho són quasi tot amb percussionistes i en el nostre cas amb un extraordinari i jove bateria que va saber estar a l'altura dels seus companys, tots ells amb un llarg historial al seu darrera. Un tema on vam poder escoltar el trio de piano, contrabaix i bateria en la seva "salsa", amb un gran solo del Joan, acompanyat a la perfecció per la resta de la secció rítmica. la mateixa Carme va fer una magnífica aportació en "scat" que tots vam aplaudir en un tema que va acabar de cop i volta.

Després d'aquesta demostració de potència rítmica la Carme ens va presentar una altra de les cançons que més l'han agradat, i ara va ser una lenta i sentida cançó de Victor Jara anomenada "Te recuerdo Amanda". Recordem que aquest projecte anomenat "Granito de Sal" està farcit de les cançons que més li han agradat a la Carme i entre aquestes cançons la que tan vam escoltar tot i patint per les desgràcies del Xile del 1973. El primer passe el van acabar amb un arranjament del conegut "My Funny Valentine". Aquesta va ser la porta oberta a la imaginació mostrada per la veu i improvisacions de la cantant tot i estar perfectament embolcallada per la gran i precisa secció rítmica.

Després d'un petit descans on vam poder copsar el plaer en les cares de tothom que havia estat gaudint de la primera part, la Carme i el seu el Joan Monné Trio s'hi van tornar a posar en una magnífica segona part iniciada per un estàndard, i demés temes com el mateix d'en Serrat dedicat a la "Marta" i on vam poder escoltar a la líder en aquesta preciosa cançó. Temes diversos com el de Frank Zappa, "Lucille" i d'altres com el que dóna nom al projecte, tema de Gato Pérez i dedicat a la mateixa Carme Canela, "Granito de Sal". El concert va acabar amb el bis de rigor amb un preciós bolero, el conegut "Bésame mucho" on a banda de la líder vam gaudir també amb la mestria del Joan, Marko i Roger en una cançó que ens va enlluernar i ja ser la "cirereta" per acabar aquest magnífic concert. Com sempre, donar les gràcies als músics per la seva generositat i mestria i a tots els qui es van deixar caure per la Sala Xica. 
Miquel Tuset i Mallol.