Jorge Rossy Vibes Quintet featuring Joshua Redman al Jamboree el 23 de maig de 2017

Com us ho podria dir...veiem...."El millor concert de la temporada...?", "Un dels millors concerts dels darrers anys..? En fi, una formació amb Jordi Rossy, vibràfon. Jaume Llombart, guitarra. Doug Weiss, contrabaix. Joshua Redman, saxos. Adam Cruz, bateria ens podia oferir amb tota seguretat tot això i molt més, com així va succeir. I aquestes van ser les quatre ratlles que vaig posar a Facebook tot just després d'aquest magnífic concert: I què voleu que us digui, si ha sigut extraordinari....amb el Jorge Rossy, amb Joshua Redman, Jaume Llombart, Doug Weiss, Adam Cruz i al final, Mark Turner de convidat...ple de públic i músics, molts músics. Un concert que recordarem durant molt de temps...gràcies Pere Pons per programar així. I sonoritzar el vibràfon del Jordi no era fàcil, però per això tenim la sort de comptar amb l'Alex Alex Seoane Monsoliu. Magnífic so, Alex, felicitats. Aviat podreu veure els vídeos del segon set, gràcies Jordi per fer-ho possible.

En Pere Pons ja ens avisava tot i escrivint això al web de Jamboree:

Alerta! Parin màquines! Aquesta és una d’aquelles vetllades de les que fan història al Jamboree. En primer terme, pel fet de posar a tocar del públic una figura consagrada com la del saxofonista Joshua Redman, a qui difícilment es pot sentir a clubs i locals d’aquesta intimitat. El responsable d’aquesta unió no és altra que el sempre sorprenent Jordi Rossy amb la seva proposta més ambiciosa al vibràfon. Completen la formació la guitarra mestre d’un company de viatge com Jaume Llombart, el contrabaix sempre a lloc de l’impecable Doug Weiss i el baterista Adam cruz. L’entrada pica però són músics d’alta volada i l’ocasió s’ho val, no creieu?

Doncs sí, l'ocasió s'ho valia i molt. Si en el primer set vam gaudir amb la formació "estàndard", en el segon, i ja quasi al final més ho varem fer veient, estorats, com s'hi afegia en Mark Turner, al saxo tenor. Dos dels millors saxofonistes actuals junts dalt l'escenari i tot gràcies al gran Jordi Rossy, (i evidentment a l'arriscada programació de Jamboree amb Pere Pons al cap davant i amb l'avinentesa del "Jefe", en Joan Mas). Dos saxofonistes amb estils diferents però amb les mateixes ganes de tocar amb el seu amic i magnífics acompanyants entre els quals el "nostre" Jaume Llombart. Si a Mark Turner ja l'havíem vist en alguna anterior ocasió, a Joshua Redman no em sembla que hagués trepitjat l'escenari del Jamboree en anterioritat, i si ho va fer, jo no el vaig poder veure. Un concert fet a mida de la presentació (per segona vegada) del darrer disc liderat pel gran Jordi Rossy anomenat "Stay There" amb Jordi Rossy, vibràfon. Peter Bernstein, guitarra. Doug Weiss, contrabaix. Mark Turner, saxo tenor i Al Foster, bateria on alguns dels implicats no van poder venir, (I guess) i així és que Adam Cruz va volar des dels EEUU per fer dos bolos, crec que em van dir, i vam tenir la sort de poder veure a Jaume Llombart envoltat i admirat per tota aquesta magnífica gent, els músics, i més que admirat per tots nosaltres.

Foto by Xavier Urrejola
Jordi Rossy Vibes Quintet featu Joshua Redman van començar amb el primer tema del disc anomenat "Who knows about tomorrow", tema propi, després del qual ell mateix va agafar el micro i va iniciar la presentació de projecte esmentant a tots els músics. D'aquest tema ens va fer la "broma" de l'actualitat del títol tot i recordant Trump i alguna possible i encara desconeguda barbaritat que podria fer aquest boig. Després d'aquest primer tema del disc ens va oferir una novetat encara no editat i tot just un mes després de la seva creació anomenada "Beyond Sunday". Un tema delicat amb un magnífic "solo" del Jaume tot just després de la "melodia" pròpia del tema. El mateix Rossy el va seguir al vibràfon en un solo adequat a la meravellosa harmonia de tema. El magnífic i modern solo del gran Redman ens va seguir descol·locant tot i al·lucinant amb el gaudi que estàvem experimentant. D'alguna manera algú de nosaltres podia estar-se preguntant si tot allò era real.....i sí, ho era, i nosaltres i un Jamboree ple de gom a gom així ho vivia. Un tema que es va anar animant mica a mica gràcies a les sinergies sorgides d'entre els grans músics allà presents. 

Foto by Xavier Urrejola
El següent tema que van interpretar tenia el swing i melodies més boppers, anomenat "Jos Dream" filtrat d'un tema de Joe Henderson anomenat "Day Dream" segons la manera de veure-ho de Jordi Rossy i així és que després de la curta melodia, Redman ja ens va embolcallar amb la seva mestria i sonoritat en un llarg i magnífic solo farcit d'una gran quantitat de recursos tècnics i imaginació. Jaume va ser qui va seguir amb un estratosfèric solo tot i deixant bocabadat al mateix Joshua Redman i evidentment a tots nosaltres. Un curtet solo del líder va estar acompanyat pels "quarts" amb el magnífic Adam Cruz, al qual no feia gaire havíem vist acompanyant al gran Tom Harrell. Un magnífic baterista, delicat en els cops i imbuït de swing, alhora amb demostració de mestria en els seus solos. Després d'ell, líder i saxofonista van interpretar la curta "melo" per així acabar amb el tema. Jaume va encetar les músiques del següent tema anomenat "Portrait", encabit en el disc, amb la seva particular delicadesa i sonoritat alhora que mestria harmònica. I quin gust poder-lo veure dalt l'escenari envoltat de tots aquells mestres, com ell. Jordi va seguir-lo amb la melodia del tema i ben aviat va ser Redman qui es va encarregar d'iniciar els solos, fent-ne un de també magnífic, curt, però magnífic. El líder va fer la seva aportació delicada també, per després ser el so del saxo tenor del gran Redman qui acompanyà el vibràfon del líder i així acabar el preciós tema.

I tot això en només la primera mitja hora de concert. Mare meva. Jordi Rossy va parlar  dels dos temes anteriors i del darrer amb el qual acabarien aquest primer set, anomenat "Mmmmyeah", també inclòs en el disc. Tema aquest amb una frase repetitiva de contrabaix, guitarra i bateria, per sobre de la qual, vibràfon i saxo tenor emmarcaven la conjunta melodia. Després de la magnífica "intro", va ser Jaume qui va iniciar els solos i així és que ens va enlluernar amb la seva delicada i subtilesa interpretativa, alhora que amb el seu so de la seva guitarra amplificada per un micro situat en front de la caixa. El líder el va seguir tot i mostrant-nos el domini ja fet palès que ell ha adquirit d'aquest instrument. I és que el "nostre heroi" és un geni de la música, és un músic complet, i la seva versatilitat i domini que ha anat adquirint gràcies a la seva constància i perseverancia amb piano i vibràfon darrerament, així ens ho demostren. Això sense parlar de les seves magnífiques  composicions, les quals hem posat en diversos programes de Jazz Club de Nit. Un tema amb un regust "funky" ideal per acabar el tema, però abans, Adam Cruz ens havia de meravellar amb la seva pulcritud i delicadesa en un magnífic solo de bateria, tot i acompanyat per contrabaix, guitarra i vibràfon i saxo tenor amb el "motiu" principal d'aquest magnífic "MmmmmYeah". Líder, guitarra i saxo tenor van acabar alhora el tema mentre el contrabaix seguia amb el motiu principal i tots així fins el final. Els llargs aplaudiments van acompanyar les darreres paraules de Jordi Rossy tot i presentant els seus companys, aconseguint nosaltres el molt preuat Bis farcit de swing i delicadesa interpretativa alhora que mestria interpretativa en cadascun dels solos d'aquests grans mestres. Un tema que va durar més de 12 minuts la qual cosa ens recorda el que jo dic sempre, la gran generositat dels músics de Jazz, dels nostres músics. Solos del Jaume i de Redman ens van deixar bocabadats ja molt més de com n'estàvem, en un tema increïble farcit de swing i amb un "walking" increïble de Doug Weiss. Aquest mateix va seguir amb un solo espaterrant de gran pulsió i tècnica. Després d'ell, líder i saxofonista van encetar un "turn around" per així anar acabant el tema, el magnífic bis amb el qual van acabar la primera part, encara sense la presència de Mark Turner.

Foto by Xavier Urrejola
Després de fer per la vida vam tornar a Jamboree amb el convenciment que escoltaríem d'altres i diverses músiques d'aquesta magnífica formació. Ja dins la nostra cova-cava vam tenir la sorpresa de veure a Mark Turner a qui recordo haver-li preguntat si tocaria o no. Evidentment ho faria, car ell mateix havia enregistrat aquestes músiques en el projecte anomenat "Stay There".  Doncs això, que aquí teniu els vídeos que vaig enregistrar en el segon set, al final amb els dos magnífics saxos tenors "side by side" amb la resta de companys i líder, Jordi Rossy.






I el bis, "Stablemates" de Benny Golson, amb Jorge Rossy, Joshua Redman, Mark Turner, Jaume Llombart, Doug Weiss i Adam Cruz..Quina meravella. I quina imatge més maca la de veure Jordi Rossy somrient de satisfacció, de content, de ser conscient de la magnitud del regal que ens estava fent, tot i que segur ni molt menys ho devia pensar, i això ho he dit jo mateix. Gràcies, Jordi.


I amb aquesta meravella van acabar el segon set i magnífic doble concert a Jamboree en un dimarts 23 de maig de 2017. 
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari