Era un concert recomanat i ben bé va ser així, valia la pena anar-hi. Sembla que de manera habitual, la formació amb la qual treballa l'Anna és la de quartet, però ahir, i de manera especial, la formació va ser de quintet amb la presència impactant del Toni Solà. Ens va impressionar la veu càlida i sensual de l'Anna, la qual va interpretar una sèrie de temes de Jazz estàndards a més de revisar algun tema "pop", un de Police, en versió Jazz. Va complaure a un dels organitzadors de l'espectacle cantant un tema molt difícil, que normalment es toca amb instrument, "The Peacocks", de Jimmy Rowles. L'Anna i companyia van fer un Jazz molt viu i potent, amb molta energia i velocitat. Per una cantant és tot un repte interpretar temes tipus "Be Bop" i ella i tots ho van fer abastament. Magnífica feina!. Què podem dir d'en Toni; ell sol quan comença un solo sembla que il·lumini l'escenari; toca amb tot el seu cos movent-se i transmeten com pocs aqui saben fer. Els seus solos sorprenen per la seva amplitud de registre; està tocant per la part alta del registre i de cop et deixa anar la nota més greu del seu instrument amb una facilitat increïble. Te un so molt sensual i molt sovint es converteix amb "estripat" per tornar-lo a fer suau i càlid. Increïble el Toni. La secció rítmica estava composta per l'habitual de piano, contrabaix i bateria. En Jaume Vilaseca al piano ens va fer gaudir d'un molt bon ritme i claredat a l'hora d'interpretar els seus solos. En Curro va mostrar el seu vessant més melòdic però també potent, sobretot amb la versió que van fer de "A night in Tunisia" del Dizzie. En Roberto va ser un dels més actius, ja que l'exigència dels temes requerien un ritme molt viu i també potent. Ell ho va fer durant tota la vetllada. Bravo pel Roberto.
Ja com a final hem d'agrair l'amabilitat que van tenir tant el President com el Vicepresident del Club de Jazz de Sant Cugat vers nosaltres. Segur que ens tornarem a trobar. Estarem en contacte i mirarem de compartir quelcom relacionat amb aquesta música que tant ens apasiona. Gràcies. Miquel Tuset.