Céu al Jamboree i Juan de Diego "Trakas" al Restaurant El Foro, 31_3_16

Doncs aquestes van ser les primeres impressions...

Molt bon divendres a tothom, avui encara amb la música que vaig escoltar ahir, música diversa al meu cap. Per ser sincer, m'esperava quelcom més íntim i no tant "trillat" i comercial de Céu. Ben bé va passar que jo no ho devia entendre de la mateixa manera que ho van fer tanta gent al primer passe i segur que també en el segon. Tampoc li he jurat fidelitat com semblen haver fet tot el públic que va omplir la nostra cova-cava. Pel que sigui, i després d'escoltar-la/los una bona estona vaig optar per anar al Foro a veure el projecte, conegut i sempre sorprenent i entranyable de Trakas de l'amic Juan De Diego, acompanyat per l'Abel Boquera i el Caspar St. Charles. 


Un Foro on hi faltava una mica de gent (mai se sap què i quines són les circumstàncies que ho provoquen..és ben bé un misteri). Allà hi corrien aires frescos i hi havia també fidels admiradors i amics entre el públic assistent. Un primer passe ben divertit amb les intervencions i l'humor característic del líder i també amb la bona música i el seu groove va acabar amb una intervenció a "trompeta-solo" del Juan, força aplaudit per tots nosaltres. Una de les ànimes impulsores d'aquest esdeveniment i amic dels músics d'ahir i quasi mànager (sinó del tot) de La Banda del Foro amb el Gorka Benítez i demés, alhora que creador del projecte "Bcn Gin Jazz Band", aquesta formada pel duo del Gorka i David Xirgu és l'Stefan Lismond. Aquest és un altre "personatge" engrescador d'aquests esdeveniments, sempre però convidant els músics a beure la seva magnífica ginebra, obra personal creada i situada a Falset. Amb tots aquests ingredients convindreu amb mi que val la pena deixar-s'hi caure. 

Una estona entranyable compartida amb na Mercè Porras, Joan Mas (que es devia escapar una estona), Xavier Casellas i la seva dona i també amb la Paz Sintes, parella i companya de l'amic Emilio Solla, conjuntament amb tota una colla d'amigues/amics d'aquesta. Xerrar i conèixer la Paz va situar-me a moments a Nova York sobretot quan em va explicar de quina manera més plena, a "full time", treballen els creadors de professions liberals. També vaig gaudir escoltant-la parlant de com de bé li va a l'Emilio, i també de les dèries apartades de la creació i música (que d'això no en tenim cap dubte) del gros Winton Marsalis, "capo" del Lincoln Center. Després de menjar les exquisides menges d'aquest restaurant especialitzat en les millors carns, una estona més de música, abraçades i carantonyes amb temps suficient per perdre el tren i haver de tornar a casa amb un nit bus, el N13 i taxi des de Sant Boi. Una excursió, vaja.
Miquel Tuset i Mallol.

Monographic Trio plays Fred Hersh al 23 Robadors i Melisa Bertossi Quintet a la Sala Fènix

Doncs aquestes van ser les impressions del dia després...

Molt bon dia a tothom, avui i com sempre recordant i compartint les meves inquietuds musicals del dia anterior i així és com és la millor manera d'iniciar el dia, i si considereu que ara mateix estic escoltant el projecte dedicat al "Songs without words" que vaig enregistrar ahir a 23 Robadors dels Monographic Trio (Toni Saigi, Juan Pablo Balcazar i Gonzalo del Val) i que aviat podreu escoltar si ells ho creuen convenient, que espero que sí, doncs encara millor. Una feina la d'aquest trio, dedicada a l'actualització i rememoració de discos de pianistes havent-ho fet ja amb en Bill Evans i el que vindrà dedicat a Lenny Tristano. I quin goig que em fa veure l'evolució del Toni i de quina manera se'l reconeix podent-lo escoltar en multituds de projectes.


Del Juan Pablo i Gonzalo del Val poc podem dir que no sapigueu, només insistir en la seva gran mestria i bonhomia i de reafirmar-me tot dient que la generositat d'aquests músics, dels músics en general, és extraordinària. Un magnífic projecte que vam poder veure una bona colla entre els quals molts joves alumnes pianistes, baixistes i bateristes, escoltant, gaudint i aprenent amb una total i sagrada atenció.






Després havia d'anar a la cita ineludible de la presentació del primer treball de Melisa Bertossi Quintet a la Sala Fènix. Allà m'hi esperava trobar un espai ple de gent i ans al contrari, érem i hi vam ser no masses, en Joan Recolons, David Carreras i pocs més, la qual cosa ja comença a ser preocupant. Els pocs i quasi en família, vam poder gaudir escoltant el projecte de composicions pròpies de la saxofonista de Santa Fe, el qual va resultar estar farcit de dinàmica rítmica barrejada amb un parell de balades. Un projecte vibrant, que no et deixa impassible i amb unes cançons precioses, boniques i pel que vaig copsar escoltant els canvis interiors (de la A a la B, etc.) amb claredat harmònica i cap complexitat difícil d'assimilar, si se'm permet aquesta apreciació totalment subjectiva, és clar. 

Els solos, no massa llargs i adequats a la durada de l'esdeveniment, van estar força ben estructurats i amb saviesa per no aburrir, tot i anar canviant l'ordre de fer-los, els solistes, d'un tema a un altre. Els acompanyants van brillar al mateix nivell que la líder i gran saxofonista participant també en un sol tema (composat per ell mateix) en Matías Muñoz. La resta, Mariano Camarasa, sobri; Olivier Jambois, elegant i modern; Rocha al contrabaix, sòlid; Joao Vieira, precís i discret (pobret, sense poder fer cap solo..he) i la líder, magnífica intèrpret amb un so força càlid i un fraseig i seguretat aclaparadors, a més a més d'una calidesa humana i simpatia extraordinàries. Doncs això..que un altre dia, omplim les sales.
Miquel Tuset i Mallol.

Guillermo Calliero Quartet & Friends al Jamboree i la 9na Sessió de Memoria Uno a la Sala Fènix

Doncs aquestes eren les 4 ratlles el dia després al Facebook...

Molt bon dimecres a tothom, encarant el Programa 242 amb Kirk Knuffke, Juan De Diego Trio i Aruán Ortíz...dia però per recordar les músiques, excelses i diverses, del dia d'ahir, primer amb el càlid i magnífic projecte de Guillermo Calliero i el seu New Quartet, (estrenat al JCLV el passat gener) amb els sempre impressionants Albert Bover, Horacio Fumero i l'ànima dels ritmes surenys, del con sud, imprescindible també en aquest projecte, en Nicolas Correa. Com a regal als assistents, no masses considerant la mestria dels esmentats.


Guillermo va convidar a dos dels seus amics i metalls com ell, en Matthew L Simon i David Pastor, els quals van fer el darrer tema, l'emblemàtic Sandu de Clifford Brown, com a cirereta del primer passe. Un moment únic, com sempre passa en els directes, en el qual, en Pere Pons va aprofitar per filmar-ho per mai oblidar-ho. De la mateixa manera quedaran per sempre més les magnífiques imatges que van captar en Sergio Sabini i en Josep Tomàs, i tot, tot, farcit per la simpatia sempiterna de l'Òscar a la barra i amb un magnífic i càlid so dirigit per l'Alex Monsoliu. 

Després encara havíem d'anar a comprovar fins a quin punt, un, o sigui jo, és capaç d'assimilar la diversitat musical. La prova de foc la vaig passar sí, però amb alguna certa dificultat inicial, si considerem que vaig anar a la Sala Fènix a veure la 9ena sessió del projecte Memoria Uno compilat i conduït per l'Iván González i un dels més elèctrics que jo hagi vist (tot i haver-me'n perdut alguns) amb dos baixos elèctrics (Martín Léiton i Àlex Reviriego), dues guitarres (Marcel Bages i Ferran Fages), un PC Laptop player (Hilari), dos clarinets i dos de baixos (Marceŀlí Bayer, Luiz Rocha) i un saxo tenor (Tom Chant) i clarinet i saxo alto (El Pricto) amb els bateristes Oriol Roca i Juan R. Berbin. 

Doncs amb aquest personal i amb la conducció de l'Iván González i al final de El Pricto, i després tots dos, cadascun conduint una part de la formació i tot sonant alhora, convindreu amb mi que devia ser, va ser, força impactant i sorprenent. Passar dels ritmes càlids de l'Argentina del Guillermo a la atonalitat, per dir-ho suau, d'un projecte conduit amb variacions dinàmiques al límit (del silenci quasi absolut al volum màxim que una banda com aquesta pot desenvolupar) igualment de la arítmia total a una rítmica quasi beat marcada pels bateristes i baixistes, doncs és una prova de foc difícil de superar i que crec, ja he dit, que em va costar una miqueta, de superar. Un espai que ja s'ha imposat com un dels dos del Raval amb caires més alternatius, conjuntament amb 23 Robadors. Esdeveniment seguit per un públic fidel i també pel "capturador" gràfic d'aquets moments com és en Joan Cortès.
Miquel Tuset i Mallol.

Concerts a 23 Robadors amb en Suso Déniz Quartet, Jam Session amb Carlos Falanga Trio el 23 i a El Foro, amb Juan de Diego & Gorka Benítez Quintet, el dijous 24 de març

23 de març:
El dimecres vam poder gaudir del nou projecte del saxofonista canari Suso Déniz i el seu quartet, amb músics com el Mariano Camarassa, piano i una secció rítmica important a base de José Borjas baix elèctric i Gabriel González bateria. Tot de temes propis del molt bon saxofonista i ànima de les jams de La Maveta, indret de Gràcia on s'hi fan aquestes jams dominicals. Aquest és un saxofonista càlid i amb un bon fraseig que ens va mostrar la seva exquisida música amb temes dedicats al seu amic, i meu amic, i mestre seu, en Roberto ALbrecia, un altre gran músic canari el qual ens va presentar el seu projecte ara ja fa uns mesos a la Sala Xica en un Concert-Jam. Doncs parlava que en Suso li va dedicar un tema així com també ho va fer amb un Blues al gran compositor i saxofonista Benny Golson. Un Blues magnífic blues, gens trillat i sí molt ben construit tot i la seva dificultat. Tot un seguit de temes els quals esperem què ben aviat puguin veure la llum en format físic a mode de compacte i un projecte que segur tindrà una molt bona acollida per part del públic aficionat.

Després d'aquest magnífic concert, ens en vam anar amb en Joan Recolons i David Carreras  a fer un "mos" per després tornar-hi i gaudir amb la Jam liderada pel baterista Carlos Falanga i aquesta vegada i de manera excepcional, amb en Fredrik Carlquist i Martín Léiton. Un magnífic trio que va mostrar-nos el seu saber i compenetració tocant segurament sense haver assajat abans, que per això són tant mestres com són. Els solos que van fer els dos convidats, saxo tenor i contrabaix, van ser extraordinaris, essent acompanyats pel magnífic i delicat swing del bateria "oficial". Una molt bona estona de magnífica música que va donar pas a la Jam amb una gran assistència de músics entre els quals el jove i gran trompetista Fèlix Rossy. Aquest es va mostrar concentrat i imaginatiu, mostrant-nos dia que passa que cada vegada s'està consolidant com una de les més innovadores veus d'aquest metall. La llista de músics que van anar sortint a l'escenari és massa llarga per parlar de tots ells, de molts no ho podria fer per no saber-ne els noms, però sí que també dic que el malagueny i gran flautista, en Fernando Brox també hi va ser i com sempre vam fruir amb el seu estil i musicalitat. En Mariano Camarassa, Pere Loewe i d'altres també hi van ser, aconseguint fer d'aquesta jam una de les més interessants de l'escena barcelonina. 

Ara mateix i a Barcelona hi ha una afluència de Jams totes impressionants i on podem gaudir d'allò, més escoltant a grans músics, els que les obren i els qui s'hi afegeixen. Podíem començar amb les WTF Jamboree,i seguir amb les de Jam Session del Raval (Sala Fènix), 23 Robadors, Sosa Acústic, La Maceta, Big Bang, i algunes més que em deixo. Massa Jams diuen uns parlant que hauria d'haver més concerts amb millor prestacions pels músics, doncs sí, si pogués ser així. L'assumpte és que les coses són com són, i si no es fan més concerts doncs deu ser perquè no tenim prou públic per omplir els espais, crec jo. En fi, sigui el que sigui, sí que s'ha de millorar i fer-ho d'alguna manera i a veure si amb les novetats sobre la permissivitat de l'ajuntament de la ciutat s'aconsegueixen millors resultats.

24 de març:
El dijous és un dels dies habituals de les Free Session de 23 Robadors però aquesta vegada vaig punxar. La sortida va ser per anar al restaurant El Foro, a baix de tot del carrer Princesa on s'hi troben cada dijous els integrants de la Banda del Foro liderada pel Juan de Diego / Gorka Benítez i aquest dia amb una base rítmica convidada amb en Toni Saigi, piano; Jules Bikoko, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Un quintet magnífic amb el qual vam poder gaudir en els dos passes que ens van oferir. Aquest és un espai ideal per passar-hi una molt bona estona, primer amb la música del primer set, després amb un bon sopar i acabar-ho d'adobar amb el segon i definitiu set, sempre el més divertit gràcies les maneres dels dos líders, Juan / Gorka. I jo mateix deia un dia després al FB...

Molt bon dia a tothom, magnífic divendres primaverenc, dia de sortida col·lectiva i per tant aneu en compte quan circuleu, i pel conductor res de mirar res que no sigui la carretera. Avui encara amb les bones sensacions que vam tenir els qui ens vam deixar caure pel restaurant El Foro, on allà, La Banda del Foro liderada pel Juan De Diego i en Gorka Benítez, van comptar amb la col·laboració d'una magnífica secció rítmica tri-generacional amb en Toni Saigi Martinez, Jules Bikoko i Carlos Falanga. Els dos líders ofereixen un projecte amb composicions d'ells dos i sempre amb un molt bon sentit de l'humor a l'escenari, el qual es contagia a la resta del públic. Tot i comentant-ho amb ells, els hi deia que aquest era un Jazz fresc i alegre, una música alegre sempre amb el suport escènic de l'alegria dels dos líders la qual s'encomana als seus companys. Després de diversos "besos, abrazos y carantoñas" amb els músics i demés, i ja acomiadant-nos d'ells, em deia en Gorka...."y si no es Jazz?"....doncs és igual, no?

Doncs això, que sigui o no sigui Jazz, tant se val perquè el què val no és la identificació d'una música en un determinat estil sinó la pròpia música.
Miquel Tuset i Mallol.

Jam Session 35è Jazz Terrasa 17 de març i l'Enrique Heredia Quartet plays the music of Bob Zieff al JCLV, el 18 de març de 2016

El dijous 17 de març vaig tenir la oportunitat d'anar a la Jam Session de la Nova Jazz Cava, encabida en el 35è Festival de Jazz Terrassa, una Jam "oberta" per una magnífica formació amb el mestre Pere Ferré, piano; Jordi Rabascall, veu; Paul Evans, trompeta; Pep Rius, contrabaix i Oriol González, bateria. Una colla de magnífics músics que van escalfar l'ambient d'una Nova Jazz Cava ben plena i amb no massa músics fora de l'escenari per tocar. Tot i no considerar-m'ho i sí fer-ho com a aficionat hi vaig anar amb les ganes de poder tocar (sense pensar que ho hauria de fer dalt l'escenari principal), ganes millorades en veure l'amic Ariel Vigo també amb els estris a punt. 

Després que la formació inicial hagués fet gaudir tothom amb les seves músiques, va ser l'ànima de la Cava, en Valentí Grau qui va començar a convidar als músics i va ser l'Ariel el primer en compartir escenari i iniciar la Jam. Un parell de magnífics temes van donar peu a veure'm convidat i allà que m'hi vaig trobar compartint escenari amb en Pere Ferré, piano; Paul Evans, trompeta; Ariel Vigo, saxo alto; Pep Rius, contrabaix i un semi-professional assidu a les jams de la Sala Xica, en Josep Maria Martí, bateria. Vam començar amb el Just Friends que més om menys em va sonar prou bé, considerant les meves limitacions, i després vaig acabar amb un blues, el conegut Blue Monk un dels pocs blusos del gran màster. Com que vaig avisar que jo era unj aficionat, em vaig cobrir les espatlles i protegir els frontals de possibles llançaments tomacals la qual cosa no es va produir, finalment. Sembla ser que no ho vaig fer prou malament per provocar-ho. Content, molt content de poder-ho fer i que més o menys sonés prou bé. Gràcies Ariel, Paul, Pere, Pep i Josep Maria per compartir una estona amb un aficionat.

Na Esther Pedragosa va fer algunes fotos i el gran fotògraf de la Cava, en Miquel Carol també en va fer i ambdós me les van fer arribar, i és per això que les poso i també perquè soc jo qui sempre les fa i mai surt, o sigui que ja tocava. Gràcies a tots dos però Esther, he posat les del Miquel.

Doncs el 18 de març vam poder gaudir amb la música de Bob Zieff de la mà d'un magnífic quartet dirigit per l'amic Enrique Heredia amb na Michele Faber, piano; Fredrik Carlquist, saxo tenor i clarinet i Curro Gálvez, contrabaix. El líder i baterista ja havia parlat amb el director de Fresh Sound Records l'amic Jordi Pujol Baulenas d'enregistrar la música de Bob Zieff  i és per això que ell i la pianista van posar-se a transcriure la suite de 8 moviments que volien presentar. Un treball feixuc però que ha donat com a resultat aquest magnífic treball que vam poder gaudir a la Sala Xica i que la setmana després posaria al Programa 241 de Jazz Club de Nit en un esdeveniment patrocinat per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i que va comptar amb l'assistència dels més fidels a banda dels músics també fidels que van venir a tocar en la posterior Jam. 

Els àudios del concert ja fa dies que els podeu escoltar i per tant segur que els heu pogut gaudir tant com els que hi vam ser. 

Donat que és una suite de 8 temes + un, el darrer, Mid-Forte, l'Enrique i amics van seguir l'ordre dels temes del disc el qual us poso ara mateix....

1.- Rondette
2.- Sad Walk
3.- Re-Search
4.- Piece Caprice
5.- Just duo
6.- Pomp
7.- Brash
8.- Shiftful
i afegit el Mid-Forte


Després de la vitalitat del primer tema on en Fredrik va lluir amb el so del seu magnífic tenor en un tema magnífic ideal per introduir-nos a la música d'aquest mestre americà, Bob Zieff, va seguir la delicadesa del tema Sad Walk, on a banda de la magnífica interpretació de na Michelle al piano, vam poder gaudir també amb el so del clarinet del nostre amic suec. Com sempre passa a la Sala Xica, el silenci dels oients va ser total podent gaudir de la música sense cap "soroll" aliè a aquesta. El tercer tema Re-Search va seguir amb un total swing mantenint-nos en un estat quasi hipnòtic tot i escoltant la meravellosa música que sorgia de l'escenari i que uns quants vam poder gaudir. Un tema impressionant que va obrir el saxofonista suec on la melodia i solo van anar seguits com si d'una sola cosa es tractés. La pianista va seguir amb la seva habitual polidesa i nítid so per deixar pas al solo del líder i gran baterista, Enrique Heredia. El concert van anar-se desenvolupant amb tot el seguit de temes que us he posat i és per això que us remeto també al Programa 241 de Jazz club de Nit on hi podreu trobar tota la informació d'aquest magnífic projecte:


Després d'aquest magnífic concert, tot i tocant la mateixa formació un estàndard,ens hi vam posar amb la Jam Session gràcies a l'assistència d'alguns dels músics habituals com són la cantant Isabel Martín, el guitarrista americà Rony Burke, el baterista Josep Maria Martí, el saxofonista alto Juan Carlos"Speedy", el guitarrista i fill meu en Valentí Tuset i jo mateix al saxo alto. No masses però si comptem el quartet inicial doncs vam ser-ne els suficients per poder tocar una bona estona cadascun de nosaltres. 

És un goig comptar també amb públic habitual com la meva cosina Teresa Tuset i parella, el sempre brillant Jesús Getan, acompanyats de na Montse  i Jaume, a banda d'altres amics que van venir a veure el projecte de l'Enrique entre els quals un alumne seu anomenat Jorge, també de Rubí. Veure com la Teresa i el Jesús ballaven mentre fèiem la Jam és tot un plaer del qual en gaudim cada dia que venen, perquè sempre acaben ballant amb el swing i la veu de na Isabel i amb tots nosaltres a l'escenari. 



Aquesta parella, na Isabel / Rony són també uns habituals i amb paraules d'ell ho resumia així en un mail que em va enviar...



I diu en Ronald Burke.....
Hola Miquel,
Gracias por organizar la vuelta con Juan Carlos. 
Lo paso muy bien en los jams que organizas al ser acompañado por buenos músicos por un buen rato de jam (en BCN hay sitios que tienen problemas de ruidos y se tienen de cortar temprano) y aquí no hay demasiados músicos y se puede tocar más. También, lo organizas de una manera que se ponen de acuerdo tocar temas que a todos lo vaya bien.
Yo voy para tocar y es una lata ir al un jam pasar un par de horas y tocar solamente un tema que a veces ni se conoce.
Gracias
Rony



Doncs això és el que passa, que els músics poden tocar l'estona que vulguin, que no tenim problemes amb els veïns i que ens ho passem força bé tocant temes que tots coneixem i l'ambient és de força camaradería i amistat. O sigui que ja ho sabeu, el proper 22 d'abril hi tornarem amb el Concert-Jam i ho farem amb un quartet arribat d'Holanda amb joves músics d'allà i dos de catalans amics nostres....

Bernard Van Rossum, saxo tenor
Xavi Torres, piano
Marco Zenini, contrabaix
Joan Terol, bateria

Miquel Tuset i Mallol.

Extraordinari concert dels The Cookers al Jamboree, 16 de març de 2016

Doncs l'expectació era extraordinaria i les ganes de tenir-los a un pam de nas ho era encara més. Una formació de màsters amb noms llegendaris i algun altre de més jove que no tant però que també. Un septet magnífic amb Billy Harper, saxo tenor; Donald Harrison, saxo alto; Eddie Henderson i David Weiss, trompetes; George Cable, piano: Cecil McBee, contrabaix i Bily Hart, bateria. Tot i que ja fa dies d'aquest concert, així com dues setmanes, em sembla com si els veiés encara a tots ells dalt l'escenari del Jamboree en un altre concert més presentat per qui és el responsable que puguem gaudir amb aquests i els altres concerts, en Pere Pons. Ell mateix ens deia això com a presentació del concert...


Sessió històrica al Jamboree amb Els 7 Magnífics del Hard bop reunits amb el nom de The Cookers i presentant un nou treball discogràfic. Billy Harper, Cecil McBee, Georges Cables, Eddie Henderson i Billy Hart van començar la seva carrera musical a mitjans dels 60. Durant aquest període van transformar les dimensions del hard bop i cadascun d’aquest músics –des dels grups en què participaven– va contribuir a facilitar el procés. Hart i Henderson van ser membres de l’innovador grup Mwandishi format per Herbie Hancock; Cecil McBee va estar en el quartet de Charles Lloyd on també formaven part Keith Jarrett i Jack DeJohnette; Billy Harper va formar part de l’Últim grup de Lee Morgan, a més de ser membre del quartet de Max Roach i els Messengers d’Art Blakey; mentre George Cables va pertànyer a les bandes liderades per Sonny Rollins, Joe Henderson, Freddie Hubbard, Dexter Gordon i Art Pepper. Els més joves de la banda, Weiss i Harrison, compten amb l’experiència adquirida al costat d’Art Blakey, Bobby Hutcherson, Freddie Hubbard, Charles Tollivier, Roy Haynes i Herbie Hancock. Si sumem les carreres de The Cookers el grup compta amb 250 anys d’experiència en el món del jazz i forma part de més de 1.000 gravacions. Algú dóna més?

He..amb tanta experiència conjunta i gravacions a milers, què podíem esperar sinó? Doncs això, una de les més potents bandes actuals amb la millor Brass Front Line actual i una increïble secció rítmica. Composicions d'en Billy Harper de Cecil McBee, de Billy Hart, i jo diria que de cadascun dels músics van anar omplint d'energia la nostra Cova-Cava amb una potència sonora aclaparadora però mai eixordadora....i seguiria però em remeto al que ja vaig deixar escrit al FB tot i coincidint amb el primer aniversari del traspàs del nostre mestre, Juan Cláudio Cifuentes, "Cifu".


Molt bon dijous plujós a tothom, dia de records musicals, d'ahir mateix al Jamboree amb un majestuós concert a càrrec d'una de les formacions més sòlides del panorama jazzístic actual, The Cookers, on l'edat es demostra i mostra amb tot el saber acumulat, l'experiència, el bon gust i fins i tot la modernitat. I dic i fins i tot, només per incidir en el fet que fer anys no vol dir "quedar-se" en una determinada història, vital o musical. Fer anys, fer-se gran estant al "lloro" de la música actual, composant músiques que t'enganxen per la seva força, pels seus arranjaments, i interpretant-la amb una solvència de "mestre", aplaudits ahir per un gran nombre d'aficionats i músics professionals, els nostres mestres, els quals no es van voler perdre aquest esdeveniment, només vol dir una cosa (moltes més), i és que vam assistir, possiblement, a un dels millors concerts de Jazz qué hem pogut escoltar i veure a la nostra cova-cava. Ara mateix en recordo alguns més d'un nivell similar, o sigui Pere, que amb una programació com aquesta, el Jamboree, com a Club de Jazz que és, es referma dia a dia com el club referent dins l'àmbit peninsular. Un concert que serà inoblidable, per un munt de detalls, i no només musicals. D'estil i presència a l'escenari; de bones i educades maneres amb la màxima seriositat possible però mai ni excessiva ni distant, amb una bona comunicació amb el públic i sobretot una descàrrega d'energia rebuda des de l'escenari per una colla de grans músics, grans, però no vells, i sí belles les músiques que ens van regalar. Un concert digne d'estudi, i per això només calia veure els amics músics, els nostres mestres, de quina manera s'ho miraven, s'ho escoltaven i de quina manera en comentaven les glòries. Dia a dia i cada vegada més, entenc de quina manera ho deuen fruir ells, els músics, els coneixedors de la teoria i praxis musicals, quan escolten als seus mestres en concerts com el d'ahir, i també en d'altres de similar envergadura. Un intenta esbrinar què està passant i els altres ho esbrinen. Tot i això, els neòfits (comparats amb els músics) també gaudim escoltant les meravelles tot i sovint sense aprofundir-ne en els continguts. Un tal dia d'ahir, i un dia després, avui, l'aniversari del traspàs a l'infinit musical del més enllà del Jazz d'un dels qui més hauria gaudit amb un concert així, en Cifu. Ell, no només hauria gaudit de manera plena, sinó què a més a més, s'hauria abraçat amb tots ells, com a col·lega, com a admirador, com a partícip del missatge, com a missatger del Jazz. Un any després i un dia per recordar-lo, com cada dia alguns fem quasi de manera involuntària tot i escoltant-lo o repassant els seus "Jazz entre amigos". O sigui que sàpigues, que ja ho saps, ho sabies i ho sabràs, que mai t'oblidarem.

Doncs això, que va ser un dels darrers millors concerts que hem pogut escoltar a casa nostra, i parlo evidentment només per mi. 
Miquel Tuset i Mallol.