Jam Session del 27 de setembre amb Geni Barry Quintet.

Geni Barry i el combo amb el Deme, Àngel, etc....
Doncs ahir vam fer la Jam de setembre al Jazz Club La Vicentina, amb en Geni Barry Quintet, amb Geni Barry, vibràfon; Jordi Pujol, guitarra; Albert Caire, piano; Quico Mampel, contrabaix i Felipe Muñoz, bateria. Una jam on la no massa assistència de públic, tot i l'entrada gratuïta, es va veure compensada per l'assistència força nombrosa de músics. Vam poder veure i escoltar el combo on el Deme Gómez (saxo tenor) gaudeix interpretant estàndards amb els seus companys, l'Anxo Gestal, guitarra; Xavier González, baix elèctric i Xavi Patabi, bateria, els quals ens van tocar tres dels temes que toquen en els seus assajos. Això va ser després d'una primera bona estona escoltant els temes que s'havia preparat la formació fixa en aquest cas sense en Carles Pineda que no va poder-hi assistir pel fet de tocar al Festival de Jazz de Girona. En Geni ens mostra cada dia que el veiem, de quina manera desenvolupa els temes a l'hora d'improvisar fent-ho a l'estil Bobby Hutcherson, segons les seves paraules. Sens dubte que és un dels millors, sinó el millor (ja sabeu que això del millor sempre fa de mal dir) en això de les quatre masses picant sobre rectangles allargassats i metal-ics (nova definició de vibràfon ?). 
Quim, Modest i Deme
 l'Albert Caire ens mostra a cada Jam, una evolució a les 88 tecles que el situa en la suficient disposició de compartir escenari amb el "master Genious" per a continuar aprenent, la qual cosa passa cada mes al JCLV segons les seves pròpies paraules. Un altre músic que beu musicalment de la font del "geni" és en Jordi Pujol, qui també mostra una impressionant progressió a les 6 cordes, havent obtingut un dels títols que sembla que poden fer un gran servei pirineus amunt, el que dóna el Trinity College of Music de London; títol per cert obtingut mitjançant la única escola a la península que l'ofereix, la Jam Session EscueladeMúsica
En Rafa, Toni, etc.....
En Quico Mampel al contrabaix es va mostrar segur i contundent, coneixedor del seu domini, va donar seguretat a la secció rítmica en tot moment, i ens va mostrar la seva tècnica i control rítmic en tots els solos que ens va oferir. Felipe Muñoz a la bateria va estar com sempre en bona sincronia rítmica amb la resta de companys fent així que la màquina rítmica anés a les mil meravelles. Després de la formació estable, una estona de Jam amb en Quim Castanyer, trompeta i jo mateix al saxo alt, (per primera vegada amb el Custom Z en un escenari) fent alguns dels temes que més ens agraden. Músics n'hi van haver més...entre els quals en Modest Pelfort, trompeta i Sergio Del Campo, flauta travessera. Aquest parell de companys, seguidors habituals de les nostres Jams, fan que l'ambient s'enriqueixi musicalment i humanament amb les seves aportacions sempre agradables i simpàtiques. Però encara en vam tenir més, de músics. Va resultar que teníem a la Sala Xica quatre persones, dos homes i dues dones, tres dels quals de Cuba, que van poder sortir a l'escenari a interpretar les seves músiques. 
Jorge al baix elèctric salsero
Dos músics cubans que aviat tornaran al seu país, en Jorge, baix elèctric i Domingo, piano, ens van interpretar un parell de temes amb el Felipe als timbals i alguns dels altres músics que també hi van voler participar; en Geni va ser el primer en pujar a l'escenari per compartir amb els amics de Cuba, però també s'hi van afegir en Modest, Sergio, Quim a la veu dient a ritme de salsa.."Y en la Vicentina encontré el amor" o quelcom de similar.....i després un riff on tothom deia "Encontré el amor"....En Deme també s'hi va apuntar i jo mentre tant, vaig intentar immortalitzar-ho amb el mòbil. 
Domingo al piano salsero
Després d'ells, vam poder extreure del públic a la tercera persona cubana, directora de la coral de Santa Coloma de Cervelló, la Mary Lis, que ens va cantar un parell de boleros, amb tothom al costat d'ella fent riffs de metalls i veus. Una situació mai viscuda al Jazz Club La Vicentina i amb la qual vam gaudir tots plegats, músics i públic. Ja per finalitzar aquestes quatre ratlles, voldria agrair a les acompanyants que van venir amb els músics i també estendre aquest agraïment als músics i públic que van venir a la Jam nº9 de la temporada (les jams van en cicles anuals naturals) ja que gràcies a ells, i per descomptat al suport de l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, les Jams al JCLV sembla que tenen la vida assegurada, o no?. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Gonzalo Levin Quartet

Gonzalo Levin   by  Josep Tomàs
Adrian Ghiardo  by Josep Tomàs
Ahir, en plena "BAM" de La Mercè, l'Aurelio Santos va fer com si res, com s'ha de fer, i va convocar de nou una WTF al Jamboree Jazz. La proposta, com sempre, va ser força interessant amb una formació "ad hoc" liderada pel magnífic saxofonista uruguayà Gonzalo Levin, i amb  Adrián Ghiardo, piano; Oriol Roca, contrabaix i Josema Martin, bateria. Una formació que va sorgir a partir de compartir assajos i escenaris (no masses malauradament) amb la "Big Band JODR", Jove Orquestra Del Raval dirigida pel gran Sergi Vergés. Tot un seguit de composicions que en Gonzalo ha fet per a octet. Un projecte a quartet a partir  d'un projecte original per a octet? Sí, doncs cap problema, els arranjaments per a 8 passar-los a 4 consisteixen en no utilitzar els altres vents, suposo, fent algun que altre retoc. Sonant com va sonar, que fins i tot a ells els va sorprendre, ens podem imaginar com sonarà amb la formació al complet, serà brutal. També ho va ser de brutal el so i tot gràcies al gran tècnic de so Leo Bianchi qui va controlar també la il·luminació. Temes propis del Gonzalo amb clares referències Coltrenianes en el seu 87 aniversari (sempre serà entre nosaltres) i algunes balades de preciosa factura melòdica. 

Oriol Roca  by Josep Tomàs
Josema Martín by Josep Tomàs
Els solos es van anar repartint entre saxo, piano i contrabaix, mentre que el Josema feia les seves particulars aportacions en els "quatres" i "vuits" habituals, així com també en algun magnífic solo executats sense fer massa soroll. Adrian va mostrar la seva vàlua a les 88 tecles, amb un so potent quan convenia i delicat quan també, sobretot a les balades. Oriol va portar la seva "berra", i jo, amb un micro a la mà subministrat per l'imponderable, em va semblar que sonava força bé i així ho vaig dir, apart de dir més coses referents al projecte. Un contrabaixista d'una gran talla musical, avesat a adaptar-se a qualsevol tipus de projecte de qualitat; vist i escoltat en diferents grups com ara el Music Arqueology, el projecte a trio amb Sabina Witt i Andreu Zaragoza, etc, etc. La Jam de la primera part va començar amb la intervenció que fa cada any que ve la italiana Iris. Una dona exuberant i simpàtica, aficionada al Jazz i que cada any, per "La Mercè", es deixa caure per Barcelona on s'hi passa una setmana gaudint de la Festa Major amb tots els Barcelonins. I com sempre, ve a la WTF per cantar algun tema; ahir va cantar el "The Man I Love" dels germans Gershwin. 

Iris by Josep Tomàs
Nahama by Josep Tomàs














I va tenir sort l'Oriol i no va ser el "worker man" ja que es va veure substituït en tercera instància pel baixista, també argentí, Matías Míguez, aquest, amb el seu magnífic baix elèctric de 5 cordes va modificar substancialment el so i ritme de la Jam. De la manera com toca el baix, acompanyant-se del seu cos a mode de ball i ritme, el Matias fa sempre uns magnífics solos amb un estil marcadament propi i que sovint s'apropa al so funk, si se'm permet. El primer en prendre's el "break" va ser el bateria Josema que va deixar pas al jove crac Xavier Bargués el qual es va mostrar elegant i sobri. Després va ser el pianista Adrián que va ser substituït pel gran mestre Rodrigo G Pahlen. 

Matías Míguez by Josep Tomàs
Rodrigo G Pahlen  by Josep Tomàs



















En Xavier, després d'un parell de temes va ser substituït pel Roger Gutierrez fent aquest un magnífic treball. Rodrigo ens va meravellar amb l'harmònica cromàtica improvisant d'allò més bé amb un so preciós, i sense comentaris relacionats amb la seva interpretació al piano, que va ser magistral. Una primera part de la WTF on el públic va omplir el pati de cadires de gent amiga i de diverses contrades, com és habitual. D'altres músics que van pujar van ser una cantant israeliana de nom Nahama que es va deixar anar a l'escenari amb un "Summertime"; un cantant de l'est de nom Anatoli que va cantar el tema insígnia del gran i viu Horace Silver, "The song for my father"

Gonzalo Levin Quartet  by  Josep Tomàs
Després ens va acompanyar el jove pianista anglès i amb residència a l'Hospitalet sembla ser anomenat Nathan. Pianista que sorprèn a la gent que l'escolta per primera vegada, la qual cosa no em va passar a mi i sí al Rodrigo a qui se'l va veure expressant clarament la seva sorpresa i admiració. Així ho vam estar comentant amb l'Oriol, que va venir a seure a primera fila per gaudir de la música que feien els companys. Com sempre el Josep Tomàs va fer la seva "captura" de cadascun dels millors moments visuals, i per descomptat que inclouré les seves magnífiques fotos en aquest text, una vegada penjat al blog. La Imma A Esteban també hi va ser a primera fila, gaudin de les magnífiques propostes de l'Aurelio. Com sempre faig, vaig començar circular a partir de les 23h i ja no vaig poder gaudir més. Tot i comentant-ho amb l'Oriol, em vaig trobar que passada una estona em sentia la mar de bé, havent oblidat els problemes diaris que a tots ens envolten, la qual cosa no passa tant en un concert d'una hora. A la WTF, hi entres bé, però a mida que passen les hores et vas trobant cada vegada millor, més integrat i més descarregat. Imagina't doncs si t'hi quedes fins la 1h de la matinada, deus sortir del Jamboree de puta mare, de collons...o sigui que...."WTF espereu per anar-hi?". Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Cloenda del 23é Festival l'Hora del Jazz, memorial Tete Montoliu amb Marcel·lí Bayer Quartet i Gabriel Amargant Quintet


Marcel·lí Bayer Quartet   by  Antonio Narváez
I avui s'ha acabat el 23é Festival l'Hora del Jazz, tot i explicitat per la Gemma Abrié dalt de tot de l'escenari, amb dues mostres del potencial actual del Jazz de casa nostra. Dos projectes personals (els estàndards han servit per aprendre...) de dos músics i compositors. El primer en sortir a la "palestra" ha estat el Marcel·lí Bayer Quartet, amb ell mateix als saxos i clarinet; Marco Mezquida, piano; Martín Léiton, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Tot una colla de temes propis, en un estil delicat i sobri, i molta sensibilitat ens han fet gaudir d'allò més aquesta primera hora. Magnífics solos, i llargs, d'en Marco, on hem pogut esplaiar-nos abastament amb la seva manera de tocar, d'immiscir-ce en el piano. Una imaginació desbordant acompanyada d'una tècnica acollonant. Marcel·lí, ha mostrat tot el seu potencial amb les canyes, i que és molt i molt gran, dominant els saxos alt i soprano i també el clarinet. Te una manera de tocar molt suau i delicada, i es belluga pels camins del jazz de concepció més moderna. Martín, al contrabaix i Ramon a la bateria han fet que la màquina rítmica anés a la perfecció, aconseguint en les seves interpretacions individuals brillar molt i molt. Els títols dels temes d'en Marcel·lí tenen tots relació amb aspectes de la seva vida i experiència, i així, un alumne seu, en Martí, que també hi era amb els seus pares, s'ha vist implicat en un dels temes de nom "Martí pepinillos". Marcel·lí ha dit que feia de teloner del grup del Gabriel Amargant, dient que aquest era un dels seus saxofonistes més admirats...
Jo no crec que en Biel accepti aquest qualificatiu, més aviat ell diria que tant se val un com l'altre...

Gabriel Amargant  by Antonio Narváez
Després de patir estones de sol i ombre, ha intervingut Gabriel Amargant Quintet, amb ell mateix amb saxos i clarinet; Roger Mas, piano; Adrià Plana, guitarra; Miguel Serna, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria. Una formació on el Roger feia de substitut del pianista "oficial" que, ves per on, era en Marco Mezquida. Sembla que no convé que un músic repeteixi, per així donar pas a d'altres músics, com és el cas d'avui. Els temes d'en Gabriel han estat força rítmics i potents, ja d'entrada, sense donar cap tipus de concessió. Temes que m'han semblat formar part d'un mateix univers sonor, al menys els tres o quatre primers, mentre que el tema "It happen", (un arrenjament sobre "It could happen to you", però que s'ha convertit en un nou tema), dins de l'univers Bop ha esta acollonant, superant els primers que també han estat força interessants. El darrer, amb clarinet, ha posat el llistó a dalt de tot. Un tema amb clares connotacions aràbigues, allò tipus "Caravan", que ens ha mostrat a un dels millors clarinetistes actuals, amb una llarga "intro" que ens ha deixat clavats a terra. Roger, ha mostrat tota la seva vàlua interpretativa, mostrant la seva capacitat camaleònica d'adaptar-se a totes les mogudes, i fer-ho sempre a un altíssim nivell. Adrià, sempre sorprèn, i més per la seva delicada manera de tocar les sis cordes, sovint amb els dits d'ambdues mans, aconseguint uns sons preciosistes i impactants. Ha marxat corrents, amb avió, cap a Santander....si és que aquests nois no paren....he. Miguel Serna ha mostrat en diversos temes la seva capacitat rítmica i melòdica. 

Alguns aficionats amb la Ruta del Jazz a les mans  by Deme Gómez
En un dels temes inicials, primer o segon, el tempo anava canviant cada X compassos, havent d'entrar primer a temps i després a contratemps....o més o menys; la qual cosa m'ha semblat impressionant. És clar que això ha estat obra i gràcia del compositor Gabriel A.M. I ja per quasi acabar, la manera com en Gonzalo acarona la bateria és realment remarcable. Una suavitat que ha servit per "vestir" el projecte de la millor manera possible. El solo que ha fet, crec que només un, ha estat imaginatiu i gens sorollós, delicat i rítmicament adequat, si se'm permet. Ara sí que acabo... En Gabriel ha tocat els saxos tenor, alt, soprano i clarinet. Aquesta diversitat, així com la d'en Marcel·lí, fa que un projecte tingui molts colors diferents, timbres diversos que enriqueixen i que forcen a l'oient a mantenir l'atenció, tot i descobrint els nous sons. Gabriel ha mostrat de manera fefaent, el seu domini total de les canyes, i ens ha mostrat la seva gran capacitat d'improvisació fent uns solos rapidíssims en tots els instruments, i d'una complexitat enlluernadora. Estem davant d'un dels millors vents actuals, i amb només 20 i tants anys. Fins on arribarà? Ai las, per mi que arribi ell, i tots és clar, a l'infinit.

Antonio Narváez ensenyant els secrets de la fotografia
En definitiva una cloenda magnífica que hem pogut gaudir amb els amics del Club de Jazz Sant Cugat, amb el Carlos Sampietro, el David Carreras, el Ferran, i com no podia ser d'una altra manera, ens hem trobat alguns dels "locus" aficionats que som com el Roberto Domínguez, (fotografiant el Jazz), l'Antonio Narváez, (fotografiant-ho tot), en Deme Gómez fotografiant-ho per plasmar-ho a "La Ruta del Jazz", el Camps De Cotó Andreu Fàbregas Borràs, i a tota la colla de músics que s'hi apunten a totes, també com a públic i que donen suport a l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, com són en Raynald Colom, en Marc Ayza, Ramon Quadrada, Vic Moliner, Clàudia Bardagí, etc, etc......em deixo alguna cosa?....he. Voilà. Miquel Tuset i Mallol