Concert increïble i únic a la Llibreria El Siglo de Sant Cugat del Vallès, amb Llibert Fortuny i Jordi Rabascall.

Avui he assistit, hem assistit, a un concert únic, per improvisat i per quins han estat els protagonistes. No és que el concert s'hagi fet de manera improvisada, no, és de quina manera i com han sorgit les músiques des de l'escenari. LLIBERT FORTUNY + 1,  a la Llibreria El Siglo (El Mercantic), de Sant Cugat del Vallès, i promogut per l'associació Promúsica mitjançant El Club de Jazz Sant Cugat. Aquest +1 és Jordi Rabascall, cantant eclèctic, improvisador nat, amb un gran sentit del ritme, no només del tempo musical, sinó també del ritme escènic. Una unió d'un dels grans dels saxos amb un que esperem que pugui ser reconegut per tothom com a cantant innovador, free i improvisador complert que sí que és. A la primera part, de prop d'una hora, Llibert ha fet una classe magistral de com tocar el tenor, soprano i l'EWI, amb l'ajut de dos ordinadors i diversos programes per tractament de so. Realment ha estat impressionant!! Mentre que a la segona ha pujat el Jordi, i tot i estar totalment enregollat, ha pogut cantar, interpretar diria jo de la manera més artística possible, i tècnica  també.
Si entrem en més detalls......aquí tenim la primera part del vídeo del concert.

Llibert va muntar un escenari, com ja és habitual en els seus concerts a solo, amb dos ordinadors, una sèrie de teclats que controlaven els softwares de so, una mena de mixer manual que ell controlava amb la mà i tot això mentre tocava el saxo tenor o l'EWI. Va començar explicant de quina manera aniria la seva aportació al concert, dient que miraria d'explicar tot el que faria, per així fer-nos-ho a tots més comprensible. Sempre havia cregut que s'havia de tenir molta concentració a l'hora de tocar un instrument d'alt d'un escenari. Has de passar de la melodia als solos i viceversa i sempre fer-ho en el moment precís, modular les dinàmiques, i un llarg etcètera que només el saben "ells", els músics que ho fan. Si a tot això li afegeixes que....fas un lick o riff, passats uns segons l'enregistres, actives la part enregistrada, toques a sobre fent un altra melodia, que també enregistres, l'actives també i llavors toques el solo a sobre. Al cap de poc ja tens el "tema" i el desenvolupes una estona. Després has d'anar pensant en com l'acabaràs; vas desfén els processos anteriors fins arribar a l'inici, i acabes....Uff....quin control, quina concentració ha de tenir Llibert Fortuny per fer tot això. 

Després va agafar l'EWI i va fer quelcom similar, tot i explicant abans les diferències entre ambdós instruments. L'EWI pot arribar fins a vuit octaves mentre que el saxo tenor n'arriba a dues i......Els sorprenents efectes obtinguts amb el saxo electrònic són increïbles, i si a més a més els hi afegeixes un sentit humorístic a l'assumpte, fent cantar al personal, i fent-lo seguir els diferents sons obtinguts, doncs t'adones al cap d'una estona que estàs somrient, divertit o divertida, i penses....però jo no havia anat a un concert de Jazz? I veus que t'ho estàs passant de collons, participant en una mena de show tot i col·laborant amb un dels més grans músics de l'escena peninsular. 
D'aquesta manera van anar sorgint les músiques improvisades, a partir d'una nota, fer una seqüència de notes. A partir d'un ritme senzill, fer-ne de més complexos. I tothom, bocabadat, amb una expressió que barrejava incredulitat, admiració i una gran satisfacció i plaer.

Ell va anar canviant d'instrument acústic, compartint el tenor amb el soprano, fent-nos gaudir per igual amb qualsevol dels instruments.

De sobte, es va posar a tocar una melodia que per lleugerament modificada d'entrada em va semblar desconeguda, però no, era un salt de Patum, de la Patum de Berga, festa pagana que s'inicia el dijous de corpus. Llibert ho va dir posteriorment preguntant-nos si l'havíem reconegut.....Des de fa uns anys, se'l pot veure a Patum, tocant el seu saxo, integrat a la banda municipal encarregada de tocar les músiques Patumaires, els salts de plens, el tirabol, el passacarrers, etc. Ja ho va dir, "jo aniré a Patum fins que rebenti", o quelcom similar.

Llibert, ha representat a la cultura catalana de manera oficial en diversos indrets, Frankfurt 2007, un passeig per la Cultura Catalana, tocant "El Ball de l'Àliga", de la Patum, També ho va fer al MOMA de Nova York, aquesta vegada tocant "El cant dels ocells", 27 anys després que ho fes el mestre Pau Casals. Ell però, ho fa de manera personal anant cada any a participar, a tocar els balls i salts de Patum, acompanyant a la banda municipal de Berga.

La primera part va continuar de la mateixa manera, amb la mateixa tònica, fent interpretacions úniques, inventades en aquell mateix moment, i utilitzant la tecnologia, dominant la tecnologia, diria jo. Feina esgotadora que va fer una única persona durant una llarga estona, propera a la hora.

La segona part va començar amb el +1 dalt l'escenari, Jordi Rabascall. Després que Llibert fes la presentació, Jordi es va posar al piano, i aquí va continuar la màgia, interpretant una balada suau, amb Llibert al saxo, que va fer arrencar un "Ei man" d'en Valentí Grau que també havia vingut a veure l'esdeveniment. Valentí, va tenir ocasió de conèixer Jordi a les Jam Sessions que es fan els dijous a la Nova Jazz Cava, o sigui, que ja sabia el què anava a veure, encara que no amb tota la seva totalitat. Van seguir fent un tema, on Jordi ens va ensenyar l'abecedari en anglès, tot i cantant-lo, considerant la seva limitació fònica pel mal de coll. La imaginació de Jordi és sorprenent, per lo inacabable. Parlant, xiuxiuejant, inventant sonoritats, paraules i frases que semblen inconnexes, etc....i al darrera de tot això, un Llibert generant sons electrònics mitjançant els seus estris, fent-nos tremolar de sorpresa. Un Summertime increïble, que a moments, semblava enganxar-nos  en una mena de simbiosi, en una mena d'èxtasi. Així ens sentíem tots plegats, atrapats en aquell núvol màgic. 

Varen seguir improvisant a partir de petites idees inicials, les quals es desenvolupaven de manera sorprenent i majestuosament. Jordi, de cop es posava  a parlar en un marcat accent "mexicà", fent-nos somriure per la sorpresa i gràcia de la situació, i fins i tot, sorprenent al mateix  Llibert. Més músiques sincopades partint d'una línia de baixos, per després anar-hi incorporant instruments, sons.......I així fins el final.......Increïble!!!

Havent-hi els vídeos, poques paraules més es necessiten per explicar el que vàrem escoltar i veure. O sigui, que gaudiu dels vídeos, gaudiu de l'espectacle, tot i la limitació sonora, ja que la filmadora que es va utilitzar no enregistra l'àudio tant bé com el vídeo.
Un concert que es repetirà en el mateix indret, amb un Jordi en plenes facultats, i que jo miraré de portar al Jazz Club La Vicentina. Miquel Tuset.