Magnífic Concert-Jam amb Michele Faber Trio

Michele Faber
Bé, doncs fa que he arribat no gaire.....convides a força gent a venir a tocar i res de res....és clar que hi ha moltes mogudes a la vegada, al mateix dia, a la mateixa hora....convides a força gent a venir a escoltar, gratis, i tampoc. Avui, després de fer recomptes he vist que els que han vingut han consumit 19 begudes, entre cubates i cerveses o cocacoles...una fortuna....he. I l'assumpte és que el trio liderat per la Michele Faber, amb el José María Gálvez Alda, "Curro" Gálvez i l'Enrique Heredia, ens ho han fet passar força bé. Una formació amb total compenetració, com a trio estable que són, que han fet força estándards, començant amb un "How deep is the Ocean", i tocant temes com "Speak Low", i demés. Fins i tot la Michele ha volgut tocar un tema original que ha estat força bé. La Jam ha començat després d'una bona estona d'escoltar-los i l'encarregada de fer-ho ha estat la Imma, cantant que ha vingut amb la seva parella de Badalona, a cantar amb la seva "profe" de piano, Michele. 
Enrique Heredia
La Imma ha cantat dos temes molt ben cantats, la noia te gràcia i es veu que s'ho passa força bé. Després he pujat jo amb el Josep Mª Martí, bateria aquest i jo saxo alto, per fer una de les balades que més m'agraden, el "You don't know what love is". En fred, els vents encara no sonen prou però tampoc ha estat malament. Després un de Sonny Rollins, el "Doxy". Mentre això passava, el Carlos Sampietro estava enfeinat amb la seva càmera filmant el que passava i sonava. Des de l'escenari he vist com arribava una parella, ell amb pinta de músic, i també ha aparegut el Carles Pineda. saxo alto "en ristre". En Carles és un gran músic i saxofonista a més de ser un molt bon amic. De nou, la formació ha estat la inicial però amb l'afegitó del saxo alto d'en Pineda. Han fet uns magnífics temes i amb grans solos a càrrec de tots quatre. 
"Curro Gálvez"
Avui he vist com de bé s'ho passava l'Enrique, portant el ritme amb un magnífic swing i fent uns quarts i solos magnífics. S'ho ha currat ben currat. De la mateixa manera Curro ha fet una magnífica feina amb "la berra", treballant tota la nit, ha estat el "worker man" i també ens ha deixat anar uns magnífics solos, no endebades és un dels contrabaixistes més sol·licitats. I què podem dir de la líder de la formació. Michele, que avui feia anys (situació que portava d'amagat) s'ha lluït clarament i nítida. Te un magnífic swing en la digitació i la pulsació és també força prístina. Els solos han estat força melòdics i també tècnics i la selecció de temes ha estat força encertada. Potser érem 10 sonats i sonades però ens ho hem passat força bé. A mida que he anat tocant, cada vegada ha sonat millor. 
Imma
Hem fet el "Straight No Chaser" amb el Carles, Curro, Enrique i Michele i ha quedat bastant bé. Hem fet un "How Insensitive" amb el Quim Lluís a la bateria, Curro, Michele, jo i la Imma, força atípic, ja que jo l'he començat en un to, la melodia, i després l'Imma l'ha cantat en un altre to. Amb el meu solo ha passat el mateix i així fins el final. Ja a les acaballes, i vist el desgast físic de contrabaixista i pianista, els hi hem donat un descans i mentre ens hem atrevit a fer el "Walkin'" del Miles Davis amb l'Enrique a la bateria i el Carles i jo als saxos, sense piano ni contrabaix. He de dir que l'experiència ha estat engrescadora i ens ho hem pogut muntar força bé. 
Curro, Carles Pineda i Michele
Després, l'Enrique ens diu..."hacemos uno Free?"...i jo que dic que vale...Amb la mateixa formació de bateria, saxo i saxo, ha començat ell fent algun ritme per després tocar tots dos i després cadascun per separat uns sons, unes textures que han estat la hòstia. He...què bé que ens ho hem passat. I ja, hora d'acabar, la Michele i la Imma han interpretat el darrer tema de la nit.
Una nit amb poc personal i que de vegades et pots plantejar el perquè de tanta moguda per no gaire. Bé, no gaires els euros, però moltes les emocions. 


Quim Lluís i Curro
Fet i fet, si penses en els músics que venen l'un de Sant Cugat, l'altre d'Esplugues, ella de Badalona, i el Carles de Sabadell, o de ben a prop, i venen a tocar sense cobrar i fins i tot consumint i col·laborant en mantenir el projecte, doncs acabes (acabo) passant pàgina dient-he que no ha estat tant malament i que de fet ens ho hem passat tots força bé...O sigui, que "continuarà"....Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.