Free Jazz Session i Metrinova a 23 Robadors, 1er i 2º concert Sax-O-Rama al Jamboree

Dijous: Primer a 23 Robadors a la Free Jazz Session del Ramon Prats , Miriam Fèlix i Àlex Reviriego, per després gaudir del bon rotllo al Jamboree amb el primer concert Sax-O-Rama amb el Sax Gordon i Lluís Coloma Trio, amb el Manolo Germán i Marc Ruiz....dos plaers complementaris...he.. Uns concerts dels quals no en vaig poder fer la valoració al seu moment, i que faré quan pugui. L'Àudio de la Free Jazz Session ja el podeu escoltar i descarregar des d'aquest blog.










 
Divendres: Avui també primer a 23 Vintitres Robadors Robadors i després al Jamboree Jazz...a 23 Robadors hem presenciat el projecte del bateria Ildefons Alonso anomenat Metrinova amb Dani Comas, guitarra; Lucas Martínez, saxo tenor i Marc Cuevas, contrabaix. Un projecte al voltant del ritme i les seves possibles variants la qual cosa hem pogut constatar en tots els temes que han tocat. La majoria dels quals composicions pròpies de l'Ilde a més a més d'una variant Klein del Footprints de Wayne Shorter. Un plaer escoltar-ho a un pam i amb un volume ben controlat i gestionat a la perfecció per tots quatre. Ens hi hem trobat alguns coneguts i alguns que hem conegut allà mateix; gent com el Martí Farré, (no s'ho podia perdre), l'Elena, cap de propaganda de l'Estival d'Igualada, el Cèsar, pare del Lucas, el David Xirgu, professor i tutor de l'Ilde i una molt bona colla més. De fet el 23 Robadors era ben ple de gent i tothom ha gaudit i aplaudit als músics i al líder del projecte. 

Després encara he tingut temps d'anar a veure un altre concert del Festival organitzat pel Dani Nel·lo, Sax-O-Rama, i avui amb un trio trencador amb el Big Dani Pérez, saxo tenor i veu; Víctor Puertas, Hammond B3 (propietat del Jamboree amb el Lesly inclos) i el gran bategador Anton Jarl. Un espectacle a les antípodes de l'anterior però cadascun amb el seu sabor, i ambdós complementaris, igual que ahir. Un projecte engrescador que ha fet posar-se a la gent d'empeus i ballant en el segon bis que han tocat i definitiu tema. L'anterior havia estat el magnífic "Harlem Nocturn", que ens ha deixat bocabadats. La sessió ha estat variada amb temes amb molta marxa i d'altres més melòdics i en clau de Blues. Víctor ha cantat algun dels temes amb una magnífica veu, i ja només li hauria faltat treure l'harmònica i llavors sí que tot el Jamboree s'hauria ensorrat. El mateix Dani també ha cantat força bé, i la seva posta en escena és brutal, literalment. Si considerem que avui mateix estava malalt i enfebrat, estareu amb mi que aquest home avui ha fet un esforç sobrehumà i que n'ha sortit ben gloriós. Un espectacle que tota la gent que ha omplert el Jamboree al segon passe ha gaudit d'allò més, entre els quals jo mateix. Pere Pons ha fet de Master of Cerimonies presentant el projecte dedicat als saxos de R&B, i haig de dir que la nit ha estat rodona. Avui he compartit tertúlia amb en Jordi Pujol (el Presi del Jazz) comentant algunes coses de l'actuació del Dani, després xerrant tots dos amb ell i amb el Víctor i posteriorment menjant alguna cosa sòlida i explicant-me en Jordi, mil i una anècdotes del món, del nostre món del Jazz. Demano disculpes per la mala qualitat de les fotos...no sé què collons passa amb la llum que sembla que la càmera del mòbil no sap gestionar..vaja shit. 
Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Guillermo Calliero Quartet, 19 de gener de 2015

Guillermo i Martín
El magnífic retorn de Guillermo Calliero amb Federico Mazzanti, Martín Laportilla i Nicolas Correa.. A més a més de Oriol Vallès López, Joan Casares Alcobé, Matthew L. Simon, Gilles Estoppey, Joao João, Silva Paula Grande i potser alguns més que ara deuen estar tocant a la "trully WTF"...Avui ens hem retrobat amb el Jazz modern interpretat de manera excelsa per tots els músics.. Amb el sempre sorprenent Aurelio Santos que avui ens ha fet picar per aplaudir, a la de tres, i només amb una picada de mans. El Leo Bianchi que com sempre ha estat superb en el so i les llums, el Josep Tomàs que ha fet les millors i més artístiques fotos i el Ramon i l'Oscar De Pombo Pérez a la barra amb els millors somriures. Ganes d'editar l'àudio per penjar-lo al blog..i tot això passa els dilluns a les WTF del Jamboree Jazz.

Aquestes quatre ratlles són les que van acompanyar la pujada de fotos al Facebook, només com a constatació de l'esdeveniment i amb ganes d'ampliar la crònica tot i recordant i escoltant els temes....

Martín i Nicolás
Dir-vos que el primer tema va ser un estàndard a tempo mig preciós iniciat pel mateix Guillermo, la melodia, i després deixar pas al primer solo de la nit a càrrec del baixista Martín  Laportilla, fent un solo curtet però precís que va donar pas al del líder Guillermo. Aquest ens va fer el seu amb el so càlid de la seva trompeta, i d'una riquesa melòdica i d'idees interpretatives impressionants per deixar pas al solo del Federico, magnífic, i seguir amb els "quarts" que va encetar el Nicolás amb tots els músics, per després encetar altre cop el tema amb el so càlid de la trompeta del Guillermo i acabar el primer tema de la nit, un magnífic tema i que ja albirava com aniria tot plegat, per a gaudi de tothom i de manera particular. Aquest primer tema tenia com a nom alguna cosa similar a "That All Fine". 
Seguidament Guillermo va presentar el següent tema, a ritme de Candombe de Carlos Gardel anomenat "Golondrina". De fet va ser un tango de Gardel a ritme de Candombe. Iniciat pel so càlid del líder a la trompeta. Federico va seguir-lo ja iniciant el solo i mentre al darrera el Nicolás i Martín, en una bona comunió portant el ritme un pel entretallat, si fem cas de com anaven les escombretes. 

Oriol, Martín, Guillermo i Nicolás
Un magnífic so del Federico seguint amb una certa claredat la melodia del tema, amb unes harmonies precioses. Guillermo el va seguir executant un gran solo. La manera com els construeix és exquisida i la melodia hi és sempre present. Tot i això, la seva incursió en arpegis i lcks descendents és força notòria. Martín el va seguir seguint la mateixa tònica melòdica amb el seu magnífic Fender Jazz Bass. I mentrestant, Federico amb petits acords acompanyants i el sempre constant ritme del Nicolás a base de cops al canto de la caixa i charles amortit. Guillermo va encetar de nou la melodia del tema ja per anar-lo acabant. 
Amb dos temes ja anàvem pels 20 minuts, tot un plaer i un luxe; temes llargs que el mateix Guillermo va comentar que els havien acabat de muntar la mateixa tarda. 

Joan
El tercer tema de la nit va ser el tema dels germans Gershwin, "Embracable You", tocat a mig tempo, suau, iniciat pel magnífic so de la seva trompeta, i iniciats els solos pel del Federico, majestuós tema amb impressionants solos. El ritme ben marcat pel Martín i Nicolás mentre els companys anaven gaudint i fent-nos gaudir. Després dels aplaudiments del solo del Federico, Guillermo s'hi va posar amb tota la suavitat adequada al tema, interpretant-lo en el registre mig i mig alt, tot i que algunes vegades puja als molts aguts, no és la zona del registre on ell toca habitualment, és clar que això depèn dels temes. Un tema que tocat a aquest ritme sembla que tingui una altra dimensió. Després dels solos van tornar a la melodia i el van acabar entre grans aplaudiments. 
 Guillermo va presentar els músics i al següent tema ja amb aires Brasilers i a ritme de Bossa-Nova amb el tema "Streets of dreams". Tema iniciat pel mateix Guillermo i ja per deixar pas al solo del Federico al piano, mentre escombretes sobre la caixa i charles, amb el baix, mantenia una pulsió rítmica important. 

Matthew
Un solo magnífic de Federico que va deixar pas al del líder, fent tot un seguit de notes a semicorxeres en licks descendents de ben marcat caràcter jazzístic. Un solo on vàrem poder escoltar la mestria d'aquest gran músic, amb una tècnica abassegadora i un control de l'instrument impressionant. Martín va seguir amb el seu solo, aquesta vegada una mica més sol, ja què bateria, molt fluixet i piano amb acords també fluixets, sí que hi eren però menys. Després del Martín, els quarts van agafar el protagonisme deixant-nos veure la màgia del Nicolás a la bateria. Després dels quals, van tornar al tema encarant el final, el qual el van acabar de cop.
Després d'aquest preciós tema brasiler van tocar un tema d'un argentí com ells, però ja quasi més català, com és l'Horacio Fumero i el seu tema "Torcacita".
Tema iniciat pel piano a mode d'intro per després fer-ho Guillermo ja pròpiament amb la melodia, tot i compartir-la després amb el Federico. Una melodia compartida preciosa de l'amic Horacio, que va deixar pas al solo de Guillermo, delicat, com ens te ja acostumats amb una gran aportació de recursos i un gran concepte de la melodia. Federico s'hi va afegir després també de manera delicada i tot barrejat amb el magnífic so del baix elèctric i una bateria, ara sí a base del so brillant dels plats. Guillermo i Federico van compartir de nou espais melòdics, cadascun amb la seva aportació ja encarant el que seria el pas al turnaround fins arribar al final.

Guillermo
El darrer tema que van tocar va ser un altre preciós estàndard anomenat "My Romance", interpretat de la mateixa manera i qualitat. Un gran so del Guillermo ideal per tocar aquestes i d'altres composicions, però tocant aquests temes, el Guillermo és un dels millors i càlids bufadors. Tema iniciat per ell i com sempre deixant pas al seu amic Federico al piano que iniciï els solos. La secció rítmica el va acompanyar de manera impressionant; Martín amb un walking delicat i Nicolás amb un marcat swing al Ride i  cops delicats a la caixa i sempre el charles. Guillermo li va dir al Federico que seguis quan estava acabant el solo i que comencés una alrta roda. Després va ser ell qui es va immiscir en aquest preciós tema; un tema de Richard Rodgers i Lorenz Hart, tocat per tots o quasi tots els músics de jazz en totes les jams. Després del magnífic solo del Guillermo va ser Martín qui s'hi va posar a fer la seva part, i sempre acompanyat per Nicolás i Federico, marcant-li un el swing i l'altre l'harmonia. Un molt bon solo del Martín que en això del baix elèctric de jazz només te un altre compatriota que el toqui com ell, i aquest és le Matías Míguez. Després van encetar els "quarts" aquesta vegada a duo entre piano i trompeta, magnífica demostració de compenetració i així deixar pas la preciosa melodia del tema i així encarar el final. Abans però seria Nicolás el que intervendria també seguint el turnaround del final del tema.

Federico
Una hora d'una música molt i molt delicada i exquisidament interpretada que va donar pas a la Jam Session amb músics com el també trompetista Oriol Vallès. D'aquest jove crac haig de dir que em va agradar molt que vingués a tocar amb el Guillermo, ja que ells dos, i ara fa dos anys, havien compartit algunes WTF i jo mateix que ho vaig presenciar. Lo primer i més notori que vaig escoltar i veure és l'increment de la maduresa musical i personal de l'Oriol. No només toca ara molt millor sinó que també sap estar molt més a l'escenari. Un jove seriós i entregat a la magnífica feina de tocar un instrument, aprendre'l cada dia una mica més i poder-ho mostrar a tots nosaltres. 
El primer tema que van tocar va ser el "Straight No Chaser", El Derecho No Cazador que deia Tete Montoliu que havien dit els traductors de l'època. Sorprenent és el so nítid i el fraseig fresc d'aquest jove estudiant encara de l'Esmuc. Un solo impressionant i llarg que ens va deixar bocabadats al públic i al mateix Guillermo, que deu recordar com tocava el "nano" i veure com toca ara. Guillermo va mantenir el seu magnífic so, obviant el tempo súper ràpid, però fent unes frases a base de semicorxeres amb una classe innata i un magnífic sentit del swing i tempo. Gaudir amb dos trompetistes com ells va ser tot un luxe. Els solos van seguir de la mà del Federico, Martín i Nicolás i el tema va ser una meravella.

Paula
El següent seria el súper ràpid tema de Parker anomenat "Donna Lee", i interpretat pels dos trompetes a la vegada. Oriol va encetar els solos amb una tècnica impressionant, si considerem que aquest és un dels temes difícils de tocar al tempo original, que em sembla és un 300 de negra. No sé si aquest era el tempo, però sí haig de dir que va estar interpretat de manera magnífica. Guillermo el va seguir amb el seu estil, dos estils no massa diferenciats, més aviat similars en la manera d'interpretar i sí amb la diferència del so de les dues trompetes, l'una una mica brillant, i l'altra més càlida. Dues demostracions de com es toca la trompeta interpretant estàndards de Jazz. En aquest tema hi va intervenir el Matthew Simon el qual havia compartit cadira en la secció de trompetes de la Barcelona Jazz Orquestra. Millor dit, és el Guillermo qui l'havia compartit amb el Matthew, ja que aquest és un dels trompetes fixos de la secció de la BJO. Després Federico va seguir amb el seu solo i secció rítmica amb Martín i bateria. Després del solo del Federico va ser el Matthew qui si va posar amb la trompeta de l'Oriol. El mestre tocava mentre l'alumne i tots nosaltres l'escoltàvem. Matthew és un mestre en el registre agut de l'instrument, i així ens ho va demostrar, també amb el seu fraseig que va ser diferenciat dels altres dos en algunes parts. Nicolás va encetar el seu solo, magnífic solo que va deixar pas de nou a la ràpida melodia de Donna Lee.

Joao i Martín.
El següent tema va ser "Solar" de Davis interpretat al violí pel jove i gran violinista Joao Silva. Els canvis de músics varen anar succeint a mida que avançava la nit, i a més a més del Joao va pujar a la bateria en Joan Casares, al piano el Gilles Stoppey, i a la veu la Paula Grande. 
Els temes van anar seguint els paràmetres d'una nit de Jazz amb temes Cool com aquest, els anteriors Bop inicials i les interpretacions varen ser genials. Una nit en la qual vaig gaudir d'allò més amb la proposta, i no em considero un "carca"-mal, ans al contrari, gaudeixo amb la innovació i no ho faig quan escolto música on li trobo a faltar modulacions dins l'harmonia. La canya pura i dura reconec que no és lo meu i així ja ho he expressat diverses vegades. En el meu cas hi ha a més a més un "problema" fisiològic que pateixo de fa prop de 40 anys i que són uns "acúfens" a l'orella esquerra bastant important que ja ha passat cap a la dreta, encara amb no gaire intensitat. Aquest és el motiu que m'impedeix gaudir amb la música a volum desorbitat, però no és l'únic; El Jazz, o no, la música en general, m'agraden amb variacions melódiques, hamróniques i rítmiques i menys si manquen alguna d'aquestes. 
Després van tocar "Misty" i un tema que va cantar la Paula Grande tot improvisant-lo i que va ser el "Blue IN Green", amb el Guillermo acompanyant-la i la resta de músics. En definitiva una WTF magnífica amb molt bona música i uns músics increïbles que ens van fer gaudir d'allò més. Miquel Tuset i Mallol.



Memoria Uno - Crisis.....nou macro projecte de l'Iván González


Aquí teniu el magnífic text aclaridor del projecte Memoria Uno - Crisis de l'Agustí Fernández:

Memòria Uno és un "ensemble" de 40 músics del qual formen part alguns dels millors improvisadors de la Barcelona actual sota la batuta d'Iván González. Crisis és el seu primer enregistrament. Mig seriosament, mig en broma, podríem dir que no podia començar millor aquesta Memòria Uno que amb una bona crisi. Però entesa en el sentit que donen els xinesos a la paraula crisi. Crisi en xinès es diu wēijī i aquesta paraula consisteix en la unió de dos caràcters, dues síl·labes: wēi i . Per separat aquestes dues síl·labes signifiquen "perill" (wēi) i "moment incipient o punt crucial (jī)". És a dir, crisi per als xinesos denota el moment en que alguna cosa comença o canvia, amb el perill que arrossega aquest inici o canvi. En aquesta ocasió, Crisi seria el moment en què es crea Memòria Uno i grava el seu primer CD, i al seu torn seria el moment en que alguna cosa canvia o està a punt de canviar a l'escena improvisadora barcelonina. Què es troba un en escoltar aquest CD? Tres conduccions, numerades com 4, 5 i 8. La conducció és un mètode per improvisar col·lectivament inventat pel músic nord-americà Lawrence D. Butch Morris (1947-2013). Conducció, o conduction en anglès, és una paraula que resulta de combinar les paraules "conducted improvisation", improvisació dirigida. El mètode consisteix en una sèrie de signes i senyals que el director fa als membres de l'orquestra perquè aquests reaccionin creant una música d'acord amb els desitjos del director. Com els músics tenen prou marge de llibertat per interpretar els senyals del director, el resultat està sempre obert a la inspiració del moment. Així doncs, el director també ha d'estar obert i receptiu al que els músics li proposaran per poder continuar. I d'aquesta manera es produeix una mena de diàleg creatiu totalment imprevisible entre els músics i el director. Les conduccions són el resultat musical d'aquest diàleg. Les conduccions de Memòria Uno en aquest disc ofereixen una música que està completament viva, plena d'intensos colors, altament energètica, amb molta atenció al detall, ben dirigides i interpretades. En elles es combinen la complexitat amb la simplicitat, la densitat amb l'espai, els tutti amb els soli, el caos amb l'estructura, el refinament musical amb la brutalitat de la massa sonora, les capes de so amb la nitidesa dels instruments solistes. La suma de 40 imaginacions musicals coordinades ha donat com a resultat unes conduccions impressionants. Crisis, reprenent als xinesos, és un seriós primer pas cap a alguna cosa que pot arribar a ser molt interessant si gaudeix del temps que necessitarà per desenvolupar-se. Materialitza una cosa que hi era, en l'aire, i que s'havia de concretar en algun moment, unes ganes, un anhel musical, una manera de fer música, una visió. El temps de la crisi és el de la decisió, la intel·ligència i la valentia i Crisis mostra en aquest sentit una mutació important en la música improvisada que es fa a Barcelona. Un pas cap endavant molt valent. Fins fa poc la improvisació en aquesta ciutat es feia amb la tàctica de guerra de guerrilles: un concert aquí, un petit cicle allà, un disc enllà. Però ja no és així, ara hi ha una escena ben consolidada, concerts i cicles setmanals, segells recolzant-ne la seva difusió, amb molts músics participants de diverses procedències i generacions. I Crisis és un exemple superior d'això. Les forces improvisadores de Barcelona s'han aliat en aquesta Crisi. Benvinguda sigui Memòria Uno.

Agustí Fernández.

  

Vegem ara que ens en diu l'Iván González, 

Ya está, recién salido del horno, calentito calentito. Muchas gracias a Agustí Fernández por el texto y por la maestría que siempre derrocha. También agradecer a todos los músicos que forman este ensemble y a todas las personas que me han enseñado y ayudado hasta ahora, a los que están y a los que aún por desgracia no. Ya sabeis, si estabas esperando ya no lo hagas, mándadme un mensaje por privado y quedamos o te lo mando por correo. Este jueves iré a Sessions at Robadors que hay un bolazo, me llevaré algunos. Gracias de corazón, a seguir....!!!!!

Discordian Records, Albert Cirera, Ivo Sans, Carlos Falanga, Marco Mezquida, Nicola Lancerotti, Johannes Nästesjö, Marc Cuevas, Alex Reviriego, Pol Padrós Mercadé, Àlvar Monfort, Julian Sanchez Carballo, Aram Montagut Garcia, Amaiur Gonzalez Monreal, Dario García, Juan Saiz, Gerard Marsal Norte, Valentin Murillo, Luiz Rocha, Pau Domenech, Marceŀlí Bayer, Alfon Fdez Vargas, El Pricto, Sergi Felipe, Tom Chant, Gonzalo Levin, Joan Mas, João Silva, Gessami Martín, Alba Navarro Hierro, Javier Lecha, Violina Pauleta, Stefan Pöntinen, Alicia Dominguez, Miriam Fernandez Lozano, Fina Izquierdo, Jordi Claret, Pilar Rueda, Robilliard Sandrine, Ana Karent, Margarida Mariño.

Jo afegiré, que aquest dijous també hi seré, i espero que algun d'aquests sigui per a mi i pel programa de ràdio Jazz Club de Nit.....
Miquel Tuset i Mallol.