Una WTF per a la història amb Wally Besser i Pere Farré

Wally Besser by Josep Tomàs
Ja ho diuen ja, s'hi ha de ser en el moment i lloc oportú...Ahir vam poder ser-hi a l'hora justa per veure de molt a prop a una de les figures emblemàtiques del Jazz al Jamboree. Un home de més de 80 anys, escanyolit i caminant amb una certa dificultat, en contrast pel que fa a la seva persona, a la seva "ànima", a les seves ganes vitals....Un home amb un gran somriure i encara amb ganes de gaudir i fer gaudir al públic. Wally Besser, trompetista, que juntament amb el seu germà i Pere Farré havien format part d'un dels primers combos de Jazz al Jamboree i havien encetat les Jam Sessions en el mateix local? Aquest retrobament de Pere Farré i Wally Besser que s'ha quallat en actuacions el cap de setmana passat i finalment en la WTF d'ahir s'ha pogut realitzar gràcies a la tenacitat de la Carme Puche Moré i el suport de la direcció del Jamboree, amb Joan Mas al capdavant, i l'ànima d'aquestes WTF, l'Aurelio Santos. Ahir, la WTF la van iniciar aquests dos gran del Jazz, Wally i Pere, conjuntament amb un altre gran instigador d'aquestes mogudes, l'Adrià Font, bateria i un dels quatre grans que van iniciar el Jazz a Terrassa
Pere Farré by Josep Tomàs
Un altre d'aquests quatre, Valentí Grau, el vam poder veure a primera fila acompanyat de la seva companya Adela. El quart del combo d'ahir va ser en Dimitri Skidanov,  contrabaixista que ja porta uns quants anys entre nosaltres. La presentació que va fer l'Aurelio d'aquests grans músics va ser força emotiva, saludant al Valentí i fent-nos-lo aplaudir per la seva gran tasca; després d'això va donar pas a l'actuació amb un Wally Besser assegut en un tamboret i amb dos micros a l'abast, un per l'instrument i l'altre per poder presentar els temes. Ho va fer en un castellà molt comprensible i amb una gran simpatia, i deixant anar algunes curtes històries relacionades amb músics amb els quals va tocar. 
Pere Farré, Wally Besser, Dimitri Skidasnov i Adrià Font by Josep Tomàs
S'ha de dir que, tot i l'edat i haver patit entrebancs de salut del nivell d'un càncer al coll, crec, va fer sonar la trompeta i el fiscorn amb claredat i potència i sobretot amb un gran swing. Pere Farré va estar sensible i va tocar el piano amb nitidesa i gran compenetració amb en Wally. Pere Farré, un dels artífexs del Jazz a casa nostra des de fa tants i tants anys, està en plena forma, fent uns solos magnífics i acompanyant millor. La resta de la secció rítmica, l'Adrià i en Dimitri, van estar perfectes acompanyant a aquests dos grans mestres i van fer cadascun d'ells uns magnífics solos. 
Wally Besser, Fredrik  Carlquist i Guillermo Calliero by The Jump Doc
Així va anar la primera part, on aquest combo especial ens va fer gaudir a tots plegats al llarg de la primera hora. Després van començar les sorpreses les quals van tenir noms i cognoms....potser me'n deixo algun....a l'escenari van pujar Pere Soto, Guillermo Calliero, Fredrik Carlquist, Raynald Colom, per parlar d'uns quants. Veure'ls a tots plegats tocant i acompanyant a aquestes figures emblemàtiques, homes de més 80 que han donat la seva vida per la música i pel Jazz en particular va ser molt emocionant, al menys per a mi. Un altre "monstre" de la música que va pujar a l'escenari, sinó coetani amb els dos "grans" quasi coetani a ells, va ser el gran Francesc Borrull, home que atresora una llarga història an aquest món nostra i que ha acompanyat molt de temps a la Laura Simò per parlar només d'un músic. Va tocar algun tema clarament "bop" i ho va fer de manera magnífica.
Wally Besser i Irene Reig  by The Jump Documentary
l'Aurelio ens tenia reservades més sorpreses que també tenien noms i cognoms......Irene Reig, Joan Casares Alcobé, Anton Jarl, Daniel Gonzalez....Veure a la Irene fer un solo combinat amb en Wally va ser brutal. Els separaven més de 60 anys...maco, maco. Ja cap el final, a l'hora de les bruixes, que a les WTF són les 23h, l'Aurelio va convidar al Tomás Fosch, a la gran cantant Tamar McLeod i al Morten a fer una magnífica balada. Després d'això, encara havien de venir més sorpreses...Ja quan tot era ben fosc, van tornar a l'escenari Wally Besser, Pere Farré, Dimitri Skidanov i jo diria que a la bateria hi havia el Dani. l'Aurelio va començar a fer el BeatBoxing amb una formació liderada per dos homes del Jazz que probablement, segur diria jo, mai havien acompanyat aquest estil...En Wally se'l veia molt a gust en aquella moguda i tots plegats van interpretar un tema que es deia.......bé, tant se val.......Una WTF per a la història, una WTF única que recordarem sempre.....

Calidesa i intimisme a la Nova Jazz Cava amb Marina Tuset, Andreu Martínez i Toni Pagès

Ahir, segurament mentre el CR7 es fotia un gol en pròpia porta, uns quants privilegiats vàrem poder assistir al primer concert a la Nova Jazz Cava de Marina Tuset, Andreu Martínez i Toni Pagès. Dic el primer perquè va ser això, i no vull pas dir que avui n'hi hagi un altre....El concert va anar de la manera que els tres músics l'havien trenat...Un format reduït adequat als temps que vivim, on sembla que a la gent li costa bellugar el cul de casa. Intimisme, calidesa i silenci de l'auditori que no arribava al miler....va ser la tònica general del concert. El projecte que porten entre mans la Marina i l'Andreu des de fa uns mesos és això mateix que vam escoltar ahir i que va començar un dia fred de novembre a La Tasca Cervelló. Aquest dissabte però, vam tenir el plaer de veure'n ampliat el format que va passar d'un dos a un tres. Toni Pagès, gran bateria que forma part del projecte de David Pastor, el Nu-Ruts, i que va estar a punt de venir al Jazz Club La Vicentina, va muntar un "tinglado" del qual podríem dir de tot menys "convencional". Un trosset de bateria amb algun plateret penjat, trossos dispersats d'elements relacionats amb la percussió, un "cajon", etc... i un bon teclat. Amb tot això, Toni va donar-li un "color" diferent al projecte. Un color que va ser més "brillant" i que va col·laborar en l'èxit del projecte. Tant l'Andreu com la Marina van estar incommensurables, l'un a la guitarra i veu i ella amb la seva magnífica i càlida veu. El mateix Valentí Grau, ànima immortal de la Nova Jazz Cava va felicitar-los en acabar el concert, en especial a la Marina, a la qual no havia vist mai en directe. Esperem que els desitjos expressats pel Valentí arribin a ser realitat en els propers temps. De públic n'hi va haver de divers, essent-ne una bona colla amics i familiars, tots amb ganes de veure'ls en aquest magnífic indret. Miquel Tuset i Mallol