Un dijous 30 d'octubre a Vintitrés Robadors i al Café del Conservatori del Liceu

Marcel·lí, Marco i Iván
Ahir vaig decidir anar a veure i enregistrar el concert de Free Jazz que organitza el Ramon Prats a Vintitrés Robadors des de fa ja tres o quatre anys. Hi he anat algunes vegades, enguany hi aniré més ja que faig el programa de ràdio Jazz Club de Nit el dimecres. De fet, vaig canviar de dia perquè hi havia un forat a la programació de Ràdio Sant Vicenç el dimecres i perquè volia anar els dijous a escoltar les moltes músiques que es fan a Barcelona.

La formació que vam poder veure i escoltar a 23 Robadors va ser, Ramon Prats, bateria; Àlex Reviriego, contrabaix; Marco Mezquida, piano; Ivan González, trompeta; Marcel·lí Bayer, saxo alto i Tom Chant saxos tenor i soprano. Amb una formació així, i tot i que al Jamboree el Fèlix Rossy i l'Albert Sanz presentaven el seu disc Dolphin's Blues, em vaig decidir anar-los a veure. Ja se sap què el que costa més en aquest món és decidir-se. 

Tom i Ramon provant i muntant
Vaig arribar d'hora amb la intenció de veure on ubicar el Zoom H4 per poder-ho enregistrar mínimament bé. Una vegada situat l'estri de marres, vaig intuir però que el piano no se sentiria gaire, el motiu és que no el tenen amplificat; allà al 23, tot sona acústicament, aquesta és la gràcia. A mida que anaven arribant ens anàvem saludant. Amb el Tom però li vaig haver de preguntar qui era i a l'Àlex el vaig reconèixer de les seves intervencions amb la David Mengual Free Spirits Big Band. Allà hi van anar també components dels Seward, (considereu que en Marcel·lí hi col·labora i/o hi  forma part) tals com l'Adriano Galante i el Rodríguez Berbín, cantant i bateria, respectivament.

Ramon va començar amb redobles suaus i........val més que ho escolteu al reproductor i si us agrada també el podeu descarregar d'aquest mateix blog.

Àlex, Marcel·lí, Marco i Iván
De manera sintètica us diré que, evidentment, no es parteix de cap tipus d'idea prèviament establer-ta, i la música flueix a mida que els músics hi van aportant les seves idees. No hi ha ritme constant ni fixe que et pugui fer pensar amb quelcom conegut, i no hi ha cap melodia determinada. Els sons que els músics de la secció de vents obtenen dels seus instruments no són els sons habituals, i més aviat es tracta de fer-los sonar de les altres mil maneres possibles a vegades amb sons força guturals i estranys però que, ves per on, cassen en l'ambient sonor de la resta. Perquè  sí que hi ha una idea de comprendre el que fa l'altre i de poder aportar quelcom que ajudi a la sonoritat col·lectiva, i això continua essent Free Jazz. Evidentment que cadascú podria anar a la seva bola, i segur que en d'altres ocasions així passi, però el que podeu escoltar i jo vaig escoltar va més en la direcció anterior, la d'aportar al col·lectiu sonor Free.

la guardiola per col·laborar-hi
Doncs res més a dir, només recomanar-vos que hi aneu, l'entrada és gratuïta, no t'obliguen a veure, i només s'et passa una guardiola per si vols col·laborar amb els musics. Ahir hi va haver un sextet de músics que voluntàriament hi van anar només pel fet de tocar el tipus de música que no solen tocar i literalment per no res. Experimentar, compartir idees, refermar les amistats, gaudir amb la música més lliure, i oferir-ho a uns quants, alguns de fidels com una dona ja entrada en força anys que hi va cada dijous. Dona entesa i amant del Jazz, amb la qual vam compartir primera fila, i després de dir-li que enregistrava el concert i el penjava en aquest blog, vam comentar la importància d'aquests enregistraments i de molts altres sense els quals el Jazz potser no hauria arribat als nostres dies..bé, potser exagero.

Jordi Bonell i .....
Després d'això tenia una cita al Cafè del Conservatori del Liceu amb la Jam d'allà, amb el Jordi Bonell i una formació de joves músics dels quals malauradament no en conec el nom. Sí que els conec de veure'ls les altres vegades que hi he anat, i a la propera miraré d'assabentar-me'n dels seus noms, alguns fidels cada dijous com el bateria, d'ascendència sud-americana i un noi que toca saxo alto i soprano que és tot un crac. Aquest nano el vaig veure a la darrera Jam amb l'Horacio Fumero i em va impressionar força.

Ara que parlo de l'Horacio m'agradaria comentar-vos de quina manera em va sorprendre, i no per la seva manera de tocar, que ja tots sabem que és un dels millors en això de remenar la verra, sinó en el fet següent: vam marxar més o menys alhora del Cafè, jo una mica abans, i vaig veure com a l'andana enfront de la meva del metro de la L3 a Paral·lel, l'Horacio es treia un llibre de la butxaca i es posava a llegir de manera concentrada en un tres i no res. Jo encara venia amb tota la música escoltada donant-me voltes pel cap i ell, se'n va excloure en segons. És evident que la seva professionalitat i els molts anys en això del Jazz li permeten imbuir-se en el que vulgui i oblidar-se del passat pocs minuts abans, i és clar, tampoc era un concert al Palau o similar. Ell em va veure com jo me'l mirava tot sorprès ja abans de pujar al seu vagó de metro i em va saludar, és clar, i quan va entrar-hi ho va tornar a fer amb aquell somriure "pillu" que ell te.

El jove crac esbufegant i el bateria....
Anècdota a part, dir-vos que a la Jam del Cafè del Conservatori del Liceu, hi van participar tres cantants, dues noies i un noi, u parell de bateries i un saxo alto una mica granadet. Les noies ho van fer bé, cadascuna amb les seves limitacions però el més important, sobretot quan estàs estudiant, és participar i fer-ho amb totes les ganes i voluntat. L'afinació va ser molt correcte i se'n van sortir la mar de bé també improvisant, de la mateixa manera que el noi que també va cantar. La resta de músics acompanyants del Jordi ho van clavar; un jove i ja amb unes grans maneres al piano; un baix elèctric que cantava els seus solos; un trompeta força potent; l'esmentat jove crac al saxo alto i el ja comentat bateria. 

Bé, doncs ja vegeu el que dóna de si un dijous qualsevol, i sense comptar que a les 22h em vaig oblidar de tornar a 23 Robadors a veure la única presentació del darrer treball de Underpool, el 4, amb tota una colla de músics els quals m'hauria agradat molt de veure....però me'n vaig oblidar, ves quins collons....no sabeu el greu que em sap haver-m'ho perdut.

Miquel Tuset i Mallol.

Increïble WTF amb Gabriel Grossi & Jurandir Santana, Matías Míguez i Alan Sousa

Jurandir Santana & Gabriel Grossi
Molt bon dia a tothom...ahir vàrem celebrar la primera WTF després d'haver visualitzar el diumenge el magnífic treball que va fer l'Estudi Carme Puche Moré i AVED Producciones, el The Jump! :: WTF experience :: Documentary, amb una posterior WTF allà mateix a la Sala 2 del cinema Aribau. Allà ens hi vàrem trobar els aficionats i seguidors de les WTF, i d'altres curiosos i aficionats a la música que també hi varen anar. Una vetllada força emotiva, molt més encara pels protagonistes, els músics, l'ànima mater, lAurelio Santos plus Leo Bianchi, i pel mateix Joan Mas qui ha fet possible tot plegat. Encetar una WTF del dia després s'havia de fer amb un concert especial i així va ser. Gràcies a la ferma amistat que uneix Jurandir Santana amb el Gabriel Grossi, vam poder escoltar a dos pams a un dels harmonicistes més potents de l'escena mundial. En Gabriel fa música bàsicament del seu país, Brasil, de Sao Paulo, i ahir ens n'hi vam anar, literalment. La WTF és això, música diversa i sempre molt ben interpretada, en aquest cas però, la sorpresa ve ser majúscula i el gaudi suprem. 

Matías Míguez i Alan Sousa
Una formació amb els dos brasilers, a més a més del gran Matías Míguez i el percussionista de ritmes impossibles, l'Alan Sousa. Els solos del Gabriel van arribar a cotes interpretatives excelses, tan pel seu magnífic llenguatge jazzístic com per la seva gran i gran tècnica tocant l'harmònica. Tant és així que músics com el Piero Cozzi, Rodrigo G Pahlen, Gonzalo Levin i alguns més varen ser-hi des de les primeres notes. D'altres com el mestre Pere Soto van arribar minuts més tard, aquest amb una guitarra acústica electrificada acabada de comprar i a punt per fer-hi l'estrena. De fet, després d'una hora llarga d'escoltar la primera formació a quartet, l'Aurelio va convidar al Rodrigo el qual porta només 2 anys i mig tocant l'harmònica i ja sabem tots com la toca de bé. Poder veure'ls a tots dos va ser un gaudi extra i segur que molt més ho va ser pel mateix Rodrigo, al qual se'l va veure fins i tot emocionat de compartir escenari amb el gran Gabriel Grossi. 

Rodrigo G. Pahlen, Gabriel i Alan Sousa
La jam ja havia començat i així va ser que els dos harmonicistes varen compartir escenari amb els vents de Gonzalo Levin i Claudio Marrero, posant-se però Rodrigo en front de les 88 tecles, aquest sí instrument dominat totalment. Alan Sousa va deixar pas a Jeffe Otto i va pujar el Pere a estrenar la guitarra. La música del Brasil no va parar de sonar pràcticament durant tota la primera part i el Jeffe en aquest cas va cantar un magnífic tema acompanyat-se ell mateix a la bateria. El darrer en compartir escenari va ser el gran clarinetista Alex Simu, no gaire conegut per l'audiència i que va mantenir el nivell altíssim. 

Claudio Marrero i Gonzalo Levin
Un clarinetista amb el seu instrument força ben amplificat i posteriorment ( a la vertadera WTF post 23h ) amb efectes diversos passats per pedals diversos. I més músics que hi van ser com el Tony Martin, Bernat Hernández, etc...En definitiva una magnífica WTF de la qual, qui us en parla, en va treure algunes imatges bàsicament presencials perquè les vertaderes imatges les va capturar el geni de la càmera, en Josep Tomàs. Dir-vos també que aquest xicot, en Gabriel Grossi, va resultar ser una magnífica persona, que la música i efectes diversos varen anar com la seda gràcies a les mans sabies del Leo Bianchi i que la barra va somriure gràcies a la simpatia de l'Òscar i companys.

I ara una presentació de quasi totes les instantànies que vaig capturar amb el S3 mini...




 Jamboree Jazz & WTF forever. Miquel Tuset i Mallol.